Adéu Mestre Quino, adéu Pare
Complicat, dur i trist el 2020. Afectades per una pandèmia mundial… i ara compartim un any de dol.
El 30 de setembre ens va deixar Quino, Joaquín Salvador Lavado Tejón (1932-2020), humorista gràfic i il·lustrador que va crear la nostra estimada Mafalda. Entre 1964 i 1973 es publicaren totes les tires de Mafalda en diversos mitjans impresos: Tristament, al 1973, Quino va prendre la decisió d’abandonar la tira de Malfalda per manca d’idees.
Però ella sempre ha estat entre nosaltres, viva i actual com aleshores. Els anys no passen per Mafalda, eternament xiqueta, eternament crítica i pessimista. Eternament preocupada per la situació del món.
Les xarxes es van omplir del hastag #adiosmaestroquino i moltes il·lustradores del món van mostrar el seu condol mitjançant allò que millor les identifica: el dibuix.
Avui faig una recollida d’aquelles que més em van impactar.
Vaig conèixer a Mafalda quan era jove, aleshores em vaig llegir les seues tires còmiques: anys després al voltant del 2005, sense saber perquè vaig decidir prendre-la com avatar en les meues xarxes, i vaig començar a enganxar-la a les meues imatges, intentant transformar les fotografies en missatges mijançant la seua il·lustració. Alguna cosa de Mafalda ha estat sempre meua, i a la inversa… ens assemblem.
Ara plorem juntes pels éssers estimats que ens han deixat enguany. Plorem per la pèrdua dels nostres pares, ens consolem i seguim.
I no puc acabar aquest xicotet homenatge d’acomiadament a Quino, i per la meua gran amiga i companya Mafalda, que compartint l’avatar del 2020 #weareamask
No et preocupes, Quino, vetllarem per ella! La deixes en bones mans!
No et preocupes, Pare, vetllarem per ella!
En bici per Copenhaguen
Enguany he tornat a viatjar a Copenhaguen, és la tercera vegada que viatge a Dinamarca i cada any m’encisa més viatjar a aquest país. Aquesta vegada, i a petició pròpia, he conegut i recorregut la ciutat en bici. Ha estat tota una aventura endinsar-me entre els i les milers de ciclistes, senyalitzar i avisar dels moviments, aprendre a frenar amb els peus… però també ha estat una experiència increïble convertir-me en una d’elles per uns dies! Un plaer!!!
Com que ja havia visitat i conegut la ciutat, aquesta vegada vaig fer la proposta de centrar-me en dos arts que m’apassionen: l’arquitectura contemporània i l’street art. Dues coses que mai no havia vist de prop en aquesta ciutat. També visita obligada al Designmuseum Denmark, i al meu estimat Lousiana Museum of Modern Art
Així, seguint les pedalades de la meua guia i amiga Maria… en bici per Copenhaguen!
A sobre de la bicicleta les coses es veuen diferents, sembla que perds detalls que trobaries fàcilment mentre camines (pense que me’ls he perdut) però pots recórrer majors distàncies d’una part a l’altra de la ciutat. Ara sí, a cada detall que m’interessava, baixem de la bici i ens aturem, mire, m’enamore, faig fotos i tornem a la bici.
A prop de la nostra casa, enmig d’un paratge natural, s’està construint l’Orestads Boulevard, amb un gran nombre d’edificis moderns i sorprenents com ara el 8 Tallet, VM Mountain, The Tietgen Residence… edificis pensats i dissenyats per albergar una part de la ciutadania danesa que vol allunyar-se de la ciutat.
Com era d’esperar, tota aquesta nova arquitectura va sempre unida a la bicicleta, el disseny dels aparcaments són tan impressionants com els edificis. No es preveu un edifici que no tinga a prop aparcaments suficients per a les persones que l’habitaran.
Uns dies després visitem un dels barris més coneguts pels seus murals d’street art, el Norreboparken, i la famosa Den Rode Plads, o plaça roja, plena de música, arbres i espais de jocs infantils. 
El conegut Bananna Park, que a més de recollir enormes murals, compta amb un espai d’escalada, d’esport i de jocs a l’aire lliure i enmig de la ciutat. Malgrat hem trobat alguns murals en edificis individuals, la majoria de l’art urbà a les parets va sempre lligat a espais comuns plens de gent.
I tots, sempre units a la bicicleta, com en aquesta fotografia:
Però, on no hi ha bicis en Copenhaguen? Meravellada de veure l’organització dels carrils bici i com aquests es fonen en l’urbanisme de la ciutat, i com la bici forma part de la vida diària de milers de daneses. Meravellada de veure el transport públic totalment preparat per a integrar-la sense molestar a ningú, sent una més dels passatgers. Meravellada de veure el respecte entre els habitants d’aquesta ciutat…i pensant, en molts moments, com m’agradaria quedar-me a viure aquí!
Com faig en totes les ciutat del món a les quals viatge, visite alguns museus. M’agrada conèixer les obres d’art d’artistes nascuts en cadascuna d’aquestes ciutats, o la riquesa obtinguda per cada ciutat i guardada entre les parets d’edificis antics o moderns. En aquesta ocasió, he visitat el Museu de Disseny de Dinamarca, que ja em deixa bocabadada abans d’entrar i dins el qual trobaré infinits objectes de disseny, alguns que he estudiat durant anys i altres que formen part de la nostra vida quotidiana, i, com no, les bicicletes.
I visita obligada al Lousiana, museu del qual he parlat moltes vegades en aquest blog (i que vos convide a llegir de nou), des del qual es veu Suècia al final de l’Oresund.
Hi ha tantes coses que voldria contar, tantes vivències, tantes emocions… perquè de cadascun dels viatges s’aprèn i es carreguen a dins la maleta o la motxilla per a que formen part dels nostres records, de la nostra vida. Tornaré a Copenhaguen moltes vegades més, perquè allí tinc dues persones que m’estimen molt i a qui tant m’estime. Des d’ací vull agrair tot el que m’han regalat durant aquests dies, les portes sempre obertes de les seues cases, la bicicleta escollida per a mi, guiar-me els passos (i les pedalades) per descobrir o redescobrir la ciutat… i molt més.
Vos estime, Maria i Dunia!!!
Stort kaus. Jef elsker dig!
MuseumWeek i els meus museus
Coincidint amb la #MuseumWeek, que es va crear al 2014 per l’Associació Culture for Causes Network com un esdeveniment cultural amb l’objectiu d’ampliar l’audiència, i obrir de manera virtual i física més de 5000 institucions culturals, museus, galeries… a través de xarxes, com ara Twitter. La pregunta era: quin és el patrimoni cultural del nostre temps que es transmetrà a les generacions futures? així, amb aquest hashtag, cada any es recullen tots els esdeveniments dels museus que hi participen, i s’engloben tots en una espècie de càpsula del temps.
Així, amb aquesta coincidència, i com fa tant de temps que no publique en aquest espai meu, hui parlaré de museus, dels meus museus. Meus perquè els he visitat, els he gaudit i m’he quedat amb una part d’aquests per a sempre. Cada any he fet un viatge a un país diferent; a cada viatge he visitat, com a mínim, un museu, interessada en les obres d’art que podria contemplar o en la història que podria aprendre; i sempre he sortit meravellada, algunes vegades amb el cor encongit i altres amb el cor molt més immens.
MUSÉE MARMOTTAN, París
Crec que aquest encapçala la meua llista, allí em vaig trobar amb Monet!. Aquest museu posseeix una de les col·leccions d’art impressionista més grans del món, dins la qual es troba… per suposat, el gran Monet.
LOUISIANA, Copenhaguen
Ja l’he visitat dues vegades i sempre m’omple. Aquesta antiga vila convertida en un museu d’art modern envoltat per un gran parc ple d’escultures a l’aire lliure vora l’Oresund, des d’on pots divisar Suècia. Allí he trobat Henry Moore, Chillida, Andy Warhool…
GUGGENHEIM, Bilbao
Dissenyat per un dels meus arquitectes preferits, Frank Gehry. No calen paraules, només l’exterior ja val la pena, la seua construcció és increïble (ja n’he parlat al blog). Les exposicions en el museu canvien freqüentment i contenen principalment treballs realitzats al llarg XX.
MUSEU DE LA PAU DE GERNIKA, Gernika i Luno
Un museu per a sentir i viure, un escenari que ens mostra la història de Gernika i Luno, durant la Guerra Civil espanyola, i ens porta a la reconciliació personal, un espai per pensar que a la pau podem donar-li forma entre tots.
MUSEUM HAUS AM CHECKPOINT CHARLIE, Berlín
Berlín, la meua ciutat, que alberga “la illa dels museus”, tants per visitar!!! Un dels més impactants és aquest, dedicat al Mur de Berlín, ple de fotografies, vídeos i maquetes que mostren detalls interessants sobre els intents dels i les ciutadanes de Berlín per aconseguir la llibertat.
CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L’ALMOINA, València
A la ciutat de València, és un dels museus preferits. El museu ens ensenya la història del naixement de la ciutat dins un preciós edifici que combina perfectament diferents elements estructurals, que alberguen les restes trobades en diverses excavacions pertanyents a edificis monumentals, inscripcions, elements arquitectònics, monedes, ceràmica…
MUSÉE HERGÉ. Centre Belge de la Bande Dessinée. Brussels
I per finalitzar vos parlaré d’un que vaig visitar l’estiu passat. Emocionada per reviure la meua infantessa amb el còmic. Retrobar-me amb les tires còmiques del gran Hergé, amb més de 6000 obres originals, i a més situada dins d’un preciós edifici d’Art Nouveau.
I podria passar hores afegint i afegint museus, podria omplir de color la #MuseumWeek, aportant tot allò que he viscut dins de cadascun d’aquests, tot allò que he compartit amb les persones estimades que m’han acompanyat en els viatges. Però, molt millor, si vosaltres mateixos decidiu anar a conèixer-los i gaudir-los. Vos acompanyaré amb molt de gust!
Thanks a lot Edinburgh
Enguany hem conegut Edinburgh, una ciutat escocesa captivadora que mai no havia pensat que coneixeria. Capital d’Escòcia ubicada al costat d’Arthur Seat, un antic volcà, i dominada per l’Edinburgh Castle assentat en Castel Rock. La ciutat està dividida pels jardins del Princes Streeet en dues parts: Old Town i New Town, recogenuts com a Patrimoni de la Humanitat.
Potser és més bonic el recorregut de principi a final de l’antiga Royal Mile, des del castell fins al Palace of Holyrood House, contemples arquitectura medieval i edificis de la reforma protestant: cases, galeries, St Giles Cathedral, esglésies, botigues… pots provar el famós whisky escocès, la cervesa i la sidra… pots integrar-te en un dels coneguts “free tours” i descobrir història i anècdotes de la ciutat i els seus habitants.
I allí, enmig d’edificis antics, et trobes l’increïble Fringe Festival, que celebra els seus 70 anys d’arts escèniques al carrer. Dotze hores ininterrompudes d’actuacions al carrer i a espais teatrals, amb sol, pluja, vent… tant els fa! Pots caminar al llarg de la Royal Mile i veure’ls actuar, entregar-se al públic, o apropar-se per convidar-te a veure’ls actuar. No tens prou de temps per veure-ho tot, per endinsar-te en la màgia de l’escena: circ, dansa, música, mims… voldries aturar-te davant de tots els escenaris i aplaudir, però un al costat de l’altre… buf, no saps quin triar!
També cal caminar per la New Town, descobrir l’ampliació de la ciutat i el bonic carrer Rose Street, el recomane!
Com sempre, he fet el viatge amb “Diari” a la mà, a la recerca de l’art que sempre busque en tots els països que visite. Descobrir l’art a cada ciutat em permet recordar aquesta per sempre, i Edinburgh m’ha sorprès. Ací he trobat arquitectura moderna: Enric Miralles que va dissenyar l’Scottish Parliament Visitor center, un edifici que trenca i juga amb les construccions antigues i palaus que l’envolten,
… he trobat al meu estimat Henry Moore, davant la porta de l’Scottish Nacional Gallery of Modern Art; he trobat Monet, Picasso, Matisse, Bacon, Warhol… en els tres museus que visitàrem. Tots els museus i galeries de la ciutat són gratuïts, pots donar una aportació econòmica si t’han agradat i que ajudarà al manteniment d’aquests. És la primera vegada que ens trobem amb museus gratuïts que ens han regalat el plaer de contemplar obres artístiques impressionants.
He trobat circ, enmig del Dean Gardens, jardins que coneguérem gràcies a les bones recomanacions de Mar, coneixedora de la ciutat i que tantes aportacions ens ha fet alhora de programar la nostra estada.
He trobat fins i tot poetry a la porta d’una llibreria, t’atures i pots escoltar poesia d’arreu del món en qualsevol idioma.
Cert que no puc narrar tot el que he descobert i m’ha regalat Edinburgh. Cada terra que conec, m’omple més i més, i voldria compartir-vos moltes més vivències però aquest post és només una pinzellada d’un gran llenç que ens guardem Jose i jo dels nostres viatges.
He anomenat “Thanks a lot” aquest post per l’amabilitat i educació dels escocesos. M’ha captivat molt el fet de que cada cop que la gent baixava de l’autobús, donava les gràcies al conductor; totes les persones ho feien! Ara també jo vull donar les gràcies… Mar i Jesús, Thanks you for your information, you have helped me; Jose*, Thanks you for travelling with me.
Aquesta per a tu*, sé que et fa molta gràcia!
Dissenys per a l’Hortet: una invitació gràfica
De nou dissenyant. Aquesta vegada per a la meua gran amiga Merche, a l’HORTET FRUITES I VERDURES d’Alaquàs. Ja fa temps que Merche i jo començàrem a raonar per crear una nova imatge a l’Hortet, donar color i creativitat en diferents espais dins de la botiga. Tot combinat amb un disseny gràfic més modern i que mantingués sempre el logotip original. Per fi, poc a poc, van sortint a la llum les nostres primeres idees.
Ja tenim el racó dels productes ecològics que ens ofereix aquest comerç.
El disseny gràfic és un dels aspectes més essencials de la identitat d’una empresa o comerç, ja que representa el primer punt de contacte que té el client amb un negoci. Quan parlem de disseny no solament parlem del logotip, parlem de la web, la rotulació, la decoració de la botiga, la targeta de presentació, la presència en les xarxes socials i internet… Transmetre una imatge sòlida ajuda a definir un estil de comunicació i potenciar l’empatia que ens ajudarà a fidelitzar els clients.
Busque informació sobre altres comerços i marques comercials que utilitzen productes ecològics i com són els seus dissenys. La majoria de vegades és millor estudiar com és la realitat d’aquesta imatge comercial i redissenyar-la, aportant idees i dibuixos ja creats. Hem d’usar els colors verd i taronja, ja que formen part del logotip i hem de jugar amb aquests creant noves formes que identifiquen el producte. Presente alguns esbossos a Merche i ella tria el que més li agrada, aquest:
Al temps, vaig definint nova cartellera gràfica per a la publicitat dels productes, dels serveis que ofereix, del propi comerç… només estem començant i el meu cap ja bull ple d’idees i coses que podem fer!!!
La proposta d’un blog o espai de creació i compartició d’idees cap als clients, aportar dissenys creatius en la botiga que donen un toc creatiu i divertit (com és ella), publicitar l’Hortet arreu d’Alaquàs… són algunes de les idees que tenim en marxa i que anem fent. L’objectiu és comunicar, buscar un estil i una forma de dirigir-nos al consumidor que identifique l’Hortet i ajude a connectar-nos amb el públic; i per suposat, que permeta el creixement econòmic del comerç.
Aquests dissenys, com em passa sempre que cree per a persones que em són molt estimades, són més difícils i alhora no ho són. Difícils perquè vull posar tot de mi i agradar, o recompensar, a l’amiga que me’ls encarrega; i són fàcils perquè la confiança i l’estima permeten treballar amb més tranquil·litat i menys exigència. Gràcies, Merche, per comptar amb mi!
En breu vos ensenyarem noves coses. Anem fent!
Aquests dissenys són una invitació per a conèixer l’Hortet, si encara no l’heu visitat, i formar part d’aquest racó ecològic. Segur que vos sorprendreu. Podeu trobar és informació a la seua pàgina en facebook.
Encontre amb Monet a Orsay, Paris
Aquest mes he viatjat a Paris, la ciutat dels impressionistes. Una vista ràpida de dos dies des de Nantes (més endavant escriure un post sobre aquesta). He descobert una ciutat de la qual tothom et parla i que sempre he volgut conèixer, he caminat pels seus amplis carrers i avingudes, vora el Sena; obrint els ulls, omplint-me d’art, arquitectura, història… de tot!
El primer dia va començar amb la visita al Musée Louvre, tant per veure i amb poc de temps! Em pregunte com caben tantes obres d’art allí dins, i com deixen entrar a tantes persones alhora… El Jardí de les Tuileries, la Plaça Concorde, els Palais gran i Petit, l’avinguda dels Champs-Elysees fins a l’arc de Triomphe, i una escapada amb el metro fins al Champ de Mars i la magnífica Tour Eiffel. 
El segon dia a Paris va començar amb una de les millors vivències de les quals he gaudit mai. Ja fa molts anys que Anna em diu: “L’Orsay és el teu museu, hi has d’anar”, quanta raó tenia!!! He descobert el “meu Museu”.
Musée d’Orsay està instal·lat en l’estació de tren construïda per a l’exposició Universal de 1900 (com molts d’altres edificis importants a Paris), així el propi edifici és la primera gran obra d’art que veurem, i després totes les recollides de 1848 a 1914. 
No m’agrada fotografiar les obres d’art dels museus, trobe que no és necessari i que deterioren la valuositat d’aquestes però… aquesta, feta per Jose, mostra un moment molt important per a mi, no sé com descriure-lo amb paraules…
MONET és la paraula. El reconec només entrar a la sala i, de seguida, els meus ulls s’omplen de llàgrimes. No m’ho crec! El tinc davant… impressiona!!! Impressionant! Per a una enamorada de l’Impressionisme com jo, trobar desenes de quadres del teu pintor preferit, poder veure de prop totes aquestes que he vist i estudiat als llibres i després amb internet… no té preu. Aquest ha estat el millor regal que m’ha ofert Paris en aquests dos dies. Hui no parlaré de l’Impressionisme, ni de Monet, ja vaig parlar sobre Monet en aquest blog: https://ideainterna.wordpress.com/2013/02/03/per-que-monet/ i també aleshores vaig compartir aquesta imatge. Hui només compartiré aquest màgic moment… la llum del moment, com deien aquells pintors:
Solament puc dibuixar allò que veig (Claude Monet)
Aquest instant i les hores que seguiren, em vaig omplir mirant i mirant quadres. Mentre observe cada pinzellada, pense en l’època en la qual foren pintats, la lluita per defensar allò en que creien: l’essència del seu art; com treballaven i convivien, com aprenien… Em transporte a aquells dies… em submergeix en l’art.
En sortir del Museu, marxem a veure Notre Dame, la Sainte Chapelle, la Place du Chatelet, el Centre Pompidou (malauradament està tancat) i el final de la vesprada ens anuncia que hem de tornar a l’estació de Montparnase per agafar el tren que ens torna a Nantes… on continuem el nostres dies a França.
Tornaré a Paris, tornaré per visitar el Musée Marmottan-Claude Monet, on es troba l’obra que dóna nom a l’Impressionisme; tornaré a visitar els carrers del Barri de Montmartre, on van viure tants pintors; tornaré més dies, amb més temps, a caminar de nou per aquesta encisadora ciutat… i tornaré a parlar d’aquesta a aquest blog.
Merci Paris!
Disseny del Catàleg de l’APCCV
Aquesta és la segona vegada que faig el disseny d’un catàleg, complicat i llarg si no vols deixar-te cap detall, si vols que el conjunt siga únic, i… per començar si eres CREATIVA i molt detallista.
He dissenyat el Catàleg de sòcies i socis de l’Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valencia, 64 pàgines: portada, presentació, index, 30 pàgines amb la informació aportada pels professionals i un final; dos catàlegs: un en valencià i altre en castellà.
Comence per buscar un disseny, basant-me en el Catàleg del 2015; sincerament vaig fer per trobar algú que fera la imatge base per dedicar-me només al disseny i maquetació, però no el vaig trobar, així que em llence de cap a la investigació de catàlegs de circ i catàlegs en general, busque imatges de circ que tinguen coses en comú amb l’Associació. Faig un munt de dissenys però cap m’acaba d’agradar, li done moltes voltes perquè, sent la primera vegada que faig un catàleg d’aquestes característiques “no sé per on tirar!“. I de cop, canvie i prenc de la decisió de “transformar” la fotografia d’un espectacle combinat de circ amb els filtres d’alguns programes de disseny. Ja tinc la base central!
Els colors els tinc clars: roig, blanc i negre (són també els del logotipus de l’APCCV) i així passe a dissenyar la maquetació de les pàgines, una a una, des de la presentació fins la que es cobrirà amb tota la informació que aportaran les companyies i professionals. Per perdre la seriositat del catàleg (que no la té) afegeisc unes birles en totes les pàgines.
El treball més costós ha estat recopilar tota la informació: escriure-la de nou en dos idiomes, triar les fotos, revisar les dades i els enllaços i… posar-me d’acord amb les peticions de canvi que anaven sorgint a mesura que contactava amb cada companyia: que si canvia açò, que si pots posar aquesta foto, que si falta una paraula… un accent… quasi un mes de feina que acaba el primer de juliol amb la presentació del Catàleg a l’equip de l’APCCV i, una vegada aprovat, pujar-lo a la web.
Ara em queda maquetar-lo de nou per a imprimir-lo en paper, aquesta és la finalitat del Catàleg: usar-lo per a difondre el circ valencià en fires, mostres, festivals… de tot arreu.
Vos deixe les imatges de part d’aquest disseny, la portada:
la pàgina que inicia i és la presentació de l’APCCV:
una mostra de pàgina d’una de les companyies:
i la pàgina final (en la qual apareix la meua signatura i de la qual estic molt contenta).
Però si voleu veure tot el catàleg, vos convide a visitar la pàgina APCCV
Aparador minimalista i integrat
Ja tenim muntat l’aparador del Taller de Karmen a Alfafar. Un aparador minimalista i artístic: l’obra d’art és el propi disseny d’aquest.
L’activitat comercial es mou per temporades, ha arribat el bon temps: la primavera, els colors, la llum. Els objectius bàsics dels aparadors sempre són els mateixos: ha d’impactar al vianant i convidar-lo a l’acció d’entrar en l’establiment; ser un reflex del teu estil i de la teua filosofia comercial; i dirigir el seu missatge a les emocions i a la subjectivitat.
Originalitat, creativitat, innovació… requisits indispensables per a cridar l’atenció. L’aparador és la prolongació de la botiga, la seua carta de presentació, i a major impacte en el client, majors possibilitats de que aquest destine uns minuts del seu temps a escoltar el missatge que volem llençar-li. Contem una història, introduïm un espai visual, done’m pistes d’allò que trobarà a dintre, fomentem la curiositat del vianant i la intriga; apel·lem a les seues emocions, l’invitem a jugar, a resoldre, a provar.
Qualsevol estratègia és vàlida, només tenim que trobar l’element diferenciador de la botiga respecte a altres. L’element central de l’aparador són PAPALLONES DE COLORS fetes amb cartolina, enganxades al vidre volen cap a l’exterior, no solament des la vitrina sinó també enganxades a la porta d’entrada. Les papallones combinen amb els teixits que hem utilitzat – i que són el producte del Taller – i donen, com sempre, el toc divertit i original. Colors vius i plens de llum, atractius i de temporada.
Un llit vintage fet amb palets, creació exclusiva de Karmen, la propietària de l’establiment, encisen la mirada dels adults, al temps que els xiquets i xiquetes miren les papallones. Un combinat perfecte!
Aquesta vegada també hem provat amb un element que mai havíem utilitzat: la integració de l’aparador en la botiga; o a la inversa… treure la botiga cap a l’aparador. Ho aconseguim amb el llit que forma part dels dos espais, part de l’escenari-habitació es queda resolt en l’interior; ens caldrà travessar la porta per descobrir que hi ha amagat darrere la cortina. En fer-se fosc, podrem veure des del carrer El Taller de Karmen, i una bona part del producte que oferim, però no tot… convidant a l’espectador a apropar-se a la vitrina i… a trucar a la porta?
Canviem també el disseny interior de la botiga, i deisem un espai ampli (molt diferent a com estava fins ara). El Taller sembla molt més gran, com una enorme pista de ball que permet l’acollida de molts clients.
Són molts els aparadors que he dissenyat i muntat al Taller de Karmen; moltes hores destinades a crear, dibuixar, pintar, retallar… inventar cada vegada de forma diferent… compartint amb Karmen cadascuna de les meues idees, rebent les que ella aporta, combinant-les per a trobar el punt d’unió de les dues; moltes hores de creativitat compartida, sentint-me feliç i plena de fer aquest aparador amb una persona, a qui estime molt.
Per a qualsevol dissenyador, trobar un client que recolze el teu treball, que s’integre en la creació, que col·labore i que, en acabar la feina, es senta satisfet d’aquesta i t’ho expresse en paraules i en actes, fa que et sentes valorat i important. I, com a dissenyadora d’aparadors, sempre m’he sentit molt valuosa i estimada amb la creació d’aquest aparador.
Ja tinc ganes d’anar a pel següent!
maria
creantinteriors 