Cortines a l’aparador

Nou aparador estiuenc a la botiga “El Taller de Karmen” en Alfafar. Aquesta vegada, la cortina és la protagonista: un disseny modern de lames en tonalitats diferents, entre verds i blaus, assenyalen el color del que és tot l’aparador. Triada la cortina, busquem la resta dels detalls.

Tots els elements de l’aparador són manuals, reutilitzats o reciclats, des del paper estampat, la làmpada amb pots de vidre i corda, el moble i les lames confeccionades amb teixits. Em sent molt contenta de que Karmen (la propietària del Taller i gran amiga) siga una persona creativa alhora de fabricar tots aquests detalls, l’estima amb la qual treballa és admirable i forma part de l’essència de totes i cadascuna de les seues creacions.

Com sempre, utilitzarem un detall especial per cridar l’atenció: una girafa multicolor i un plaid de color cridaner; tots dos situats a peu de carrer, tal volta a l’altura dels més menuts, tal volta per aturar-nos un moment i descobrir. Aquest és sempre l’objectiu de l’aparador: captar l’atenció del vianant i convidar-la a apropar-se. Amb la proximitat, mostrem alguns dels productes que també es poden comprar en el Taller: roba de llit, confeccions tèxtils… ho fem amb catàlegs que hem deixat delicadament sobre la taula.

Els aparadors a l’estiu són complicats de visualitzar per la llum natural que es reflexa sobre el vidre. El tendal permet evitar part de l’efecte espill però és un risc que no podem evitar: ens haurem d’apropar molt a la botiga per tal de gaudir de l’aparador. Ho farà també el vianant?

Malgrat no veurem l’aparador de nit, l’horari estiuenc de la botiga és quasi tot de dia, ens agrada veure’l, fotografiar-lo i comparar-lo. Així aprenem i millorem el que vindrà següent.

Estem molt contentes amb el resultat final, aquest aparador podria muntar-se en una fira de teixits i cridaria l’atenció de totes les professionals: la senzillesa, els detalls i sobre tot per la confecció tèxtil. Esperem que també ho faça en Alfafar.

Com sempre, vos convide a apropar-vos, a gaudir-lo, a entrar al Taller i conèixer personalment tot el que vos pot oferir. Gràcies també a Karmen, per compartir i deixar-me participar d’aquestes creacions. La meua passió pel disseny dels aparadors continua viva gràcies a aquests moments.

Aparador de Nadal, El Taller de Karmen

El Nadal arriba a “El Taller de Karmen”. Enguany es mostra més senzill: teixits de loneta i coixins de jute; acceptem la tendresa d’aquests teixits que acaronen l’element principal de l’aparador: l’arbre de Nadal, icona representativa d’aquestes dates. Mantenim els colors propis de l’època nadalenca: roig, verd, i envoltem l’espai amb xicotetes llums que sorgeixen des de l’exterior fins a l’interior, convidant a l’espectador a entrar a la botiga. Les llums principals, intermitents, apareixen a la part superior de l’arbre, fent de l’estrella la protagonista de tot el conjunt.

Volem mostrar agraïment a totes les clientes i clients, sense les quals aquesta botiga i el treball que es desenvolupa no tindria sentit; així aprofitem la pissarra per donar un missatge: és la nostra pròpia targeta nadalenca.

L’aparador és un escenari teatral i també representa la celebració, l’encontre familiar, als peus de l’arbre trobem els regals, els propis d’aquestes dates i que podem trobar en aquesta botiga (roba de llit, mantes, estores, detalls de la llar…); apropeu-vos a la botiga i trobareu detalls molt bonics.

Personalment sempre aposte per fer un aparador més espectacular al Nadal, usar teixits brillants (vellut, plates i ors), carregar-lo d’elements plens de llum, d’adornaments, però he de reconèixer que, potser, enguany estava equivocada. L’aparador transmet també la nostra vivència actual, la nostra solidaritat amb allò que estem vivint (enmig d’una pandèmia que sembla no acabarà mai), el nostres sentiments; i crec que Karmen, amb tota la seua il·lusió, ha sabut omplir aquest de la seua pròpia persona. És d’admirar!

Com cada vegada que muntem l’aparador, com cada vegada que passe unes hores al Taller de Karmen, sempre torne carregada d’optimisme i alegria, d’amistat. Per això, sempre aprofite aquest post per donar les gràcies a les persones que confien en el meu treball i creuen en mi, que segueixen compartint les meues creacions. Gràcies Karmen per estar sempre!

Bon Nadal a totes les que continueu llegint aquest blog!

Primavera a El Taller de Karmen

A l’abril hem muntat l’aparador de EL TALLER DE KARMEN en Alfafar. Enguany el disseny surt a partir del teixit de la cortina que Karmen ha escollit. Un toc de flors molt primaveral, jugant des dels colors verds fins als blaus, com a centre de la vitrina; només dos detalls al davant, basats en objectes quotidians: una hamaca sostinguda del sostre i plena de coixins, unes caixes de fusta sota la gespa, i a gaudir del bon temps. Aquest és el missatge que volen mostrar.

L’aparador és un ventall i mostra dels articles que venem a la botiga. Aquesta vegada, llençols, cobertors d’estiu, coixins… tèxtil de la llar que combinen amb les cortines, enrotllables, verticals i altres elements del disseny d’interiors. Només una xicoteta mostra, perquè un dels objectius dels aparadors és cridar l’atenció i convidar al client a entrar a la botiga.

Un aparador senzill, temporal i fresc (com l’estació de l’any en la qual ens endinsem).

Aquesta vegada puc oferir-vos una fotografia de l’aparador a la nit. Amb els focus encesos, gaudim de la intensitat del color blanc i el dibuix de la cortina s’accentua. Amb la llum del dia i el reflex sobre els vidres, aquest efecte es perd. Aquest és també un dels problemes amb els quals ens trobem quan muntem els aparadors: la il·luminació i com convèncer de la importància i la ubicació d’aquesta. Segons l’estació de l’any i les hores de llum del dia, l’aparador ens deixarà veure i gaudir d’una manera o d’altra els colors que l’omplen. Si és cert que els detalls es veuen igualment (malgrat que en aquest cas i per la ubicació de l’aparcament al carrer, ens hem d’apropar per gaudir-los), els colors i la mostra de la cortina perdrà part del seu encant.

Cada estació de l’any, marca la importància d’il·luminar o no i com, l’aparador.

Enguany estic molt contenta de haver fet aquest aparador de primavera-estiu. Feia temps que no el muntava juntament amb Karmen. I les restriccions que estem vivint no faciliten la nostra trobada periòdica per dissenyar i crear conjuntament. Com cada vegada que faig aquest post, vos convide a apropar-vos a El Taller de Karmen en Alfafar, si necessiteu teixits, cortines, roba de llit i de casa, làmpades i altres elements d’interior i per a la llar, segur que ací els trobareu.

Gràcies, Karmen, per deixar-me CREAR.

La senzillesa de l’aparador de Nadal

No podia acabar el Nadal sense el meu post de l’aparador que muntàrem a principis de desembre de 2020 a “El Taller de Karmen” en Alfafar. Inicie la recerca d’idees, enguany recaptant algunes de les quals hem descartat durant els nadals anteriors, volem crear un aparador senzill, ple de caliu i que trasnmeta un poquet d’esperança en aquest 2020 tan dur que hem viscut.

Així varem optar per un pessebre nadalenc com a figura central de l’aparador, envoltat de teixits (principal producte que es ven i confecciona en aquesta botiga) en forma d’arbre de Nadal acaronant-lo, i abrigat per una cortina de vellut fosc. Als peus del pessebre, i omplint el sol, palla d’animals. La il·luminació ha estat creada per una estrella a la part superior i desenes de llums minúscules i intermitents amagades entre la palla.

Des del primer moment vam repartir la feina, sincerament he de dir que enguany Karmen (amiga i propietària del Taller) estava emocionada i s’ha encarregat de totes les confeccions i accessoris, tant del cortinatge com del pessebre de fusta: deixant-me la part final, l’ajuda en el muntatge i en els detalls. Malgrat El Taller de Karmen té un aparador gran i quasi central, tampoc no podíem oblidar l’aparador de l’esquerra (decorat enguany amb un escala de fusta – semblant al pessebre – cortines, mantes i catifes, productes que també es poden trobar en aquest establiment).

Com cada any, demane disculpes perquè m’és complicat fotografiar l’aparador pels reflexes dels vidres, tant de dia com de nit, malgrat podeu fer-vos una idea de com és, vos recomane sempre que s’apropeu a El Taller de Karmen i el conegueu personalment. Segur que trobareu moltes coses interessants per a la vostra casa: cortines, mobiliari, il·luminació, catifes, i molts detalls.

Gràcies com sempre, Karmen, per deixar-me muntar aquest aparador que tant m’agrada, i per formar de la meua vida des de fa molts anys. Esperem que el 2021 ens permeta dissenyar i muntar molts més juntes.

Bon any 2021!

Adéu Mestre Quino, adéu Pare

Complicat, dur i trist el 2020. Afectades per una pandèmia mundial… i ara compartim un any de dol.

El 30 de setembre ens va deixar Quino, Joaquín Salvador Lavado Tejón (1932-2020), humorista gràfic i il·lustrador que va crear la nostra estimada Mafalda. Entre 1964 i 1973 es publicaren totes les tires de Mafalda en diversos mitjans impresos: Tristament, al 1973, Quino va prendre la decisió d’abandonar la tira de Malfalda per manca d’idees.

Però ella sempre ha estat entre nosaltres, viva i actual com aleshores. Els anys no passen per Mafalda, eternament xiqueta, eternament crítica i pessimista. Eternament preocupada per la situació del món.

Les xarxes es van omplir del hastag #adiosmaestroquino i moltes il·lustradores del món van mostrar el seu condol mitjançant allò que millor les identifica: el dibuix.

Avui faig una recollida d’aquelles que més em van impactar.

Agustina Guerrero

Vaig conèixer a Mafalda quan era jove, aleshores em vaig llegir les seues tires còmiques: anys després al voltant del 2005, sense saber perquè vaig decidir prendre-la com avatar en les meues xarxes, i vaig començar a enganxar-la a les meues imatges, intentant transformar les fotografies en missatges mijançant la seua il·lustració. Alguna cosa de Mafalda ha estat sempre meua, i a la inversa… ens assemblem.

Ara plorem juntes pels éssers estimats que ens han deixat enguany. Plorem per la pèrdua dels nostres pares, ens consolem i seguim.

I no puc acabar aquest xicotet homenatge d’acomiadament a Quino, i per la meua gran amiga i companya Mafalda, que compartint l’avatar del 2020 #weareamask

No et preocupes, Quino, vetllarem per ella! La deixes en bones mans!

No et preocupes, Pare, vetllarem per ella!

Il·lustracions del confinament

Molt de temps sense vindre al meu blog a compartir o publicar… aquest any ha estat difícil, superar una darrera de l’altra, fins avui… enmig d’aquesta crisi del Covid-19 que vivim, fent el cor fort, he obert els ulls i he descobert la màgia de les il·lustracions, del dibuix, de l’art enmig dels moments difícils. Hui vull compartir-vos, algunes de les il·lustracions i imatges que vaig trobant a les xarxes… m’han tornat a captivar!

No he fet la recerca exhaustiva per saber qui són les creadores, algunes sí les conec, només són per mirar-les, per sentir.

Algunes ens mostren un suport incondicional cap a metges, sanitaris, infermeres… que estan donant-ho tot i treballant incondicionalment per tots nosaltres… Descriuen moments de reivindicació, de lluita, de tristesa i d’humanitat.

Altres parlen de la nostra complicada vida diària, el moment de balcons que uneix (en ocasions) al veïnat que fins ara ens era desconegut…

I, com no, altres ja han estat publicades a les parets! Qui o quines amb tant poc de temps han sortit als carrers per deixar impregnades les parets i murs d’aquesta situació que ara vivim…? i com s’ho han fet?

Hi ha moltes més, i aniré afegint-ne… Els i les creatives del món, les que tenen el poder de l’art a la mà (al pinzell, al llapis, a l’spray, a la pantalla…) ens deixen aquest registre d’imatges que formaran part de la nostra història. Ens treuen un somriure o una llàgrima, potser un record… ens regalen tendresa i estima. Tota la meua admiració per a aquestes, tot el meu suport a l’art i la creativitat que, ara en temps difícils, necessita estar més present i viu que mai.

Al caliu de la llar, aparador de Nadal

Ja tenim nou aparador de Nadal a El Taller de Karmen, en Alfafar.

Enguany, i buscant una idea que no repetira cap dels anys anteriors, vaig proposar a Karmen muntar una xemeneia i recrear el caliu que aquesta dóna a la llar. El producte principal que ofereix aquesta botiga és el teixit, principalment per a la confecció de cortines i roba de llit, però també amb productes com estores, mantes, llençols, coixins… tots en conjunt formen part de la vida quotidiana de les nostres cases. Així, la combinació de tot plegat, junt als tres detalls que proposem per a l’aparador, creen el disseny nadalenc.

El principal detall, com no, és la xemeneia (l’hem feta de cartró), està encesa, tres troncs naturals amb llums intermitents fan l’efecte que volem (i que es veurà durant la nit, i no a la fotografia del dia que aporte al blog). La xemeneia està envoltada d’una preciosa cortina, amb detalls daurats i platejats, i la trassera la fem amb dos lames llises de panell japonès. Enfront, mantes, catifes, llençols… regals… per suposat, tots etiquetats (tal com fem a les nostres cases en aquestes celebracions).

El segon detall és la recreació de l’arbre de Nadal (típic en aquestes dates) mitjançant una branca de pi natural, de la qual pengen els regals nadalencs. Hem afegit etiquetes a cadascun d’aquestes amb noms de persones estimades per a la propietària de la tenda. Per a emfatitzar aquesta branca, li hem dirigit el focus de llum zenital, per tal que ales fosques estiga assenyalada.

I com a tercer detall, que omple la part superior de la dreta, hem penjat uns coixins, a joc amb el teixit de les cortines. Un efecte que havia vist en altres aparadors i que em semblava curiós i divertit.

Espere poder aportar alguna fotografia nocturna per tal de veure tot el muntatge amb llum artificial, causant l’efecte que realment volem. De moment, aporte les que vaig fer (i que, com sempre, no tenen massa qualitat) durant el procés del muntatge.

Com cada any, com en cada aparador, el procés és bonic i emotiu, des de l’aparició de la idea, el disseny, les messures, l’acte d’estar d’acord i decidir com fer-lo… fins al dia del muntatge, i visualitzar-lo finalment. Com cada any, desitge que Karmen estiga contenta amb el resultat, i que les clientes i tots els vianants s’aturen a veure-lo i els agrade; i com no, espere que augmente les ventes, aquest és l’objectiu d’un bon aparador.

Vos recomane apropar-vos a Alfafar per veure’l personalment… i comprar nous teixits!!

En bici per Copenhaguen

Enguany he tornat a viatjar a Copenhaguen, és la tercera vegada que viatge a Dinamarca i cada any m’encisa més viatjar a aquest país. Aquesta vegada, i a petició pròpia, he conegut i recorregut la ciutat en bici. Ha estat tota una aventura endinsar-me entre els i les milers de ciclistes, senyalitzar i avisar dels moviments, aprendre a frenar amb els peus… però també ha estat una experiència increïble convertir-me en una d’elles per uns dies! Un plaer!!!

Com que ja havia visitat i conegut la ciutat, aquesta vegada vaig fer la proposta de centrar-me en dos arts que m’apassionen: l’arquitectura contemporània i l’street art. Dues coses que mai no havia vist de prop en aquesta ciutat. També visita obligada al Designmuseum Denmark, i al meu estimat Lousiana Museum of Modern Art

Així, seguint les pedalades de la meua guia i amiga Maria… en bici per Copenhaguen!

A sobre de la bicicleta les coses es veuen diferents, sembla que perds detalls que trobaries fàcilment mentre camines (pense que me’ls he perdut) però pots recórrer majors distàncies d’una part a l’altra de la ciutat. Ara sí, a cada detall que m’interessava, baixem de la bici i ens aturem, mire, m’enamore, faig fotos i tornem a la bici.

A prop de la nostra casa, enmig d’un paratge natural, s’està construint l’Orestads Boulevard, amb un gran nombre d’edificis moderns i sorprenents com ara el 8 Tallet, VM Mountain, The Tietgen Residence… edificis pensats i dissenyats per albergar una part de la ciutadania danesa que vol allunyar-se de la ciutat.

Com era d’esperar, tota aquesta nova arquitectura va sempre unida a la bicicleta, el disseny dels aparcaments són tan impressionants com els edificis. No es preveu un edifici que no tinga a prop aparcaments suficients per a les persones que l’habitaran.Uns dies després visitem un dels barris més coneguts pels seus murals d’street art, el Norreboparken, i la famosa Den Rode Plads, o plaça roja, plena de música, arbres i espais de jocs infantils.

El conegut Bananna Park, que a més de recollir enormes murals, compta amb un espai d’escalada, d’esport i de jocs a l’aire lliure i enmig de la ciutat. Malgrat hem trobat alguns murals en edificis individuals, la majoria de l’art urbà a les parets va sempre lligat a espais comuns plens de gent.

I tots, sempre units a la bicicleta, com en aquesta fotografia:Però, on no hi ha bicis en Copenhaguen? Meravellada de veure l’organització dels carrils bici i com aquests es fonen en l’urbanisme de la ciutat, i com la bici forma part de la vida diària de milers de daneses. Meravellada de veure el transport públic totalment preparat per a integrar-la sense molestar a ningú, sent una més dels passatgers. Meravellada de veure el respecte entre els habitants d’aquesta ciutat…i pensant, en molts moments, com m’agradaria quedar-me a viure aquí!Com faig en totes les ciutat del món a les quals viatge, visite alguns museus. M’agrada conèixer les obres d’art d’artistes nascuts en cadascuna d’aquestes ciutats, o la riquesa obtinguda per cada ciutat i guardada entre les parets d’edificis antics o moderns. En aquesta ocasió, he visitat el Museu de Disseny de Dinamarca, que ja em deixa bocabadada abans d’entrar i dins el qual trobaré infinits objectes de disseny, alguns que he estudiat durant anys i altres que formen part de la nostra vida quotidiana, i, com no, les bicicletes.

I visita obligada al Lousiana, museu del qual he parlat moltes vegades en aquest blog (i que vos convide a llegir de nou), des del qual es veu Suècia al final de l’Oresund.

Hi ha tantes coses que voldria contar, tantes vivències, tantes emocions… perquè de cadascun dels viatges s’aprèn i es carreguen a dins la maleta o la motxilla per a que formen part dels nostres records, de la nostra vida. Tornaré a Copenhaguen moltes vegades més, perquè allí tinc dues persones que m’estimen molt i a qui tant m’estime. Des d’ací vull agrair tot el que m’han regalat durant aquests dies, les portes sempre obertes de les seues cases, la bicicleta escollida per a mi, guiar-me els passos (i les pedalades) per descobrir o redescobrir la ciutat… i molt més.

Vos estime, Maria i Dunia!!! 

Stort kaus. Jef elsker dig!