de paraules…
Hui he trobat aquesta imatge, aquesta frase…
Escultures úniques (IX)
Jorge de Oteiza (Orio 1908, Donosti 2003 ), l’escultor del buit i del silenci, revolucionà l’escultura a meitats del segle passat. A més d’escultor, fou arquitecte, ensallista i poeta. Home de gran personalitat, artista polifacètic, agitador cultural infatigable sempre contribuint a la creació de l’art basc. Ideológicament, Oteiza lluità per cohesionar i revitalitzar el decaigut món artístic basc. Artísticament fou influenciat per l’escultor britànic Henry Moore, i a principis de la dècada dels quaranta, comença a explorar sobre el buit i el volum, convertint-se en l’essència creativa de l’artista. La desocupació de l’espai escultòric, amb peces cada cop més essencials i místiques. Amb frases i escrits, comparatius a les seves obres:
Vivimos de eso, de no poder vivir.
…yo nunca hablo de lo que sabía antes, sino de lo que estoy sabiendo…
La música evoca, conmueve, alegra, emociona, comunica, convoca, pero sobre todo… une.
Yo habito en la tristeza. Me siento muy bien en la tristeza. Si no estuviera triste, ¡qué tristeza!
Escrivint… amb la ploma
La ploma la fas córrer per on vols i no es queixa… així comença el blog de davidfs “Pastoret”. M’agrada molt aquesta frase i, segur, que a David no l’importarà compartir-me-la per al blog. Aquesta setmana he anat a la papereria, m’han comunicat que ja no trobaré gaire temps les càrregues per a la meua ploma. Això significa, amb tristesa, que aviat deixaré de gastar-la.
L’estimada Parker que m’acompanya fa molts, molts anys, amb la qual he escrit moltes PARAULES: sentiments, records, vivències, cartes, escrits;
tot allò que el meu cap pensava, que el meu cor sentia…
quan no hi havia ningú per escoltar-me
quan voldria cridar fort, molt fort
quan necessite expressar-ho o deixar-ho per escrit… per sempre.
Algú, potser, algun dia llegirà la PLOMA conduïda per la meua mà
una mà creativa, imaginativa
una mà alegre i animada
una mà tremolosa i trista
una mà que pinta, dibuixa, dissenya, escriu… PARLA.
Trobaré a faltar molt a aquesta amiga, la Ploma, tant com he trobat a faltar tantes paraules escrites, aquell temps en que s’escrivia – amb la mà – , en que ens escrivíem.
Hui encara escric, de vegades, no massa… vaig omplint fulls de tot i de no res.
Alberto Urcaray i els somnis
La setmana passada vaig visitar la Fira del Llibre de València, allí vaig descobrir uns llibres d’Alberto Urcaray, pintor, escriptor, il·lustrador i dibuixant argentí, publicats per Brosquil Edicions en diverses llengües. Urcaray ens mostra amb el títol EL SOMNI DE… GAUGUIN, REMBRANDT, VAN GOGH, PICASSO, DALÍ… una manera de descobrir l’essència dels artistes mitjançant una narració infantil plena de color.
Cada pintor té un somni des de què és xicotet, que el portarà, en fer-se adult, a convertir-se en l’artista famós que coneixem. Vincent Van Gogh, per exemple, té un llapis que pinta “en colors” que li ha regalat el seu germà Theo; des del moment en que té el llapis a la mà deixa de pintar en blanc i negre i tot ho fa amb colors; el seu somni és que, en un futur, els pintors pinten la màgia del color. Una bonica relació amb l’impressionisme d’aquest artista. Una manera amena i divertida de que els xiquets i xiquetes coneguen els grans artistes… i també els adults, perquè no?
Una altra de les coses que m’ha agradat és que BROSQUIL EDICIONS es troba a Alaquàs… ben prop! Si voleu conèixer un poc més aquesta editorial: http://www.brosquiledicions.es/.
I ja sabeu… si voleu regalar-me un llibre: Trieu-me un d’aquests somnis!
PRINCESSES: Il·lustracions als contes infantils
Aquesta setmana he tingut el plaer de llegir el llibre PRINCESSES (PRINCESAS, OLVIDADAS O DESCONOCIDAS, 2004) de l’escriptor Philippe Leehermeier (Estrasburg, 1968) i la il·lustradora Rébecca Dautremer (Gap, 1971). El naixement dels llibres il·lustrats data del 1960, gènere literari infantil i juvenil que, en l’actualitat, ha deixat enrere el text dels contes per a donar protagonisme només a les imatges. En aquest llibre, que obre les portes a Leehermeier i Dautremer en Espanya, es troben princeses oblidades i injustament ignorades; no solament això, també hi ha anècdotes, secrets i retrats. Hi ha coses que ens fan riure, altres que fan por i altres que ens fan somniar; també hi ha pedres, besos, jardins, amor… Cada dibuix ens fa viure totes aquestes sensacions, cada imatge ens porta un somni.
La il·lustradora, desconeixedora de l’art contemporani, però influenciada per la pintura flamenca, realitza adaptacions dels clàssics de la literatura infantil. Pren com a referència aquestes imatges i afegeix com a factors molt importants: la llum, el color i el detall.
No havia parlat mai al meu blog sobre il·lustracions infantils, malgrat és un món que trobe fantàstic, increïble i molt creatiu. Tinc el plaer de conèixer persones que sempre em mostren CONTES INFANTILS, que m’apropen a aquest món de fantasia i realitat, i hui, per elles, aquestes imatges. Gràcies Mònica per haver-me regalat la màgia d’aquest llibre!
8 de març
QUIERO QUE SEAS
Quiero que seas una mujer, consciente del privilegio y milagro de la vida, que sientas que tienes, todo el derecho a VIVIR y disfrutar lo que ella te ofrece.
Quiero que seas FELIZ siendo tú misma, sin máscaras, conforme a tu vocación, a tu misión y a tus sueños.
Quiero que tengas el coraje de ser y sentirte libre, para elegir tus caminos, vencer tus miedos y temores, y asumir las consecuencias de tus actos.
Quiero que rías y recorras tu camino a la felicidad y quela VIVASintensamente.
Quiero que te entregues, que seas una mujer COMPLETA, que te amen, que reconozcan que eres única, irrepetible e irreemplazable; que vales, porque se ha instalado en tu interior, una LUZ divina y porque tienes mucho para DAR.
Quiero concienciarte de que nadie puede lastimarte, a menos que tú lo permitas; que nadie pueda agredirte porque NO lo mereces.
Quiero que brilles con LUZ PROPIA para tu familia, tus hijos, porque así, les ayudarás a crecer, sin miedos y con responsabilidad.
Quiero que dejes de ser y sentirte víctima y tomes las riendas de tu VIDA, la capacidad de autogobernarte, de ser protagonista de tu propia historia.
Quiero que AMES tu presente, elijas tu futuro y luches tesoneramente para hacerlo, con el corazón sin renunciarte, ni cansarte jamás.
Quiero que recuerdes el pasado, pero no que vivas en EL, para que no repitas errores pasados.
Quiero que sueñes, sin dejar de vivir y disfrutar tu presente, teniendo plena conciencia, que lo único seguro, es el hoy, el aquí y el ahora.
Quiero que perdones tus errores, tus culpas, tus caídas y liberes tu carga, para hacer más liviano tu andar, hacia una VIDA NUEVA.
Avui dia de la dona trobe que es un bon dia per a felicitar-vos a totes pel fet de ser dones com jo. i com que he trobat un poema adient al tema vos el envie amb tota la meua estima (Empar Miralles)
Jorge Bucay
QUIERO
Quiero que me oigas, sin juzgarme.
Quiero que opines, sin aconsejarme.
Quiero que confíes en mi, sin exigirme.
Quiero que me ayudes, sin intentar decidir por mi.
Quiero que me cuides, sin anularme.
Quiero que me mires, sin proyectar tus cosas en mi.
Quiero que me abraces, sin asfixiarme.
Quiero que me animes, sin empujarme.
Quiero que me sostengas, sin hacerte cargo de mi.
Quiero que me protejas, sin mentiras.
Quiero que te acerques, sin invadirme.
Quiero que conozcas las cosas mías que más te disgusten,
que las aceptes y no pretendas cambiarlas.
Quiero que sepas, que hoy, hoy puedes contar conmigo. Sin condiciones.
Scusa ma ti chiamo amore
Si hi ets i tries quedar-te, aleshores recorda les coses que no saps, mantén-les ben fort, no deixes que s’escapen, que arribarà el dia de poder-les saber.
Si hi ets i saps com estimar, aleshores recorda les coses que dónes, mantén-les lluny, no deixes que tornen, que arribarà el dia de poder-les tornar a tindre.
Si hi ets i penses a marxar, aleshores recorda les coses que vols, mantén-les fervents, no deixes que callen, que arribarà el dia de poder-les merèixer.
(…) Que extrany que es fa quan no estem distrets, quan no tenim tanta pressa, quan ens sabem aturar. I somriure. I entendre-ho. I tancar els ulls. I fins i tot sentir els segons que transcorren per sobre nostre. I saber-los viure tots al màxim.
Nota: no recomane especialment aquest llibre… però he reconèixer que he trobat frases i textos dels que m’agraden: aquestes paraules escrites que et fan pensar, que t’ajuden, que et guien… creades pels escriptors de paraules
maria
creantinteriors 