la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

Darrera

Rotterdam, l’arquitectura d’Holanda

Aquest estiu he viatjat a Bèlgica i Holanda, he tornat plena de tot allò que he descobert i vist, especialment en la ciutat de Rotterdam: una ciutat en continua creació i plena d’arquitectura moderna. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, amb un dels ports més importants del món. L’arquitectura de la ciutat, especialment el centre, és moderna i contrasta amb el tradicionalisme preeminent a la majoria de ciutats del país. Aquest fet es deu en gran part al bombardeig que devastà el centre de la ciutat al 1940. Com moltes ciutats que foren destruïdes, Rotterdam s’inclina per transformar-la contínuament i omplir-la de gratacels i edificis de renom en el món de la arquitectura mundial.

Rotterdam és la ciutat de l’arquitectura d’Holanda, amb la innovació com a punt central i una silueta urbana en constant canvi.

Només arribar a la ciutat et trobes la Rotterdam Centraal, la gran entrada és una porta al centro urbà de gran altura. Aquí l’estació deriva una identitat metropolitana internacional de la sala de vidre i fusta. El sostre de la sala principal revestit amb acer inoxidable, té una caràcter icònic de l’edifici i apunta cap el centre de la ciutat. Ens dona la benvinguda!

El Pont Erasmus (la primera de les fotos) un dels principals símbols de la ciutat, inaugurat al 1996, rep el nom per l’il·lustre Erasmo de Rotterdam, al qual també visitàrem i honràrem.

 

Una de les construccions més curioses són les Kubuswoning, o cases cub, construïdes per Piet Blom al 1984. Blom gira 45 graus el cub convencional d’una casa suportat per pilars de forma hexagonal. 32 cubs que, segons alguns, fan referència simbòlica a un bosc, formen aquesta comunitat de veïns.

El Markthal és un dels mercats coberts més grans d’Holanda, un enorme espai tancat a nivell de carrer envoltat per un edifici de vivendes en forma d’arc.  Lo excepcional del disseny radica no solament en la seua forma i tamany, també com integra totes les funcions.

A prop d’aquest edificis, trobem l’edifici Llapis, edifici d’apartaments que rep aquest nom per la seua forma, i la Biblioteca pública: una construcció de 5 plantes, amb ascensors interiors i oberts, que ens endinsen en un espai únic i admirable.

Caminar per Rotterdam és caminar entre gratacels i edificis moderns. El vidre omple les façanes i es converteix en un reflex de la ciutat. Construccions rematades per enormes cubs que sembla cauran d’un moment a altre. Contrasts d’aquests amb edificis històrics que s’han mantingut.

 

I, com no, bicicletes per tot arreu, urbanisme dissenyat cap a la persona, a la construcció d’una ciutat intel·ligent.

Hi ha molt més del viatge: visita obligada al Museum Boijmans Van Beuningen, i retrobament amb el meu estimat Monet. Caminar pels barris buscant street art que decora tot tipus de parets i altres objectes del mobiliari urbà. Visita obligada als pubs i beure diferents cerveses. Passar el matí al jardí botànic… i molt més. Aquesta només és una part del meu gran viatge, quedarà pendent (com em passa tantes vegades) la vivència a Brussels i Brugge, d’on també m’he portat molt i molt… i continuar parlant-vos de Rotterdam.

Vos invite a anar a conèixer-la, segur que vos agradarà. Si voleu bon consells o una guia… em podeu consultar!!

I no puc tancar aquest post sense donar, com sempre, les gràcies a les dues persones que m’han acompanyat en aquest viatge, sense les quals aquestes coses no serien les que són, i no gaudiria tant!! Gràcies equipo i prepareu-vos que ja estic organitzant el següent!!

 

Anuncis

Enamorada de l’street art de Múrcia

Ja m’havien parlat de l’street art a Múrcia varies vegades, dels moviments creats entorn aquest art urbà, com ara Murcia Street Art Project o l’Oficina Municial de Graffiti que dona suport als artistes locals, deixant de realitzar actes vandàlics a les parets per crear obres d’art,  i potenciadora de convertir aquests espais en rellevància arreu del món. Entre els seus objectius, el graffiti es converteix en una estratègia ideada per rehabilitar el patrimoni al temps que dona valor a espais urbans quasi oblidats; però quan vaig visitar la ciutat personalment – sota una fina pluja que va caure tot el cap de setmana – em vaig quedar sense paraules.

Com sempre, abans de fer els meus viatges, faig una recerca sobre Múrcia i em trobe una pàgina que ens mostra sobre el plànol els punts on trobarem la majoria de les obres. Alhora caminaré amb Jau, un amic que viu en aquesta ciutat, també enamorat d’aquest art, i que ens ajudarà a trobar altres intervencions menys conegudes o amagades entre els barris més foscs.

Una de les més impactants intervencions es troba als exteriors  de la seu Federación Regional de Empresarios del Metal de Murcia (Fremm). Enormes llenços omplen les parets de colors i figures, de crítica i art. Artistes com Carlos Callizo (que apareixerà en altres punts de la ciutat), Dale Grimshaw, Feoflip, Xav, Mayoly, Fderico Draw, Goyo 203,

Al·lucinada també al Complex Princesa: quatre parets enmig d’edificis de vivendes que mostren immensos quadres pintats de Carlos Callizo, Lyly Brick… Ja voldria jo viure envoltada d’aquestes obres!

Impactant també el Dalí que ens mira, o no, pintat per l’artista brasiler Kobra a la façana d’un centre cultural.

El parc de l’auditori Fofó és el punt de partida de tot aquest moviment d’street art a Múrcia, perquè va ser la primera intervenció realitzada per joves graffiters murcians, com ara Isaak.

A les afores de la ciutat, trobem les parets que envolten l’Hotel Neva, una crítica a favor de l’Horta de Múrcia que ens recorda, ràpidament, les parets pintades a València, de les quals ja he parlat en aquest blog. Artistes que han participat: Chip. Toren, Come1, Isaak, Tomas Zon…

El barri que envolta el Teatro Circo, ens mostra tot un ventall de diferents artistes, a cada racó, a cada carrer ens sorprenem… gires un cantó i allí hi ha un altre, i un altre…

Algunes obres són realment curioses i conec a Pang, l’artista que pinta a sobre de les seues intervencions, al barri de Santa Eulalia formant part de la mostra “De la Calle al Museo”, realizada amb l’objectiu de transformar estèticament aquest barri.

I, com no, per finalitzar la nostra visita havíem d’anar a veure les parets que reivindiquen i donen suport a la Plataforma Pro Soterramiento que lluita contra el Mur que es vol construir per les obres de l’AVE, prop del pas a nivell de Santiago El Mayor.

Si teniu ocasió i ganes, vos recomane una visita llarga a Múrcia, amb plànol i càmera a la mà, amb ganes d’aturar-se davant cada obra i gaudir-la plenament, perquè fins i tot trobareu bons desitjos!

Street art a l’Horta, Sensemurs

Al març es va realitzar el SENSEMURS, primera trobada de muralistes per l’Horta, organitzada per la plataforma “Horta és Futur, No al ZAL”. Diversos artistes internacionals d’street art, o art urbà, com ara: Aryz, Blu, Borondo, Escif, Hyuro, Daniel Muñoz “SAN”, Sam3 i Elías Taño, i algunes més que es van anar afegint, van pintar parets i façanes al barri de la Punta reclamant la paralització del Pla Especial de la ZAL (Zona d’Actuació Logística) del Port de València.

Aquest mes, càmera a la mà i amb ganes de veure’ls in situ, hem anat a visitar La Punta.

No és la primera vegada que caminem i caminem buscant les obres o pintures a les parets, entre carrers i poca informació orientativa, però aquesta vegada, amb l’Horta pel mig, cases, barris, fàbriques i demés, ha estat complicat trobar totes les obres, de fet… algunes no las vam arribar a veure, llàstima!

Cadascuna de les obres té un llenguatge i tècnica diferent; com tot art urbà, la crítica i denuncia és clara, contundent. Apropa a l’espectador a la seua expressió. Segons ens van comentar a través de les xarxes, s’ha deixat total llibertat d’expressió alhora de plasmar les obres; quasi totes giren al voltant de la mateixa temàtica i fan un protesta generalitzada sobre la repercussió destructiva que pot tenir sobre aquesta terra.

Algunes de les pintades em fan somriure, sempre trobe un punt fredament graciós i emotiu en aquesta tècnica artística que tant admire i de la qual estic aprenent tant. És com si la pintura i la mà que pinta tingués un humor negre que et contagia des del moment que t’atures a veure el que hi ha pintat. Sempre hi ha una part de reflexió, t’agradarà la tècnica o no, t’agradaran els colors usats o no, t’agradarà el que està dibuixat o no, però sempre, sempre… hi pensaràs en el que estàs veient.

La magnitud de les obres, deixades caure a sobre d’immenses parets o murs abandonats les fan més grandioses i admirades. I ací, enmig de l’Horta, les fan també poc casuals… això és el que més m’encisa d’aquesta trobada.

Borondo
Barbi
Escif

El SENSEMURS és representatiu de com no s’ha de fer la política territorial: sense participació i passant per damunt de terres i vides dels legítims habitants del territori i també del patrimoni.

Llàstima que ja no hi havia lletugues, però d’habitants encara hi ha!

  • Ací podeu veure un vídeo que explica com neix aquesta trobada i que reivindiquen.

 

 

Escultures que aprenen, que es meravellen

Addicta a l’art, darrerament m’he endinsat en el món de l’escultura. En la meva recerca he trobat una escultora, nascuda a Lituania, anomenada Jurga (Utena, 1977). Dissenyadora i escultora influenciada per l’obra de Chaïm Soutine, ens regala una obra esculpida en fang plena de emoció que transmet caràcter a cadascuna de les seves figures. Simplement el ser humà, sense importar la seva condició social o la seva edat. He buscat informació sobre ella i només he trobat sentiments compartits per crítics d’art i professionals familiaritzats amb l’escultura, tots escriuen sobre el que han sentit a través d’aquesta obra.

És necessari que l’escultura estiga viva. Treballe l’expressió de personatges que aprenen, que descobreixen, que es meravellen. 

No m’agrada explicar les meves peces. Així que poso aquestes imatges, parlaran elles mateixes. Tothom trobarà la seva pròpia veritat …

 

La definiria en una paraula: senzillesa i serenitat. La temàtica més utilitzada és el món infantil: la vida dels xiquets és senzilla, sense problemes; les seves inacabades obres, ens regalen un ventall de sentiments: sensacions d’humor, encant, humanitat, serenitat i simplicitat, fins i tot de tristesa.

El treball amb el fang, un element de superfície rugosa, és impressionant, en primer lloc, des del moment en que es transforma i dona vida a cadascuna de les obres; i en segon, deixant l’obra inacabada, amb la bellesa pròpia del material, amb un gran significat: la vida continua, ens farem grans… o no.

Quan una obra m’impacta des del moment en que la veig, quan trobe una imatge entre moltes altres, m’enamore. Les obres parlen sense dir res, això defineix a un artista: expressar a través de la teva obra. Cada xiquet creat per Jurga em parla, ens parla i ens diu molt. Cada escena que representa és com si, en algun moment de la nostra vida, nosaltres l’haguérem viscut; i de sobte aquest xiquet som nosaltres mateixos… o un dels nostres amics… són quasi nostres.

Si voleu fascinar-vos i conèixer-la més detingudament, vos convide a visitar el seu blog

J’aurais envie de protéger cette enfance.

Mais que je me moque de mes bêtises…

Un trineu carregat de regals arriba a El Taller de Karmen

El Nadal ha arribat a El Taller de Karmen, en Alfafar. Una botiga de disseny tèxtil que ofereix una decoració personalitzada i una atenció especial a tots els seus clients.

Com cada any per aquestes dates, ens organitzem pel disseny de l’aparador. Fa tant anys que el muntem, que cada vegada ens endinsem en buscar un punt d’atenció per al vianant exclusiu i diferent. És cert que totes les botigues es decoren per aquesta data, la majoria usant els mateixos accessoris que l’any anterior, i és per aquest motiu, pel qual nosaltres sempre busquem la diferència.

La creació manual de la decoració és fonamental en els meus dissenys, tot allò que posem a l’aparador esta fet amb les nostres mans. Karmen s’encarrega, evidentment, del teixit: la cortina i caiguda que tanquen l’aparador i mostren el producte que es ven; i jo confeccione els detalls nadalencs que atrauran l’atenció. Un re a tamany natural i un trineu, tots dos fets de cartró amb peces que s’uneixen sense cap cola, només per pestanyes, omplen tot l’espai… quasi se’n surten.

Són al damunt de la neu, sortint del bosc (detall pintat a la paret de pissarra que mantenim, i per sobre de branques al terra), el teixit que forma la caiguda tèxtil, s’assembla al tronc d’un arbre, i acarona tots els detalls. El darrer punt important de l’aparador és el trineu, que ve carregat de regals (mantes, coixins…) propis d’aquesta botiga.

Durant la nit, un focus zenital il·lumina la cortina i xicotets punts de llum apareixen i desapareixen per sota la neu.

Encara i tot, hi ha un detall important més a l’aparador. El re ens convida a voltar la mirada cap a l’aparador de l’esquerra, on enguany mostrem diferents objectes encantadors (ciris, llençols, coixins amb frases captivadores…) que també podem regalar en aquestes dates, tots formen part de la decoració de la llar.

Cada detall és important, el Nadal arriba al Taller; comencem per l’aparador, pels dos aparadors, i entrem a la botiga, cada pas que donem ens ha d’endinsar en aquestes dates. Tornem a canviar part de la distribució interior, fent-la més amena i atractiva per al client.

M’omple de felicitat fer cada any aquest aparador. En primer lloc per la persona que em convida, per una gran amiga, Karmen. I en segon lloc perquè el disseny d’aparadors em captiva i m’omple, m’agradaria fer-ne molts més dels que faig. Aquest any he trobat a faltar un altre! M’agrada el Nadal!

Gràcies, Karmen, per deixar-me posar un poquet de mi al teu Taller.

 

Maquetant per a Pep Ferrer

Pep Ferrer és el poeta, escriure el fa feliç. I pretén que els qui s’apropen als seus versos, també ho siguen. Diu que no entén la poesia com un passatemps sinó com una ocupació on al temps que s’hi pot fruir, també hi ha estones dolentes on sembla que la lletra i el paper li prenen al poeta alguna cosa seua, de la seua persona, del seu ésser.

Així un bon dia, el poeta parla amb la dissenyadora, vol unes il·lustracions, però ella no il·lustra, ella només dissenya… o ho intenta, fa el que pot. Així el poeta i la dissenyadora estableixen un vincle – que durarà molts mesos – on els dos es fan partícips d’una obra, d’una creació. Ell escriu, ella maqueta.

I així és com neix aquest disseny:

Les idees em bullen de seguida al cap: el llibre té dues parts, hi haurà dos dissenys. Les portades són una finestra, la podem obrir i endinsar-nos en la poesia. Una capçalera i un peu, D’ENÇÀ amb rajoles, D’ENLLÀ amb pedres. Afegirem imatges de llibres i escriptura en aquells poemes que són importants per al poeta. Afegirem una cal·ligrafia diferent per a cada part i altra per a quan estiguen signats, perquè aquests són especials i van dirigits a persones especials per al poeta. A més afegirem xicotets detalls, dels que m’enamoren, en el número de les pàgines, en el tamany de la font…

La feina no és gens fàcil. Mai no he maquetat un llibre de poesia, mai no he treballat colze a colze amb un poeta… i fem i desfem sense parar. Mesos de moure amunt i avall, ara sí, ara no, així no… millor d’aquesta manera, canviem açò… I anem fent, malgrat en alguns moments em desespere i no entenc. I anem fent; veure la il·lusió del poeta, com mira les coses que faig, com m’escolta quan estem junts intentant entendre tot allò que parle sobre programes, dissenys… m’ajuda a seguir. L’exigència pròpia i l’exigència del poeta es fonen i, malgrat pensar que acabaran explotant, arriben a un consens de creació.

Després, el treball amb l’editorial, amb aquells que demanen i han d’imprimir-lo, i torne a barallar-me amb els meus dissenys i a remodelar-los sota l’exigència dels professionals.

 

(…) l’autor insisteix al llarg de tot el poemari. Reafirma que en el nostre caminar no estem sols i que no tot és foscor i esforç solitari. Al nostre costat n’hi ha d’altres, que com nosaltres, fan camí.

(Pròleg de Josep Antoni Comes)

 

Malgrat que molta gent m’ha felicitat per la feina, entre ells el poeta, no estic satisfeta del tot; sempre es pot millorar i sé que a la pròxima (si és que hi ha) hi canviaré moltes coses per facilitar el treball: intentaré patir menys pensant que no arribaré a aconseguir-ho, i fer patir menys als que m’envolten quan apareixen els nervis de la dissenyadora.

Vos recomane fermament que compreu el poemari “D’ENÇÀ I D’ENLLÀ” de Josep Ferrer Guzmán, segur que les seues paraules transformades en poemes vos agraden. Mentre feu una pausa entre poema i poema, podeu també mirar la imatge que l’envolta…

I si voleu conèixer-lo de més a prop, visiteu el seu blog: pepferrerlletres

Gràcies, Pep, per deixar-me ser part d’aquesta obra teua, un preciós regal. 

Dissenyant per a l’Apccv

Enguany he tingut el plaer de tornar a dissenyar el CATÀLEG DE L’APCCV, Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana. Dic “plaer” perquè a més de la meua passió pel disseny, és apassionant conèixer, compartir i maquetar tota la informació sobre les companyies, professionals i espectacles de circ valencià. M’emocione mentre treballe les imatges de les sòcies i socis, quasi puc veure’ls representant els seus espectacles, escoltar la música que els acompanya, somriure quan el número d’equilibris, malabars… els surt bé. A més, em deixen llibertat per afegir la meua creativitat i donar-li color i vida al paper (o a la publicació online).

Tal com vaig fer l’any passat, he jugat amb els colors i la tipografia representativa del logotipus de l’Apccv: roig, negre i blanc; insertant imatges de circ dins les lletres. Aquesta vegada he afegit l’atrevit color blau per destacar els enllaços i la informació bàsica de les companyies. També m’he atrevit a escriure en tres idiomes: valencià, castellà i anglès (aquest gràcies a l’ajuda del meu germà Jesús, professor d’anglès, i a la seua experiència en l’expressió d’aquesta llengua), permetent la internacionalització i obertura del catàleg què és tramitat a qualsevol part del món.

L’objectiu del catàleg és la difusió d’espectacles, companyies i professionals de circ valencià associades a l’Apccv. Donar a conèixer el treball que fan, difondre el coneixement del circ valencià per dignificar-lo. Així permetem que cada sòcia i soci aporte la seua pròpia documentació al Catàleg, tal com voldria presentar-se. Aquest aspecte és complicat a l’hora del disseny perquè cal unificar tota la documentació que arriba, o… encaixar-la dins de dues pàgines, difícil!!!

Estic molt contenta amb el resultat. Hem canviat d’impremta i la impressió en paper ha quedat fascinant, els color tan viu del roig li dóna molta vida, quasi l’encén. Només desitge que a les sòcies i socis també els agrade.

Si voleu veure’l sencer, al temps que conegueu a les sòcies o socis de l’Apccv, podeu clicar aquest enllaç: catàleg

I si voleu conèixer el seus espectacles, podeu fer una ullada a l’Agenda, n’estic segura de que vos agradaran.

#femCirc i endavant amb el circ valencià!!!