la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

disseny

La senzillesa de l’aparador de Nadal

No podia acabar el Nadal sense el meu post de l’aparador que muntàrem a principis de desembre de 2020 a “El Taller de Karmen” en Alfafar. Inicie la recerca d’idees, enguany recaptant algunes de les quals hem descartat durant els nadals anteriors, volem crear un aparador senzill, ple de caliu i que trasnmeta un poquet d’esperança en aquest 2020 tan dur que hem viscut.

Així varem optar per un pessebre nadalenc com a figura central de l’aparador, envoltat de teixits (principal producte que es ven i confecciona en aquesta botiga) en forma d’arbre de Nadal acaronant-lo, i abrigat per una cortina de vellut fosc. Als peus del pessebre, i omplint el sol, palla d’animals. La il·luminació ha estat creada per una estrella a la part superior i desenes de llums minúscules i intermitents amagades entre la palla.

Des del primer moment vam repartir la feina, sincerament he de dir que enguany Karmen (amiga i propietària del Taller) estava emocionada i s’ha encarregat de totes les confeccions i accessoris, tant del cortinatge com del pessebre de fusta: deixant-me la part final, l’ajuda en el muntatge i en els detalls. Malgrat El Taller de Karmen té un aparador gran i quasi central, tampoc no podíem oblidar l’aparador de l’esquerra (decorat enguany amb un escala de fusta – semblant al pessebre – cortines, mantes i catifes, productes que també es poden trobar en aquest establiment).

Com cada any, demane disculpes perquè m’és complicat fotografiar l’aparador pels reflexes dels vidres, tant de dia com de nit, malgrat podeu fer-vos una idea de com és, vos recomane sempre que s’apropeu a El Taller de Karmen i el conegueu personalment. Segur que trobareu moltes coses interessants per a la vostra casa: cortines, mobiliari, il·luminació, catifes, i molts detalls.

Gràcies com sempre, Karmen, per deixar-me muntar aquest aparador que tant m’agrada, i per formar de la meua vida des de fa molts anys. Esperem que el 2021 ens permeta dissenyar i muntar molts més juntes.

Bon any 2021!


Les miniatures de Maria Ortmann

mcortmann@me.com

Maria Ortmann és una artista danesa, i gran amiga, fotògrafa, escultora, dissenyadora i actualment artista que crea, amb les seves mans i molta tendresa, miniatures amb plastilina recreant un dels menjars típics danesos: el sandwich.

Com es pot veure a la fotografia, el tamany és minúscul però molt elaborat. He pogut veure personalment tota l’elaboració d’aquesta obra quasi real, cada detall és treballat i preparat amb les mans. Prepara cadascun dels ingredients del sandwich i després els va unint, superposant-los un damunt de l’altre: el pa negre danès com a suport, diferents tipus de mescla (semblant al nostre pernil dolç), formatge, salmó… i, per suposat, tota la verdura.  Un ventall de colorit que, una vegada acabat al forn, es converteix en un bonit detall imantat per a la nostra nevera.inici de l'elaboració

Sembla que voldríem o podríem menjar-lo de tant bo com es presenta davant els nostres ulls.

Com que som amigues, sempre li propose que hauria de mostrar la seva obra en internet, fent-la viatjar i coneguent altres països, però ella, senzilla, sempre em diu que ha de destinar molt de temps a aquestes creacions, que, potser, més endavant mirarà de fer-ho. És, per aquest motiu, pel qual hui he volgut fer-li un homenatge i mostrar, en aquest blog meu, la seua petita però gran obra.

Sempre m’encisa descobrir persones creatives que poden transformar diferents materials, amb les seves mans, en obres d’art. Maria, de qui ja coneixia les seves escultures (alguns busts a tamany real) m’ha mostrat aquesta nova manera d’esculpir a xicoteta escala. No sabia dir-me en quin moment ni com havia començat aquestes creacions, només em parlava de sentiments d’artista mentre les seves mans continuaven creant; i la vaig veure relaxada, feliç… amb un somriure als llavis.

Després, em va regalar alguns d’aquests sandwichs (i altres li’ls vaig comprar per regalar-los jo) però, n’estic segura, que el millor regal que em va fer durant els dies que vaig passar amb ella i la vaig veure treballar, va ser ESTAR amb ella.

Maria Ortmann exposa i ven les seves obres, com a souvenir en alguns museus danesos i també en mercats d’artesania a la ciutat de Copenhaguen. Però, si realment vos agrada i voleu fer-li un encàrrec personalment, podeu contactar directament amb ella:

Copyright: Open Sandwich Miniatures. mcortmann@me.com


MuseumWeek i els meus museus

Coincidint amb la #MuseumWeek, que es va crear al 2014 per l’Associació Culture for Causes Network com un esdeveniment cultural amb l’objectiu d’ampliar l’audiència, i obrir de manera virtual i física més de 5000 institucions culturals, museus, galeries… a través de xarxes, com ara Twitter. La pregunta era: quin és el patrimoni cultural del nostre temps que es transmetrà a les generacions futures? així, amb aquest hashtag, cada any es recullen tots els esdeveniments dels museus que hi participen, i s’engloben tots en una espècie de càpsula del temps.

Així, amb aquesta coincidència, i com fa tant de temps que no publique en aquest espai meu, hui parlaré de museus, dels meus museus. Meus perquè els he visitat, els he gaudit i m’he quedat amb una part d’aquests per a sempre. Cada any he fet un viatge a un país diferent; a cada viatge he visitat, com a mínim, un museu, interessada en les obres d’art que podria contemplar o en la història que podria aprendre; i sempre he sortit meravellada, algunes vegades amb el cor encongit i altres amb el cor molt més immens.

 

MUSÉE MARMOTTAN, París

Crec que aquest encapçala la meua llista, allí em vaig trobar amb Monet!. Aquest museu posseeix una de les col·leccions d’art impressionista més grans del món, dins la qual es troba… per suposat, el gran Monet.

LOUISIANA, Copenhaguen

Ja l’he visitat dues vegades i sempre m’omple. Aquesta antiga vila convertida en un museu d’art modern envoltat per un gran parc ple d’escultures a l’aire lliure vora l’Oresund, des d’on pots divisar Suècia. Allí he trobat Henry Moore, Chillida, Andy Warhool… 

GUGGENHEIM, Bilbao

Dissenyat per un dels meus arquitectes preferits, Frank Gehry. No calen paraules, només l’exterior ja val la pena, la seua construcció és increïble (ja n’he parlat al blog). Les exposicions en el museu canvien freqüentment i contenen principalment treballs realitzats al llarg XX.

 

MUSEU DE LA PAU DE GERNIKA, Gernika i Luno

Un museu per a sentir i viure, un escenari que ens mostra la història de Gernika i Luno, durant la Guerra Civil espanyola, i ens porta a la reconciliació personal, un espai per pensar que a la pau podem donar-li forma entre tots.

 

MUSEUM HAUS AM CHECKPOINT CHARLIE, Berlín

Berlín, la meua ciutat, que alberga “la illa dels museus”, tants per visitar!!! Un dels més impactants és aquest, dedicat al Mur de Berlín, ple de fotografies, vídeos i maquetes que mostren detalls interessants sobre els intents dels i les ciutadanes de Berlín per aconseguir la llibertat.

 

CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L’ALMOINA, València

A la ciutat de València, és un dels museus preferits. El museu ens ensenya la història del naixement de la ciutat dins un preciós edifici que combina perfectament diferents elements estructurals, que alberguen les restes trobades en diverses excavacions pertanyents a edificis monumentals, inscripcions, elements arquitectònics, monedes, ceràmica…

 

MUSÉE HERGÉ. Centre Belge de la Bande Dessinée. Brussels

I per finalitzar vos parlaré d’un que vaig visitar l’estiu passat. Emocionada per reviure la meua infantessa amb el còmic. Retrobar-me amb les tires còmiques del gran Hergé, amb més de 6000 obres originals, i a més situada dins d’un preciós edifici d’Art Nouveau.

I podria passar hores afegint i afegint museus, podria omplir de color la #MuseumWeek, aportant tot allò que he viscut dins de cadascun d’aquests, tot allò que he compartit amb les persones estimades que m’han acompanyat en els viatges. Però, molt millor, si vosaltres mateixos decidiu anar a conèixer-los i gaudir-los. Vos acompanyaré amb molt de gust!

 


Un trineu carregat de regals arriba a El Taller de Karmen

El Nadal ha arribat a El Taller de Karmen, en Alfafar. Una botiga de disseny tèxtil que ofereix una decoració personalitzada i una atenció especial a tots els seus clients.

Com cada any per aquestes dates, ens organitzem pel disseny de l’aparador. Fa tant anys que el muntem, que cada vegada ens endinsem en buscar un punt d’atenció per al vianant exclusiu i diferent. És cert que totes les botigues es decoren per aquesta data, la majoria usant els mateixos accessoris que l’any anterior, i és per aquest motiu, pel qual nosaltres sempre busquem la diferència.

La creació manual de la decoració és fonamental en els meus dissenys, tot allò que posem a l’aparador esta fet amb les nostres mans. Karmen s’encarrega, evidentment, del teixit: la cortina i caiguda que tanquen l’aparador i mostren el producte que es ven; i jo confeccione els detalls nadalencs que atrauran l’atenció. Un re a tamany natural i un trineu, tots dos fets de cartró amb peces que s’uneixen sense cap cola, només per pestanyes, omplen tot l’espai… quasi se’n surten.

Són al damunt de la neu, sortint del bosc (detall pintat a la paret de pissarra que mantenim, i per sobre de branques al terra), el teixit que forma la caiguda tèxtil, s’assembla al tronc d’un arbre, i acarona tots els detalls. El darrer punt important de l’aparador és el trineu, que ve carregat de regals (mantes, coixins…) propis d’aquesta botiga.

Durant la nit, un focus zenital il·lumina la cortina i xicotets punts de llum apareixen i desapareixen per sota la neu.

Encara i tot, hi ha un detall important més a l’aparador. El re ens convida a voltar la mirada cap a l’aparador de l’esquerra, on enguany mostrem diferents objectes encantadors (ciris, llençols, coixins amb frases captivadores…) que també podem regalar en aquestes dates, tots formen part de la decoració de la llar.

Cada detall és important, el Nadal arriba al Taller; comencem per l’aparador, pels dos aparadors, i entrem a la botiga, cada pas que donem ens ha d’endinsar en aquestes dates. Tornem a canviar part de la distribució interior, fent-la més amena i atractiva per al client.

M’omple de felicitat fer cada any aquest aparador. En primer lloc per la persona que em convida, per una gran amiga, Karmen. I en segon lloc perquè el disseny d’aparadors em captiva i m’omple, m’agradaria fer-ne molts més dels que faig. Aquest any he trobat a faltar un altre! M’agrada el Nadal!

Gràcies, Karmen, per deixar-me posar un poquet de mi al teu Taller.

 


Maquetant per a Pep Ferrer

Pep Ferrer és el poeta, escriure el fa feliç. I pretén que els qui s’apropen als seus versos, també ho siguen. Diu que no entén la poesia com un passatemps sinó com una ocupació on al temps que s’hi pot fruir, també hi ha estones dolentes on sembla que la lletra i el paper li prenen al poeta alguna cosa seua, de la seua persona, del seu ésser.

Així un bon dia, el poeta parla amb la dissenyadora, vol unes il·lustracions, però ella no il·lustra, ella només dissenya… o ho intenta, fa el que pot. Així el poeta i la dissenyadora estableixen un vincle – que durarà molts mesos – on els dos es fan partícips d’una obra, d’una creació. Ell escriu, ella maqueta.

I així és com neix aquest disseny:

Les idees em bullen de seguida al cap: el llibre té dues parts, hi haurà dos dissenys. Les portades són una finestra, la podem obrir i endinsar-nos en la poesia. Una capçalera i un peu, D’ENÇÀ amb rajoles, D’ENLLÀ amb pedres. Afegirem imatges de llibres i escriptura en aquells poemes que són importants per al poeta. Afegirem una cal·ligrafia diferent per a cada part i altra per a quan estiguen signats, perquè aquests són especials i van dirigits a persones especials per al poeta. A més afegirem xicotets detalls, dels que m’enamoren, en el número de les pàgines, en el tamany de la font…

La feina no és gens fàcil. Mai no he maquetat un llibre de poesia, mai no he treballat colze a colze amb un poeta… i fem i desfem sense parar. Mesos de moure amunt i avall, ara sí, ara no, així no… millor d’aquesta manera, canviem açò… I anem fent, malgrat en alguns moments em desespere i no entenc. I anem fent; veure la il·lusió del poeta, com mira les coses que faig, com m’escolta quan estem junts intentant entendre tot allò que parle sobre programes, dissenys… m’ajuda a seguir. L’exigència pròpia i l’exigència del poeta es fonen i, malgrat pensar que acabaran explotant, arriben a un consens de creació.

Després, el treball amb l’editorial, amb aquells que demanen i han d’imprimir-lo, i torne a barallar-me amb els meus dissenys i a remodelar-los sota l’exigència dels professionals.

 

(…) l’autor insisteix al llarg de tot el poemari. Reafirma que en el nostre caminar no estem sols i que no tot és foscor i esforç solitari. Al nostre costat n’hi ha d’altres, que com nosaltres, fan camí.

(Pròleg de Josep Antoni Comes)

 

Malgrat que molta gent m’ha felicitat per la feina, entre ells el poeta, no estic satisfeta del tot; sempre es pot millorar i sé que a la pròxima (si és que hi ha) hi canviaré moltes coses per facilitar el treball: intentaré patir menys pensant que no arribaré a aconseguir-ho, i fer patir menys als que m’envolten quan apareixen els nervis de la dissenyadora.

Vos recomane fermament que compreu el poemari “D’ENÇÀ I D’ENLLÀ” de Josep Ferrer Guzmán, segur que les seues paraules transformades en poemes vos agraden. Mentre feu una pausa entre poema i poema, podeu també mirar la imatge que l’envolta…

I si voleu conèixer-lo de més a prop, visiteu el seu blog: pepferrerlletres

Gràcies, Pep, per deixar-me ser part d’aquesta obra teua, un preciós regal. 


Dissenyant per a l’Apccv

Enguany he tingut el plaer de tornar a dissenyar el CATÀLEG DE L’APCCV, Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana. Dic “plaer” perquè a més de la meua passió pel disseny, és apassionant conèixer, compartir i maquetar tota la informació sobre les companyies, professionals i espectacles de circ valencià. M’emocione mentre treballe les imatges de les sòcies i socis, quasi puc veure’ls representant els seus espectacles, escoltar la música que els acompanya, somriure quan el número d’equilibris, malabars… els surt bé. A més, em deixen llibertat per afegir la meua creativitat i donar-li color i vida al paper (o a la publicació online).

Tal com vaig fer l’any passat, he jugat amb els colors i la tipografia representativa del logotipus de l’Apccv: roig, negre i blanc; insertant imatges de circ dins les lletres. Aquesta vegada he afegit l’atrevit color blau per destacar els enllaços i la informació bàsica de les companyies. També m’he atrevit a escriure en tres idiomes: valencià, castellà i anglès (aquest gràcies a l’ajuda del meu germà Jesús, professor d’anglès, i a la seua experiència en l’expressió d’aquesta llengua), permetent la internacionalització i obertura del catàleg què és tramitat a qualsevol part del món.

L’objectiu del catàleg és la difusió d’espectacles, companyies i professionals de circ valencià associades a l’Apccv. Donar a conèixer el treball que fan, difondre el coneixement del circ valencià per dignificar-lo. Així permetem que cada sòcia i soci aporte la seua pròpia documentació al Catàleg, tal com voldria presentar-se. Aquest aspecte és complicat a l’hora del disseny perquè cal unificar tota la documentació que arriba, o… encaixar-la dins de dues pàgines, difícil!!!

Estic molt contenta amb el resultat. Hem canviat d’impremta i la impressió en paper ha quedat fascinant, els color tan viu del roig li dóna molta vida, quasi l’encén. Només desitge que a les sòcies i socis també els agrade.

Si voleu veure’l sencer, al temps que conegueu a les sòcies o socis de l’Apccv, podeu clicar aquest enllaç: catàleg

I si voleu conèixer el seus espectacles, podeu fer una ullada a l’Agenda, n’estic segura de que vos agradaran.

#femCirc i endavant amb el circ valencià!!!


Thanks a lot Edinburgh

Enguany hem conegut Edinburgh, una ciutat escocesa captivadora que mai no havia pensat que coneixeria. Capital d’Escòcia ubicada al costat d’Arthur Seat, un antic volcà, i dominada per l’Edinburgh Castle assentat en Castel Rock. La ciutat està dividida pels jardins del Princes Streeet en dues parts: Old Town i New Town, recogenuts com a Patrimoni de la Humanitat.

Potser és més bonic el recorregut de principi a final de l’antiga Royal Mile, des del castell fins al Palace of Holyrood House, contemples arquitectura medieval i edificis de la reforma protestant: cases, galeries, St Giles Cathedral, esglésies, botigues… pots provar el famós whisky escocès, la cervesa i la sidra… pots integrar-te en un dels coneguts “free tours” i descobrir història i anècdotes de la ciutat i els seus habitants.

I allí, enmig d’edificis antics, et trobes l’increïble Fringe Festival, que celebra els seus 70 anys d’arts escèniques al carrer. Dotze hores ininterrompudes d’actuacions al carrer i a espais teatrals, amb sol, pluja, vent… tant els fa! Pots caminar al llarg de la Royal Mile i veure’ls actuar, entregar-se al públic, o apropar-se per convidar-te a veure’ls actuar. No tens prou de temps per veure-ho tot, per endinsar-te en la màgia de l’escena: circ, dansa, música, mims… voldries aturar-te davant de tots els escenaris i aplaudir, però un al costat de l’altre… buf, no saps quin triar!

També cal caminar per la New Town, descobrir l’ampliació de la ciutat i el bonic carrer Rose Street, el recomane!

Com sempre, he fet el viatge amb “Diari” a la mà, a la recerca de l’art que sempre busque en tots els països que visite. Descobrir l’art a cada ciutat em permet recordar aquesta per sempre, i Edinburgh m’ha sorprès. Ací he trobat arquitectura moderna: Enric Miralles que va dissenyar l’Scottish Parliament Visitor center, un edifici que trenca i juga amb les construccions antigues i palaus que l’envolten,

… he trobat al meu estimat Henry Moore, davant la porta de l’Scottish Nacional Gallery of Modern Art; he trobat Monet, Picasso, Matisse, Bacon, Warhol… en els tres museus que visitàrem. Tots els museus i galeries de la ciutat són gratuïts, pots donar una aportació econòmica si t’han agradat i que ajudarà al manteniment d’aquests. És la primera vegada que ens trobem amb museus gratuïts que ens han regalat el plaer de contemplar obres artístiques impressionants.

He trobat circ, enmig del Dean Gardens, jardins que coneguérem gràcies a les bones recomanacions de Mar, coneixedora de la ciutat i que tantes aportacions ens ha fet alhora de programar la nostra estada.

He trobat fins i tot poetry a la porta d’una llibreria, t’atures i pots escoltar poesia d’arreu del món en qualsevol idioma.

Cert que no puc narrar tot el que he descobert i m’ha regalat Edinburgh. Cada terra que conec, m’omple més i més, i voldria compartir-vos moltes més vivències però aquest post és només una pinzellada d’un gran llenç que ens guardem Jose i jo dels nostres viatges.

He anomenat “Thanks a lot” aquest post per l’amabilitat i educació dels escocesos. M’ha captivat molt el fet de que cada cop que la gent baixava de l’autobús, donava les gràcies al conductor; totes les persones ho feien! Ara també jo vull donar les gràcies…  Mar i Jesús, Thanks you for your information, you have helped me; Jose*, Thanks you for travelling with me. 

Aquesta per a tu*, sé que et fa molta gràcia!


Dissenys per a l’Hortet: una invitació gràfica

De nou dissenyant. Aquesta vegada per a la meua gran amiga Merche, a l’HORTET FRUITES I VERDURES d’Alaquàs. Ja fa temps que Merche i jo començàrem a raonar per crear una nova imatge a l’Hortet, donar color i creativitat en diferents espais dins de la botiga. Tot combinat amb un disseny gràfic més modern i que mantingués sempre el logotip original. Per fi, poc a poc, van sortint a la llum les nostres primeres idees.

Ja tenim el racó dels productes ecològics que ens ofereix aquest comerç.

El disseny gràfic és un dels aspectes més essencials de la identitat d’una empresa o comerç, ja que representa el primer punt de contacte que té el client amb un negoci. Quan parlem de disseny no solament parlem del logotip, parlem de la web, la rotulació, la decoració de la botiga, la targeta de presentació, la presència en les xarxes socials i internet… Transmetre una imatge sòlida ajuda a definir un estil de comunicació i potenciar l’empatia que ens ajudarà a fidelitzar els clients.

Busque informació sobre altres comerços i marques comercials que utilitzen productes ecològics i com són els seus dissenys. La majoria de vegades és millor estudiar com és la realitat d’aquesta imatge comercial i redissenyar-la, aportant idees i dibuixos ja creats. Hem d’usar els colors verd i taronja, ja que formen part del logotip i hem de jugar amb aquests creant noves formes que identifiquen el producte. Presente alguns esbossos a Merche i ella tria el que més li agrada, aquest:

Al temps, vaig definint nova cartellera gràfica per a la publicitat dels productes, dels serveis que ofereix, del propi comerç… només estem començant i el meu cap ja bull ple d’idees i coses que podem fer!!!

La proposta d’un blog o espai de creació i compartició d’idees cap als clients, aportar dissenys creatius en la botiga que donen un toc creatiu i divertit (com és ella), publicitar l’Hortet arreu d’Alaquàs… són algunes de les idees que tenim en marxa i que anem fent. L’objectiu és comunicar, buscar un estil i una forma de dirigir-nos al consumidor que identifique l’Hortet i ajude a connectar-nos amb el públic; i per suposat, que permeta el creixement econòmic del comerç.

Aquests dissenys, com em passa sempre que cree per a persones que em són molt estimades, són més difícils i alhora no ho són. Difícils perquè vull posar tot de mi i agradar, o recompensar, a l’amiga que me’ls encarrega; i són fàcils perquè la confiança i l’estima permeten treballar amb més tranquil·litat i menys exigència. Gràcies, Merche, per comptar amb mi!

En breu vos ensenyarem noves coses. Anem fent!

Aquests dissenys són una invitació per a conèixer l’Hortet, si encara no l’heu visitat, i formar part d’aquest racó ecològic. Segur que vos sorprendreu. Podeu trobar és informació a la seua pàgina en facebook.


Botigues que impacten a la rue du Maréchal Joffre

Sempre mirant, sempre buscant entre els aparadors que em trobe arreu del món, enguany a la rue du Maréchal Joffre de Nantes, vaig trobar una decoració molt divertida i cridanera. L’amor dura dos mesos, el temps de l’edició del Voyage à Nantes. Una passió efímera durant la qual es van conèixer i es van enamorar… 12 autòmats que animen el carrer i atrauen els ulls dels visitants.

L’artista és Gavin Pryke, un britànic instal·lat a Nantes, que ha recreat la seva imatge en aquestes figures, sobreposades a les façanes de les botigues i representant l’activitat pròpia de cadascuna. Els personatges, un home i una dona sempre en moviment, es tallen el cabell, van a dinar, toquen instruments musicals… Una obra interactiva que atrau des dels xiquets fins al avis. Totes les botigues d’aquest carrer s’uneixen en un fil conductor original i divertit, un fil que ens farà recordar sempre aquest bonic espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En alguns estudis sobre disseny d’aparadors es remarca la importància d’impactar al vianant: Arriscar-se! Ser Creatiu! No tindre por en decorar l’aparador de forma poc convencional o diferent. L’objectiu és cridar l’atenció. Desmarcar-se de les convencions. Puc assegurar que en aquest carrer ho han aconseguit de ple i, a més, ho han aconseguit entre totes les botigues – sense desmarcar una sobre l’altra – potser aquest és el camí a seguir com exemple en els comerços i botigues de les nostres ciutats, per què no posar-se d’acord i crear una decoració dels aparadors comuna? no seria aquesta una bona manera d’atreure a la gent cap al nostre comerç? no recordaríem molt més tot un carrer impactant que no una sola botiga?

És cert que aquest tipus de decoració “comuna” la podem trobar en èpoques especials de l’any, com ara el Nadal, i potenciada per les associacions de comerciants, algunes de les quals, cal dir, són poc o gens atraients. Però també ens podríem plantejar la proposta de continuar fent-ho durant l’any, i no impulsat solament per aquestes associacions sinó pels comerços que s’agrupen en un mateix carrer o avinguda.

A la rue du Maréchal Joffre, s’ha posat en practica aquesta instal·lació original, ideada per un dissenyador, per una persona creativa i coneixedora de mecanismes de disseny; professional que cal aprofitar en actuacions d’art urbanes com ho es aquesta.

Ací vos deixe un enllaç per veure-les en moviment: les automates

 

 


Disseny del Catàleg de l’APCCV

Aquesta és la segona vegada que faig el disseny d’un catàleg, complicat i llarg si no vols deixar-te cap detall, si vols que el conjunt siga únic, i… per començar si eres CREATIVA i molt detallista.

He dissenyat el Catàleg de sòcies i socis de l’Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valencia, 64 pàgines: portada, presentació, index, 30 pàgines amb la informació aportada pels professionals i un final; dos catàlegs: un en valencià i altre en castellà.

Comence per buscar un disseny, basant-me en el Catàleg del 2015; sincerament vaig fer per trobar algú que fera la imatge base per dedicar-me només al disseny i maquetació, però no el vaig trobar, així que em llence de cap a la investigació de catàlegs de circ i catàlegs en general, busque imatges de circ que tinguen coses en comú amb l’Associació. Faig un munt de dissenys però cap m’acaba d’agradar, li done moltes voltes perquè, sent la primera vegada que faig un catàleg d’aquestes característiques “no sé per on tirar!“. I de cop, canvie i prenc de la decisió de “transformar” la fotografia d’un espectacle combinat de circ amb els filtres d’alguns programes de disseny. Ja tinc la base central!

Els colors els tinc clars: roig, blanc i negre (són també els del logotipus de l’APCCV) i així passe a dissenyar la maquetació de les pàgines, una a una, des de la presentació fins la que es cobrirà amb tota la informació que aportaran les companyies i professionals. Per perdre la seriositat del catàleg (que no la té) afegeisc unes birles en totes les pàgines.

El treball més costós ha estat recopilar tota la informació: escriure-la de nou en dos idiomes, triar les fotos, revisar les dades i els enllaços i… posar-me d’acord amb les peticions de canvi que anaven sorgint a mesura que contactava amb cada companyia: que si canvia açò, que si pots posar aquesta foto, que si falta una paraula… un accent… quasi un mes de feina que acaba el primer de juliol amb la presentació del Catàleg a l’equip de l’APCCV i, una vegada aprovat, pujar-lo a la web.

Ara em queda maquetar-lo de nou per a imprimir-lo en paper, aquesta és la finalitat del Catàleg: usar-lo per a difondre el circ valencià en fires, mostres, festivals… de tot arreu.

Vos deixe les imatges de part d’aquest disseny, la portada:

pag portada

la pàgina que inicia i és la presentació de l’APCCV:

pag presentacio

una mostra de pàgina d’una de les companyies:

pag socis

i la pàgina final (en la qual apareix la meua signatura i de la qual estic molt contenta).

pag final

Però si voleu veure tot el catàleg, vos convide a visitar la pàgina APCCV


Aparador minimalista i integrat

Ja tenim muntat l’aparador del Taller de Karmen a Alfafar. Un aparador minimalista i artístic: l’obra d’art és el propi disseny d’aquest.

aparador primavera (28)

L’activitat comercial es mou per temporades, ha arribat el bon temps: la primavera, els colors, la llum. Els objectius bàsics dels aparadors sempre són els mateixos: ha d’impactar al vianant i convidar-lo a l’acció d’entrar en l’establiment; ser un reflex del teu estil i de la teua filosofia comercial; i dirigir el seu missatge  a les emocions i a la subjectivitat.

Originalitat, creativitat, innovació… requisits indispensables per a cridar l’atenció. L’aparador és la prolongació de la botiga, la seua carta de presentació, i a major impacte en el client, majors possibilitats de que aquest destine uns minuts del seu temps a escoltar el missatge que volem llençar-li. Contem una història, introduïm un espai visual, done’m pistes d’allò que trobarà a dintre, fomentem la curiositat del vianant i la intriga; apel·lem a les seues emocions, l’invitem a jugar, a resoldre, a provar.

aparador primavera (30)

 

aparador primavera (16)

 

Qualsevol estratègia és vàlida, només tenim que trobar l’element diferenciador de la botiga respecte a altres. L’element central de l’aparador són PAPALLONES DE COLORS fetes amb cartolina, enganxades al vidre volen cap a l’exterior, no solament des la vitrina sinó també enganxades a la porta d’entrada. Les papallones combinen amb els teixits que hem utilitzat – i que són el producte del Taller – i donen, com sempre, el toc divertit i original. Colors vius i plens de llum, atractius i de temporada.

Un llit vintage fet amb palets, creació exclusiva de Karmen, la propietària de l’establiment, encisen la mirada dels adults, al temps que els xiquets i xiquetes miren les papallones. Un combinat perfecte!

Aquesta vegada també hem provat amb un element que mai havíem utilitzat: la integració de l’aparador en la botiga; o a la inversa… treure la botiga cap a l’aparador. Ho aconseguim amb el llit que forma part dels dos espais, part de l’escenari-habitació es queda resolt en l’interior; ens caldrà travessar la porta per descobrir que hi ha amagat darrere la cortina. En fer-se fosc, podrem veure des del carrer El Taller de Karmen, i una bona part del producte que oferim, però no tot… convidant a l’espectador a apropar-se a la vitrina i… a trucar a la porta?

aparador primavera (2)

Canviem també el disseny interior de la botiga, i deisem un espai ampli (molt diferent a com estava fins ara). El Taller sembla molt més gran, com una enorme pista de ball que permet l’acollida de molts clients.

Són molts els aparadors que he dissenyat i muntat al Taller de Karmen; moltes hores destinades a crear, dibuixar, pintar, retallar… inventar cada vegada de forma diferent… compartint amb Karmen cadascuna de les meues idees, rebent les que ella aporta, combinant-les per a trobar el punt d’unió de les dues; moltes hores de creativitat compartida, sentint-me feliç i plena de fer aquest aparador amb una persona, a qui estime molt.

Per a qualsevol dissenyador, trobar un client que recolze el teu treball, que s’integre en la creació, que col·labore i que, en acabar la feina, es senta satisfet d’aquesta i t’ho expresse en paraules i en actes, fa que et sentes valorat i important. I, com a dissenyadora d’aparadors, sempre m’he sentit molt valuosa i estimada amb la creació d’aquest aparador.

Ja tinc ganes d’anar a pel següent!


Dissenys sobre Circ

A l’octubre vaig començar a treballar com a gerent de l’APCCV: Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana. Un treball que, des del començament, m’agrada molt i que em permet desbordar la meua imaginació. He hagut d’aprendre, i encara cada dia, molt sobre el món del circ contemporani, entès aquest com un gènere d’art interpretatiu desenvolupat a finals del segle XX en el qual una història o tema es transmet a través de les tradicionals tècniques circenses. Provinent del circ clàssic però on les habilitats tradicionals es barregen amb un enfocament contemporani: impacte estètic del conjunt, desenvolupament dels personatges i la història, ús del disseny d’il·luminació, música original i disseny de vestuari per transmetre contingut temàtic o narrativa.

Mentre aprenc i participe, des de la gestió cultural, del món del circ valencià, aporte els meus coneixements, entre d’altres, de disseny. Hui no vos parlaré de totes les tasques que faig, parlarem de creativitat i disseny. Vaig començar per redissenyar la imatge gràfica de l’associació partint del seu logotipus incorporant-la a les targetes de presentació de l’APCCV i al carnet de les sòcies i socis.

APCCV-tarja1

APCCV-tarja2

Sempre jugant amb la base, el logotipus, treballe cap a altres dissenys com a medi de difusió impresa, com ara les targetes o un marcador de pàgina

APCCV-marcador

o un simpàtic cartell anunciant les activitats associatives, com l’Assemblea

cartellassemblea

Cada dia és un repte endinsar-se en les xarxes socials d’arts escèniques i de circ, buscar informació i compartir-la; difondre els espectacles dels socis; difondre informació cultural i social; mostrar arreu als professionals de circ valencians en campanyes puntuals, com la del dia 8 de març Dia de la dona treballadora i dona de circ, vos mostre algunes imatges de la campanya:

Ara estem treballant per millorar el disseny de la web apccv  i omplir-la de continguts i informació per fer-la més actual i atraient. Una feina que, per altra part, fem entre tots perquè totes aportem opinió i consensuem.

Cada dia és un repte, cada dia un aprenentatge (del qual em sent molt contenta d’aprendre), cada dia més i més admirada pel gran treball que realitzen aquests professionals de circ, per la seua lluita continua pel reconeixement davant organismes i institucions, per donar un pas endavant en el món circense i sobre tot, encisada pels seus espectacles carregats de creativitat i imaginació.

Convidats esteu totes a coneixer-los!

 

 

 

 


La llum i el color de Pascal Campion

Una nit, navegant per les xarxes d’internet, m’ature encisada a mirar unes il·lustracions, mai sé amb certesa perquè em passen aquestes coses, perquè m’atreu una imatge, uns colors, uns dibuixos… art de creadors del món que em captiva. Després de mirar, necessite descobrir i faig una recerca exhaustiva i així és com vaig descobrir a Pascal Campion. 

pascalcampion4

pascalcampion1

Pascal Campion és un il·lustrador franco-americà nascut a Nova Jersey. Va començar els seus estudis a França, aprenent a explicar històries a través de l’art mitjançant el dibuix; es diploma en narrativa d’Il·lustració i quan el seu germà li regala un ordinador, comença una nova etapa i es converteix en un artista digital.

Artista independent des del 2007 ha treballat des del disseny conceptual fins al desenvolupament visual per a pel·lícules i televisió; creador d’animació comercial de DreamWorks, Paramount Pictures, Diseny Feature, Cartoon Network i molts més.

Campion escriu que la seva inspiració per crear i treballar amb força prové de la seva família, és per això que impregna les seues creacions d’experiències i moments de la seua pròpia vida. És espectacular la forma com il·lustra escenes quotidianes.

pascalcampion6

pascalcampion7

Intente imaginar-me la llum i la temperatura en l’escena que vull dibuixar, i basant-me en aquestes i en la composició de la imatge, trie la paleta de colors que millor encaixen. Pascal Campion

pascalcampion9

Segurament la senzillesa de les seues il·lustracions i la vida plena de color que trasmet han estat el que m’han captivat dels seus dibuixos. Per a Campion la felicitat de la família és un punt bàsic en la seua creació, les escenes que podem viure cada dia, els moments que sempre quedaran impresos en una imatge dibuixada o dissenyada per nosaltres mateixos, viure i impregnar de color…

Vos convide a visitar la seua pàgina, a dedicar hores en mirar el seu art, i així vos deixe un vídeo

Inspirational Artists: Pascal Campion


Imaginació: guerrilla marketing

D’un temps fins ara estic apassionant-me pel Guerrilla Màrqueting, un concepte de publicitat dissenyat d’una manera poc convencional i amb poc de pressupost. Amb un potencial d’imaginació enorme es dissenyen campanyes en carrers i llocs públics per atraure el màxim de públic.guerrilla3A diferència d’altres campanyes, aquestes utilitzen tècniques i pràctiques per establir un contacte directe amb els clients, Un dels objectius d’aquesta interacció és provocar una reacció emocional en els clients i aconseguir que la gent recorde les marques d’una manera diferent a com estan acostumats.  El repte de qualsevol campanya de màrqueting de Guerrilla és trobar el lloc i el moment adequat per fer l’operació sense involucrar-se en assumptes legals.guerrilla4Així arribem al concepte de street marketing: planificar, organitzar i executar l’operació. Els anunciants han d’identificar una idea única i creativa, integrar el missatge en l’operació de tal manera que la major part de l’audiència l’entenga, allò que anomenen efecte-missatge. Una part de la creació de l’street marketing es centra en l’enfocament psicològic: conèixer el comportament i les preferències dels clients. L’art al carrer és una activitat subversiva que porta amb si limitacions i riscos legals: la legalitat de l’ús de l’espai públic; la mobilització de productes i persones, i per descomptat la campanya encoberta.
guerrilla7guerrilla8L’estratègia de promoció de màrqueting de guerrilla va ser creada per Jav Conrad Levinson en el seu llibre Màrqueting de Guerrilla al 1984; inspirat per la guerra de guerrilles, una forma de guerra irregular que fa referència a xicotetes estratègies utilitzades per civils armats. Moltes d’aquestes tàctiques inclouen: emboscades, sabotatges, elements de sorpresa… i són utilitzades en la indústria del màrqueting.

Inventar noves formes de comunicació amb les pràctiques de comercialització al carrer, inspiració d’aquests artistes. La majoria d’aquestes campanyes tracten de colpejar al consumidor a un nivell més personal i memorable.
guerrilla2Cada dia trobe més exemples d’aquest tipus de publicitat “creativa”, i no deixe d’admirar quanta creativitat s’ha de destinar en aquestes campanyes; algunes no sempre resulten atraïents o inviten a la reflexió…guerrilla5

guerrilla8

guerrilla1El màrqueting de guerrilla s’ha demostrat en l’acció de treballar per a les xicotetes empreses de tot el món. Funciona perquè és fàcil d’entendre, fàcil d’implantar i escandalosament barat. Dóna a aquestes empreses un avantatge: certesa en un món incert, economitzar en un món d’alt preu, simplificar en un món complicat, i la consciència de màrqueting en un món desorientat.guerrilla10

 

 


Decobrint Porto

Aquest estiu hem fet un viatge a Porto, una ciutat que desconeixia totalment; d’aquestes ciutats a les quals mai penses que hi aniràs perquè no et resulten atraients o, senzillament, perquè les desconeixes. He tornat contenta amb tot allò que he descobert i après. Aquest seria el seu símbol: taulellets cobrint les façanes, vora l’oceà Atlàntic i amb la màgia del riu Duero.porto

Abans de marxar, com sempre, vaig fer una recerca de coses interessants que visitar, buscant disseny i actualitat per tot arreu, al temps vaig decidir que aquest viatge seria diferent: trepitjar terra portuguesa i anar descobrint. Porto és un antic port ple d’història i tradició; ciutat que va donar origen i nom al vi de Porto; famosa per arquitectes de renom com Gustave Eiffel o Rem Koolhaas; i fins i tot relacionada amb el personatge de Harry Potter, la seva autora JK Rowling hi va viure com a professora d’anglès quan va començar a escriure el seu primer llibre.vista de PortoEm sorprèn com vaig descobrint, entre cases grises o acolorides, velles i quasi oblidades en el temps, edificis de disseny que semblen fora de lloc, que trenquen amb la melancolia de la ciutat… em pregunte: qui els ha posat ací?

Com totes les ciutats que donen al mar, en aquest cas a l’oceà, hi ha una avinguda directa al mar, és l’avinguda Da Boavista la que recull els edificis més moderns de la ciutat. Per començar la CASA DA MUSICA, dissenyada per l’arquitecte holandès Rem Koolhaas amb motiu de la designació de Porto com Capital Europea de la Cultura al 2001. Convertida en una icona de la ciutat i comparada amb edificis arquitectònics de gran bellesa arreu del món.

casa da musica

Caminant per la mateixa ronda, hi trobem diversos edificis que criden la meua atenció, especialment les oficines Burgo Empreendimento, una horitzontal i altra vertical encapçalades per una gran escultura de l’arquitecte-escultor portugués Nadir Afonso. I la Fundació Serralves, espai amb jardins que acull el museu d’art contemporani de la ciutat.

IMG_20150814_135644147_HDRIMG_20150814_135811114_HDR

Burgo empreendimento

 

 

 

 

 

 

 

 

Pont Don Lluís I

Entre les meravelles de la ciutat, cal destacar el Ponte de D. Luis I, que uneix Porto amb Vilanova de Gaia. Inaugurat al 1886 i dissenyat per l’ingenier alemany Théophile Seyrig, soci de Gustave Eiffel. Pont de dos pisos, el superior de 390 metres de longitud, per on circula el Metro, i l’inferior de 174 metres destinats als vehícles; tots dos amb passarel·les per als vianants i com a característica principal l’arc de ferro que els uneix.

Una altra de les coses que sempre visite quan vaig de viatge, són locals comercials, restaurants i botigues. En Porto hem trobat la famosa llibreria Livraria Lello e Irmäo, reconeguda com una de les llibreries més belles del món; construida al 1881, destaca el guix pintat imitant la fusta, les grans vidrieres del sostre i l’escala d’accés a la planta superior (inspiració de les escales de Hogwarts en els llibres de Harry Potter).

Façana Livraia Lello

Livraria Lello

 

 

Afegir que Porto és una ciutat on es menja molt bé, plena de sabors, de vi… Visiteu el Restaurant Book, ambientat en una llibreria i on pots “menjar entre llibres”. Gaudiu de les bodegues, tasteu… brindeu amb bona companyia!

Brindant al Book

Camineu a poc a poc, per la ciutat… street art en qualsevol racó…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I molt més que deixe en el meu Diari del Viatge, experiències que es viuen trepitjant aquesta ciutat, vivències que resten en el record i que em fan créixer, enriquir-me.

panoràmica de la ciutat

Gràcies Jose, per mostrar-me una terra que desconeixia i que m’ha fet feliç admirar-la amb tu.


Berlín: arquitectura guiada

He tornat a Berlín, la ciutat que més m’agrada! Plena d’arquitectura, de disseny, d’art, cultura… cultures, història. Una ciutat que canvia cada dia, què es transforma, creix, avança, millora. Enguany, al juny, he tingut el plaer de visitar-la acompanyada d’Anna i Jose; he gaudit d’una guia personal, Assumpta, la qual ens ha portat durant quatre hores per la ciutat, mentre ens explicava cadascun dels edificis que anàvem trobant al nostre pas. Tindre una guia, coneixedora d’història, arquitectura i disseny en Berlín ha estat una de les millors experiències que he viscut durant aquest viatge. Normalment sóc jo la que, havent estudiat i investigat durant molt de temps previ a un viatge, vaig explicant als altres… Ara ha estat a la inversa! Un “bis a bis”. I és per això que vos compartiré part d’aquest recorregut.

La trobada amb Assumpta fou a l’Estació Central de Berlín (Berlín Hauptbahnhof): inaugurada al 2006, és l’estació ferroviària més gran d’Europa. El disseny és obra de l’arquitecte Meinhard von Gerkan i realitzada sobre la central de trens que havia deixat de funcionar i havia estat demolida molts anys abans.HauptbahnhofDes d’allí caminem fins a la Cancilleria Alemanya, Bundeskanzleram, inaugurada al 2001, dissenyada pels arquitectes Charlotte Frank i Axel Schultes i construïda per una empresa espanyola en ciment i vidre. A la façana principal hi trobem l’escultura “Berlín” d’Eduardo Chillida.Cancilleria alemanyaContinuem el nostre caminar per endinsar-nos en els edificis governamentals que s’han anat construint i modificant a la vora del riu, edificis de Paul Löbe, Marie Elisabeth Lüders i Jaklob Kaiser Haus. Em meravella veure tanta façana i cortina de vidre en els edificis: símbol de la transparència del govern alemany. És en aquestes ciutats on es pot treballar amb aquest tipus de material, el clima acompanya.edificis gubernamentalsI per fi arribem a la Pariser Platz, lloc emblemàtic de la ciutat de Berlín, carregat d’història. La porta de Brandemburg i tots els edificis que l’envolten: la casa Liebermann, els diversos Palaus, i entre tots destacaré el màgic DZ Bank, dissenyat per Frank Gehry (del qual mai no puc treure fotografies i què és tancat al públic… malgrat sempre ens han deixat posar-hi el cap).Porta de BrandemburgPassem per el Memorial de l’Holocaust, del qual ja vaig parlar en altra ocasió a aquest blog, dissenyat per Peter Eisenmann, arquitecte d’origen jueu; i continuem fins visitar un edifici de disseny del qual estic molt interessada, l’Otto Bock Healthcare, dissenyat per Wolfsraum. Si l’exterior ja és curiós, vos recomane entrar a visitar-lo: un xicotet museu de ciències on podreu experimentar els aparells que aquesta empresa dissenya per a persones amb minusvalia.

Otto BockLa Postdamer Platz, lloc de visita obligatòria si viatgeu a Berlín, ens ofereix un ventall d’edificis i arquitectura moderna. Aquesta zona de la ciutat va quedar totalment destruïda després dels bombardeigs dels aliats, i durant l’existència del Mur de Berlín es va convertir en terra de ningú. La que en l’època de Weimar havia estat la plaça més moderna del món, amb el primer semàfor d’Europa, va caure en desgràcia durant 28 anys. Amb la reunificació, aquest va ser el principal focus d’activitat constructora en la ciutat, es va disposar la construcció de diversos edificis que foren seu per a les empreses més importants del país. Comencem pel Sony Center, el centre de ciències de la tecnologia amb façana de vidres molecul·lars aconseguint que en tot l’espai hi haja llum tot el dia.

Sony CenterVam trobant un gran nombre d’edificis: gratacels, façanes antigues que han estat conservades en edificis moderns, arquitectes de renom que han volgut participar del canvi arquitectònic que està vivint la ciutat. Dir ARQUITECTURA és sinònim de Berlín. Aquesta ciutat ha passat per moltes transformacions urbanístiques i arquitectòniques, totes han anat deixant petjada en el seu paisatge. Des dels reis prussians, passant per l’obsessió de Hitler per construir un Berlín acord amb els seus ideals o els russos edificant una orbe fundada en els ideals comunistes, fins la febre arquitectònica de la unificació; l’arquitectura va de la mà de la història d’aquesta meravellosa ciutat.Postdamer Platz
façana hotel

edifici simètricSón molts els edificis que vam veure durant aquestes quatre hores, destaque també el Konzerthaus Berlín, o edifici de la filharmònica, i la zona on apareixen la majoria de les ambaixades del món, cadascuna dissenyada i construïda per un arquitecte important i reflectant part del seu país. Recomane, totalment, que si voleu visitar aquesta ciutat i rebre coneixements sobre la seua arquitectura, contracteu una guia amb experiència. Estic molt satisfeta de tot allò que he escoltat i après!Konzerthaus BerlínI va ser, al dia següent quan per fi puc endinsar-me a la cúpula del Bunderstag, on hi vaig estar fa uns anys i no vaig poder visitar… Norman Foster, un dels meus arquitectes favorits… difícil trobar les paraules per contar-vos com hem vaig sentir a dins…

Cúpula de Norman Foster…però això serà en un altre post, més llarg i profund sobre els meus sentiments envers l’arquitectura; allò que em fan sentir els creadors i creadores del món.

I com faig cada vegada que torne de viatge… donar les gràcies a les persones que me l’han compartit i amb qui he pogut gaudir: Vielen Danke Anna und Jose!


Disseny en alumini vora el mar

A l’any 2013 vaig tindre el plaer de dissenyar una Rosa dels Vents en acer per a la façana d’una casa a Alaquàs (podeu buscar el post al blog), enguany el mateix propietari de la vivenda m’ha tornat a demanar un disseny, aquesta vegada realitzat en alumini,  per a una casa a Cullera en una urbanització prop del mar.

La idea del disseny l’hem tingut clara des del primer moment: un motiu, o motius, relacionats amb el mar; així vaig començar la recerca i primers esbossos: un veler, ones, el mar, cases a la costa, un far… en diversos estils perquè volíem donar-li un toc artístic a la peça. Busque, fins i tot, quadres de pintors famosos o estils artístics diferents que es puguen transformar en la peça final tractada al buit.

faro-barco

vidriera paisajepartido

lineal

 

faro-gaviotas

 

 

 

És el client qui es decanta per un estil més modern, atrevit… estem parlant d’una peça que fa 3,70 metres d’ample per 1,80 d’alçada, partida en dos i que es col·locarà a la cantonada d’aquesta vivenda. Una peça enorme que es pot veure des de lluny i que, al realitzar-la amb alumini, ha de suportar el pas del temps a l’aire lliure en un clima marítim.

vivendaEl procés creatiu comença a partir de l’esbós triat (la quarta imatge, el far i el veler més modern) i d’acord amb la tècnica que s’usarà: una enorme peça d’alumini que es va calant per arribar a la imatge que volem. Reconec que, després d’aquest anys, he oblidat com treballen aquestes empreses i tallers; no sóc especialista en aquest tipus de feina i em costa prou tenir en compte tots els calats i dissenyar de manera que la peça puga quedar perfectament enganxada a la paret. He de treballar en programes de disseny i amb funcions que quasi desconec, però em pose de valent i la peça va agafant la forma. Amb l’ajuda dels professionals que van a la realitzar-la, els bons consells del client, i altres persones a qui vaig preguntant, arribem al disseny final:disseny foto montadaNo he pogut anar a Cullera per vore com ha quedat  però m’han fet arribar aquestes imatges que mostren el moment de la seua col·locació:

IMG-20150617-WA0003 IMG-20150617-WA0004 IMG-20150617-WA0005 IMG-20150617-WA0007Espere anar a vore aquesta creació o rebre més fotografies per visualitzar la immensitat del far i el veler. De moment, he tingut el plaer de fer-la i està col·locada. Ha estat molt important per a mi que m’encarregaren un altra peça – això significa que els agrada el meu treball – i poder tornar a crear una obra a l’aire lliure, obra que qualsevol podrà contemplar, sentir en veure-la, i que voldria perdurara molt de temps.

Gràcies Javier per confiar altra vegada en mi!


Renova la teua casa, aparador El Taller de Karmen

Aprofitant l’arribada del bon temps, època de Comunions i Casaments, hem canviat l’aparador de EL TALLER DE KARMEN d’Alfafar. Aquesta vegada ens hem centrat en el lema de “Renovar la casa”, moment en que ens decidim a canviar la decoració: pintura, mobles, teixits… per acollir un esdeveniment important familiar, pel canvi d’estació que dóna peu a les reformes, o simplement perquè ens agrada donar-li un toc diferent a la nostra vivenda.

façana

L’aparador juga amb dos detalls convinats:

  • per una part el textil, què és allò que ofereix la botiga, una cortina de fons amb teixit nou i primaveral; un cobertor al terra que, juntament amb les teles que surten dels poals, crea una combinació perfecta. A la dreta hem afegit una carta de colors… de teles.
  • per altra part, la pintura suplantada per teixits sortint de dos poals, la carta de pantones suplantada també per una perxa de teles, i tres pinzells sobre una paret pintada amb tonalitat entre verda i blava.

detalls cromàtics

Karmen, la propietària del taller, i jo estem molt contentes amb el resultat: la gama cromàtica aconseguida mitjançant diferents combinacions, els detalls “volàtils” de l’aparador, que sempre donen un toc entre divertit i original; i fer un treball “comú”, la meua aportació d’idees i creativitat i el seu resultat professional i ràpid.

Aquesta vegada el repte és un poc més gran, Karmen vol participar en el IV Concurs d’Aparadors de l’Agència de desenvolupament local i comerciants d’Alfafar, i això suposa un repte “un poc més gran”. Sempre és un repte crear i muntar un aparador, un repte personal, i si a més ha de ser avaluat per professionals, la cosa es complica. Ja vaig tindre el goig de guanyar un Concurs d’Aparadors a Picassent, goig que m’ajuda a creure que vaig dissenyant millor cada vegada.

Vos convide a visitar personalment el Taller, a conèixer a Karmen i formar part dels seus clients i clientes. Segur que sereu ben rebuts!

imatge de l'aparador

Gràcies, Karmen, per deixar-me ser creativa a la teua botiga!


Caminant per València (2)

Caminant per València va ser un dels posts d’aquest blog que vaig escriure amb la proposta d’anar afegint tot allò que podem descobrir i gaudir a la ciutat de València. No cal marxar de viatge per descobrir aspectes culturals molt interessants a prop nostre.

Hui parlaré del “Mercat de la Tapineria”, una proposta urbana que ha sabut vincular diverses places reproduint des del concepte islàmic al cristià, espais íntims acotats semblants a un centre comercial a l’aire lliure. Una explanada circumdada de vivendes amb un cinturó d’espais comercials. Els comerços no estan tancats: amplis aparadors interaccionen amb el carrer, evocant les antigues botigues que tenien més productes a l’exterior, aconseguint una espècie de teatre. La intenció ha estat recuperar la forma comercial del centre històric: les botigues d’un mateix gremi poden estar unides, això fa un major reclam per al client. No cal oblidar el conjunt de carrers que el formen: carrer de les Mantes, Cadirers, la Tapineria… tots eren carrers formats per gremis.

En l’actualitat s’ha fet una reforma de botigues que canvien cada quinze dies amb l’objectiu de despertar més interès, sorprendre, perquè en pocs dies tot canvia,; no saps el que et vas a trobar i això et fa més predisposat a la compra. La recuperació i remodelació de totes aquestes antigues botigues convertides ara en un espai modern i exclusiu.

En entrar al carrer, ens trobem una façana “espectacular”. Un mural pintant a la botiga vintage Shabby Chic, a la façana i al seu interior. Aquesta fotografia la vaig fer per la nit, amb un toc “antic” que deixa molt que desitjar del seu colorit real a la llum del dia.

mural carrer tapineria

Un mural és una imatge que usa com a suport un mur o paret. Ha estat un dels suports més usuals en la història de l’art, coneguem com a primeres pintures les rupestres a les coves del Paleolític, i no s’ha abandonat mai fins als nostres dies. Les seues característiques principals són: la Monumentalitat, no solament pel tamany de la paret sinó també per la composició de la imatge; i la Poliangulositat, que fa referència als distints punts de vista i tamanys del pla.

Aquest mural està pintat per l’empresa Murales Valencia, només he trobat la seua web http://www.muralesvalencia.com i enllaços a les xarxes socials on podem veure la seua trajectòria artística, molt recomanable.

Shabby Chic

Shabby Chic 2

Vos deixe l’enllaç del vídeo:

I ací vos compartesc la web del Mercat de la Tapineria, per si vos fa goig visitar-lo: http://www.mercadodetapineria.com/

Continuaré caminant per València i les meues petjades vos compartiran més coses interessants.


Dissenyant per a Xelo Dauden

Aquest mes he tingut el plaer de tornar a dissenyar per a una perruqueria. Xelo és una persona encantadora, senzilla i molt bonica; i una gran professional. Ella s’ha quedat la perruqueria on treballava i necessitava algú que li donés un cop de mà en el disseny gràfic i d’interiors. Vaig anar a vore-la, em va contar quina era la seua idea, com volia desenvolupar el seu nou i gran projecte: el repte de quedar-se un negoci que ja funcionava però donant-li una “nova imatge”, diferent, innovadora, moderna.

I amb aquestes premisses vaig començar a dissenyar. Només necessitava jugar amb diferents tipografies i fonts, però vaig decidir incorporar un parell d’elements “tòpics i típics” d’aquest gremi: tisores i pintes. Vaig fer uns quants esbossos que projectaven la meua creativitat i els vaig enviar a Xelo perquè en triara un. Al final va ser aquest el que, un poc entre tots, vam decidir:

rotuloVaig preparar la tipografia per al disseny de la façana, i la tarja de presentació de la nova perruqueria. El disseny jugava amb tres colors: el gris (o color plata), el negre, i un toc de llum marcat pel verd “pistatxo” que trencaria amb la serietat i formalitat dels colors apagats. Tot va anar molt ràpid perquè Xelo ja tenia marcada la data d’obertura i no es podia retardar, així que només vaig tindre temps de fer aquests dos dissenys i enviar-los a l’empresa que prepararia els rètols i la impressió.

tarjetaAquestes fotografies són de la nit de la inauguració, i aquesta setmana he anat a veure com ha quedat la perruqueria a la llum del dia: pintada amb un color gris clar, un toc de paper pintat a l’entrada, i amb una nova il·luminació, ha aconseguit donar-li un ambient diferent, més modern i atraient. Ens falta afegir uns tocs de disseny: alguns logos pegats pel mobiliari  amb un to de color verd, el vestuari amb el logotipus de l’empresa, i pense que estarà llesta perquè el més important d’aquest comerç és la persona que el dirigeix i que li dóna vida: Xelo.

IMATGES FAÇANA (2)

 

IMATGES FAÇANA (3)Com sempre, gràcies Xelo per donar-me l’oportunitat de tornar a crear i a dissenyar… em fa feliç!

 

 


Publicitat creativa

La paraula advertising, o publicitat, és una forma de marqueting de comunicació utilitzat per a persuadir a una audiència cap algun tipus d’acció respecte a una oferta comercial, suport polític o ideològic. Les tècniques innovadores de publicitat van aparèixer a l’any 1920 gràcies a la publicitat del tabac a les campanyes d’Edwards Bernavs, considerat el fundador de la moderna Madison Avenue de la publicitat.

te

Els missatges publicitaris generen moltes reaccions en el públic al qual van dirigits ja que no solament mostren productes, sinó formes de vida. Les funcions de la publicitat són varies:

  • Econòmica: incentiva el consum per a absorbir la major producció que genera la innovació tecnològica
  • Substitutiva: en lloc de l’objecte real, mostra un missatge sobre les seues característiques
  • Finançadora: els ingressos publicitaris ajuden, o fins i tot, costegen per complet les despeses generades
  • Estereotipada: la publicitat influeix en la homogeneïtzació dels gustos del consumidor
  • Eliminadora de problemes: generalment la publicitat presenta un món alegre i situacions exòtiques que fan oblidar els problemes de la vida real
  • Creativa: els anuncis publicitaris s’han convertit en una branca més de la creació artística

bus

Un bon anunci ha de fer sentir incòmode a qui el contempla. Armando Testa

Per a que un missatge publicitari tinga eficàcia, hi ha que estudiar el mitjà a través del qual es transmet i el públic al qual va destinat. En un anunci imprès es juga amb la forma, el color o la distribució de l’espai, mentre que a la ràdio o televisió tenen importància els efectes sonors, la música i el to de veu. La publicitat utilitza recursos publicitaris, generalment basats en l’ús de les imatges, Textos i eslògans (en moviment o estàtics); i és difosa entre els consumidors mitjançant els distints medis de comunicació on els recursos s’adapten a diverses formes d’expressió.

nobeure

És un món apassionant i ple de CREATIVITAT, admirables els dissenyadors i creatius que cerquen la manera d’atreure l’atenció cap a un missatge gràfic que veurem durant un temps determinat, que ens ha de produir un efecte determinat i, també potser, una posterior acció.

adidas

ariel

La publicitat és comunicació privada planificada amb la finalitat d’una informació, persuasió i orientació de decisions econòmicament eficaces. Otto Walter Haseloff

publi5

 La publicitat és la major forma d’art del segle 20. Herbert Marshall Mcluhan

…al menys a mi personalment m’apassiona!

nivea


Tisores a l’aparador

Un aparador és el mitjà que constitueix un estímul visual tridimensional, que presenta el producte tal i com és. La seua funció: atreure l’atenció de la persona que passa per davant d’aquest.

Ja tenim nou aparador a EL TALLER DE KARMEN en Alfafar. Feia temps que volia utilitzar “instruments de costura” a l’aparador d’aquesta botiga de teixits i cortines, i aquest ha estat el moment. En la meva recerca i continu estudi de muntatge d’aparadors, mirant i remirant, admirant-me amb els aparadors que es dissenyen arreu del món, vaig trobar la idea “creativa” de l’ús d’instruments i complements propis del gremi: agulles i fil, bobines, tisores… a gran escala i fent-los detall principal de l’aparador.

Karmen ja m’havia comentat quina cortina i enrotllable volia posar durant aquesta temporada (prèvia a l’aparador de Nadal que dissenyarem en breu), així només calia afegir un detall “cridaner i divertit”.  Les enormes tisores, tallant part de la cortina cosida, atreuen l’atenció del client, aquest és l’objectiu d’aquest aparador; la feina pròpia de Karmen: confeccionar i cosir teixits. A la propera hi posarem les agulles!

aparador octubre

aparador octubre 2L’aparador ha de mostrar sempre el producte que es ven a la botiga, ha de ser un reclam per al client que troba l’oferta des del carrer; però no oblidem que un aparador és també la presentació de la identitat del comerç. El mitjà de comunicació de la botiga. Un aparador canviant, modern, cridaner, original… una idea que, en fer una ullada ràpida, podem retenir i, potser també, recordar.

aparador nocturnaCom sempre, em sap greu fotografiar l’aparador amb la càmera del meu mòbil i a les hores de mig dia, quan els reflexos solars impedeixen veure la certesa de l’aparador, o compartir fotos rebudes, per això, aquest cop vos convide a apropar-vos a Alfafar i veure’l personalment. I de pas… entrar en el TALLER.


Bilbao: ciutat amb disseny

Aquest mes d’octubre he visitat la ciutat de Bilbao, una de les ciutats que m’agraden molt pel que fa a la seva progressió arquitectònica i urbanística.

Enguany he repetit la visita a museus com el de Belles Arts i Guggenheim, he tornat a trepitjar ponts i parcs plens d’escultures, Oteiza, Chillida… però també m’he trobat edificis que desconeixia i que he trobat molt interessants. El primer l‘edifici Osakidetza, acabat al 2008, seu del Departament de Sanitat del Govern basc. Una construcció amb pell de cristall en formes polièdriques que simbolitza que l’edifici es doblega per acollir als ciutadans. La façana respon a la investigació de Coll-Barreu Arquitectura entesa com un envoltori que resol, no solament els requeriments urbanístics, sinó també els energètics (permetent l’eliminació de l’aire acondicionat interior o falsos sostres) i aïllament acústic de l’exterior.

Edifici Osakidetza

Entront d’aquest, trobem el centre de formació de la Cambra de Comerç, anomenada La Casa de la Pradera, també seu de la RTVE. Tristament no he trobat informació sobre els seus arquitectes creadors ni del disseny.

L’edifici d’Iberdrola, situat prop del Museu de Belles Arts, és exemple d’arquitectura sostenible i d’eficiència energètica. Dissenyat per l’arquitecte César Pelli, aquest gratacels de 165 metres d’altura (el més alt del País Basc) amb planta de triangle isòsceles de costats lleugerament corbs s’aprima cap al cel.

edifici Iberdrola

edifici iberdrola

I continuant amb edifics de façana de cristall, el Silken Gran Hotel Domine dissenyat per Mariscal al 2002. Mariscal va plasmar en aquest un concepte d’hotel global on tots els detalls, des de la façana fins a la baixella, responen a una mateixa filosofia. Una obra d’art del disseny que llença un hotel on no solament ens allotgem sinó un microcosmos ple de color.

*NOTA: a la meua foto és l’edifici amb façana de cristall que sembla trencar-se cap a l’exterior, el segon començant per la dreta.

2014-10-10 13.58.25

També el Palau de Congressos i de la Música Euskalduna Jauregia, un edifici singular: un dels vaixells insignia del nou Bilbao. Dissenyat pels arquitectes Federico Soriano y Dolores Palacios, como un vaixell en permanent construcció, sortint d’un dic en el que va estar situada la drassana Euskalduna.

palau EuskaldunaAl 2005, Philipe Stark va convertir un vell magatzem de vins en un centre d’oci i cultura: l’Alhondiga. Una restauració que conserva l’antiga façana i canvia tot l’interior amb sales d’exposicions, cinemes, botigues d’art i llibreries. Jugant amb la funció de l’edifici original, el recinte es transforma en un enorme contenidor cultural distribuït en tres edificacions temàtiques. Dona la benvinguda al visitant i cohesiona els distints espais al“Atri de las Cultures”, una gran plaça coberta adornada amb 43 columnes de diferents estils arquitectònics i materials. Des d’aquesta resulta visible la piscina de fons transparent ubicada en la coberta: l’anomenada “Terrassa del Sol”, altre dels espais privilegiats de l’edifici.

Alhóndiga

Bilbao, una ciutat amb disseny dels grans com Frank Gehry, Arata Isozaki, Álvaro Siza, Norman Foster, Santiago Calatrava, Zaha Hadid, Ricardo Legorreta, César Pelli, i Peña Ganchegui . La transformació de Bilbao, present i futura, amb grans noms i cognoms. El que s’anomena ARQUITECTURA AMB SIGNATURA. També hi han participat professionals del interiorisme, el disseny i la moda, aconseguint tots junts que els edificis projectats tinguen un nexe comú: l’admiració internacional a unes obres que desborden bellesa, utilitat i innovació. I que no deixen a ningú indiferent… 

A mi m’encanta!!! I molt més compartir-lo amb la persona que m’acompanya en els meus viatges.

 


L’arquitecte de les corves

Oscar Ribeiro de Almeida NIEMEYER Soares Filho (1907-2012) fou un arquitecte brasiler, seguidor i promotor de les idees de Le Corbusier. És considerat un dels personatges més influents de l’arquitectura moderna internacional. Fou pioner de l’exploració de les possibilitats constructives i plàstiques del formigó armat. Paraules que defineixen la seva obra: visió, projecció, estètica absoluta i precisió.

Anomenat el Poeta de les Corves, defensava l’ús monumental de l’arquitectura, buscant sempre la suavitat en contradicció amb l’ús del concret. Per a ell la forma era la corva, substituint així a la tradició mil·lenària d’angles i rectes. La seva inspiració eren les muntanyes i rius de Brasil, les ones del mar i les corves de la dona estimada.

L’arquitectura és una qüestió de somnis i fantasies, de corves generoses i d’espais amplis i oberts.

Treballant amb l’arquitecte i urbanista Lúcio Costa, amb qui va donar els seus primers passos professionals, va compartir la construcció de Brasilia, la nova capital aixecada entre els anys 50 i 60, un dels seus grans projectes arquitectònics. El Palau de l’Alvorada, el PLanalto i el d’Itamaraty, juntament amb la Catedral són els edificis més excelents de la ciutat. És en Sao Paulo on va crear edificis que han fet història: el Memorial d’Amèrica Llatina i el museu d’Art Contemporani Niteroi.

catedral Brasil

catedral

museu art contemporani Brassil

La seva única obra a Espanya és el Centre Cultural Oscar Niemeyer, un espai associat a l’excel·lència dedicat a l’educació, la cultura i la pau; segons les seves pròpies paraules: és l’obra més important que va realitzar a Europa i és, per aquest motiu pel qual rep el seu nom. Aquest també fou un dels seus últims projectes.

centre internacional de la cultura

Una vida dedicada a l’arquitectura, fins l’últim moment a l’edat de 104 anys. Una visió de l’arquitectura com a mitjà de prosperitat: allò que importa no és l’arquitectura, sinò la vida, amics i aquest món injust que hem de canviar, i mai no experimentada  com un treball sinó com a plaer: l’arquitectura és el meu hobby, una de les meues al·lèrgies: crear nova forma i que el formigó ajuda a descobrir-la, multiplicar-la, posar-la en la tècnica de l’avantguarda. Inventar l’espectacle de l’arquitectura.

Niemeyer va deixar una petjada inesborrable en el món gràcies al seu treball: més de 700 obres, algunes de les quals edificis modernistes més famosos del segle XX. Revolucionari, mentor d’una arquitectura bonica, lògica i, com ell la definia, inventiva. El qualificatiu de revolucionari el va obtindre no solament per la innovació en el disseny de les seves obres, en les quals donava vida al formigó armat amb pinzellades sinuoses inspirades en les corves de la natura, sinó també per la seva militància comunista que el va portar a l’exili polític.

Entre molts guardons, va rebre en 1988 el premi Pritzker, el major reconeixement en el món a l’arquitectura.

edifici Copan Sao Paulo

Lo principal és mirar enrere i sentir-me bé amb mi mateix.

Oscar Niemeyer