la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

Darrera

En bici per Copenhaguen

Enguany he tornat a viatjar a Copenhaguen, és la tercera vegada que viatge a Dinamarca i cada any m’encisa més viatjar a aquest país. Aquesta vegada, i a petició pròpia, he conegut i recorregut la ciutat en bici. Ha estat tota una aventura endinsar-me entre els i les milers de ciclistes, senyalitzar i avisar dels moviments, aprendre a frenar amb els peus… però també ha estat una experiència increïble convertir-me en una d’elles per uns dies! Un plaer!!!

Com que ja havia visitat i conegut la ciutat, aquesta vegada vaig fer la proposta de centrar-me en dos arts que m’apassionen: l’arquitectura contemporània i l’street art. Dues coses que mai no havia vist de prop en aquesta ciutat. També visita obligada al Designmuseum Denmark, i al meu estimat Lousiana Museum of Modern Art

Així, seguint les pedalades de la meua guia i amiga Maria… en bici per Copenhaguen!

A sobre de la bicicleta les coses es veuen diferents, sembla que perds detalls que trobaries fàcilment mentre camines (pense que me’ls he perdut) però pots recórrer majors distàncies d’una part a l’altra de la ciutat. Ara sí, a cada detall que m’interessava, baixem de la bici i ens aturem, mire, m’enamore, faig fotos i tornem a la bici.

A prop de la nostra casa, enmig d’un paratge natural, s’està construint l’Orestads Boulevard, amb un gran nombre d’edificis moderns i sorprenents com ara el 8 Tallet, VM Mountain, The Tietgen Residence… edificis pensats i dissenyats per albergar una part de la ciutadania danesa que vol allunyar-se de la ciutat.

Com era d’esperar, tota aquesta nova arquitectura va sempre unida a la bicicleta, el disseny dels aparcaments són tan impressionants com els edificis. No es preveu un edifici que no tinga a prop aparcaments suficients per a les persones que l’habitaran.Uns dies després visitem un dels barris més coneguts pels seus murals d’street art, el Norreboparken, i la famosa Den Rode Plads, o plaça roja, plena de música, arbres i espais de jocs infantils.

El conegut Bananna Park, que a més de recollir enormes murals, compta amb un espai d’escalada, d’esport i de jocs a l’aire lliure i enmig de la ciutat. Malgrat hem trobat alguns murals en edificis individuals, la majoria de l’art urbà a les parets va sempre lligat a espais comuns plens de gent.

I tots, sempre units a la bicicleta, com en aquesta fotografia:Però, on no hi ha bicis en Copenhaguen? Meravellada de veure l’organització dels carrils bici i com aquests es fonen en l’urbanisme de la ciutat, i com la bici forma part de la vida diària de milers de daneses. Meravellada de veure el transport públic totalment preparat per a integrar-la sense molestar a ningú, sent una més dels passatgers. Meravellada de veure el respecte entre els habitants d’aquesta ciutat…i pensant, en molts moments, com m’agradaria quedar-me a viure aquí!Com faig en totes les ciutat del món a les quals viatge, visite alguns museus. M’agrada conèixer les obres d’art d’artistes nascuts en cadascuna d’aquestes ciutats, o la riquesa obtinguda per cada ciutat i guardada entre les parets d’edificis antics o moderns. En aquesta ocasió, he visitat el Museu de Disseny de Dinamarca, que ja em deixa bocabadada abans d’entrar i dins el qual trobaré infinits objectes de disseny, alguns que he estudiat durant anys i altres que formen part de la nostra vida quotidiana, i, com no, les bicicletes.

I visita obligada al Lousiana, museu del qual he parlat moltes vegades en aquest blog (i que vos convide a llegir de nou), des del qual es veu Suècia al final de l’Oresund.

Hi ha tantes coses que voldria contar, tantes vivències, tantes emocions… perquè de cadascun dels viatges s’aprèn i es carreguen a dins la maleta o la motxilla per a que formen part dels nostres records, de la nostra vida. Tornaré a Copenhaguen moltes vegades més, perquè allí tinc dues persones que m’estimen molt i a qui tant m’estime. Des d’ací vull agrair tot el que m’han regalat durant aquests dies, les portes sempre obertes de les seues cases, la bicicleta escollida per a mi, guiar-me els passos (i les pedalades) per descobrir o redescobrir la ciutat… i molt més.

Vos estime, Maria i Dunia!!! 

Stort kaus. Jef elsker dig!

Anuncis

Les miniatures de Maria Ortmann

mcortmann@me.com

Maria Ortmann és una artista danesa, i gran amiga, fotògrafa, escultora, dissenyadora i actualment artista que crea, amb les seves mans i molta tendresa, miniatures amb plastilina recreant un dels menjars típics danesos: el sandwich.

Com es pot veure a la fotografia, el tamany és minúscul però molt elaborat. He pogut veure personalment tota l’elaboració d’aquesta obra quasi real, cada detall és treballat i preparat amb les mans. Prepara cadascun dels ingredients del sandwich i després els va unint, superposant-los un damunt de l’altre: el pa negre danès com a suport, diferents tipus de mescla (semblant al nostre pernil dolç), formatge, salmó… i, per suposat, tota la verdura.  Un ventall de colorit que, una vegada acabat al forn, es converteix en un bonit detall imantat per a la nostra nevera.inici de l'elaboració

Sembla que voldríem o podríem menjar-lo de tant bo com es presenta davant els nostres ulls.

Com que som amigues, sempre li propose que hauria de mostrar la seva obra en internet, fent-la viatjar i coneguent altres països, però ella, senzilla, sempre em diu que ha de destinar molt de temps a aquestes creacions, que, potser, més endavant mirarà de fer-ho. És, per aquest motiu, pel qual hui he volgut fer-li un homenatge i mostrar, en aquest blog meu, la seua petita però gran obra.

Sempre m’encisa descobrir persones creatives que poden transformar diferents materials, amb les seves mans, en obres d’art. Maria, de qui ja coneixia les seves escultures (alguns busts a tamany real) m’ha mostrat aquesta nova manera d’esculpir a xicoteta escala. No sabia dir-me en quin moment ni com havia començat aquestes creacions, només em parlava de sentiments d’artista mentre les seves mans continuaven creant; i la vaig veure relaxada, feliç… amb un somriure als llavis.

Després, em va regalar alguns d’aquests sandwichs (i altres li’ls vaig comprar per regalar-los jo) però, n’estic segura, que el millor regal que em va fer durant els dies que vaig passar amb ella i la vaig veure treballar, va ser ESTAR amb ella.

Maria Ortmann exposa i ven les seves obres, com a souvenir en alguns museus danesos i també en mercats d’artesania a la ciutat de Copenhaguen. Però, si realment vos agrada i voleu fer-li un encàrrec personalment, podeu contactar directament amb ella:

Copyright: Open Sandwich Miniatures. mcortmann@me.com

MuseumWeek i els meus museus

Coincidint amb la #MuseumWeek, que es va crear al 2014 per l’Associació Culture for Causes Network com un esdeveniment cultural amb l’objectiu d’ampliar l’audiència, i obrir de manera virtual i física més de 5000 institucions culturals, museus, galeries… a través de xarxes, com ara Twitter. La pregunta era: quin és el patrimoni cultural del nostre temps que es transmetrà a les generacions futures? així, amb aquest hashtag, cada any es recullen tots els esdeveniments dels museus que hi participen, i s’engloben tots en una espècie de càpsula del temps.

Així, amb aquesta coincidència, i com fa tant de temps que no publique en aquest espai meu, hui parlaré de museus, dels meus museus. Meus perquè els he visitat, els he gaudit i m’he quedat amb una part d’aquests per a sempre. Cada any he fet un viatge a un país diferent; a cada viatge he visitat, com a mínim, un museu, interessada en les obres d’art que podria contemplar o en la història que podria aprendre; i sempre he sortit meravellada, algunes vegades amb el cor encongit i altres amb el cor molt més immens.

 

MUSÉE MARMOTTAN, París

Crec que aquest encapçala la meua llista, allí em vaig trobar amb Monet!. Aquest museu posseeix una de les col·leccions d’art impressionista més grans del món, dins la qual es troba… per suposat, el gran Monet.

LOUISIANA, Copenhaguen

Ja l’he visitat dues vegades i sempre m’omple. Aquesta antiga vila convertida en un museu d’art modern envoltat per un gran parc ple d’escultures a l’aire lliure vora l’Oresund, des d’on pots divisar Suècia. Allí he trobat Henry Moore, Chillida, Andy Warhool… 

GUGGENHEIM, Bilbao

Dissenyat per un dels meus arquitectes preferits, Frank Gehry. No calen paraules, només l’exterior ja val la pena, la seua construcció és increïble (ja n’he parlat al blog). Les exposicions en el museu canvien freqüentment i contenen principalment treballs realitzats al llarg XX.

 

MUSEU DE LA PAU DE GERNIKA, Gernika i Luno

Un museu per a sentir i viure, un escenari que ens mostra la història de Gernika i Luno, durant la Guerra Civil espanyola, i ens porta a la reconciliació personal, un espai per pensar que a la pau podem donar-li forma entre tots.

 

MUSEUM HAUS AM CHECKPOINT CHARLIE, Berlín

Berlín, la meua ciutat, que alberga “la illa dels museus”, tants per visitar!!! Un dels més impactants és aquest, dedicat al Mur de Berlín, ple de fotografies, vídeos i maquetes que mostren detalls interessants sobre els intents dels i les ciutadanes de Berlín per aconseguir la llibertat.

 

CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L’ALMOINA, València

A la ciutat de València, és un dels museus preferits. El museu ens ensenya la història del naixement de la ciutat dins un preciós edifici que combina perfectament diferents elements estructurals, que alberguen les restes trobades en diverses excavacions pertanyents a edificis monumentals, inscripcions, elements arquitectònics, monedes, ceràmica…

 

MUSÉE HERGÉ. Centre Belge de la Bande Dessinée. Brussels

I per finalitzar vos parlaré d’un que vaig visitar l’estiu passat. Emocionada per reviure la meua infantessa amb el còmic. Retrobar-me amb les tires còmiques del gran Hergé, amb més de 6000 obres originals, i a més situada dins d’un preciós edifici d’Art Nouveau.

I podria passar hores afegint i afegint museus, podria omplir de color la #MuseumWeek, aportant tot allò que he viscut dins de cadascun d’aquests, tot allò que he compartit amb les persones estimades que m’han acompanyat en els viatges. Però, molt millor, si vosaltres mateixos decidiu anar a conèixer-los i gaudir-los. Vos acompanyaré amb molt de gust!

 

Disseny estand Apccv

Dins de les meues tasques a l’APCCV, Associació de professionals del circ de la Comunitat Valenciana, hi ha una part important, i que molt m’agrada, de disseny. Al juny de 2018 vaig dissenyar el primer estand per de l’Apccv, que vam inaugurar al setembre en la nostra participació a la llotja de Professionals de Fira Tàrrega, mercat internacional anual d’arts escèniques de Tàrrega. L’objectiu que ens porta a la Fira és de mostrar qui som l’APCCV, fer difusió del circ valencià i de les companyies circenses associades. Tindre un espai important en la llotja, pot obrir les portes a les arts escèniques valencianes cap al mercat internacional.

Centrant-me en el logotip i imatge gràfica de l’associació, i jugant amb la paraula CIRC, present i clarament visual en tots els suports, amb els colors roig i blanc, comence dissenyant un roll-up que aporta la informació important i és presentador de l’Appcv (que usarem sovint en totes les activitats de representació i divulgació del circ valencià).

Juntament amb aquest, dissenye quatre grans panells de cartró ploma que mostren:

  • Objectius principals i treball
  • Xarxes i altres col·lectius dels quals forma part l’Apccv
  • La Nit del Circ valencià (principal activitat anual), l’únic que mostra fotografies
  • i un que fa funció, al temps, de suport de la documentació gràfica de les sòcies i socis de l’Apccv.

Juntament amb els meus dissenys, omplim l’estand amb elements circenses (aportats per la companyia La Troupe Malabó) i enormes cartells gràfics d’espectacles de circ valencià.

A més del disseny de l’estand, amplie la informació i millore el Catàleg 2017-2018, i el tríptic informatiu que presenta els membres que formen Apccv.

 

No és la primera vegada que dissenye un estand per a una fira, però he de reconèixer que he gaudit plenament amb aquest treball. En veure’l muntat (malgrat els entrebancs que vam tindre), em vaig sentir molt afalagada.

L’experiència a Fira Tàrrega sempre és molt positiva, aquest és el segon any en que hi vaig, aporta coneixements i informació sobre les arts escèniques i arts de carrer; et permet conèixer i fer contactes nacionals i internacionals dins amb les participants de la llotja; gaudir d’un gran ventall d’espectacles de carrer; i, per suposat, crear vincles especials entre els membre de l’Apccv que hi participen.

Un plaer haver compartit enguany d’aquesta vivència amb Claudia, Marisa i Sergio, membres de l’equip de treball d’Apccv.

 

Nadal elegant a El Taller de Karmen

A principis de desembre tornem a EL TALLER DE KARMEN per muntar l’aparador previ al Nadal. Ja des del novembre venim estudiant idees i novetats per a la decoració d’enguany. L’aparador és una de eines fonamentals que disposa el comerciant per a millorar les seves vendes, especialment en dades com les de Nadal. És molt important captar l’atenció del vianant per convertir-lo en un o una clienta, per presentar-li qui som i que li podem oferir; o reforçar a la nostra clienta de sempre, oferint-li un escenari espectacular. Si és cert que als aparadors que munte durant el Nadal no sempre mostren el producte que ofereix la botiga, enguany, a El Taller de Karmen, ho hem fet: el teixit és el principal protagonista, i a més és un protagonista elegant i exquisit. El trobarem a les cortines – principal producte – però també folrant les cadires i la taula. Juguem amb dos colors: el blanc i el roig; la combinació dels dos dona força i ens ajuda a aconseguir l’objectiu que volem representar.

El missatge nadalenc està escrit a la pissarra, és la nostra tarja de felicitació i bons desitjos. Des de fa uns anys, aquest suport ens permet variar i mostrar un missatge mitjançant paraules o dibuixos amb guix. I els detalls mínims però molt importants a sobre la taula: espelmes, copes de xampany, regals…

La il·luminació real i forta de l’aparador la veurem de nit mitjançant una cortina de llums verticals que encenen la part posterior dels teixits, semblant a la podem trobar en els mercats nadalencs o ciutats del món il·luminades durant el Nadal. És la primera vegada que juguem amb la il·luminació difuminada i vertical amagada de l’aparador, un repte que, en veure-la encesa, ens ha paregut perfecta i preciosa.

Enguany estem molt contentes amb el resultat de l’aparador; fem un recull de propostes entre Karmen i jo que, debatem, modifiquem i fem reals, el mateix dia del muntatge. Hem aconseguit un aparador “ple d’elegància”, molt diferent als dels anys anteriors (on jugàvem amb icones nadalenques: la neu, el trineu, l’arbre, els regals…); un aparador que convida a dues persones a reunir-se i celebrar el Nadal, o el cap d’any, perquè el desig és que el client celebre aquestes festes envoltat de les persones que estima (i ho remarquem al missatge escrit), i que ho celebre envoltat per cortines que acaronen aquesta celebració.

A poqueta nit, quan faig aquestes últimes fotos, Karmen em diu “Ens hem superat!“, i amb aquestes paraules que m’encoratgen i m’animen a muntar molts aparadors, li faig un somriure i me’n torne a casa.

Des d’aquest espai que em permet compartir amb totes vosaltres les meues creacions, anime a les comerciants a treballar i decorar els aparadors; a canviar-los durant l’any coincidint amb les èpoques i dates principals. Busqueu un dissenyador d’aparadors professional i atreviu-vos a donar-li vida a la botiga. De segur que sortireu guanyant.

Rotterdam, l’arquitectura d’Holanda

Aquest estiu he viatjat a Bèlgica i Holanda, he tornat plena de tot allò que he descobert i vist, especialment en la ciutat de Rotterdam: una ciutat en continua creació i plena d’arquitectura moderna. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, amb un dels ports més importants del món. L’arquitectura de la ciutat, especialment el centre, és moderna i contrasta amb el tradicionalisme preeminent a la majoria de ciutats del país. Aquest fet es deu en gran part al bombardeig que devastà el centre de la ciutat al 1940. Com moltes ciutats que foren destruïdes, Rotterdam s’inclina per transformar-la contínuament i omplir-la de gratacels i edificis de renom en el món de la arquitectura mundial.

Rotterdam és la ciutat de l’arquitectura d’Holanda, amb la innovació com a punt central i una silueta urbana en constant canvi.

Només arribar a la ciutat et trobes la Rotterdam Centraal, la gran entrada és una porta al centro urbà de gran altura. Aquí l’estació deriva una identitat metropolitana internacional de la sala de vidre i fusta. El sostre de la sala principal revestit amb acer inoxidable, té una caràcter icònic de l’edifici i apunta cap el centre de la ciutat. Ens dona la benvinguda!

El Pont Erasmus (la primera de les fotos) un dels principals símbols de la ciutat, inaugurat al 1996, rep el nom per l’il·lustre Erasmo de Rotterdam, al qual també visitàrem i honràrem.

 

Una de les construccions més curioses són les Kubuswoning, o cases cub, construïdes per Piet Blom al 1984. Blom gira 45 graus el cub convencional d’una casa suportat per pilars de forma hexagonal. 32 cubs que, segons alguns, fan referència simbòlica a un bosc, formen aquesta comunitat de veïns.

El Markthal és un dels mercats coberts més grans d’Holanda, un enorme espai tancat a nivell de carrer envoltat per un edifici de vivendes en forma d’arc.  Lo excepcional del disseny radica no solament en la seua forma i tamany, també com integra totes les funcions.

A prop d’aquest edificis, trobem l’edifici Llapis, edifici d’apartaments que rep aquest nom per la seua forma, i la Biblioteca pública: una construcció de 5 plantes, amb ascensors interiors i oberts, que ens endinsen en un espai únic i admirable.

Caminar per Rotterdam és caminar entre gratacels i edificis moderns. El vidre omple les façanes i es converteix en un reflex de la ciutat. Construccions rematades per enormes cubs que sembla cauran d’un moment a altre. Contrasts d’aquests amb edificis històrics que s’han mantingut.

 

I, com no, bicicletes per tot arreu, urbanisme dissenyat cap a la persona, a la construcció d’una ciutat intel·ligent.

Hi ha molt més del viatge: visita obligada al Museum Boijmans Van Beuningen, i retrobament amb el meu estimat Monet. Caminar pels barris buscant street art que decora tot tipus de parets i altres objectes del mobiliari urbà. Visita obligada als pubs i beure diferents cerveses. Passar el matí al jardí botànic… i molt més. Aquesta només és una part del meu gran viatge, quedarà pendent (com em passa tantes vegades) la vivència a Brussels i Brugge, d’on també m’he portat molt i molt… i continuar parlant-vos de Rotterdam.

Vos invite a anar a conèixer-la, segur que vos agradarà. Si voleu bon consells o una guia… em podeu consultar!!

I no puc tancar aquest post sense donar, com sempre, les gràcies a les dues persones que m’han acompanyat en aquest viatge, sense les quals aquestes coses no serien les que són, i no gaudiria tant!! Gràcies equipo i prepareu-vos que ja estic organitzant el següent!!

 

Enamorada de l’street art de Múrcia

Ja m’havien parlat de l’street art a Múrcia varies vegades, dels moviments creats entorn aquest art urbà, com ara Murcia Street Art Project o l’Oficina Municial de Graffiti que dona suport als artistes locals, deixant de realitzar actes vandàlics a les parets per crear obres d’art,  i potenciadora de convertir aquests espais en rellevància arreu del món. Entre els seus objectius, el graffiti es converteix en una estratègia ideada per rehabilitar el patrimoni al temps que dona valor a espais urbans quasi oblidats; però quan vaig visitar la ciutat personalment – sota una fina pluja que va caure tot el cap de setmana – em vaig quedar sense paraules.

Com sempre, abans de fer els meus viatges, faig una recerca sobre Múrcia i em trobe una pàgina que ens mostra sobre el plànol els punts on trobarem la majoria de les obres. Alhora caminaré amb Jau, un amic que viu en aquesta ciutat, també enamorat d’aquest art, i que ens ajudarà a trobar altres intervencions menys conegudes o amagades entre els barris més foscs.

Una de les més impactants intervencions es troba als exteriors  de la seu Federación Regional de Empresarios del Metal de Murcia (Fremm). Enormes llenços omplen les parets de colors i figures, de crítica i art. Artistes com Carlos Callizo (que apareixerà en altres punts de la ciutat), Dale Grimshaw, Feoflip, Xav, Mayoly, Fderico Draw, Goyo 203,

Al·lucinada també al Complex Princesa: quatre parets enmig d’edificis de vivendes que mostren immensos quadres pintats de Carlos Callizo, Lyly Brick… Ja voldria jo viure envoltada d’aquestes obres!

Impactant també el Dalí que ens mira, o no, pintat per l’artista brasiler Kobra a la façana d’un centre cultural.

El parc de l’auditori Fofó és el punt de partida de tot aquest moviment d’street art a Múrcia, perquè va ser la primera intervenció realitzada per joves graffiters murcians, com ara Isaak.

A les afores de la ciutat, trobem les parets que envolten l’Hotel Neva, una crítica a favor de l’Horta de Múrcia que ens recorda, ràpidament, les parets pintades a València, de les quals ja he parlat en aquest blog. Artistes que han participat: Chip. Toren, Come1, Isaak, Tomas Zon…

El barri que envolta el Teatro Circo, ens mostra tot un ventall de diferents artistes, a cada racó, a cada carrer ens sorprenem… gires un cantó i allí hi ha un altre, i un altre…

Algunes obres són realment curioses i conec a Pang, l’artista que pinta a sobre de les seues intervencions, al barri de Santa Eulalia formant part de la mostra “De la Calle al Museo”, realizada amb l’objectiu de transformar estèticament aquest barri.

I, com no, per finalitzar la nostra visita havíem d’anar a veure les parets que reivindiquen i donen suport a la Plataforma Pro Soterramiento que lluita contra el Mur que es vol construir per les obres de l’AVE, prop del pas a nivell de Santiago El Mayor.

Si teniu ocasió i ganes, vos recomane una visita llarga a Múrcia, amb plànol i càmera a la mà, amb ganes d’aturar-se davant cada obra i gaudir-la plenament, perquè fins i tot trobareu bons desitjos!