la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

Escultures que aprenen, que es meravellen

Addicta a l’art, darrerament m’he endinsat en el món de l’escultura. En la meva recerca he trobat una escultora, nascuda a Lituania, anomenada Jurga (Utena, 1977). Dissenyadora i escultora influenciada per l’obra de Chaïm Soutine, ens regala una obra esculpida en fang plena de emoció que transmet caràcter a cadascuna de les seves figures. Simplement el ser humà, sense importar la seva condició social o la seva edat. He buscat informació sobre ella i només he trobat sentiments compartits per crítics d’art i professionals familiaritzats amb l’escultura, tots escriuen sobre el que han sentit a través d’aquesta obra.

És necessari que l’escultura estiga viva. Treballe l’expressió de personatges que aprenen, que descobreixen, que es meravellen. 

No m’agrada explicar les meves peces. Així que poso aquestes imatges, parlaran elles mateixes. Tothom trobarà la seva pròpia veritat …

 

La definiria en una paraula: senzillesa i serenitat. La temàtica més utilitzada és el món infantil: la vida dels xiquets és senzilla, sense problemes; les seves inacabades obres, ens regalen un ventall de sentiments: sensacions d’humor, encant, humanitat, serenitat i simplicitat, fins i tot de tristesa.

El treball amb el fang, un element de superfície rugosa, és impressionant, en primer lloc, des del moment en que es transforma i dona vida a cadascuna de les obres; i en segon, deixant l’obra inacabada, amb la bellesa pròpia del material, amb un gran significat: la vida continua, ens farem grans… o no.

Quan una obra m’impacta des del moment en que la veig, quan trobe una imatge entre moltes altres, m’enamore. Les obres parlen sense dir res, això defineix a un artista: expressar a través de la teva obra. Cada xiquet creat per Jurga em parla, ens parla i ens diu molt. Cada escena que representa és com si, en algun moment de la nostra vida, nosaltres l’haguérem viscut; i de sobte aquest xiquet som nosaltres mateixos… o un dels nostres amics… són quasi nostres.

Si voleu fascinar-vos i conèixer-la més detingudament, vos convide a visitar el seu blog

J’aurais envie de protéger cette enfance.

Mais que je me moque de mes bêtises…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s