Street art a l’Horta, Sensemurs

Al març es va realitzar el SENSEMURS, primera trobada de muralistes per l’Horta, organitzada per la plataforma “Horta és Futur, No al ZAL”. Diversos artistes internacionals d’street art, o art urbà, com ara: Aryz, Blu, Borondo, Escif, Hyuro, Daniel Muñoz “SAN”, Sam3 i Elías Taño, i algunes més que es van anar afegint, van pintar parets i façanes al barri de la Punta reclamant la paralització del Pla Especial de la ZAL (Zona d’Actuació Logística) del Port de València.

Aquest mes, càmera a la mà i amb ganes de veure’ls in situ, hem anat a visitar La Punta.

No és la primera vegada que caminem i caminem buscant les obres o pintures a les parets, entre carrers i poca informació orientativa, però aquesta vegada, amb l’Horta pel mig, cases, barris, fàbriques i demés, ha estat complicat trobar totes les obres, de fet… algunes no las vam arribar a veure, llàstima!

Cadascuna de les obres té un llenguatge i tècnica diferent; com tot art urbà, la crítica i denuncia és clara, contundent. Apropa a l’espectador a la seua expressió. Segons ens van comentar a través de les xarxes, s’ha deixat total llibertat d’expressió alhora de plasmar les obres; quasi totes giren al voltant de la mateixa temàtica i fan un protesta generalitzada sobre la repercussió destructiva que pot tenir sobre aquesta terra.

Algunes de les pintades em fan somriure, sempre trobe un punt fredament graciós i emotiu en aquesta tècnica artística que tant admire i de la qual estic aprenent tant. És com si la pintura i la mà que pinta tingués un humor negre que et contagia des del moment que t’atures a veure el que hi ha pintat. Sempre hi ha una part de reflexió, t’agradarà la tècnica o no, t’agradaran els colors usats o no, t’agradarà el que està dibuixat o no, però sempre, sempre… hi pensaràs en el que estàs veient.

La magnitud de les obres, deixades caure a sobre d’immenses parets o murs abandonats les fan més grandioses i admirades. I ací, enmig de l’Horta, les fan també poc casuals… això és el que més m’encisa d’aquesta trobada.

Borondo

Barbi

Escif

El SENSEMURS és representatiu de com no s’ha de fer la política territorial: sense participació i passant per damunt de terres i vides dels legítims habitants del territori i també del patrimoni.

Llàstima que ja no hi havia lletugues, però d’habitants encara hi ha!

• Ací podeu veure un vídeo que explica com neix aquesta trobada i que reivindiquen.