la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

un poquet de mi

Adéu Mestre Quino, adéu Pare

Complicat, dur i trist el 2020. Afectades per una pandèmia mundial… i ara compartim un any de dol.

El 30 de setembre ens va deixar Quino, Joaquín Salvador Lavado Tejón (1932-2020), humorista gràfic i il·lustrador que va crear la nostra estimada Mafalda. Entre 1964 i 1973 es publicaren totes les tires de Mafalda en diversos mitjans impresos: Tristament, al 1973, Quino va prendre la decisió d’abandonar la tira de Malfalda per manca d’idees.

Però ella sempre ha estat entre nosaltres, viva i actual com aleshores. Els anys no passen per Mafalda, eternament xiqueta, eternament crítica i pessimista. Eternament preocupada per la situació del món.

Les xarxes es van omplir del hastag #adiosmaestroquino i moltes il·lustradores del món van mostrar el seu condol mitjançant allò que millor les identifica: el dibuix.

Avui faig una recollida d’aquelles que més em van impactar.

Agustina Guerrero

Vaig conèixer a Mafalda quan era jove, aleshores em vaig llegir les seues tires còmiques: anys després al voltant del 2005, sense saber perquè vaig decidir prendre-la com avatar en les meues xarxes, i vaig començar a enganxar-la a les meues imatges, intentant transformar les fotografies en missatges mijançant la seua il·lustració. Alguna cosa de Mafalda ha estat sempre meua, i a la inversa… ens assemblem.

Ara plorem juntes pels éssers estimats que ens han deixat enguany. Plorem per la pèrdua dels nostres pares, ens consolem i seguim.

I no puc acabar aquest xicotet homenatge d’acomiadament a Quino, i per la meua gran amiga i companya Mafalda, que compartint l’avatar del 2020 #weareamask

No et preocupes, Quino, vetllarem per ella! La deixes en bones mans!

No et preocupes, Pare, vetllarem per ella!


En bici per Copenhaguen

Enguany he tornat a viatjar a Copenhaguen, és la tercera vegada que viatge a Dinamarca i cada any m’encisa més viatjar a aquest país. Aquesta vegada, i a petició pròpia, he conegut i recorregut la ciutat en bici. Ha estat tota una aventura endinsar-me entre els i les milers de ciclistes, senyalitzar i avisar dels moviments, aprendre a frenar amb els peus… però també ha estat una experiència increïble convertir-me en una d’elles per uns dies! Un plaer!!!

Com que ja havia visitat i conegut la ciutat, aquesta vegada vaig fer la proposta de centrar-me en dos arts que m’apassionen: l’arquitectura contemporània i l’street art. Dues coses que mai no havia vist de prop en aquesta ciutat. També visita obligada al Designmuseum Denmark, i al meu estimat Lousiana Museum of Modern Art

Així, seguint les pedalades de la meua guia i amiga Maria… en bici per Copenhaguen!

A sobre de la bicicleta les coses es veuen diferents, sembla que perds detalls que trobaries fàcilment mentre camines (pense que me’ls he perdut) però pots recórrer majors distàncies d’una part a l’altra de la ciutat. Ara sí, a cada detall que m’interessava, baixem de la bici i ens aturem, mire, m’enamore, faig fotos i tornem a la bici.

A prop de la nostra casa, enmig d’un paratge natural, s’està construint l’Orestads Boulevard, amb un gran nombre d’edificis moderns i sorprenents com ara el 8 Tallet, VM Mountain, The Tietgen Residence… edificis pensats i dissenyats per albergar una part de la ciutadania danesa que vol allunyar-se de la ciutat.

Com era d’esperar, tota aquesta nova arquitectura va sempre unida a la bicicleta, el disseny dels aparcaments són tan impressionants com els edificis. No es preveu un edifici que no tinga a prop aparcaments suficients per a les persones que l’habitaran.Uns dies després visitem un dels barris més coneguts pels seus murals d’street art, el Norreboparken, i la famosa Den Rode Plads, o plaça roja, plena de música, arbres i espais de jocs infantils.

El conegut Bananna Park, que a més de recollir enormes murals, compta amb un espai d’escalada, d’esport i de jocs a l’aire lliure i enmig de la ciutat. Malgrat hem trobat alguns murals en edificis individuals, la majoria de l’art urbà a les parets va sempre lligat a espais comuns plens de gent.

I tots, sempre units a la bicicleta, com en aquesta fotografia:Però, on no hi ha bicis en Copenhaguen? Meravellada de veure l’organització dels carrils bici i com aquests es fonen en l’urbanisme de la ciutat, i com la bici forma part de la vida diària de milers de daneses. Meravellada de veure el transport públic totalment preparat per a integrar-la sense molestar a ningú, sent una més dels passatgers. Meravellada de veure el respecte entre els habitants d’aquesta ciutat…i pensant, en molts moments, com m’agradaria quedar-me a viure aquí!Com faig en totes les ciutat del món a les quals viatge, visite alguns museus. M’agrada conèixer les obres d’art d’artistes nascuts en cadascuna d’aquestes ciutats, o la riquesa obtinguda per cada ciutat i guardada entre les parets d’edificis antics o moderns. En aquesta ocasió, he visitat el Museu de Disseny de Dinamarca, que ja em deixa bocabadada abans d’entrar i dins el qual trobaré infinits objectes de disseny, alguns que he estudiat durant anys i altres que formen part de la nostra vida quotidiana, i, com no, les bicicletes.

I visita obligada al Lousiana, museu del qual he parlat moltes vegades en aquest blog (i que vos convide a llegir de nou), des del qual es veu Suècia al final de l’Oresund.

Hi ha tantes coses que voldria contar, tantes vivències, tantes emocions… perquè de cadascun dels viatges s’aprèn i es carreguen a dins la maleta o la motxilla per a que formen part dels nostres records, de la nostra vida. Tornaré a Copenhaguen moltes vegades més, perquè allí tinc dues persones que m’estimen molt i a qui tant m’estime. Des d’ací vull agrair tot el que m’han regalat durant aquests dies, les portes sempre obertes de les seues cases, la bicicleta escollida per a mi, guiar-me els passos (i les pedalades) per descobrir o redescobrir la ciutat… i molt més.

Vos estime, Maria i Dunia!!! 

Stort kaus. Jef elsker dig!


MuseumWeek i els meus museus

Coincidint amb la #MuseumWeek, que es va crear al 2014 per l’Associació Culture for Causes Network com un esdeveniment cultural amb l’objectiu d’ampliar l’audiència, i obrir de manera virtual i física més de 5000 institucions culturals, museus, galeries… a través de xarxes, com ara Twitter. La pregunta era: quin és el patrimoni cultural del nostre temps que es transmetrà a les generacions futures? així, amb aquest hashtag, cada any es recullen tots els esdeveniments dels museus que hi participen, i s’engloben tots en una espècie de càpsula del temps.

Així, amb aquesta coincidència, i com fa tant de temps que no publique en aquest espai meu, hui parlaré de museus, dels meus museus. Meus perquè els he visitat, els he gaudit i m’he quedat amb una part d’aquests per a sempre. Cada any he fet un viatge a un país diferent; a cada viatge he visitat, com a mínim, un museu, interessada en les obres d’art que podria contemplar o en la història que podria aprendre; i sempre he sortit meravellada, algunes vegades amb el cor encongit i altres amb el cor molt més immens.

 

MUSÉE MARMOTTAN, París

Crec que aquest encapçala la meua llista, allí em vaig trobar amb Monet!. Aquest museu posseeix una de les col·leccions d’art impressionista més grans del món, dins la qual es troba… per suposat, el gran Monet.

LOUISIANA, Copenhaguen

Ja l’he visitat dues vegades i sempre m’omple. Aquesta antiga vila convertida en un museu d’art modern envoltat per un gran parc ple d’escultures a l’aire lliure vora l’Oresund, des d’on pots divisar Suècia. Allí he trobat Henry Moore, Chillida, Andy Warhool… 

GUGGENHEIM, Bilbao

Dissenyat per un dels meus arquitectes preferits, Frank Gehry. No calen paraules, només l’exterior ja val la pena, la seua construcció és increïble (ja n’he parlat al blog). Les exposicions en el museu canvien freqüentment i contenen principalment treballs realitzats al llarg XX.

 

MUSEU DE LA PAU DE GERNIKA, Gernika i Luno

Un museu per a sentir i viure, un escenari que ens mostra la història de Gernika i Luno, durant la Guerra Civil espanyola, i ens porta a la reconciliació personal, un espai per pensar que a la pau podem donar-li forma entre tots.

 

MUSEUM HAUS AM CHECKPOINT CHARLIE, Berlín

Berlín, la meua ciutat, que alberga “la illa dels museus”, tants per visitar!!! Un dels més impactants és aquest, dedicat al Mur de Berlín, ple de fotografies, vídeos i maquetes que mostren detalls interessants sobre els intents dels i les ciutadanes de Berlín per aconseguir la llibertat.

 

CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L’ALMOINA, València

A la ciutat de València, és un dels museus preferits. El museu ens ensenya la història del naixement de la ciutat dins un preciós edifici que combina perfectament diferents elements estructurals, que alberguen les restes trobades en diverses excavacions pertanyents a edificis monumentals, inscripcions, elements arquitectònics, monedes, ceràmica…

 

MUSÉE HERGÉ. Centre Belge de la Bande Dessinée. Brussels

I per finalitzar vos parlaré d’un que vaig visitar l’estiu passat. Emocionada per reviure la meua infantessa amb el còmic. Retrobar-me amb les tires còmiques del gran Hergé, amb més de 6000 obres originals, i a més situada dins d’un preciós edifici d’Art Nouveau.

I podria passar hores afegint i afegint museus, podria omplir de color la #MuseumWeek, aportant tot allò que he viscut dins de cadascun d’aquests, tot allò que he compartit amb les persones estimades que m’han acompanyat en els viatges. Però, molt millor, si vosaltres mateixos decidiu anar a conèixer-los i gaudir-los. Vos acompanyaré amb molt de gust!

 


Thanks a lot Edinburgh

Enguany hem conegut Edinburgh, una ciutat escocesa captivadora que mai no havia pensat que coneixeria. Capital d’Escòcia ubicada al costat d’Arthur Seat, un antic volcà, i dominada per l’Edinburgh Castle assentat en Castel Rock. La ciutat està dividida pels jardins del Princes Streeet en dues parts: Old Town i New Town, recogenuts com a Patrimoni de la Humanitat.

Potser és més bonic el recorregut de principi a final de l’antiga Royal Mile, des del castell fins al Palace of Holyrood House, contemples arquitectura medieval i edificis de la reforma protestant: cases, galeries, St Giles Cathedral, esglésies, botigues… pots provar el famós whisky escocès, la cervesa i la sidra… pots integrar-te en un dels coneguts “free tours” i descobrir història i anècdotes de la ciutat i els seus habitants.

I allí, enmig d’edificis antics, et trobes l’increïble Fringe Festival, que celebra els seus 70 anys d’arts escèniques al carrer. Dotze hores ininterrompudes d’actuacions al carrer i a espais teatrals, amb sol, pluja, vent… tant els fa! Pots caminar al llarg de la Royal Mile i veure’ls actuar, entregar-se al públic, o apropar-se per convidar-te a veure’ls actuar. No tens prou de temps per veure-ho tot, per endinsar-te en la màgia de l’escena: circ, dansa, música, mims… voldries aturar-te davant de tots els escenaris i aplaudir, però un al costat de l’altre… buf, no saps quin triar!

També cal caminar per la New Town, descobrir l’ampliació de la ciutat i el bonic carrer Rose Street, el recomane!

Com sempre, he fet el viatge amb “Diari” a la mà, a la recerca de l’art que sempre busque en tots els països que visite. Descobrir l’art a cada ciutat em permet recordar aquesta per sempre, i Edinburgh m’ha sorprès. Ací he trobat arquitectura moderna: Enric Miralles que va dissenyar l’Scottish Parliament Visitor center, un edifici que trenca i juga amb les construccions antigues i palaus que l’envolten,

… he trobat al meu estimat Henry Moore, davant la porta de l’Scottish Nacional Gallery of Modern Art; he trobat Monet, Picasso, Matisse, Bacon, Warhol… en els tres museus que visitàrem. Tots els museus i galeries de la ciutat són gratuïts, pots donar una aportació econòmica si t’han agradat i que ajudarà al manteniment d’aquests. És la primera vegada que ens trobem amb museus gratuïts que ens han regalat el plaer de contemplar obres artístiques impressionants.

He trobat circ, enmig del Dean Gardens, jardins que coneguérem gràcies a les bones recomanacions de Mar, coneixedora de la ciutat i que tantes aportacions ens ha fet alhora de programar la nostra estada.

He trobat fins i tot poetry a la porta d’una llibreria, t’atures i pots escoltar poesia d’arreu del món en qualsevol idioma.

Cert que no puc narrar tot el que he descobert i m’ha regalat Edinburgh. Cada terra que conec, m’omple més i més, i voldria compartir-vos moltes més vivències però aquest post és només una pinzellada d’un gran llenç que ens guardem Jose i jo dels nostres viatges.

He anomenat “Thanks a lot” aquest post per l’amabilitat i educació dels escocesos. M’ha captivat molt el fet de que cada cop que la gent baixava de l’autobús, donava les gràcies al conductor; totes les persones ho feien! Ara també jo vull donar les gràcies…  Mar i Jesús, Thanks you for your information, you have helped me; Jose*, Thanks you for travelling with me. 

Aquesta per a tu*, sé que et fa molta gràcia!


Dissenys per a l’Hortet: una invitació gràfica

De nou dissenyant. Aquesta vegada per a la meua gran amiga Merche, a l’HORTET FRUITES I VERDURES d’Alaquàs. Ja fa temps que Merche i jo començàrem a raonar per crear una nova imatge a l’Hortet, donar color i creativitat en diferents espais dins de la botiga. Tot combinat amb un disseny gràfic més modern i que mantingués sempre el logotip original. Per fi, poc a poc, van sortint a la llum les nostres primeres idees.

Ja tenim el racó dels productes ecològics que ens ofereix aquest comerç.

El disseny gràfic és un dels aspectes més essencials de la identitat d’una empresa o comerç, ja que representa el primer punt de contacte que té el client amb un negoci. Quan parlem de disseny no solament parlem del logotip, parlem de la web, la rotulació, la decoració de la botiga, la targeta de presentació, la presència en les xarxes socials i internet… Transmetre una imatge sòlida ajuda a definir un estil de comunicació i potenciar l’empatia que ens ajudarà a fidelitzar els clients.

Busque informació sobre altres comerços i marques comercials que utilitzen productes ecològics i com són els seus dissenys. La majoria de vegades és millor estudiar com és la realitat d’aquesta imatge comercial i redissenyar-la, aportant idees i dibuixos ja creats. Hem d’usar els colors verd i taronja, ja que formen part del logotip i hem de jugar amb aquests creant noves formes que identifiquen el producte. Presente alguns esbossos a Merche i ella tria el que més li agrada, aquest:

Al temps, vaig definint nova cartellera gràfica per a la publicitat dels productes, dels serveis que ofereix, del propi comerç… només estem començant i el meu cap ja bull ple d’idees i coses que podem fer!!!

La proposta d’un blog o espai de creació i compartició d’idees cap als clients, aportar dissenys creatius en la botiga que donen un toc creatiu i divertit (com és ella), publicitar l’Hortet arreu d’Alaquàs… són algunes de les idees que tenim en marxa i que anem fent. L’objectiu és comunicar, buscar un estil i una forma de dirigir-nos al consumidor que identifique l’Hortet i ajude a connectar-nos amb el públic; i per suposat, que permeta el creixement econòmic del comerç.

Aquests dissenys, com em passa sempre que cree per a persones que em són molt estimades, són més difícils i alhora no ho són. Difícils perquè vull posar tot de mi i agradar, o recompensar, a l’amiga que me’ls encarrega; i són fàcils perquè la confiança i l’estima permeten treballar amb més tranquil·litat i menys exigència. Gràcies, Merche, per comptar amb mi!

En breu vos ensenyarem noves coses. Anem fent!

Aquests dissenys són una invitació per a conèixer l’Hortet, si encara no l’heu visitat, i formar part d’aquest racó ecològic. Segur que vos sorprendreu. Podeu trobar és informació a la seua pàgina en facebook.


Encontre amb Monet a Orsay, Paris

Aquest mes he viatjat a Paris, la ciutat dels impressionistes. Una vista ràpida de dos dies des de Nantes (més endavant escriure un post sobre aquesta). He descobert una ciutat de la qual tothom et parla i que sempre he volgut conèixer, he caminat pels seus amplis carrers i avingudes, vora el Sena; obrint els ulls, omplint-me d’art, arquitectura, història… de tot!

El primer dia va començar amb la visita al Musée Louvre, tant per veure i amb poc de temps! Em pregunte com caben tantes obres d’art allí dins, i com deixen entrar a tantes persones alhora… El Jardí de les Tuileries, la Plaça Concorde, els Palais gran i Petit, l’avinguda dels Champs-Elysees fins a l’arc de Triomphe, i una escapada amb el metro fins al Champ de Mars i la magnífica Tour EiffelEiffelEl segon dia a Paris va començar amb una de les millors vivències de les quals he gaudit mai. Ja fa molts anys que Anna em diu: “L’Orsay és el teu museu, hi has d’anar”, quanta raó tenia!!! He descobert el “meu Museu”.

Musée d’Orsay està instal·lat en l’estació de tren construïda per a l’exposició Universal de 1900 (com molts d’altres edificis importants a Paris), així el propi edifici és la primera gran obra d’art que veurem, i després totes les recollides de 1848 a 1914. OrsayNo m’agrada fotografiar les obres d’art dels museus, trobe que no és necessari i que deterioren la valuositat d’aquestes però… aquesta, feta per Jose, mostra un moment molt important per a mi, no sé com descriure-lo amb paraules…wasdejose (11)MONET és la paraula. El reconec només entrar a la sala i, de seguida, els meus ulls s’omplen de llàgrimes. No m’ho crec! El tinc davant… impressiona!!! Impressionant! Per a una enamorada de l’Impressionisme com jo, trobar desenes de quadres del teu pintor preferit, poder veure de prop totes aquestes que he vist i estudiat als llibres i després amb internet… no té preu. Aquest ha estat el millor regal que m’ha ofert Paris en aquests dos dies. Hui no parlaré de l’Impressionisme, ni de Monet, ja vaig parlar sobre Monet en aquest blog: https://ideainterna.wordpress.com/2013/02/03/per-que-monet/ i també aleshores vaig compartir aquesta imatge. Hui només compartiré aquest màgic moment… la llum del moment, com deien aquells pintors:

Solament puc dibuixar allò que veig (Claude Monet)

Aquest instant i les hores que seguiren, em vaig omplir mirant i mirant quadres. Mentre observe cada pinzellada, pense en l’època en la qual foren pintats, la lluita per defensar allò en que creien: l’essència del seu art; com treballaven i convivien, com aprenien… Em transporte a aquells dies… em submergeix en l’art.

En sortir del Museu, marxem a veure Notre Dame, la Sainte Chapelle, la Place du Chatelet, el Centre Pompidou (malauradament està tancat) i el final de la vesprada ens anuncia que hem de tornar a l’estació de Montparnase per agafar el tren que ens torna a Nantes… on continuem el nostres dies a França.

Tornaré a Paris, tornaré per visitar el Musée Marmottan-Claude Monet, on es troba l’obra que dóna nom a l’Impressionisme; tornaré a visitar els carrers del Barri de Montmartre, on van viure tants pintors; tornaré més dies, amb més temps, a caminar de nou per aquesta encisadora ciutat… i tornaré a parlar d’aquesta a aquest blog.

Merci Paris!


Disseny del Catàleg de l’APCCV

Aquesta és la segona vegada que faig el disseny d’un catàleg, complicat i llarg si no vols deixar-te cap detall, si vols que el conjunt siga únic, i… per començar si eres CREATIVA i molt detallista.

He dissenyat el Catàleg de sòcies i socis de l’Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valencia, 64 pàgines: portada, presentació, index, 30 pàgines amb la informació aportada pels professionals i un final; dos catàlegs: un en valencià i altre en castellà.

Comence per buscar un disseny, basant-me en el Catàleg del 2015; sincerament vaig fer per trobar algú que fera la imatge base per dedicar-me només al disseny i maquetació, però no el vaig trobar, així que em llence de cap a la investigació de catàlegs de circ i catàlegs en general, busque imatges de circ que tinguen coses en comú amb l’Associació. Faig un munt de dissenys però cap m’acaba d’agradar, li done moltes voltes perquè, sent la primera vegada que faig un catàleg d’aquestes característiques “no sé per on tirar!“. I de cop, canvie i prenc de la decisió de “transformar” la fotografia d’un espectacle combinat de circ amb els filtres d’alguns programes de disseny. Ja tinc la base central!

Els colors els tinc clars: roig, blanc i negre (són també els del logotipus de l’APCCV) i així passe a dissenyar la maquetació de les pàgines, una a una, des de la presentació fins la que es cobrirà amb tota la informació que aportaran les companyies i professionals. Per perdre la seriositat del catàleg (que no la té) afegeisc unes birles en totes les pàgines.

El treball més costós ha estat recopilar tota la informació: escriure-la de nou en dos idiomes, triar les fotos, revisar les dades i els enllaços i… posar-me d’acord amb les peticions de canvi que anaven sorgint a mesura que contactava amb cada companyia: que si canvia açò, que si pots posar aquesta foto, que si falta una paraula… un accent… quasi un mes de feina que acaba el primer de juliol amb la presentació del Catàleg a l’equip de l’APCCV i, una vegada aprovat, pujar-lo a la web.

Ara em queda maquetar-lo de nou per a imprimir-lo en paper, aquesta és la finalitat del Catàleg: usar-lo per a difondre el circ valencià en fires, mostres, festivals… de tot arreu.

Vos deixe les imatges de part d’aquest disseny, la portada:

pag portada

la pàgina que inicia i és la presentació de l’APCCV:

pag presentacio

una mostra de pàgina d’una de les companyies:

pag socis

i la pàgina final (en la qual apareix la meua signatura i de la qual estic molt contenta).

pag final

Però si voleu veure tot el catàleg, vos convide a visitar la pàgina APCCV


Aparador minimalista i integrat

Ja tenim muntat l’aparador del Taller de Karmen a Alfafar. Un aparador minimalista i artístic: l’obra d’art és el propi disseny d’aquest.

aparador primavera (28)

L’activitat comercial es mou per temporades, ha arribat el bon temps: la primavera, els colors, la llum. Els objectius bàsics dels aparadors sempre són els mateixos: ha d’impactar al vianant i convidar-lo a l’acció d’entrar en l’establiment; ser un reflex del teu estil i de la teua filosofia comercial; i dirigir el seu missatge  a les emocions i a la subjectivitat.

Originalitat, creativitat, innovació… requisits indispensables per a cridar l’atenció. L’aparador és la prolongació de la botiga, la seua carta de presentació, i a major impacte en el client, majors possibilitats de que aquest destine uns minuts del seu temps a escoltar el missatge que volem llençar-li. Contem una història, introduïm un espai visual, done’m pistes d’allò que trobarà a dintre, fomentem la curiositat del vianant i la intriga; apel·lem a les seues emocions, l’invitem a jugar, a resoldre, a provar.

aparador primavera (30)

 

aparador primavera (16)

 

Qualsevol estratègia és vàlida, només tenim que trobar l’element diferenciador de la botiga respecte a altres. L’element central de l’aparador són PAPALLONES DE COLORS fetes amb cartolina, enganxades al vidre volen cap a l’exterior, no solament des la vitrina sinó també enganxades a la porta d’entrada. Les papallones combinen amb els teixits que hem utilitzat – i que són el producte del Taller – i donen, com sempre, el toc divertit i original. Colors vius i plens de llum, atractius i de temporada.

Un llit vintage fet amb palets, creació exclusiva de Karmen, la propietària de l’establiment, encisen la mirada dels adults, al temps que els xiquets i xiquetes miren les papallones. Un combinat perfecte!

Aquesta vegada també hem provat amb un element que mai havíem utilitzat: la integració de l’aparador en la botiga; o a la inversa… treure la botiga cap a l’aparador. Ho aconseguim amb el llit que forma part dels dos espais, part de l’escenari-habitació es queda resolt en l’interior; ens caldrà travessar la porta per descobrir que hi ha amagat darrere la cortina. En fer-se fosc, podrem veure des del carrer El Taller de Karmen, i una bona part del producte que oferim, però no tot… convidant a l’espectador a apropar-se a la vitrina i… a trucar a la porta?

aparador primavera (2)

Canviem també el disseny interior de la botiga, i deisem un espai ampli (molt diferent a com estava fins ara). El Taller sembla molt més gran, com una enorme pista de ball que permet l’acollida de molts clients.

Són molts els aparadors que he dissenyat i muntat al Taller de Karmen; moltes hores destinades a crear, dibuixar, pintar, retallar… inventar cada vegada de forma diferent… compartint amb Karmen cadascuna de les meues idees, rebent les que ella aporta, combinant-les per a trobar el punt d’unió de les dues; moltes hores de creativitat compartida, sentint-me feliç i plena de fer aquest aparador amb una persona, a qui estime molt.

Per a qualsevol dissenyador, trobar un client que recolze el teu treball, que s’integre en la creació, que col·labore i que, en acabar la feina, es senta satisfet d’aquesta i t’ho expresse en paraules i en actes, fa que et sentes valorat i important. I, com a dissenyadora d’aparadors, sempre m’he sentit molt valuosa i estimada amb la creació d’aquest aparador.

Ja tinc ganes d’anar a pel següent!


Dissenys sobre Circ

A l’octubre vaig començar a treballar com a gerent de l’APCCV: Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana. Un treball que, des del començament, m’agrada molt i que em permet desbordar la meua imaginació. He hagut d’aprendre, i encara cada dia, molt sobre el món del circ contemporani, entès aquest com un gènere d’art interpretatiu desenvolupat a finals del segle XX en el qual una història o tema es transmet a través de les tradicionals tècniques circenses. Provinent del circ clàssic però on les habilitats tradicionals es barregen amb un enfocament contemporani: impacte estètic del conjunt, desenvolupament dels personatges i la història, ús del disseny d’il·luminació, música original i disseny de vestuari per transmetre contingut temàtic o narrativa.

Mentre aprenc i participe, des de la gestió cultural, del món del circ valencià, aporte els meus coneixements, entre d’altres, de disseny. Hui no vos parlaré de totes les tasques que faig, parlarem de creativitat i disseny. Vaig començar per redissenyar la imatge gràfica de l’associació partint del seu logotipus incorporant-la a les targetes de presentació de l’APCCV i al carnet de les sòcies i socis.

APCCV-tarja1

APCCV-tarja2

Sempre jugant amb la base, el logotipus, treballe cap a altres dissenys com a medi de difusió impresa, com ara les targetes o un marcador de pàgina

APCCV-marcador

o un simpàtic cartell anunciant les activitats associatives, com l’Assemblea

cartellassemblea

Cada dia és un repte endinsar-se en les xarxes socials d’arts escèniques i de circ, buscar informació i compartir-la; difondre els espectacles dels socis; difondre informació cultural i social; mostrar arreu als professionals de circ valencians en campanyes puntuals, com la del dia 8 de març Dia de la dona treballadora i dona de circ, vos mostre algunes imatges de la campanya:

Ara estem treballant per millorar el disseny de la web apccv  i omplir-la de continguts i informació per fer-la més actual i atraient. Una feina que, per altra part, fem entre tots perquè totes aportem opinió i consensuem.

Cada dia és un repte, cada dia un aprenentatge (del qual em sent molt contenta d’aprendre), cada dia més i més admirada pel gran treball que realitzen aquests professionals de circ, per la seua lluita continua pel reconeixement davant organismes i institucions, per donar un pas endavant en el món circense i sobre tot, encisada pels seus espectacles carregats de creativitat i imaginació.

Convidats esteu totes a coneixer-los!

 

 

 

 


Just imagine 2016

S’acaba un any i comencem un altre, espere que el 2016 m’aporte molta CREATIVITAT que poder compartir-vos en aquest espai meu que també es vostre. Gràcies a totes les persones que heu vingut, que heu llegit i que heu recollit, almenys un poquet, d’allò que vull regalar: paraules, imatges, art, creativitat, passió… la fantasia, l’emoció i el disseny, grans idees i obres a partir del talent.

Espere gaudir de temps per a vindre fins aquí; si no ho faig tan com voldria és bona senyal, tinc feina i moltes coses a fer. Hui i ara desitgem per a l’any nou: continuar caminant, i trobar en el camí… obrir els ulls i saber mirar amb els ulls tancats… aprendre i imaginar, imaginar i crear, crear i aportar, regalar…

just

Ens veiem molt prompte!

Vos espere, no falteu!

 

 


Berlín: arquitectura guiada

He tornat a Berlín, la ciutat que més m’agrada! Plena d’arquitectura, de disseny, d’art, cultura… cultures, història. Una ciutat que canvia cada dia, què es transforma, creix, avança, millora. Enguany, al juny, he tingut el plaer de visitar-la acompanyada d’Anna i Jose; he gaudit d’una guia personal, Assumpta, la qual ens ha portat durant quatre hores per la ciutat, mentre ens explicava cadascun dels edificis que anàvem trobant al nostre pas. Tindre una guia, coneixedora d’història, arquitectura i disseny en Berlín ha estat una de les millors experiències que he viscut durant aquest viatge. Normalment sóc jo la que, havent estudiat i investigat durant molt de temps previ a un viatge, vaig explicant als altres… Ara ha estat a la inversa! Un “bis a bis”. I és per això que vos compartiré part d’aquest recorregut.

La trobada amb Assumpta fou a l’Estació Central de Berlín (Berlín Hauptbahnhof): inaugurada al 2006, és l’estació ferroviària més gran d’Europa. El disseny és obra de l’arquitecte Meinhard von Gerkan i realitzada sobre la central de trens que havia deixat de funcionar i havia estat demolida molts anys abans.HauptbahnhofDes d’allí caminem fins a la Cancilleria Alemanya, Bundeskanzleram, inaugurada al 2001, dissenyada pels arquitectes Charlotte Frank i Axel Schultes i construïda per una empresa espanyola en ciment i vidre. A la façana principal hi trobem l’escultura “Berlín” d’Eduardo Chillida.Cancilleria alemanyaContinuem el nostre caminar per endinsar-nos en els edificis governamentals que s’han anat construint i modificant a la vora del riu, edificis de Paul Löbe, Marie Elisabeth Lüders i Jaklob Kaiser Haus. Em meravella veure tanta façana i cortina de vidre en els edificis: símbol de la transparència del govern alemany. És en aquestes ciutats on es pot treballar amb aquest tipus de material, el clima acompanya.edificis gubernamentalsI per fi arribem a la Pariser Platz, lloc emblemàtic de la ciutat de Berlín, carregat d’història. La porta de Brandemburg i tots els edificis que l’envolten: la casa Liebermann, els diversos Palaus, i entre tots destacaré el màgic DZ Bank, dissenyat per Frank Gehry (del qual mai no puc treure fotografies i què és tancat al públic… malgrat sempre ens han deixat posar-hi el cap).Porta de BrandemburgPassem per el Memorial de l’Holocaust, del qual ja vaig parlar en altra ocasió a aquest blog, dissenyat per Peter Eisenmann, arquitecte d’origen jueu; i continuem fins visitar un edifici de disseny del qual estic molt interessada, l’Otto Bock Healthcare, dissenyat per Wolfsraum. Si l’exterior ja és curiós, vos recomane entrar a visitar-lo: un xicotet museu de ciències on podreu experimentar els aparells que aquesta empresa dissenya per a persones amb minusvalia.

Otto BockLa Postdamer Platz, lloc de visita obligatòria si viatgeu a Berlín, ens ofereix un ventall d’edificis i arquitectura moderna. Aquesta zona de la ciutat va quedar totalment destruïda després dels bombardeigs dels aliats, i durant l’existència del Mur de Berlín es va convertir en terra de ningú. La que en l’època de Weimar havia estat la plaça més moderna del món, amb el primer semàfor d’Europa, va caure en desgràcia durant 28 anys. Amb la reunificació, aquest va ser el principal focus d’activitat constructora en la ciutat, es va disposar la construcció de diversos edificis que foren seu per a les empreses més importants del país. Comencem pel Sony Center, el centre de ciències de la tecnologia amb façana de vidres molecul·lars aconseguint que en tot l’espai hi haja llum tot el dia.

Sony CenterVam trobant un gran nombre d’edificis: gratacels, façanes antigues que han estat conservades en edificis moderns, arquitectes de renom que han volgut participar del canvi arquitectònic que està vivint la ciutat. Dir ARQUITECTURA és sinònim de Berlín. Aquesta ciutat ha passat per moltes transformacions urbanístiques i arquitectòniques, totes han anat deixant petjada en el seu paisatge. Des dels reis prussians, passant per l’obsessió de Hitler per construir un Berlín acord amb els seus ideals o els russos edificant una orbe fundada en els ideals comunistes, fins la febre arquitectònica de la unificació; l’arquitectura va de la mà de la història d’aquesta meravellosa ciutat.Postdamer Platz
façana hotel

edifici simètricSón molts els edificis que vam veure durant aquestes quatre hores, destaque també el Konzerthaus Berlín, o edifici de la filharmònica, i la zona on apareixen la majoria de les ambaixades del món, cadascuna dissenyada i construïda per un arquitecte important i reflectant part del seu país. Recomane, totalment, que si voleu visitar aquesta ciutat i rebre coneixements sobre la seua arquitectura, contracteu una guia amb experiència. Estic molt satisfeta de tot allò que he escoltat i après!Konzerthaus BerlínI va ser, al dia següent quan per fi puc endinsar-me a la cúpula del Bunderstag, on hi vaig estar fa uns anys i no vaig poder visitar… Norman Foster, un dels meus arquitectes favorits… difícil trobar les paraules per contar-vos com hem vaig sentir a dins…

Cúpula de Norman Foster…però això serà en un altre post, més llarg i profund sobre els meus sentiments envers l’arquitectura; allò que em fan sentir els creadors i creadores del món.

I com faig cada vegada que torne de viatge… donar les gràcies a les persones que me l’han compartit i amb qui he pogut gaudir: Vielen Danke Anna und Jose!


Renova la teua casa, aparador El Taller de Karmen

Aprofitant l’arribada del bon temps, època de Comunions i Casaments, hem canviat l’aparador de EL TALLER DE KARMEN d’Alfafar. Aquesta vegada ens hem centrat en el lema de “Renovar la casa”, moment en que ens decidim a canviar la decoració: pintura, mobles, teixits… per acollir un esdeveniment important familiar, pel canvi d’estació que dóna peu a les reformes, o simplement perquè ens agrada donar-li un toc diferent a la nostra vivenda.

façana

L’aparador juga amb dos detalls convinats:

  • per una part el textil, què és allò que ofereix la botiga, una cortina de fons amb teixit nou i primaveral; un cobertor al terra que, juntament amb les teles que surten dels poals, crea una combinació perfecta. A la dreta hem afegit una carta de colors… de teles.
  • per altra part, la pintura suplantada per teixits sortint de dos poals, la carta de pantones suplantada també per una perxa de teles, i tres pinzells sobre una paret pintada amb tonalitat entre verda i blava.

detalls cromàtics

Karmen, la propietària del taller, i jo estem molt contentes amb el resultat: la gama cromàtica aconseguida mitjançant diferents combinacions, els detalls “volàtils” de l’aparador, que sempre donen un toc entre divertit i original; i fer un treball “comú”, la meua aportació d’idees i creativitat i el seu resultat professional i ràpid.

Aquesta vegada el repte és un poc més gran, Karmen vol participar en el IV Concurs d’Aparadors de l’Agència de desenvolupament local i comerciants d’Alfafar, i això suposa un repte “un poc més gran”. Sempre és un repte crear i muntar un aparador, un repte personal, i si a més ha de ser avaluat per professionals, la cosa es complica. Ja vaig tindre el goig de guanyar un Concurs d’Aparadors a Picassent, goig que m’ajuda a creure que vaig dissenyant millor cada vegada.

Vos convide a visitar personalment el Taller, a conèixer a Karmen i formar part dels seus clients i clientes. Segur que sereu ben rebuts!

imatge de l'aparador

Gràcies, Karmen, per deixar-me ser creativa a la teua botiga!


Mafalda i Maria

Mafalda és el nom d’una tira de premsa argentina desenvolupada per l’humorista gràfic Quino, protagonitzada per una nena homònima que es mostra preocupada per la humanitat i la pau mundial i es revela contra el món legat pels adults.

la-llave-de-la-felicidad

De jove em regalaren molts còmics de la Mafalda, aleshores no li vaig treure massa partit, la Mafalda em queia be i els còmics eren molt divertits, els vaig llegir una i altra vegada. És ara, quan sóc gran, que m’adone de qui i com és aquesta nena: Actual, sincera, humana. Tres qualitats que admire en una persona, qualitats que m’agradaria molt tindre! Ara la veig quasi a diari, no cal obrir aquells vells i desgastats còmics, apareix en totes les xarxes socials, en esdeveniments, en premsa… la tinc al Calendari del 2015… i des de fa un temps també l’he fet meva afegint-la al meu avatar.

Ací vos deixe alguns d’aquests muntatges que he anat compartint, per les xarxes socials, des de fa aproximadament 5 anys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Viatge a Kobenhavn i Malmö (part 1)

Aquest agost he marxat de viatge a Dinamarca i Suècia amb el meu “diari del viatge” ple, escrites totes les coses que volia veure: arquitectura, art, pintura, disseny…

Faré una primera part per compartir-vos els edificis i construccions que he trobat impressionants. Les ciutats de Kopenhavn i Malmö barregen arquitectura històrica amb edificis molt moderns, tots endinsats en parcs naturals immensos entre carrers plens de bicicletes. Caminar, buscar al plànol o al diari, trobar, mirar detingudament la façana i, després, agafar aire i endinsar-se en cadascuna d’aquestes obres per sentir.

Comence presentant-vos les biblioteques principals de les dues ciutats, de construcció molt semblant:

La Biblioteca de Malmö, construïda en 1905, actualment es composa de tres edificis. El Calendari de la llum, dissenyat per l’arquitecte danès Henning Larsen al 1997; el Castell, inicialment dissenyat per a ser un museu i restaurat al 1999; i la unió dels dos per un edifici anomenat El Cilindre, on es troba el punt d’informació i cafeteria. Estar dins del Calendari de la llum és tota una experiència, llegir un llibre tancada en una biblioteca que s’obre cap a l’exterior; sembla que no hi ha vidre… estic fora o dins?

Biblioteca Malmö interior

Biblioteca Malmö

La Biblioteca de Copenhague és l’edifici El Diamant Negre, del qual ja vaig parlar encisada a aquest blog la primera vegada que vaig anar a veure’l; ací vos deixe l’enllaç per si voleu tornar a llegir-lo:  https://ideainterna.wordpress.com/2011/01/04/el-diamant-negre/

Biblioteca i Diamant

El Diamant Negre

Continuem caminant per Copenhague…

A l’illot de Holmen es troba l‘Òpera de la ciutat, dissenyada per l’estudi d’arquitectura del danès Henning Larse Tegnestue, inaugurada al 2005. Un modern edifici que combina materials com el granit, marbre, pedres i fusta noble, exemple de la moderna arquitectura danesa i un dels més cars del món, la seva construcció va costar quasi cinc-cents milions de dol·lars.  Travessem una de les tres portes giratòries que condueixen al vestíbul amb quatre plantes, balcons i corredors amb precioses vistes de la ciutat. L’auditori sembla que flota dins el vestíbul, parets folrades de fusta i amb un suport d’acer per a la façana corbada.  Amb sis sales d’instal·lacions diferents proporciona una acústica de categoria mundial. 14 plantes, 5 de les quals es troben sota el terra, que poden albergar uns 1500 espectadors. L’espai per a l’orquestra està situat 13 metres per sota el nivell del mar.

Opera Kopen

Opera interior

opera interior sostre

El túnel que uneix la regió de Skäne Suècia amb l’illa danesa de Selància és un dels majors projectes d’infraestructura de Suècia. Consisteix un 17 quilòmetres de ferrocarril dels quals 6 es realitzen sota un túnel al centre de Malmö, on s’han construït dues noves estacions de metro. L’estructura més compleza del projecte és un pont cablejat, 350 metres d’estructura d’acer amb una il·luminació especial,  l’Station Trianglen, coneguda com el Glass Buble, dissenyada per Sweco Architects. Un projecte iniciat al 1999 amb tot tipus de serveis en les àrees d’enginyeria geotècnica, de roques, tecnologia mediambiental, i construccions estructurals. El túnel es va obrir al 2010.

trianglen station

Una antiga central elèctrica de principis del segle XX serveix de marc arquitectònic al Moderna Museet, museu d’art contemporani fundat al 1988, projecte concebut pel coleccionista d’art Fredrik Roos. L’edifici uneix passat i present. El nou annex es caracteritza per un color taronja-vermell a la façana perforada que contrasta amb l’arquitectura de maó de l’antic edifici. A nivell del carrer la façana està totalment envidrada, de manera que els filtres de la llum del dia passen a través de les superfícies perforades.

Moderna Museet

Al barri de Västra Hamnen de la ciutat de Malmö hi trobem el conegut Turning Torso, el gratacels més alt d’Escandinavia, dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava al 2005, una torre de 190 metres d’alçada construïda en 9 segments de pentàgons de cinc pisos cadascún que giren alhora que ascendeixen representant el tors d’un home que gira sobre ell mateix.  Malauradament, com moltes de les obres d’aquest arquitecte, el Turning també va tenir molts problemes durant i després de la seva construcció que van ennegrir la bellesa d’aquest edifici.

turning torso

tors home

Fem una parada en el tren que ens porta de retorn a Copenhague, i baixem a Hyllie per veure el Centrum Handlowe Emporia, un centre comercial dissenyat per l’estudi Wingärdh Arkitektkontor i dirigit per l’arquitecte Gert Wingärdh al 2005. Guardonat amb el premi de Millor Edifici Comercial del World Architecture Festival al  2013 consta de 2000 botigues repartides en els seus 93000 metres quadrats.

Dues entrades obertes fetes de vidre corbat de colors brillants conviden a la gent a l’interior del centre comercial. El vidre de color es present a la totalitat de l’edifici; s’utilitzen diferents colors segons els centres de circulació, l’arquitecte ho dissenya així per permetre la facilitat de mobilitat dins un centre tant gran. L’edifici compta amb vivendes i oficines en els nivells superiors, així com un jardí al terrat d’accés públic a la part superior.

amporia

Hi ha tant que contar… de moment ho deixe aquí però tornaré amb més imatges, paraules, sensacions, vivències…

El destí del nostre viatge mai és un lloc sinó una nova forma de veure les coses. Henry Miller

I un any més: Gràcies Jose, aquest viatge ha sigut molt especial.


Amb pinzells a la mà

Ja fa temps que no compartesc al blog les samarretes que pinte i hui, potser, és un bon dia per fer-ho perquè tinc els dits bruts i he acabat altres tres.

La tècnica de pintar teixits és molt senzilla però, alhora, és semblant a pintar un llenç. Primer busque la idea… ha de sortir d’un encàrrec o coneixent a la persona que la portarà (com ara les que pinte des de fa anys i que envie cada abril a Bremen); faig l’esbós en un full o directament sobre la tela; busque els colors, els pinzells… segurament sempre utilitze els mateixos; escampe les teles a la taula de l’estudi i em pose a pintar. Són hores, dies… moments de silenci i de solitud: els teixits, les pintures i jo… crear, crear… pintar.

El millor de pintar samarretes o vestits és que l’obra que crees es veurà en moviment; la persona la tria, es la posa i la llueix, la porta pel carrer, a la feina, a l’escola (com els xiquets als quals els encanta portar el seu nom a sobre), es sent còmoda amb aquesta. És un llenç que té vida, una creació que, amb el temps i les rentades, acaba difuminant-se però mai no es perd del tot: perdurarà en una fotografia, en una imatge, en un blog… en un record: aquell dia que la vas portar… el que vas viure.

M’agrada molt pintar teixits. Em fa feliç que me’ls encarreguen o me’ls demanen; m’agrada molt regalar-les. Quantes he pintat? per a quantes persones diferents? quants nadons les han portades amb pocs mesos de vida? quantes celebracions s’han fet al voltant d’aquestes? Hauria de ser jo qui donara les gràcies per deixar-me PINTAR part d’aquestes vides i no a l’inrevés…

GRÀCIES

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Pintant a Benicarló

El darrer 14 de juny vaig tindre el plaer, i dic plaer perquè em vaig sentir molt acollida i molt valorada, de pintar dos murals a la casa de Pere i Clara a Benicarló. Tot va començar al nadal quan Clara va demanar de regal “una pintada a sa casa”, aleshores li vaig prestar un pinzell amb la promesa de que aniria fins allí per fer-la.

La proposta va ser de la parella, Pere volia la definició de la paraula “Mota” just al damunt de la Mota de la seua casa, i Clara una il·lustració de Gary Blehm, el creador del Penmen a sota d’una de les finestres. És curiós que ja li vaig regalar aquesta imatge per al seu aniversari de l’any passat i, des d’aleshores, s’ha fet seguidora d’aquest creatiu. Busque tipografies diferents per la definició i prepare el dibuix del Penmen. Enviant-nos mails, arribem fins al consens i decidim què pintaré.

Ja feia molt de temps que no pintava un mural exterior a la paret. Vaig començar quan era jove, quan reivindicàvem pintant a les escoles o a les cases abandonades. Aleshores els murals eren immensos, havies d’enquadrar tot el dibuix, emmarcar-lo amb una línia gruixa i deixar que la resta de l’equip l’impregnara de colors. Ara és diferent, sobre un andami, calculant i mesurant; comencem enquadrant i llençant les línies sobre les quals escriuré paraules; anant amunt i avall per veure que fas a vint centímetres de distància i com quedarà a vint metres. És massa gran? es veurà be quan la gent ho mire?

Mesurant la paret

Pere i Clara m’ajuden en tot moment, sempre pendents de que no em falte res… Vols aigua fresqueta?, i així, després de fer-me l’esbós amb llapis, agafe els pinzells i comence. Estic nerviosa, sempre que pinte ho estic.

pintant la definicio

Durant el matí he pintat la definició. Em sent molt feliç cada cop que escolte a Pere, a la llunyania, admirar-se de com va quedant. No m’agrada que em miren quan estic pintant, em sembla que es trenca la màgia que m’envolta, la complicitat entre l’obra que cree i jo, però aquesta vegada em fa feliç. Pintar a l’aire lliure, en la tranquil·litat del camp, escoltant només converses llunyanes o mirant de reüll a Jose que llegeix un llibre a prop meu.

És només quan baixe de l’andami i pinte la meua signatura, quan respire i m’adone del que he pintat: m’agrada però es podria millorar – així sóc jo – hi ha una lletra que ha quedat molt gruixa, hi han paraules amuntonades… Però la resta de gent, Pere, Clara, Jose i Maria semblen contents amb la meua feina.

definicio de Mota

I després de dinar, canviem l’andami de lloc i Clara s’emociona… Arriba el moment de pintar el seu dibuix. Puja a l’andami amb mi i totes dues mesurem els quadres, debatem sobre la geometria, sobre on i com… i poc a poc passa el temps fins que el Penmen llaura notes de música sobre la paret.

pintant el penmen

Em sent feliç. He pintat altra vegada sobre les parets, la pintada ha quedat bé, em fan sentir que els agrada, ens abracem, els ulls dels meus espectadors brillen, un munt de fotografies… L’obra està acabada!

Ací vos deixe dues fotografies de la casa, i és ací, en el meu blog, on aprofite per donar les gràcies a Pere i Clara. Primer a Clara per demanar-me aquest regal compartit: una pintada per a cadascun; i a tots dos per recolzar-me en tot moment, per acollir-nos amb molta estima a sa casa durant tot el cap de setmana, i sobre tot per estimar-me.

pintada

la casa pintada

Moltes gràcies! Ha estat un plaer.  Quan pintem una altra?


I color, color, i vida

I color, color, i vida…

Quan vaig llegir aquesta frase en una postal de Henri Matisse que vaig rebre, em vaig decidir a escriure en el blog sobre el COLOR. Darrerament estic apassionant-me pel COLOR, busque incansable fotografies plenes de colors, m’embriaguen, m’agraden i em fan feliç. No és un color concret, són tots els colors alhora.

El COLOR és una sensació que produeixen els raigs lluminosos en els òrgans visuals i que es interpretada en el cervell. Es tracta d’un fenomen físic-químic on cada color depen de la longitud d’onda.

El color té una dimensió psicològica i juga un paper important en la nostra vida, en la nostra història i esta present en tot allò que fem. Els colors afecten directament a les emocions i als estats d’ànim; ens poden ajudar a mantenir l’equilibri físic i emocional, per aquest motiu és important saber com ens afecten i, en alguns moments, com poden millorar el nostre estat d’ànim. Les associacions simbòliques dels colors vénen determinades per reaccions emocionals de la nostra educació i cultura.

LLAPIS

No solament cada color té un significat concret sinó que a més la nostra exposició davant aquest ens produeix una reacció i una emoció determinada. Hi ha molts i diversos exemples: els dissenyadors i venedors busquen una reacció particular amb l’ús d’un color específic tant en productes que es venen, ambients, edificis, espais…; a l’hora de prendre medicaments també hi ha una reacció curiosa per part del pacient, hi ha estudis que diuen que el color del medicament influeix en l’efecte de qui els pren; o el color dels joguets afecta al comportament dels xiquets. També hi ha unes preferències cromàtiques pròpies de l’edat, sexe, lloc de residència o d’origen. Els consumidors més joves escullen colors més vius; les persones grans prefereixen colors clars i senzills. Els homes prefereixen combinacions cromàtiques monocromes, preferentment blaus i marros, mentre que les dones prefereixen colors més elaborats. Però sempre la manera en que un color és percebut depèn de l’estat d’ànim del que mira i de les seves preferències personals.

El color és el lloc on el nostre cervell i l’univers es troben (Paul Klee)

El color és tot. Quan el color és correcte, la forma és correcta (Marc Chagall)

El color transmet i tradueix l’emoció (Kandinsky)

El color, més encara que el dibuix, és un mitjà de lliberació (Matisse)

El color en la pintura és com l’entusiasme en la vida (Van Gogh)

Un consell: ompliu de color cada un dels vostres dies: color en la vostra casa, en la roba, en la feina, al damunt… mireu els colors de la natura i de tot el que vos envolta quan viviu. Busqueu el color en els altres, afegiu-lo als vostres colors… i tanqueu els ulls (com fem alguns quan mirem) i ompliu-vos.

Ací vos deixe unes imatges que m’agraden molt amb MOLTS COLORS… colors de coses quotidianes, de les que tenim tots els dies al voltant, colors vius, plens de llum…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


de paraules…

imaginacióHui he trobat aquesta imatge, aquesta frase…


2014… seguiré imaginant, creant

creatGràcies pel 2013… a tots vosaltres, quan em llegiu, quan em compartiu… quan veniu a vore’m.

Feliç 2014 a tots vosaltres! En aquest any seguiré imaginant, CREANT.


El Nadal: aparadors i dissenys

Hui, una data especial per a mi, vinc a contar-vos la feina que faig, prèvia a la celebració del Nadal. Comencem pel muntatge dels aparadors. Com cada any, la botiga de Vicen: La Carnisseria Xarcuteria Francisco a Picassent, em convida a “parar taula”. És la recepció dels clients i clientes, una taula parada només entrar. Aquesta vegada hem optat per situar-la sota una branca decorada – què és el “toc original” – i molt senzilla. Els objectes platejats omplen el blanc del mantell, i com a únics colors, en roig, les botelles de vi i xampany i els menús que la botiga ofereix per al Nadal.

Carnisseria Xarcuteria Francisco

L’altre aparador és a “El Taller de Karmen” en Alfafar. Karmen no acabava d’estar convençuda a la meva primera idea: fem un ninot de neu, és original, divertit i crida l’atenció, però quan el va veure acabat, va somriure. Tres capses de cartró forlades amb tela blanca són el centre de l’aparador, els accesoris (propis de cortines) fan d’ulls, nas i botons. La resta amb una vertical blanca, una espectacular cortina de cercles daurats i coixins de vellut al terra sobre un nòrdic que ens recorda la neu. El matí que el muntàvem, vam preguntar a tots els xiquets que passaven, i tots estaven d’acord en que era un aparador hivernal molt cridaner i divertit.

El taller de Karmen

Detall ninot de neu

Quan idee, dissenye i munte els aparadors, no oblide quin és l’objectiu d’aquests, mostrar el producte que s’ofereix a la botiga. Els aparadors de Nadal trenquen, un tant,  amb aquest objectiu i ens porten a “desitjar i felicitar als clients”, aspecte que, per altra part, també és molt important. Intente convidar tots dos i, com sempre, fer la feina ben feta i sentir que Vicen i Karmen estan contentes amb el treball que faig.

A més dels aparadors, enguany faig dissenys de Nadal com a social media manager, en les xarxes socials de MOV&MENT http://movyment.com/ i el MESÓN ASADOR SANJUÁN http://www.mesonsanjuan.blogspot.com.es/. Vos convide a visitar les seves webs i buscar-los en Facebook.

Aprofite aquest moment per desitjar-vos: BON NADAL! i donar-vos les gràcies per tots els moments en que veniu al blog i em llegiu.


What am I now?… en anglès

El camp del disseny s’ha traslladat, d’un temps fins ara, a una nomenclatura anglesa que defineix cadascuna de les nostres tasques. En l’actualitat no es pot buscar feina de disseny en la nostra llengua, hem de definir-nos i presentar-nos mitjançant nous conceptes; conceptes que, la majoria de vegades, les empreses desconeixen però utilitzen en les seues ofertes de treball. Ja no serveix tindre imaginació, creativitat, coneixements del color, la forma, programes informàtics i de disseny, comunicació verbal i digital… ara ens cal aprendre i utilitzar la nomenclatura anglesa.

Hui em presentaré utilitzant  i definint aquests conceptes, que formen part de la meua formació, la meua experiència laboral, els meus coneixements i aquelles tasques creatives que em fan feliç.

INTERIOR DESIGNER

El disseny interior és la disciplina projectual involucrada en el procés de formar l’experiència l’espai interior, amb la manipulació del volum espacial així com el tractament superficial. No s’ha de confondre amb la decoració interior, el disseny interior indaga en aspectes de la psicologia ambiental, l’arquitectura, i del disseny de producte, a més de la decoració tradicional. Un dissenyador d’interior o d’interiors, és un professional qualificat dins del camp del disseny interior o qui dissenya interiors d’ofici com a part del seu treball. El disseny interior és una pràctica creativa que analitza la informació programàtica, estableix una adreça conceptual, refina l’adreça del disseny, i elabora documents gràfics de comunicació i de construcció.

INTERIORISME EN VIVENDA

DISSENY INTERIORISME

GRAPHIC DESIGNER

El disseny gràfic és l’art de la comunicació, l’estilització i la resolució de problemes a través de l’ús del tipus i de la imatge. El camp també és sovint erròniament anomenat Comunicació Visual o Disseny de la comunicació, a causa de les habilitats implicades superposades. Els dissenyadors gràfics utilitzen diversos mètodes per crear i combinar paraules, símbols i imatges per crear una representació visual d’idees i missatges. Un dissenyador gràfic pot utilitzar una combinació de la topografia, arts visuals i disseny de pàgines, tècniques per produir un resultat final. El disseny gràfic sovint es refereix tant al procés (disseny) pel qual es crea la comunicació i els productes (dissenys) que es generen.

disseny OUTLET SILLA

imatge corporativa CORMEGLASS

SOCIAL MEDIA MANAGER

És la figura responsable de sostindre, acrecentar i defensar les relacions de l’empresa amb els seus clients en l’àmbit digital. Es tracta d’un guia cap a la comunicació 2.0 efectiva. La seua tasca consisteix en dissenyar l’estratègia, analitzar i interpretar resultats i actuar en funció d’aquests. La principal diferència amb el COMMUNITY MANAGER és que aquest últim és qui executa l’estratègia dissenyada pel social media manager.

xarxes socials MOV&MENT

http://isabeljulve.blogspot.com.es/

COMMUNITY MANAGER

És el responsable de la comunitat virtual, digital, en linea o d’internet, què actua com auditor de la marca en els medis socials. Així, és la persona encarregada de sostindre, potenciar i, d’alguna manera, defendre les relacions de l’empresa amb els seus clients en l’àmbit digital, gràcies a les necessitats i plantejaments estratègics de l’organització i els interessos dels clients. És la persona encarregada de crear, gestionar i dinamitzar una comunitat d’usuaris en Internet amb independència de la plataforma que utilitzen. Ha de tindre coneixements d’aquesta, a més ser un bon redactor de textos que motiven i moure a l’acció de la comunitat.

WINDOW-DRESSING

Un aparador, és l’espai situat en la façana dels establiments comercials destinat a exhibir, darrere un vidre, una mostra dels productes o serveis que s’ofereixen en l’interior. L’aparador contribueix tant a la venta com a la bona imatge de l’establiment. L’aparadorisme és l’art de presentar, de forma adecuada, combinant objectes i materials, els productes; i un conjunt de tècniques aplicades al disseny i muntatge dels aparadors. L’aparador és el venedor silenciós d’un establiment; un element esencial i el vehicle principal de la comunicació entre un punt de venta i els seus clients; el lloc on el client, per primera vegada, entra en contacte visual amb el producte.

Aparador EL TALLER DE KARMEN

VISUAL MERCHANDISING

És el “Marketing en el punt de Venta” i com una ferramenta del Marketing Directe, s’aplica a qualsevol negoci, bens i serveis. La presentació visual organitza i disposa l’exhibició del producte, en les millors condicions tant físiques com psicològiques, per facilitar les compres als clients. El Visual Merchandising permet presentar el producte d’una manera informativa i funcional, guiant al client a través d’una atmosfera càlida i amistosa. Els seus objectius bàsics són: cridar l’atenció, dirigir al client cap al producte, i facilitar l’acció de compra.

BOTIGA TEJIDOS MARIOLA

Aquests són alguns, els principals, però hi ha tantes paraules que em defineixen!


Caminant per Eivissa

Aquest setembre he estat de viatge de Eivissa. A més de gaudir de la riquesa natural de l’illa, de les seues cales, de la mar Mediterrània, del caliu dels eivissencs… he pogut descobrir arquitectura i disseny, com faig cada vegada que planifique un viatge. Aquest cop vos parle de dues tipologies molt diferents i que conviuen, així és Eivissa! Ací vos trobareu de tot i de tots colors, ens van dir només vam arribar; i encertaren.

Per una part, la màgia encisadora dels edificis emblanquinats eivissencs, com ara el PUIG DE MISSA, un important conjunt arquitectònic i un component emblemàtic del patrimoni del poble de Santa Eulària des Riu. Rep aquest nom pel fet de tenir l’església, que ara és parroquial, al punt més alt. És un monticle de 52 metres d’altura sobre el nivell del mar que domina una fèrtil comarca travessada pel riu de Santa Eulària.  Aquest reduït nucli urbà, amb una església fortificada del segle XVI com element ha estat i segueix sent protagonista i testimoniatge de la història de l’illa. L’estructura essencial de l’actual temple, formada per la nau i la torre és fruit d’un únic projecte, pot ser que del mateix autor que de les muralles de la ciutat d’Eivissa, al qual s’afegiran, amb posterioritat, altres construccions per tal de dissimular el seu caràcter de fortificació.

Puig_de_Missa

La vam visitar de nit, amb poca llum i amb quasi solitud, i va ser realment màgic. La sobrietat de l’edifici, el blanc que enlluerna les parets sota la lluna, el silenci que l’envolta. Tocar la construcció i viatjar més enllà, al moment en que algú la projecta, les mans que la construeixen, la història que l’omple.

IMGP6039

2013-09-21 21.23.39

…i per l’altra, l’originalitat de l’edifici LES BOES de l’arquitecte i dissenyador francès Jean Nouvel, i els seus socis, els arquitectes Ribas&Ribas: José Ribas González i el seu fill José Ribas Folguera, situat al port de la ciutat. La intenció és combinar els dos aspectes únics de la tradició de la vida en Eivissa i la modernitat en un espectacular conjunt. L’hedonisme d’aquesta illa amb remolins de colors brillants (les façanes d’aquests apartaments estan cobertes de vegetació i de flors de colors), l’exuberància de boes de plomes de la qual l’edifici pren el seu nom, que s’eleven fins a nivells d’erotisme amb corbes sensuals que atreuen la mirada al voltant, donant un sentit de llibertat i obertura. La vista panoràmica des de l’edifici, i sobre el port i Dalt Vila, Patrimoni de la Humanitat, és impressionant.

Las boas

Una de les característiques pròpies de l’arquitectura de Nouvel és que cada edifici que projecta és ben diferent, al temps que existeix un comú denominador entre tots ells, la transparència, així com la llum i les ombres. També dóna gran importància a que els seus edificis s’integrin de forma harmoniosa amb l’entorn.

“El meu interès sempre ha estat en una arquitectura que reflexe la modernitat de la nostra època, front a la reformulació de referències històriques. El meu treball s’ocupa en allò que succeeix en aquest moment: les nostres tècniques i els nostres materials, allò que som capaços de fer hui”

IMGP6067

Així, ja veieu que Eivissa té racons molts bonics per descobrir. Vos la recomane, fora de l’època estiuenca (per suposat) i combinant l’aigua i les platges amb els poblets (amb nom de sants) i tota la seua bellesa arquitectònica.

Com en altres viatges… gràcies Jose per caminar i descobrir amb mi!


Bon Nadal! Frohe Weihnachten!

BON NADAL amb la creativitat de les meues dues nebodes: Núria i Emma

que m’han compartit aquests detalls nadalencs


Gràcies per vindre

 

La creativitat té a veure en com reps allò que veus i com ho transformes. Albert Espinosa

Gràcies per vindre, per llegir-me, per deixar que m’aprope a tu, per pensar en allò que escric, perquè… potser t’agrade o no, però tornes… Gràcies pels 10.000 hits del meu blog: aquest xicotet espai de CREATIVITAT.