la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

Arxiu d'Autor

La senzillesa de l’aparador de Nadal

No podia acabar el Nadal sense el meu post de l’aparador que muntàrem a principis de desembre de 2020 a “El Taller de Karmen” en Alfafar. Inicie la recerca d’idees, enguany recaptant algunes de les quals hem descartat durant els nadals anteriors, volem crear un aparador senzill, ple de caliu i que trasnmeta un poquet d’esperança en aquest 2020 tan dur que hem viscut.

Així varem optar per un pessebre nadalenc com a figura central de l’aparador, envoltat de teixits (principal producte que es ven i confecciona en aquesta botiga) en forma d’arbre de Nadal acaronant-lo, i abrigat per una cortina de vellut fosc. Als peus del pessebre, i omplint el sol, palla d’animals. La il·luminació ha estat creada per una estrella a la part superior i desenes de llums minúscules i intermitents amagades entre la palla.

Des del primer moment vam repartir la feina, sincerament he de dir que enguany Karmen (amiga i propietària del Taller) estava emocionada i s’ha encarregat de totes les confeccions i accessoris, tant del cortinatge com del pessebre de fusta: deixant-me la part final, l’ajuda en el muntatge i en els detalls. Malgrat El Taller de Karmen té un aparador gran i quasi central, tampoc no podíem oblidar l’aparador de l’esquerra (decorat enguany amb un escala de fusta – semblant al pessebre – cortines, mantes i catifes, productes que també es poden trobar en aquest establiment).

Com cada any, demane disculpes perquè m’és complicat fotografiar l’aparador pels reflexes dels vidres, tant de dia com de nit, malgrat podeu fer-vos una idea de com és, vos recomane sempre que s’apropeu a El Taller de Karmen i el conegueu personalment. Segur que trobareu moltes coses interessants per a la vostra casa: cortines, mobiliari, il·luminació, catifes, i molts detalls.

Gràcies com sempre, Karmen, per deixar-me muntar aquest aparador que tant m’agrada, i per formar de la meua vida des de fa molts anys. Esperem que el 2021 ens permeta dissenyar i muntar molts més juntes.

Bon any 2021!


Adéu Mestre Quino, adéu Pare

Complicat, dur i trist el 2020. Afectades per una pandèmia mundial… i ara compartim un any de dol.

El 30 de setembre ens va deixar Quino, Joaquín Salvador Lavado Tejón (1932-2020), humorista gràfic i il·lustrador que va crear la nostra estimada Mafalda. Entre 1964 i 1973 es publicaren totes les tires de Mafalda en diversos mitjans impresos: Tristament, al 1973, Quino va prendre la decisió d’abandonar la tira de Malfalda per manca d’idees.

Però ella sempre ha estat entre nosaltres, viva i actual com aleshores. Els anys no passen per Mafalda, eternament xiqueta, eternament crítica i pessimista. Eternament preocupada per la situació del món.

Les xarxes es van omplir del hastag #adiosmaestroquino i moltes il·lustradores del món van mostrar el seu condol mitjançant allò que millor les identifica: el dibuix.

Avui faig una recollida d’aquelles que més em van impactar.

Agustina Guerrero

Vaig conèixer a Mafalda quan era jove, aleshores em vaig llegir les seues tires còmiques: anys després al voltant del 2005, sense saber perquè vaig decidir prendre-la com avatar en les meues xarxes, i vaig començar a enganxar-la a les meues imatges, intentant transformar les fotografies en missatges mijançant la seua il·lustració. Alguna cosa de Mafalda ha estat sempre meua, i a la inversa… ens assemblem.

Ara plorem juntes pels éssers estimats que ens han deixat enguany. Plorem per la pèrdua dels nostres pares, ens consolem i seguim.

I no puc acabar aquest xicotet homenatge d’acomiadament a Quino, i per la meua gran amiga i companya Mafalda, que compartint l’avatar del 2020 #weareamask

No et preocupes, Quino, vetllarem per ella! La deixes en bones mans!

No et preocupes, Pare, vetllarem per ella!


Il·lustracions del confinament

Molt de temps sense vindre al meu blog a compartir o publicar… aquest any ha estat difícil, superar una darrera de l’altra, fins avui… enmig d’aquesta crisi del Covid-19 que vivim, fent el cor fort, he obert els ulls i he descobert la màgia de les il·lustracions, del dibuix, de l’art enmig dels moments difícils. Hui vull compartir-vos, algunes de les il·lustracions i imatges que vaig trobant a les xarxes… m’han tornat a captivar!

No he fet la recerca exhaustiva per saber qui són les creadores, algunes sí les conec, només són per mirar-les, per sentir.

Keely Shaye Brosnan on Instagram: “Sending healing thoughts to everyone on our planet. While we practice “social distancing” let’s come together to create the change we want…”

Algunes ens mostren un suport incondicional cap a metges, sanitaris, infermeres… que estan donant-ho tot i treballant incondicionalment per tots nosaltres… Descriuen moments de reivindicació, de lluita, de tristesa i d’humanitat.

Homenaje en forma de ilustraciones a todos los que están velando por nosotros

3,021 отметок «Нравится», 39 комментариев — A L ! R E Z A P A K D E L (@alirezapakdel_artist) в Instagram: «کارتون جدیدم با موضوع ؛ قدردانی از کادر درمان ‏Cartoon by Alireza Pakdell Appreciation of the…»

Cartoon: Together, Fight against CoronaVirus. See also: Virus Cartoon Challenge, March – April 2020 (Open list) (22 submissions) More The post Together, Fight against CoronaVirus first appeared on Toons Mag and is written by ali rastroo.

Coronavirus

Altres parlen de la nostra complicada vida diària, el moment de balcons que uneix (en ocasions) al veïnat que fins ara ens era desconegut…

Maria Saladich

Neighbour

Neighbour

Ortifus

I, com no, altres ja han estat publicades a les parets! Qui o quines amb tant poc de temps han sortit als carrers per deixar impregnades les parets i murs d’aquesta situació que ara vivim…? i com s’ho han fet?

Love in Corona virus pandemic Street Art Venice Beach California

Covid19

#streetart

Hi ha moltes més, i aniré afegint-ne… Els i les creatives del món, les que tenen el poder de l’art a la mà (al pinzell, al llapis, a l’spray, a la pantalla…) ens deixen aquest registre d’imatges que formaran part de la nostra història. Ens treuen un somriure o una llàgrima, potser un record… ens regalen tendresa i estima. Tota la meua admiració per a aquestes, tot el meu suport a l’art i la creativitat que, ara en temps difícils, necessita estar més present i viu que mai.


Al caliu de la llar, aparador de Nadal

Ja tenim nou aparador de Nadal a El Taller de Karmen, en Alfafar.

Enguany, i buscant una idea que no repetira cap dels anys anteriors, vaig proposar a Karmen muntar una xemeneia i recrear el caliu que aquesta dóna a la llar. El producte principal que ofereix aquesta botiga és el teixit, principalment per a la confecció de cortines i roba de llit, però també amb productes com estores, mantes, llençols, coixins… tots en conjunt formen part de la vida quotidiana de les nostres cases. Així, la combinació de tot plegat, junt als tres detalls que proposem per a l’aparador, creen el disseny nadalenc.

El principal detall, com no, és la xemeneia (l’hem feta de cartró), està encesa, tres troncs naturals amb llums intermitents fan l’efecte que volem (i que es veurà durant la nit, i no a la fotografia del dia que aporte al blog). La xemeneia està envoltada d’una preciosa cortina, amb detalls daurats i platejats, i la trassera la fem amb dos lames llises de panell japonès. Enfront, mantes, catifes, llençols… regals… per suposat, tots etiquetats (tal com fem a les nostres cases en aquestes celebracions).

El segon detall és la recreació de l’arbre de Nadal (típic en aquestes dates) mitjançant una branca de pi natural, de la qual pengen els regals nadalencs. Hem afegit etiquetes a cadascun d’aquestes amb noms de persones estimades per a la propietària de la tenda. Per a emfatitzar aquesta branca, li hem dirigit el focus de llum zenital, per tal que ales fosques estiga assenyalada.

I com a tercer detall, que omple la part superior de la dreta, hem penjat uns coixins, a joc amb el teixit de les cortines. Un efecte que havia vist en altres aparadors i que em semblava curiós i divertit.

Espere poder aportar alguna fotografia nocturna per tal de veure tot el muntatge amb llum artificial, causant l’efecte que realment volem. De moment, aporte les que vaig fer (i que, com sempre, no tenen massa qualitat) durant el procés del muntatge.

Com cada any, com en cada aparador, el procés és bonic i emotiu, des de l’aparició de la idea, el disseny, les messures, l’acte d’estar d’acord i decidir com fer-lo… fins al dia del muntatge, i visualitzar-lo finalment. Com cada any, desitge que Karmen estiga contenta amb el resultat, i que les clientes i tots els vianants s’aturen a veure-lo i els agrade; i com no, espere que augmente les ventes, aquest és l’objectiu d’un bon aparador.

Vos recomane apropar-vos a Alfafar per veure’l personalment… i comprar nous teixits!!


En bici per Copenhaguen

Enguany he tornat a viatjar a Copenhaguen, és la tercera vegada que viatge a Dinamarca i cada any m’encisa més viatjar a aquest país. Aquesta vegada, i a petició pròpia, he conegut i recorregut la ciutat en bici. Ha estat tota una aventura endinsar-me entre els i les milers de ciclistes, senyalitzar i avisar dels moviments, aprendre a frenar amb els peus… però també ha estat una experiència increïble convertir-me en una d’elles per uns dies! Un plaer!!!

Com que ja havia visitat i conegut la ciutat, aquesta vegada vaig fer la proposta de centrar-me en dos arts que m’apassionen: l’arquitectura contemporània i l’street art. Dues coses que mai no havia vist de prop en aquesta ciutat. També visita obligada al Designmuseum Denmark, i al meu estimat Lousiana Museum of Modern Art

Així, seguint les pedalades de la meua guia i amiga Maria… en bici per Copenhaguen!

A sobre de la bicicleta les coses es veuen diferents, sembla que perds detalls que trobaries fàcilment mentre camines (pense que me’ls he perdut) però pots recórrer majors distàncies d’una part a l’altra de la ciutat. Ara sí, a cada detall que m’interessava, baixem de la bici i ens aturem, mire, m’enamore, faig fotos i tornem a la bici.

A prop de la nostra casa, enmig d’un paratge natural, s’està construint l’Orestads Boulevard, amb un gran nombre d’edificis moderns i sorprenents com ara el 8 Tallet, VM Mountain, The Tietgen Residence… edificis pensats i dissenyats per albergar una part de la ciutadania danesa que vol allunyar-se de la ciutat.

Com era d’esperar, tota aquesta nova arquitectura va sempre unida a la bicicleta, el disseny dels aparcaments són tan impressionants com els edificis. No es preveu un edifici que no tinga a prop aparcaments suficients per a les persones que l’habitaran.Uns dies després visitem un dels barris més coneguts pels seus murals d’street art, el Norreboparken, i la famosa Den Rode Plads, o plaça roja, plena de música, arbres i espais de jocs infantils.

El conegut Bananna Park, que a més de recollir enormes murals, compta amb un espai d’escalada, d’esport i de jocs a l’aire lliure i enmig de la ciutat. Malgrat hem trobat alguns murals en edificis individuals, la majoria de l’art urbà a les parets va sempre lligat a espais comuns plens de gent.

I tots, sempre units a la bicicleta, com en aquesta fotografia:Però, on no hi ha bicis en Copenhaguen? Meravellada de veure l’organització dels carrils bici i com aquests es fonen en l’urbanisme de la ciutat, i com la bici forma part de la vida diària de milers de daneses. Meravellada de veure el transport públic totalment preparat per a integrar-la sense molestar a ningú, sent una més dels passatgers. Meravellada de veure el respecte entre els habitants d’aquesta ciutat…i pensant, en molts moments, com m’agradaria quedar-me a viure aquí!Com faig en totes les ciutat del món a les quals viatge, visite alguns museus. M’agrada conèixer les obres d’art d’artistes nascuts en cadascuna d’aquestes ciutats, o la riquesa obtinguda per cada ciutat i guardada entre les parets d’edificis antics o moderns. En aquesta ocasió, he visitat el Museu de Disseny de Dinamarca, que ja em deixa bocabadada abans d’entrar i dins el qual trobaré infinits objectes de disseny, alguns que he estudiat durant anys i altres que formen part de la nostra vida quotidiana, i, com no, les bicicletes.

I visita obligada al Lousiana, museu del qual he parlat moltes vegades en aquest blog (i que vos convide a llegir de nou), des del qual es veu Suècia al final de l’Oresund.

Hi ha tantes coses que voldria contar, tantes vivències, tantes emocions… perquè de cadascun dels viatges s’aprèn i es carreguen a dins la maleta o la motxilla per a que formen part dels nostres records, de la nostra vida. Tornaré a Copenhaguen moltes vegades més, perquè allí tinc dues persones que m’estimen molt i a qui tant m’estime. Des d’ací vull agrair tot el que m’han regalat durant aquests dies, les portes sempre obertes de les seues cases, la bicicleta escollida per a mi, guiar-me els passos (i les pedalades) per descobrir o redescobrir la ciutat… i molt més.

Vos estime, Maria i Dunia!!! 

Stort kaus. Jef elsker dig!


Les miniatures de Maria Ortmann

mcortmann@me.com

Maria Ortmann és una artista danesa, i gran amiga, fotògrafa, escultora, dissenyadora i actualment artista que crea, amb les seves mans i molta tendresa, miniatures amb plastilina recreant un dels menjars típics danesos: el sandwich.

Com es pot veure a la fotografia, el tamany és minúscul però molt elaborat. He pogut veure personalment tota l’elaboració d’aquesta obra quasi real, cada detall és treballat i preparat amb les mans. Prepara cadascun dels ingredients del sandwich i després els va unint, superposant-los un damunt de l’altre: el pa negre danès com a suport, diferents tipus de mescla (semblant al nostre pernil dolç), formatge, salmó… i, per suposat, tota la verdura.  Un ventall de colorit que, una vegada acabat al forn, es converteix en un bonit detall imantat per a la nostra nevera.inici de l'elaboració

Sembla que voldríem o podríem menjar-lo de tant bo com es presenta davant els nostres ulls.

Com que som amigues, sempre li propose que hauria de mostrar la seva obra en internet, fent-la viatjar i coneguent altres països, però ella, senzilla, sempre em diu que ha de destinar molt de temps a aquestes creacions, que, potser, més endavant mirarà de fer-ho. És, per aquest motiu, pel qual hui he volgut fer-li un homenatge i mostrar, en aquest blog meu, la seua petita però gran obra.

Sempre m’encisa descobrir persones creatives que poden transformar diferents materials, amb les seves mans, en obres d’art. Maria, de qui ja coneixia les seves escultures (alguns busts a tamany real) m’ha mostrat aquesta nova manera d’esculpir a xicoteta escala. No sabia dir-me en quin moment ni com havia començat aquestes creacions, només em parlava de sentiments d’artista mentre les seves mans continuaven creant; i la vaig veure relaxada, feliç… amb un somriure als llavis.

Després, em va regalar alguns d’aquests sandwichs (i altres li’ls vaig comprar per regalar-los jo) però, n’estic segura, que el millor regal que em va fer durant els dies que vaig passar amb ella i la vaig veure treballar, va ser ESTAR amb ella.

Maria Ortmann exposa i ven les seves obres, com a souvenir en alguns museus danesos i també en mercats d’artesania a la ciutat de Copenhaguen. Però, si realment vos agrada i voleu fer-li un encàrrec personalment, podeu contactar directament amb ella:

Copyright: Open Sandwich Miniatures. mcortmann@me.com


MuseumWeek i els meus museus

Coincidint amb la #MuseumWeek, que es va crear al 2014 per l’Associació Culture for Causes Network com un esdeveniment cultural amb l’objectiu d’ampliar l’audiència, i obrir de manera virtual i física més de 5000 institucions culturals, museus, galeries… a través de xarxes, com ara Twitter. La pregunta era: quin és el patrimoni cultural del nostre temps que es transmetrà a les generacions futures? així, amb aquest hashtag, cada any es recullen tots els esdeveniments dels museus que hi participen, i s’engloben tots en una espècie de càpsula del temps.

Així, amb aquesta coincidència, i com fa tant de temps que no publique en aquest espai meu, hui parlaré de museus, dels meus museus. Meus perquè els he visitat, els he gaudit i m’he quedat amb una part d’aquests per a sempre. Cada any he fet un viatge a un país diferent; a cada viatge he visitat, com a mínim, un museu, interessada en les obres d’art que podria contemplar o en la història que podria aprendre; i sempre he sortit meravellada, algunes vegades amb el cor encongit i altres amb el cor molt més immens.

 

MUSÉE MARMOTTAN, París

Crec que aquest encapçala la meua llista, allí em vaig trobar amb Monet!. Aquest museu posseeix una de les col·leccions d’art impressionista més grans del món, dins la qual es troba… per suposat, el gran Monet.

LOUISIANA, Copenhaguen

Ja l’he visitat dues vegades i sempre m’omple. Aquesta antiga vila convertida en un museu d’art modern envoltat per un gran parc ple d’escultures a l’aire lliure vora l’Oresund, des d’on pots divisar Suècia. Allí he trobat Henry Moore, Chillida, Andy Warhool… 

GUGGENHEIM, Bilbao

Dissenyat per un dels meus arquitectes preferits, Frank Gehry. No calen paraules, només l’exterior ja val la pena, la seua construcció és increïble (ja n’he parlat al blog). Les exposicions en el museu canvien freqüentment i contenen principalment treballs realitzats al llarg XX.

 

MUSEU DE LA PAU DE GERNIKA, Gernika i Luno

Un museu per a sentir i viure, un escenari que ens mostra la història de Gernika i Luno, durant la Guerra Civil espanyola, i ens porta a la reconciliació personal, un espai per pensar que a la pau podem donar-li forma entre tots.

 

MUSEUM HAUS AM CHECKPOINT CHARLIE, Berlín

Berlín, la meua ciutat, que alberga “la illa dels museus”, tants per visitar!!! Un dels més impactants és aquest, dedicat al Mur de Berlín, ple de fotografies, vídeos i maquetes que mostren detalls interessants sobre els intents dels i les ciutadanes de Berlín per aconseguir la llibertat.

 

CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L’ALMOINA, València

A la ciutat de València, és un dels museus preferits. El museu ens ensenya la història del naixement de la ciutat dins un preciós edifici que combina perfectament diferents elements estructurals, que alberguen les restes trobades en diverses excavacions pertanyents a edificis monumentals, inscripcions, elements arquitectònics, monedes, ceràmica…

 

MUSÉE HERGÉ. Centre Belge de la Bande Dessinée. Brussels

I per finalitzar vos parlaré d’un que vaig visitar l’estiu passat. Emocionada per reviure la meua infantessa amb el còmic. Retrobar-me amb les tires còmiques del gran Hergé, amb més de 6000 obres originals, i a més situada dins d’un preciós edifici d’Art Nouveau.

I podria passar hores afegint i afegint museus, podria omplir de color la #MuseumWeek, aportant tot allò que he viscut dins de cadascun d’aquests, tot allò que he compartit amb les persones estimades que m’han acompanyat en els viatges. Però, molt millor, si vosaltres mateixos decidiu anar a conèixer-los i gaudir-los. Vos acompanyaré amb molt de gust!

 


Disseny estand Apccv

Dins de les meues tasques a l’APCCV, Associació de professionals del circ de la Comunitat Valenciana, hi ha una part important, i que molt m’agrada, de disseny. Al juny de 2018 vaig dissenyar el primer estand per de l’Apccv, que vam inaugurar al setembre en la nostra participació a la llotja de Professionals de Fira Tàrrega, mercat internacional anual d’arts escèniques de Tàrrega. L’objectiu que ens porta a la Fira és de mostrar qui som l’APCCV, fer difusió del circ valencià i de les companyies circenses associades. Tindre un espai important en la llotja, pot obrir les portes a les arts escèniques valencianes cap al mercat internacional.

Centrant-me en el logotip i imatge gràfica de l’associació, i jugant amb la paraula CIRC, present i clarament visual en tots els suports, amb els colors roig i blanc, comence dissenyant un roll-up que aporta la informació important i és presentador de l’Appcv (que usarem sovint en totes les activitats de representació i divulgació del circ valencià).

Juntament amb aquest, dissenye quatre grans panells de cartró ploma que mostren:

  • Objectius principals i treball
  • Xarxes i altres col·lectius dels quals forma part l’Apccv
  • La Nit del Circ valencià (principal activitat anual), l’únic que mostra fotografies
  • i un que fa funció, al temps, de suport de la documentació gràfica de les sòcies i socis de l’Apccv.

Juntament amb els meus dissenys, omplim l’estand amb elements circenses (aportats per la companyia La Troupe Malabó) i enormes cartells gràfics d’espectacles de circ valencià.

A més del disseny de l’estand, amplie la informació i millore el Catàleg 2017-2018, i el tríptic informatiu que presenta els membres que formen Apccv.

 

No és la primera vegada que dissenye un estand per a una fira, però he de reconèixer que he gaudit plenament amb aquest treball. En veure’l muntat (malgrat els entrebancs que vam tindre), em vaig sentir molt afalagada.

L’experiència a Fira Tàrrega sempre és molt positiva, aquest és el segon any en que hi vaig, aporta coneixements i informació sobre les arts escèniques i arts de carrer; et permet conèixer i fer contactes nacionals i internacionals dins amb les participants de la llotja; gaudir d’un gran ventall d’espectacles de carrer; i, per suposat, crear vincles especials entre els membre de l’Apccv que hi participen.

Un plaer haver compartit enguany d’aquesta vivència amb Claudia, Marisa i Sergio, membres de l’equip de treball d’Apccv.

 


Nadal elegant a El Taller de Karmen

A principis de desembre tornem a EL TALLER DE KARMEN per muntar l’aparador previ al Nadal. Ja des del novembre venim estudiant idees i novetats per a la decoració d’enguany. L’aparador és una de eines fonamentals que disposa el comerciant per a millorar les seves vendes, especialment en dades com les de Nadal. És molt important captar l’atenció del vianant per convertir-lo en un o una clienta, per presentar-li qui som i que li podem oferir; o reforçar a la nostra clienta de sempre, oferint-li un escenari espectacular. Si és cert que als aparadors que munte durant el Nadal no sempre mostren el producte que ofereix la botiga, enguany, a El Taller de Karmen, ho hem fet: el teixit és el principal protagonista, i a més és un protagonista elegant i exquisit. El trobarem a les cortines – principal producte – però també folrant les cadires i la taula. Juguem amb dos colors: el blanc i el roig; la combinació dels dos dona força i ens ajuda a aconseguir l’objectiu que volem representar.

El missatge nadalenc està escrit a la pissarra, és la nostra tarja de felicitació i bons desitjos. Des de fa uns anys, aquest suport ens permet variar i mostrar un missatge mitjançant paraules o dibuixos amb guix. I els detalls mínims però molt importants a sobre la taula: espelmes, copes de xampany, regals…

La il·luminació real i forta de l’aparador la veurem de nit mitjançant una cortina de llums verticals que encenen la part posterior dels teixits, semblant a la podem trobar en els mercats nadalencs o ciutats del món il·luminades durant el Nadal. És la primera vegada que juguem amb la il·luminació difuminada i vertical amagada de l’aparador, un repte que, en veure-la encesa, ens ha paregut perfecta i preciosa.

Enguany estem molt contentes amb el resultat de l’aparador; fem un recull de propostes entre Karmen i jo que, debatem, modifiquem i fem reals, el mateix dia del muntatge. Hem aconseguit un aparador “ple d’elegància”, molt diferent als dels anys anteriors (on jugàvem amb icones nadalenques: la neu, el trineu, l’arbre, els regals…); un aparador que convida a dues persones a reunir-se i celebrar el Nadal, o el cap d’any, perquè el desig és que el client celebre aquestes festes envoltat de les persones que estima (i ho remarquem al missatge escrit), i que ho celebre envoltat per cortines que acaronen aquesta celebració.

A poqueta nit, quan faig aquestes últimes fotos, Karmen em diu “Ens hem superat!“, i amb aquestes paraules que m’encoratgen i m’animen a muntar molts aparadors, li faig un somriure i me’n torne a casa.

Des d’aquest espai que em permet compartir amb totes vosaltres les meues creacions, anime a les comerciants a treballar i decorar els aparadors; a canviar-los durant l’any coincidint amb les èpoques i dates principals. Busqueu un dissenyador d’aparadors professional i atreviu-vos a donar-li vida a la botiga. De segur que sortireu guanyant.

Rotterdam, l’arquitectura d’Holanda

Aquest estiu he viatjat a Bèlgica i Holanda, he tornat plena de tot allò que he descobert i vist, especialment en la ciutat de Rotterdam: una ciutat en continua creació i plena d’arquitectura moderna. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, amb un dels ports més importants del món. L’arquitectura de la ciutat, especialment el centre, és moderna i contrasta amb el tradicionalisme preeminent a la majoria de ciutats del país. Aquest fet es deu en gran part al bombardeig que devastà el centre de la ciutat al 1940. Com moltes ciutats que foren destruïdes, Rotterdam s’inclina per transformar-la contínuament i omplir-la de gratacels i edificis de renom en el món de la arquitectura mundial.

Rotterdam és la ciutat de l’arquitectura d’Holanda, amb la innovació com a punt central i una silueta urbana en constant canvi.

Només arribar a la ciutat et trobes la Rotterdam Centraal, la gran entrada és una porta al centro urbà de gran altura. Aquí l’estació deriva una identitat metropolitana internacional de la sala de vidre i fusta. El sostre de la sala principal revestit amb acer inoxidable, té una caràcter icònic de l’edifici i apunta cap el centre de la ciutat. Ens dona la benvinguda!

El Pont Erasmus (la primera de les fotos) un dels principals símbols de la ciutat, inaugurat al 1996, rep el nom per l’il·lustre Erasmo de Rotterdam, al qual també visitàrem i honràrem.

 

Una de les construccions més curioses són les Kubuswoning, o cases cub, construïdes per Piet Blom al 1984. Blom gira 45 graus el cub convencional d’una casa suportat per pilars de forma hexagonal. 32 cubs que, segons alguns, fan referència simbòlica a un bosc, formen aquesta comunitat de veïns.

El Markthal és un dels mercats coberts més grans d’Holanda, un enorme espai tancat a nivell de carrer envoltat per un edifici de vivendes en forma d’arc.  Lo excepcional del disseny radica no solament en la seua forma i tamany, també com integra totes les funcions.

A prop d’aquest edificis, trobem l’edifici Llapis, edifici d’apartaments que rep aquest nom per la seua forma, i la Biblioteca pública: una construcció de 5 plantes, amb ascensors interiors i oberts, que ens endinsen en un espai únic i admirable.

Caminar per Rotterdam és caminar entre gratacels i edificis moderns. El vidre omple les façanes i es converteix en un reflex de la ciutat. Construccions rematades per enormes cubs que sembla cauran d’un moment a altre. Contrasts d’aquests amb edificis històrics que s’han mantingut.

 

I, com no, bicicletes per tot arreu, urbanisme dissenyat cap a la persona, a la construcció d’una ciutat intel·ligent.

Hi ha molt més del viatge: visita obligada al Museum Boijmans Van Beuningen, i retrobament amb el meu estimat Monet. Caminar pels barris buscant street art que decora tot tipus de parets i altres objectes del mobiliari urbà. Visita obligada als pubs i beure diferents cerveses. Passar el matí al jardí botànic… i molt més. Aquesta només és una part del meu gran viatge, quedarà pendent (com em passa tantes vegades) la vivència a Brussels i Brugge, d’on també m’he portat molt i molt… i continuar parlant-vos de Rotterdam.

Vos invite a anar a conèixer-la, segur que vos agradarà. Si voleu bon consells o una guia… em podeu consultar!!

I no puc tancar aquest post sense donar, com sempre, les gràcies a les dues persones que m’han acompanyat en aquest viatge, sense les quals aquestes coses no serien les que són, i no gaudiria tant!! Gràcies equipo i prepareu-vos que ja estic organitzant el següent!!

 


Enamorada de l’street art de Múrcia

Ja m’havien parlat de l’street art a Múrcia varies vegades, dels moviments creats entorn aquest art urbà, com ara Murcia Street Art Project o l’Oficina Municial de Graffiti que dona suport als artistes locals, deixant de realitzar actes vandàlics a les parets per crear obres d’art,  i potenciadora de convertir aquests espais en rellevància arreu del món. Entre els seus objectius, el graffiti es converteix en una estratègia ideada per rehabilitar el patrimoni al temps que dona valor a espais urbans quasi oblidats; però quan vaig visitar la ciutat personalment – sota una fina pluja que va caure tot el cap de setmana – em vaig quedar sense paraules.

Com sempre, abans de fer els meus viatges, faig una recerca sobre Múrcia i em trobe una pàgina que ens mostra sobre el plànol els punts on trobarem la majoria de les obres. Alhora caminaré amb Jau, un amic que viu en aquesta ciutat, també enamorat d’aquest art, i que ens ajudarà a trobar altres intervencions menys conegudes o amagades entre els barris més foscs.

Una de les més impactants intervencions es troba als exteriors  de la seu Federación Regional de Empresarios del Metal de Murcia (Fremm). Enormes llenços omplen les parets de colors i figures, de crítica i art. Artistes com Carlos Callizo (que apareixerà en altres punts de la ciutat), Dale Grimshaw, Feoflip, Xav, Mayoly, Fderico Draw, Goyo 203,

Al·lucinada també al Complex Princesa: quatre parets enmig d’edificis de vivendes que mostren immensos quadres pintats de Carlos Callizo, Lyly Brick… Ja voldria jo viure envoltada d’aquestes obres!

Impactant també el Dalí que ens mira, o no, pintat per l’artista brasiler Kobra a la façana d’un centre cultural.

El parc de l’auditori Fofó és el punt de partida de tot aquest moviment d’street art a Múrcia, perquè va ser la primera intervenció realitzada per joves graffiters murcians, com ara Isaak.

A les afores de la ciutat, trobem les parets que envolten l’Hotel Neva, una crítica a favor de l’Horta de Múrcia que ens recorda, ràpidament, les parets pintades a València, de les quals ja he parlat en aquest blog. Artistes que han participat: Chip. Toren, Come1, Isaak, Tomas Zon…

El barri que envolta el Teatro Circo, ens mostra tot un ventall de diferents artistes, a cada racó, a cada carrer ens sorprenem… gires un cantó i allí hi ha un altre, i un altre…

Algunes obres són realment curioses i conec a Pang, l’artista que pinta a sobre de les seues intervencions, al barri de Santa Eulalia formant part de la mostra “De la Calle al Museo”, realizada amb l’objectiu de transformar estèticament aquest barri.

I, com no, per finalitzar la nostra visita havíem d’anar a veure les parets que reivindiquen i donen suport a la Plataforma Pro Soterramiento que lluita contra el Mur que es vol construir per les obres de l’AVE, prop del pas a nivell de Santiago El Mayor.

Si teniu ocasió i ganes, vos recomane una visita llarga a Múrcia, amb plànol i càmera a la mà, amb ganes d’aturar-se davant cada obra i gaudir-la plenament, perquè fins i tot trobareu bons desitjos!


Street art a l’Horta, Sensemurs

Al març es va realitzar el SENSEMURS, primera trobada de muralistes per l’Horta, organitzada per la plataforma “Horta és Futur, No al ZAL”. Diversos artistes internacionals d’street art, o art urbà, com ara: Aryz, Blu, Borondo, Escif, Hyuro, Daniel Muñoz “SAN”, Sam3 i Elías Taño, i algunes més que es van anar afegint, van pintar parets i façanes al barri de la Punta reclamant la paralització del Pla Especial de la ZAL (Zona d’Actuació Logística) del Port de València.

Aquest mes, càmera a la mà i amb ganes de veure’ls in situ, hem anat a visitar La Punta.

No és la primera vegada que caminem i caminem buscant les obres o pintures a les parets, entre carrers i poca informació orientativa, però aquesta vegada, amb l’Horta pel mig, cases, barris, fàbriques i demés, ha estat complicat trobar totes les obres, de fet… algunes no las vam arribar a veure, llàstima!

Cadascuna de les obres té un llenguatge i tècnica diferent; com tot art urbà, la crítica i denuncia és clara, contundent. Apropa a l’espectador a la seua expressió. Segons ens van comentar a través de les xarxes, s’ha deixat total llibertat d’expressió alhora de plasmar les obres; quasi totes giren al voltant de la mateixa temàtica i fan un protesta generalitzada sobre la repercussió destructiva que pot tenir sobre aquesta terra.

Algunes de les pintades em fan somriure, sempre trobe un punt fredament graciós i emotiu en aquesta tècnica artística que tant admire i de la qual estic aprenent tant. És com si la pintura i la mà que pinta tingués un humor negre que et contagia des del moment que t’atures a veure el que hi ha pintat. Sempre hi ha una part de reflexió, t’agradarà la tècnica o no, t’agradaran els colors usats o no, t’agradarà el que està dibuixat o no, però sempre, sempre… hi pensaràs en el que estàs veient.

La magnitud de les obres, deixades caure a sobre d’immenses parets o murs abandonats les fan més grandioses i admirades. I ací, enmig de l’Horta, les fan també poc casuals… això és el que més m’encisa d’aquesta trobada.

Borondo
Barbi
Escif

El SENSEMURS és representatiu de com no s’ha de fer la política territorial: sense participació i passant per damunt de terres i vides dels legítims habitants del territori i també del patrimoni.

Llàstima que ja no hi havia lletugues, però d’habitants encara hi ha!

  • Ací podeu veure un vídeo que explica com neix aquesta trobada i que reivindiquen.

 

 


Escultures que aprenen, que es meravellen

Addicta a l’art, darrerament m’he endinsat en el món de l’escultura. En la meva recerca he trobat una escultora, nascuda a Lituania, anomenada Jurga (Utena, 1977). Dissenyadora i escultora influenciada per l’obra de Chaïm Soutine, ens regala una obra esculpida en fang plena de emoció que transmet caràcter a cadascuna de les seves figures. Simplement el ser humà, sense importar la seva condició social o la seva edat. He buscat informació sobre ella i només he trobat sentiments compartits per crítics d’art i professionals familiaritzats amb l’escultura, tots escriuen sobre el que han sentit a través d’aquesta obra.

És necessari que l’escultura estiga viva. Treballe l’expressió de personatges que aprenen, que descobreixen, que es meravellen. 

No m’agrada explicar les meves peces. Així que poso aquestes imatges, parlaran elles mateixes. Tothom trobarà la seva pròpia veritat …

 

La definiria en una paraula: senzillesa i serenitat. La temàtica més utilitzada és el món infantil: la vida dels xiquets és senzilla, sense problemes; les seves inacabades obres, ens regalen un ventall de sentiments: sensacions d’humor, encant, humanitat, serenitat i simplicitat, fins i tot de tristesa.

El treball amb el fang, un element de superfície rugosa, és impressionant, en primer lloc, des del moment en que es transforma i dona vida a cadascuna de les obres; i en segon, deixant l’obra inacabada, amb la bellesa pròpia del material, amb un gran significat: la vida continua, ens farem grans… o no.

Quan una obra m’impacta des del moment en que la veig, quan trobe una imatge entre moltes altres, m’enamore. Les obres parlen sense dir res, això defineix a un artista: expressar a través de la teva obra. Cada xiquet creat per Jurga em parla, ens parla i ens diu molt. Cada escena que representa és com si, en algun moment de la nostra vida, nosaltres l’haguérem viscut; i de sobte aquest xiquet som nosaltres mateixos… o un dels nostres amics… són quasi nostres.

Si voleu fascinar-vos i conèixer-la més detingudament, vos convide a visitar el seu blog

J’aurais envie de protéger cette enfance.

Mais que je me moque de mes bêtises…


Un trineu carregat de regals arriba a El Taller de Karmen

El Nadal ha arribat a El Taller de Karmen, en Alfafar. Una botiga de disseny tèxtil que ofereix una decoració personalitzada i una atenció especial a tots els seus clients.

Com cada any per aquestes dates, ens organitzem pel disseny de l’aparador. Fa tant anys que el muntem, que cada vegada ens endinsem en buscar un punt d’atenció per al vianant exclusiu i diferent. És cert que totes les botigues es decoren per aquesta data, la majoria usant els mateixos accessoris que l’any anterior, i és per aquest motiu, pel qual nosaltres sempre busquem la diferència.

La creació manual de la decoració és fonamental en els meus dissenys, tot allò que posem a l’aparador esta fet amb les nostres mans. Karmen s’encarrega, evidentment, del teixit: la cortina i caiguda que tanquen l’aparador i mostren el producte que es ven; i jo confeccione els detalls nadalencs que atrauran l’atenció. Un re a tamany natural i un trineu, tots dos fets de cartró amb peces que s’uneixen sense cap cola, només per pestanyes, omplen tot l’espai… quasi se’n surten.

Són al damunt de la neu, sortint del bosc (detall pintat a la paret de pissarra que mantenim, i per sobre de branques al terra), el teixit que forma la caiguda tèxtil, s’assembla al tronc d’un arbre, i acarona tots els detalls. El darrer punt important de l’aparador és el trineu, que ve carregat de regals (mantes, coixins…) propis d’aquesta botiga.

Durant la nit, un focus zenital il·lumina la cortina i xicotets punts de llum apareixen i desapareixen per sota la neu.

Encara i tot, hi ha un detall important més a l’aparador. El re ens convida a voltar la mirada cap a l’aparador de l’esquerra, on enguany mostrem diferents objectes encantadors (ciris, llençols, coixins amb frases captivadores…) que també podem regalar en aquestes dates, tots formen part de la decoració de la llar.

Cada detall és important, el Nadal arriba al Taller; comencem per l’aparador, pels dos aparadors, i entrem a la botiga, cada pas que donem ens ha d’endinsar en aquestes dates. Tornem a canviar part de la distribució interior, fent-la més amena i atractiva per al client.

M’omple de felicitat fer cada any aquest aparador. En primer lloc per la persona que em convida, per una gran amiga, Karmen. I en segon lloc perquè el disseny d’aparadors em captiva i m’omple, m’agradaria fer-ne molts més dels que faig. Aquest any he trobat a faltar un altre! M’agrada el Nadal!

Gràcies, Karmen, per deixar-me posar un poquet de mi al teu Taller.

 


Maquetant per a Pep Ferrer

Pep Ferrer és el poeta, escriure el fa feliç. I pretén que els qui s’apropen als seus versos, també ho siguen. Diu que no entén la poesia com un passatemps sinó com una ocupació on al temps que s’hi pot fruir, també hi ha estones dolentes on sembla que la lletra i el paper li prenen al poeta alguna cosa seua, de la seua persona, del seu ésser.

Així un bon dia, el poeta parla amb la dissenyadora, vol unes il·lustracions, però ella no il·lustra, ella només dissenya… o ho intenta, fa el que pot. Així el poeta i la dissenyadora estableixen un vincle – que durarà molts mesos – on els dos es fan partícips d’una obra, d’una creació. Ell escriu, ella maqueta.

I així és com neix aquest disseny:

Les idees em bullen de seguida al cap: el llibre té dues parts, hi haurà dos dissenys. Les portades són una finestra, la podem obrir i endinsar-nos en la poesia. Una capçalera i un peu, D’ENÇÀ amb rajoles, D’ENLLÀ amb pedres. Afegirem imatges de llibres i escriptura en aquells poemes que són importants per al poeta. Afegirem una cal·ligrafia diferent per a cada part i altra per a quan estiguen signats, perquè aquests són especials i van dirigits a persones especials per al poeta. A més afegirem xicotets detalls, dels que m’enamoren, en el número de les pàgines, en el tamany de la font…

La feina no és gens fàcil. Mai no he maquetat un llibre de poesia, mai no he treballat colze a colze amb un poeta… i fem i desfem sense parar. Mesos de moure amunt i avall, ara sí, ara no, així no… millor d’aquesta manera, canviem açò… I anem fent, malgrat en alguns moments em desespere i no entenc. I anem fent; veure la il·lusió del poeta, com mira les coses que faig, com m’escolta quan estem junts intentant entendre tot allò que parle sobre programes, dissenys… m’ajuda a seguir. L’exigència pròpia i l’exigència del poeta es fonen i, malgrat pensar que acabaran explotant, arriben a un consens de creació.

Després, el treball amb l’editorial, amb aquells que demanen i han d’imprimir-lo, i torne a barallar-me amb els meus dissenys i a remodelar-los sota l’exigència dels professionals.

 

(…) l’autor insisteix al llarg de tot el poemari. Reafirma que en el nostre caminar no estem sols i que no tot és foscor i esforç solitari. Al nostre costat n’hi ha d’altres, que com nosaltres, fan camí.

(Pròleg de Josep Antoni Comes)

 

Malgrat que molta gent m’ha felicitat per la feina, entre ells el poeta, no estic satisfeta del tot; sempre es pot millorar i sé que a la pròxima (si és que hi ha) hi canviaré moltes coses per facilitar el treball: intentaré patir menys pensant que no arribaré a aconseguir-ho, i fer patir menys als que m’envolten quan apareixen els nervis de la dissenyadora.

Vos recomane fermament que compreu el poemari “D’ENÇÀ I D’ENLLÀ” de Josep Ferrer Guzmán, segur que les seues paraules transformades en poemes vos agraden. Mentre feu una pausa entre poema i poema, podeu també mirar la imatge que l’envolta…

I si voleu conèixer-lo de més a prop, visiteu el seu blog: pepferrerlletres

Gràcies, Pep, per deixar-me ser part d’aquesta obra teua, un preciós regal. 


Dissenyant per a l’Apccv

Enguany he tingut el plaer de tornar a dissenyar el CATÀLEG DE L’APCCV, Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana. Dic “plaer” perquè a més de la meua passió pel disseny, és apassionant conèixer, compartir i maquetar tota la informació sobre les companyies, professionals i espectacles de circ valencià. M’emocione mentre treballe les imatges de les sòcies i socis, quasi puc veure’ls representant els seus espectacles, escoltar la música que els acompanya, somriure quan el número d’equilibris, malabars… els surt bé. A més, em deixen llibertat per afegir la meua creativitat i donar-li color i vida al paper (o a la publicació online).

Tal com vaig fer l’any passat, he jugat amb els colors i la tipografia representativa del logotipus de l’Apccv: roig, negre i blanc; insertant imatges de circ dins les lletres. Aquesta vegada he afegit l’atrevit color blau per destacar els enllaços i la informació bàsica de les companyies. També m’he atrevit a escriure en tres idiomes: valencià, castellà i anglès (aquest gràcies a l’ajuda del meu germà Jesús, professor d’anglès, i a la seua experiència en l’expressió d’aquesta llengua), permetent la internacionalització i obertura del catàleg què és tramitat a qualsevol part del món.

L’objectiu del catàleg és la difusió d’espectacles, companyies i professionals de circ valencià associades a l’Apccv. Donar a conèixer el treball que fan, difondre el coneixement del circ valencià per dignificar-lo. Així permetem que cada sòcia i soci aporte la seua pròpia documentació al Catàleg, tal com voldria presentar-se. Aquest aspecte és complicat a l’hora del disseny perquè cal unificar tota la documentació que arriba, o… encaixar-la dins de dues pàgines, difícil!!!

Estic molt contenta amb el resultat. Hem canviat d’impremta i la impressió en paper ha quedat fascinant, els color tan viu del roig li dóna molta vida, quasi l’encén. Només desitge que a les sòcies i socis també els agrade.

Si voleu veure’l sencer, al temps que conegueu a les sòcies o socis de l’Apccv, podeu clicar aquest enllaç: catàleg

I si voleu conèixer el seus espectacles, podeu fer una ullada a l’Agenda, n’estic segura de que vos agradaran.

#femCirc i endavant amb el circ valencià!!!


Thanks a lot Edinburgh

Enguany hem conegut Edinburgh, una ciutat escocesa captivadora que mai no havia pensat que coneixeria. Capital d’Escòcia ubicada al costat d’Arthur Seat, un antic volcà, i dominada per l’Edinburgh Castle assentat en Castel Rock. La ciutat està dividida pels jardins del Princes Streeet en dues parts: Old Town i New Town, recogenuts com a Patrimoni de la Humanitat.

Potser és més bonic el recorregut de principi a final de l’antiga Royal Mile, des del castell fins al Palace of Holyrood House, contemples arquitectura medieval i edificis de la reforma protestant: cases, galeries, St Giles Cathedral, esglésies, botigues… pots provar el famós whisky escocès, la cervesa i la sidra… pots integrar-te en un dels coneguts “free tours” i descobrir història i anècdotes de la ciutat i els seus habitants.

I allí, enmig d’edificis antics, et trobes l’increïble Fringe Festival, que celebra els seus 70 anys d’arts escèniques al carrer. Dotze hores ininterrompudes d’actuacions al carrer i a espais teatrals, amb sol, pluja, vent… tant els fa! Pots caminar al llarg de la Royal Mile i veure’ls actuar, entregar-se al públic, o apropar-se per convidar-te a veure’ls actuar. No tens prou de temps per veure-ho tot, per endinsar-te en la màgia de l’escena: circ, dansa, música, mims… voldries aturar-te davant de tots els escenaris i aplaudir, però un al costat de l’altre… buf, no saps quin triar!

També cal caminar per la New Town, descobrir l’ampliació de la ciutat i el bonic carrer Rose Street, el recomane!

Com sempre, he fet el viatge amb “Diari” a la mà, a la recerca de l’art que sempre busque en tots els països que visite. Descobrir l’art a cada ciutat em permet recordar aquesta per sempre, i Edinburgh m’ha sorprès. Ací he trobat arquitectura moderna: Enric Miralles que va dissenyar l’Scottish Parliament Visitor center, un edifici que trenca i juga amb les construccions antigues i palaus que l’envolten,

… he trobat al meu estimat Henry Moore, davant la porta de l’Scottish Nacional Gallery of Modern Art; he trobat Monet, Picasso, Matisse, Bacon, Warhol… en els tres museus que visitàrem. Tots els museus i galeries de la ciutat són gratuïts, pots donar una aportació econòmica si t’han agradat i que ajudarà al manteniment d’aquests. És la primera vegada que ens trobem amb museus gratuïts que ens han regalat el plaer de contemplar obres artístiques impressionants.

He trobat circ, enmig del Dean Gardens, jardins que coneguérem gràcies a les bones recomanacions de Mar, coneixedora de la ciutat i que tantes aportacions ens ha fet alhora de programar la nostra estada.

He trobat fins i tot poetry a la porta d’una llibreria, t’atures i pots escoltar poesia d’arreu del món en qualsevol idioma.

Cert que no puc narrar tot el que he descobert i m’ha regalat Edinburgh. Cada terra que conec, m’omple més i més, i voldria compartir-vos moltes més vivències però aquest post és només una pinzellada d’un gran llenç que ens guardem Jose i jo dels nostres viatges.

He anomenat “Thanks a lot” aquest post per l’amabilitat i educació dels escocesos. M’ha captivat molt el fet de que cada cop que la gent baixava de l’autobús, donava les gràcies al conductor; totes les persones ho feien! Ara també jo vull donar les gràcies…  Mar i Jesús, Thanks you for your information, you have helped me; Jose*, Thanks you for travelling with me. 

Aquesta per a tu*, sé que et fa molta gràcia!


Ser i deixar empremta: art urbà

Mentre camines, entre els carrers d’una ciutat, sobre els murs, les façanes, obres els ulls i ho veus: l’art urbà, allò que coneguem com street art i que esdevé més quotidià cada dia. Imagine que forma part del meu passat, de jove ja pintava murals en façanes (amb permís, per suposat), o les parets de casa que els meus pares em permetien; també de gran n’he pintat, com a la bonica casa de Benicarló, i després alguna m’animaria a conèixer més fermament aquest art, i així em vaig començar a apassionar i enamorar de la bellesa efímera de l’art urbà.

Vaig aprendre molt en un dels meus viatges a Berlín, de la mà d’una gran street-artista espanyola que pintava arreu d’Europa, de la qual he parlat a aquest blog, i des d’aleshores faig investigacions continues per conèixer encontres de graffiti o street art valencians o més propers, n’he descobert que hi ha quasi totes les setmanes. Viatge i camine per les ciutats, buscant i fotografiant totes les obres que em criden l’atenció. A qualsevol racó, en pobles perduts en la muntanya, on menys m’ho espere… m’estan esperant.

Fanzara, perduda i recuperada. Un espai d’art urbà perdut en la muntanya.

I m’enamore, com sempre em passa, de les artistes que vaig trobant, repetidament. Supose que els meus ulls ja busquen allò que vull trobar, i així sóc capaç de reconèixer-los en la distància: Julieta XLF, David de Limón, Xelon, Deih, La nena wapa wapa… artistes valencians, i altres d’arreu del món: Banksy, Alice Pasquini, Claire, David Zinn, OakOak… Hi ha tantes que no puc nombrar-les d’una vegada, tampoc no puc compartir tantes fotografies com he fet, com faig cada cop que veig alguna obra.

Deih al barri del Carme, València

 

Graffitea Cheste, 2016

De vegades tinc el plaer de veure’ls quan estan pintant, pots seure al seu costat i contagiar-te del moment. Admirada de com permeten que estigues ahí, mentre creen l’obra, sabent que no m’agrada que m’observen quan estic pintant. Aquesta, potser, és la diferència, elles pinten cap i a l’exterior, en poc temps, davant la mirada de tothom que passa.

Ja he parlat al blog sobre l’street art, sobre alguns d’aquests artistes, sobre la història de com i on sorgeix aquest art, aquest cap de setmana he tingut el plaer de veure’ls pintar sobre estructures de fusta en un espai tancat. És curiós trobar-te’ls en exposicions pròpies, tindre a la mà làmines de les seues obres que pots comprar i tenir a casa teva. Se’m fa extrany pensar que l’artista urbà puga traslladar-se al paper, que l’obra efímera, sobre sol i ombra, puga estar tancada dins un marc de vidre. L’art urbà és lliure, com ho són els artistes que el fan.

Street art Berlín 2015

I per, acabar, o posar el punt i coma en aquest post, vos compartiré aquesta obra, en la ciutat de València, i que tant m’agrada… no ser res, o ser i deixar part de tu… en un mur, en una façana. Enyore els pinzells, enyore pujar a una escala llarga i que em tremole la mà mentre deixe la meua empremta sota el sol i l’ombra.

 


Dissenys per a l’Hortet: una invitació gràfica

De nou dissenyant. Aquesta vegada per a la meua gran amiga Merche, a l’HORTET FRUITES I VERDURES d’Alaquàs. Ja fa temps que Merche i jo començàrem a raonar per crear una nova imatge a l’Hortet, donar color i creativitat en diferents espais dins de la botiga. Tot combinat amb un disseny gràfic més modern i que mantingués sempre el logotip original. Per fi, poc a poc, van sortint a la llum les nostres primeres idees.

Ja tenim el racó dels productes ecològics que ens ofereix aquest comerç.

El disseny gràfic és un dels aspectes més essencials de la identitat d’una empresa o comerç, ja que representa el primer punt de contacte que té el client amb un negoci. Quan parlem de disseny no solament parlem del logotip, parlem de la web, la rotulació, la decoració de la botiga, la targeta de presentació, la presència en les xarxes socials i internet… Transmetre una imatge sòlida ajuda a definir un estil de comunicació i potenciar l’empatia que ens ajudarà a fidelitzar els clients.

Busque informació sobre altres comerços i marques comercials que utilitzen productes ecològics i com són els seus dissenys. La majoria de vegades és millor estudiar com és la realitat d’aquesta imatge comercial i redissenyar-la, aportant idees i dibuixos ja creats. Hem d’usar els colors verd i taronja, ja que formen part del logotip i hem de jugar amb aquests creant noves formes que identifiquen el producte. Presente alguns esbossos a Merche i ella tria el que més li agrada, aquest:

Al temps, vaig definint nova cartellera gràfica per a la publicitat dels productes, dels serveis que ofereix, del propi comerç… només estem començant i el meu cap ja bull ple d’idees i coses que podem fer!!!

La proposta d’un blog o espai de creació i compartició d’idees cap als clients, aportar dissenys creatius en la botiga que donen un toc creatiu i divertit (com és ella), publicitar l’Hortet arreu d’Alaquàs… són algunes de les idees que tenim en marxa i que anem fent. L’objectiu és comunicar, buscar un estil i una forma de dirigir-nos al consumidor que identifique l’Hortet i ajude a connectar-nos amb el públic; i per suposat, que permeta el creixement econòmic del comerç.

Aquests dissenys, com em passa sempre que cree per a persones que em són molt estimades, són més difícils i alhora no ho són. Difícils perquè vull posar tot de mi i agradar, o recompensar, a l’amiga que me’ls encarrega; i són fàcils perquè la confiança i l’estima permeten treballar amb més tranquil·litat i menys exigència. Gràcies, Merche, per comptar amb mi!

En breu vos ensenyarem noves coses. Anem fent!

Aquests dissenys són una invitació per a conèixer l’Hortet, si encara no l’heu visitat, i formar part d’aquest racó ecològic. Segur que vos sorprendreu. Podeu trobar és informació a la seua pàgina en facebook.


Intervenció humana i positivisme

Jason de Caires Taylor (1974), llicenciat en escultura, instructor de busseig i fotògraf submarí, va construir al 2016 el primer parc d’escultures submarines del món situat davant de la costa oest de Granada a les Índies Occidentals; considerat una de les “25 Meravelles del Món” pel National Geographic. Permet la creació d’una àrea marina protegida després que l’huracà Iván va danyar les illes i molts dels esculls de la costa.

Al 2009 va ser cofundador del Jason MUSA (Museu Subaquàtic d’Art), un museu monumental amb una col·lecció de més de cinc-centes obres escultòriques que estan submergides a la costa de Cancún, Mèxic.  I ara, al gener de 2017, ha construït el Museu Atlàntic a Lanzarote en les illes Canàries.

sotamar2

Els seus projectes d’art públic pioners no són només exemples de conservació marina sinó també de consciència ambiental, promovent el canvi social i portant a la gent a apreciar la bellesa natural imponent del món submarí.

La majoria de les seves escultures representen persones i rostres d’individus als quals troba interessants. Treballa la interacció positiva entre les persones i els hàbitats submarins fràgils, al temps que alleuja la pressió sobre els recursos naturals.

El seu art retrata la intervenció humana amb positivisme i en defensa de la vida. Contrasta amb tota intervenció humana que ha portat, moltes vegades, als desastres marins. Igual que amb la majoria dels escenaris, l’educació és la clau per ajudar els esculls de coral. Jason espera que la seua obra siga un crit d’atenció sobre els problemes que enfronten actualment els oceans, un pas més per la protecció i prosperitat dels esculls de coral.

sotamar3

El Museu Atlàntic és el primer museu d’art contemporani sota l’aigua a Europa i l’Oceà Atlàntic, composat per 300 escultures: per una part figures humanes que representen als veïns de la zona, i per l’altra la vida dels migrants que arriben en tapera a les costes espanyoles, incloent un d’un vaixell ple de refugiats que evoca la crisi migratòria d’Europa. El museu és part d’un projecte cultural que data de la dècada de 1960 i inspirat en la seva majoria per César Manrique, un artista que va convertir l’illa volcànica en el seu llenç. Aquelles estàtues sovint tallades a la roca de lava, s’han convertit en escultures de formigó resistents al pas del temps sota el mar. Tot el treball de Jason, té un estudi previ científic i marí molt profund, per respectar tots els éssers vius sota l’aigua i permetre que puguen conviure amb les seues escultures. Sempre amb l’objectiu de fer perdurar sota les profunditats de l’oceà la vida sobre la terra.

Part del projecte és mostrar la fragilitat humana. Al col·locar aquestes escultures dins l’enorme massa d’aigua veient com són engolides pel mar, espere que transmeten el missatge.

sotamar1Actualment està investigant portar el seu treball a l’Oceà Pacífic, a les aigües que envolten Austràlia i Nova Zelanda. Però, sobre de tot, està decidit a augmentar la consciència sobre la difícil situació dels esculls de coral i proporcionar informació de com els éssers humans poden ajudar en la seua conservació i perduració.

Des de que vaig vore un reportatge d’aquest Museu sota l’aigua, he volgut escriure al meu blog sobre aquest. No solament em va cridar l’atenció la creativitat i immensitat d’aquest escultor britànic, sinó especialment el seu positivisme i passió per la vida humana i marina, per la seua fragilitat, compartida d’alguna manera i per la creença de que aquesta pot sobreviure unida i conjuntament.

Encisada quan veig escultures prop del mar, aquest cop… tan a prop, endins… no naden, viuen, sobreviuen.

Agraïda quan trobe un artista que continua creient en l’ésser humà, i reflexa aquesta visió en la seua obra.


Un somriure en obrir la porta, el comerç de casa.

El Nadal ja és als comerços, i com cada any torne a dissenyar els aparadors de dues gran amigues, una en Alfafar i altra en Picassent.

El Taller de Karmen en Alfafar ens presenta un aparador centrat en una frase: El adorno más bonito del árbol es tu sonrisa. Així confeccionem un arbre amb un traç de llanes de colors, il·luminat per un fil de llum led, però totalment nu, i rematat per una estrella rústica. Entre l’arbre i la frase hi deixem caure unes capses buides, serà el client qui les omplirà de somriures per regalar.

detall arbre i frase

Tot emmarcat en tres colors, típics del Nadal, roig, verd i plata. Enguany canviem la il·luminació zenital per un focus que cau sobre la pissarra escrita i el llum led al terra. Fins que no arribe la nit i passen uns dies, no podem resoldre si aquesta il·luminació serà suficient o caldrà enfortir-la amb un focus sortint des del terra de l’aparador. És un dels problemes que poden sorgir quan dissenyem i muntem els aparadors amb la llum del dia. Estic segura de que Karmen, la propietària de la botiga, ho enllestirà.

L’objectiu de l’aparador és cridar l’atenció del vianant, i ho aconseguim amb la frase, escrita en guix sobre la pissarra, amb lletres enormes que destaquen. Llegir i davallar la mirada fins a les capses buides, preguntar-se “per què?” i trobar la resposta. És Nadal, i des del Taller de Karmen enviem un bonic desig, un agraïment al client, una abraçada cap a l’exterior.

façana el Taller

La Carnisseria Xarcuteria Francisco de Picassent ens presenta la taula parada, és el racó que han elegit per mostrar els productes que venen o simplement per donar un detall exclusiu i cridaner del comerç. Abans la taula sempre havia estat centrada però ara, forma part del racó a la dreta de l’entrada; així ens podem aprofitar de la paret que l’envolta per enriquir-la amb detalls nadalencs naturals. Vicent, la propietària, vol posar verd: pi natural, i el combinarem amb el roig i el plata (els mateixos colors que utilitzem en altres aparadors de la temporada)

la taula, aparador

És una taula de detalls. Detalls minúsculs però molt atraients, i una barreja de “cosetes” nadalenques: ninetes que somriuen, el Pare Noel en tren, pots de vidre amb ciris i pi, a sobre d’un mantell artístic, tot entre un estil vintatge i retro.

És complicat programar aquest aparador, aporte idees i dissenys però, sempre, acabe canviant-los per satisfer a la meua amiga. La taula ha de parlar d’ella, de com és, de com es presenta davant el client: xicoteta però excel·lent, divertida, entranyable, tot alhora, tot revolicat.

detalls de la taula

No puc publicar una fotografia de com queda l’aparador finalitzat, vam marxar abans i encara faltaven moltes coses i els Menús dels Menjars casolans que aquests dies de festa es proposen i es mostren. Però m’agraden molt aquestes imatges, em fan somriure i pensar en totes les sensacions que et pot provocar un comerç quan tens tanta estima per les persones que hi treballen. Estima que es va fent gran i que sorgeix entre la venedora i el client poc a poc, a mesura que anem una i altra vegada a comprar-hi.

img_20161208_141939326

…i és així com acabe aquest post, remarcant el valor de comprar en el xicotet comerç, en el barri, en el poble, en el nostre carrer… a prop. Sentir l’amabilitat i la proximitat de qui t’està venent, de qui t’ofereix el seu producte, un somriure i la seua estima. El comerç nostre que es diferencia del gran comerç per detalls com aquests: pel somriure d’una nineta, pel somriure de qui t’obre la porta quan entres en la botiga.

No dubteu, compreu prop de casa… fareu grans amics i amigues!!!

Bon Nadal!


Botigues que impacten a la rue du Maréchal Joffre

Sempre mirant, sempre buscant entre els aparadors que em trobe arreu del món, enguany a la rue du Maréchal Joffre de Nantes, vaig trobar una decoració molt divertida i cridanera. L’amor dura dos mesos, el temps de l’edició del Voyage à Nantes. Una passió efímera durant la qual es van conèixer i es van enamorar… 12 autòmats que animen el carrer i atrauen els ulls dels visitants.

L’artista és Gavin Pryke, un britànic instal·lat a Nantes, que ha recreat la seva imatge en aquestes figures, sobreposades a les façanes de les botigues i representant l’activitat pròpia de cadascuna. Els personatges, un home i una dona sempre en moviment, es tallen el cabell, van a dinar, toquen instruments musicals… Una obra interactiva que atrau des dels xiquets fins al avis. Totes les botigues d’aquest carrer s’uneixen en un fil conductor original i divertit, un fil que ens farà recordar sempre aquest bonic espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En alguns estudis sobre disseny d’aparadors es remarca la importància d’impactar al vianant: Arriscar-se! Ser Creatiu! No tindre por en decorar l’aparador de forma poc convencional o diferent. L’objectiu és cridar l’atenció. Desmarcar-se de les convencions. Puc assegurar que en aquest carrer ho han aconseguit de ple i, a més, ho han aconseguit entre totes les botigues – sense desmarcar una sobre l’altra – potser aquest és el camí a seguir com exemple en els comerços i botigues de les nostres ciutats, per què no posar-se d’acord i crear una decoració dels aparadors comuna? no seria aquesta una bona manera d’atreure a la gent cap al nostre comerç? no recordaríem molt més tot un carrer impactant que no una sola botiga?

És cert que aquest tipus de decoració “comuna” la podem trobar en èpoques especials de l’any, com ara el Nadal, i potenciada per les associacions de comerciants, algunes de les quals, cal dir, són poc o gens atraients. Però també ens podríem plantejar la proposta de continuar fent-ho durant l’any, i no impulsat solament per aquestes associacions sinó pels comerços que s’agrupen en un mateix carrer o avinguda.

A la rue du Maréchal Joffre, s’ha posat en practica aquesta instal·lació original, ideada per un dissenyador, per una persona creativa i coneixedora de mecanismes de disseny; professional que cal aprofitar en actuacions d’art urbanes com ho es aquesta.

Ací vos deixe un enllaç per veure-les en moviment: les automates

 

 


Nantes: seguint la línia verda

Triarem viatjar a la ciutat francesa de Nantes per atzar i ha resultat ser una ciutat increïble; una d’aquestes on et podries viure, la gent és amable, el lloc és acollidor i fàcil de conèixer i ara, a l’estiu, tota la ciutat es submergeix en una línia verda Le Voyage à Nantes.le voyage12 quilòmetres d’una línia verda pintada al terra reinventa la ciutat de Nantes en 40 etapes per descobrir: cultura, art, arquitectura, música… No hi ha pèrdua, tot és fàcil i tot s’ha de visitar.

He descobert tantes coses en aquests dies què no tinc clar que contar al blog… parlar-vos de la ciutat i dels edificis que la caracteritzen? mostrar-vos art urbà de pintura i escultura? contar-vos tota l’arquitectura moderna que es construeix a la vora del Loire? Faré una xicoteta barreja d’allò que més m’ha impactat i… potser un altre dia, en un altre post, seguiré parlant de Nantes.

Començaré pels edificis històrics més emblemàtics de la ciutat i que cal visitar:

El Châteua des Ducs de Bretagne, el darrer castell vora el LoireDucs Bretagne

La Cathedrale Saint-Pierre i Saint-Paul, edifici d’estil gòtic que va tardar 457 anys en construir-seCatedral

El passatge Pommeraye: una de les galeries més boniques d’Europa, una obra mestra arquitectònica del segle XIX. Pommeraye

Nantes és la ciutat on es fabriquen les gal·letes LU, a Le Lieu Unique. Aquesta antiga fàbrica que despuntava en el teixit industrial de la ciutat s’ha convertit en un espai d’exploració artística per donar-li de nou un ús a aquest edifici tan emblemàtic.Le lieu Unique

Nantes és la ciutat de Jules Verne, no solament al seu Museu, també hi trobes les seues aventures per tota la ciutat.Jules Verne

Les monumentals estructures situades en els móns inventats d’aquest autor, l’univers mecànic de Leonardo da Vinci i la història industrial de Nantes es fonen en Les Machines de l’Île, escultures urbanes accessibles al públic, un espai ple de creativitat i imaginació, ple de xiquets!Les machines IMG_20160805_151721915

Reconeguda com a Capital Verda d’Europa és una ciutat neta i plena d’espais verds i jardins, els jardins Des Plantes són un espai increïble i alhora ple d’imaginació, els jardiners creen veritables escultures d’art. Un dels principals jardins botànics de França.Les Plantes

I com no, el Barri de la Création, per arribar a aquest cal creuar la passarel·la Schoelcher, el primer pont amb pistons hidràulics situats en els seus pilars permetent que la part central conserve sempre la mateixa distància a la superfícies de l’aigua malgrat les marees i així la circulació dels vianants no es veu mai interrompuda.
passarela

Un barri amb formes urbanes i arquitectòniques modernes. El primer barri en el qual els grans noms de l’arquitectura han deixat petjada: Jean Nouvel, Nicolas Michelin, Christian de Portzamparc, Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal.arquitectura moderna IMG_20160810_193227106arquitectura moderna

I entre tots aquests, trobem LA FABRIQUE, un centre polivalent que difon totes les formes artístiques de música amplificades, creacions multimèdia i multidisciplinars. Espectacular per fora, amb streeet art a les seues façanes.La Fabrique

Hem caminat molt per la ciutat, sempre amb els ulls oberts i càmera en la mà… descobrint, fotografiant, captant… imatges com aquesta: mosaics pixel·lats de l’invasor de l’espai formen part del ventall d’street art, divertits i alhora simpàtics.

street art nantes IMG_20160805_190257995

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha tantes coses que contar, tant que he conegut i viscut… Nantes és una ciutat meravellosa, rica en art, història i arquitectura, rica en la gent que l’habita, rica en espais naturals i vida quotidiana. Llàstima no conèixer el francès per poder comunicar-nos millor però… mai no se sap, potser algun dia hi tornem… m’agradaria molt! I, com sempre, m’agradaria tornar a viatjar amb Jose, el meu company incansable de viatges i aventures pel món.

 


Encontre amb Monet a Orsay, Paris

Aquest mes he viatjat a Paris, la ciutat dels impressionistes. Una vista ràpida de dos dies des de Nantes (més endavant escriure un post sobre aquesta). He descobert una ciutat de la qual tothom et parla i que sempre he volgut conèixer, he caminat pels seus amplis carrers i avingudes, vora el Sena; obrint els ulls, omplint-me d’art, arquitectura, història… de tot!

El primer dia va començar amb la visita al Musée Louvre, tant per veure i amb poc de temps! Em pregunte com caben tantes obres d’art allí dins, i com deixen entrar a tantes persones alhora… El Jardí de les Tuileries, la Plaça Concorde, els Palais gran i Petit, l’avinguda dels Champs-Elysees fins a l’arc de Triomphe, i una escapada amb el metro fins al Champ de Mars i la magnífica Tour EiffelEiffelEl segon dia a Paris va començar amb una de les millors vivències de les quals he gaudit mai. Ja fa molts anys que Anna em diu: “L’Orsay és el teu museu, hi has d’anar”, quanta raó tenia!!! He descobert el “meu Museu”.

Musée d’Orsay està instal·lat en l’estació de tren construïda per a l’exposició Universal de 1900 (com molts d’altres edificis importants a Paris), així el propi edifici és la primera gran obra d’art que veurem, i després totes les recollides de 1848 a 1914. OrsayNo m’agrada fotografiar les obres d’art dels museus, trobe que no és necessari i que deterioren la valuositat d’aquestes però… aquesta, feta per Jose, mostra un moment molt important per a mi, no sé com descriure-lo amb paraules…wasdejose (11)MONET és la paraula. El reconec només entrar a la sala i, de seguida, els meus ulls s’omplen de llàgrimes. No m’ho crec! El tinc davant… impressiona!!! Impressionant! Per a una enamorada de l’Impressionisme com jo, trobar desenes de quadres del teu pintor preferit, poder veure de prop totes aquestes que he vist i estudiat als llibres i després amb internet… no té preu. Aquest ha estat el millor regal que m’ha ofert Paris en aquests dos dies. Hui no parlaré de l’Impressionisme, ni de Monet, ja vaig parlar sobre Monet en aquest blog: https://ideainterna.wordpress.com/2013/02/03/per-que-monet/ i també aleshores vaig compartir aquesta imatge. Hui només compartiré aquest màgic moment… la llum del moment, com deien aquells pintors:

Solament puc dibuixar allò que veig (Claude Monet)

Aquest instant i les hores que seguiren, em vaig omplir mirant i mirant quadres. Mentre observe cada pinzellada, pense en l’època en la qual foren pintats, la lluita per defensar allò en que creien: l’essència del seu art; com treballaven i convivien, com aprenien… Em transporte a aquells dies… em submergeix en l’art.

En sortir del Museu, marxem a veure Notre Dame, la Sainte Chapelle, la Place du Chatelet, el Centre Pompidou (malauradament està tancat) i el final de la vesprada ens anuncia que hem de tornar a l’estació de Montparnase per agafar el tren que ens torna a Nantes… on continuem el nostres dies a França.

Tornaré a Paris, tornaré per visitar el Musée Marmottan-Claude Monet, on es troba l’obra que dóna nom a l’Impressionisme; tornaré a visitar els carrers del Barri de Montmartre, on van viure tants pintors; tornaré més dies, amb més temps, a caminar de nou per aquesta encisadora ciutat… i tornaré a parlar d’aquesta a aquest blog.

Merci Paris!