la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

idees actuals

Street art a l’Horta, Sensemurs

Al març es va realitzar el SENSEMURS, primera trobada de muralistes per l’Horta, organitzada per la plataforma “Horta és Futur, No al ZAL”. Diversos artistes internacionals d’street art, o art urbà, com ara: Aryz, Blu, Borondo, Escif, Hyuro, Daniel Muñoz “SAN”, Sam3 i Elías Taño, i algunes més que es van anar afegint, van pintar parets i façanes al barri de la Punta reclamant la paralització del Pla Especial de la ZAL (Zona d’Actuació Logística) del Port de València.

Aquest mes, càmera a la mà i amb ganes de veure’ls in situ, hem anat a visitar La Punta.

No és la primera vegada que caminem i caminem buscant les obres o pintures a les parets, entre carrers i poca informació orientativa, però aquesta vegada, amb l’Horta pel mig, cases, barris, fàbriques i demés, ha estat complicat trobar totes les obres, de fet… algunes no las vam arribar a veure, llàstima!

Cadascuna de les obres té un llenguatge i tècnica diferent; com tot art urbà, la crítica i denuncia és clara, contundent. Apropa a l’espectador a la seua expressió. Segons ens van comentar a través de les xarxes, s’ha deixat total llibertat d’expressió alhora de plasmar les obres; quasi totes giren al voltant de la mateixa temàtica i fan un protesta generalitzada sobre la repercussió destructiva que pot tenir sobre aquesta terra.

Algunes de les pintades em fan somriure, sempre trobe un punt fredament graciós i emotiu en aquesta tècnica artística que tant admire i de la qual estic aprenent tant. És com si la pintura i la mà que pinta tingués un humor negre que et contagia des del moment que t’atures a veure el que hi ha pintat. Sempre hi ha una part de reflexió, t’agradarà la tècnica o no, t’agradaran els colors usats o no, t’agradarà el que està dibuixat o no, però sempre, sempre… hi pensaràs en el que estàs veient.

La magnitud de les obres, deixades caure a sobre d’immenses parets o murs abandonats les fan més grandioses i admirades. I ací, enmig de l’Horta, les fan també poc casuals… això és el que més m’encisa d’aquesta trobada.

Borondo
Barbi
Escif

El SENSEMURS és representatiu de com no s’ha de fer la política territorial: sense participació i passant per damunt de terres i vides dels legítims habitants del territori i també del patrimoni.

Llàstima que ja no hi havia lletugues, però d’habitants encara hi ha!

  • Ací podeu veure un vídeo que explica com neix aquesta trobada i que reivindiquen.

 

 


Intervenció humana i positivisme

Jason de Caires Taylor (1974), llicenciat en escultura, instructor de busseig i fotògraf submarí, va construir al 2016 el primer parc d’escultures submarines del món situat davant de la costa oest de Granada a les Índies Occidentals; considerat una de les “25 Meravelles del Món” pel National Geographic. Permet la creació d’una àrea marina protegida després que l’huracà Iván va danyar les illes i molts dels esculls de la costa.

Al 2009 va ser cofundador del Jason MUSA (Museu Subaquàtic d’Art), un museu monumental amb una col·lecció de més de cinc-centes obres escultòriques que estan submergides a la costa de Cancún, Mèxic.  I ara, al gener de 2017, ha construït el Museu Atlàntic a Lanzarote en les illes Canàries.

sotamar2

Els seus projectes d’art públic pioners no són només exemples de conservació marina sinó també de consciència ambiental, promovent el canvi social i portant a la gent a apreciar la bellesa natural imponent del món submarí.

La majoria de les seves escultures representen persones i rostres d’individus als quals troba interessants. Treballa la interacció positiva entre les persones i els hàbitats submarins fràgils, al temps que alleuja la pressió sobre els recursos naturals.

El seu art retrata la intervenció humana amb positivisme i en defensa de la vida. Contrasta amb tota intervenció humana que ha portat, moltes vegades, als desastres marins. Igual que amb la majoria dels escenaris, l’educació és la clau per ajudar els esculls de coral. Jason espera que la seua obra siga un crit d’atenció sobre els problemes que enfronten actualment els oceans, un pas més per la protecció i prosperitat dels esculls de coral.

sotamar3

El Museu Atlàntic és el primer museu d’art contemporani sota l’aigua a Europa i l’Oceà Atlàntic, composat per 300 escultures: per una part figures humanes que representen als veïns de la zona, i per l’altra la vida dels migrants que arriben en tapera a les costes espanyoles, incloent un d’un vaixell ple de refugiats que evoca la crisi migratòria d’Europa. El museu és part d’un projecte cultural que data de la dècada de 1960 i inspirat en la seva majoria per César Manrique, un artista que va convertir l’illa volcànica en el seu llenç. Aquelles estàtues sovint tallades a la roca de lava, s’han convertit en escultures de formigó resistents al pas del temps sota el mar. Tot el treball de Jason, té un estudi previ científic i marí molt profund, per respectar tots els éssers vius sota l’aigua i permetre que puguen conviure amb les seues escultures. Sempre amb l’objectiu de fer perdurar sota les profunditats de l’oceà la vida sobre la terra.

Part del projecte és mostrar la fragilitat humana. Al col·locar aquestes escultures dins l’enorme massa d’aigua veient com són engolides pel mar, espere que transmeten el missatge.

sotamar1Actualment està investigant portar el seu treball a l’Oceà Pacífic, a les aigües que envolten Austràlia i Nova Zelanda. Però, sobre de tot, està decidit a augmentar la consciència sobre la difícil situació dels esculls de coral i proporcionar informació de com els éssers humans poden ajudar en la seua conservació i perduració.

Des de que vaig vore un reportatge d’aquest Museu sota l’aigua, he volgut escriure al meu blog sobre aquest. No solament em va cridar l’atenció la creativitat i immensitat d’aquest escultor britànic, sinó especialment el seu positivisme i passió per la vida humana i marina, per la seua fragilitat, compartida d’alguna manera i per la creença de que aquesta pot sobreviure unida i conjuntament.

Encisada quan veig escultures prop del mar, aquest cop… tan a prop, endins… no naden, viuen, sobreviuen.

Agraïda quan trobe un artista que continua creient en l’ésser humà, i reflexa aquesta visió en la seua obra.


Nantes: seguint la línia verda

Triarem viatjar a la ciutat francesa de Nantes per atzar i ha resultat ser una ciutat increïble; una d’aquestes on et podries viure, la gent és amable, el lloc és acollidor i fàcil de conèixer i ara, a l’estiu, tota la ciutat es submergeix en una línia verda Le Voyage à Nantes.le voyage12 quilòmetres d’una línia verda pintada al terra reinventa la ciutat de Nantes en 40 etapes per descobrir: cultura, art, arquitectura, música… No hi ha pèrdua, tot és fàcil i tot s’ha de visitar.

He descobert tantes coses en aquests dies què no tinc clar que contar al blog… parlar-vos de la ciutat i dels edificis que la caracteritzen? mostrar-vos art urbà de pintura i escultura? contar-vos tota l’arquitectura moderna que es construeix a la vora del Loire? Faré una xicoteta barreja d’allò que més m’ha impactat i… potser un altre dia, en un altre post, seguiré parlant de Nantes.

Començaré pels edificis històrics més emblemàtics de la ciutat i que cal visitar:

El Châteua des Ducs de Bretagne, el darrer castell vora el LoireDucs Bretagne

La Cathedrale Saint-Pierre i Saint-Paul, edifici d’estil gòtic que va tardar 457 anys en construir-seCatedral

El passatge Pommeraye: una de les galeries més boniques d’Europa, una obra mestra arquitectònica del segle XIX. Pommeraye

Nantes és la ciutat on es fabriquen les gal·letes LU, a Le Lieu Unique. Aquesta antiga fàbrica que despuntava en el teixit industrial de la ciutat s’ha convertit en un espai d’exploració artística per donar-li de nou un ús a aquest edifici tan emblemàtic.Le lieu Unique

Nantes és la ciutat de Jules Verne, no solament al seu Museu, també hi trobes les seues aventures per tota la ciutat.Jules Verne

Les monumentals estructures situades en els móns inventats d’aquest autor, l’univers mecànic de Leonardo da Vinci i la història industrial de Nantes es fonen en Les Machines de l’Île, escultures urbanes accessibles al públic, un espai ple de creativitat i imaginació, ple de xiquets!Les machines IMG_20160805_151721915

Reconeguda com a Capital Verda d’Europa és una ciutat neta i plena d’espais verds i jardins, els jardins Des Plantes són un espai increïble i alhora ple d’imaginació, els jardiners creen veritables escultures d’art. Un dels principals jardins botànics de França.Les Plantes

I com no, el Barri de la Création, per arribar a aquest cal creuar la passarel·la Schoelcher, el primer pont amb pistons hidràulics situats en els seus pilars permetent que la part central conserve sempre la mateixa distància a la superfícies de l’aigua malgrat les marees i així la circulació dels vianants no es veu mai interrompuda.
passarela

Un barri amb formes urbanes i arquitectòniques modernes. El primer barri en el qual els grans noms de l’arquitectura han deixat petjada: Jean Nouvel, Nicolas Michelin, Christian de Portzamparc, Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal.arquitectura moderna IMG_20160810_193227106arquitectura moderna

I entre tots aquests, trobem LA FABRIQUE, un centre polivalent que difon totes les formes artístiques de música amplificades, creacions multimèdia i multidisciplinars. Espectacular per fora, amb streeet art a les seues façanes.La Fabrique

Hem caminat molt per la ciutat, sempre amb els ulls oberts i càmera en la mà… descobrint, fotografiant, captant… imatges com aquesta: mosaics pixel·lats de l’invasor de l’espai formen part del ventall d’street art, divertits i alhora simpàtics.

street art nantes IMG_20160805_190257995

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha tantes coses que contar, tant que he conegut i viscut… Nantes és una ciutat meravellosa, rica en art, història i arquitectura, rica en la gent que l’habita, rica en espais naturals i vida quotidiana. Llàstima no conèixer el francès per poder comunicar-nos millor però… mai no se sap, potser algun dia hi tornem… m’agradaria molt! I, com sempre, m’agradaria tornar a viatjar amb Jose, el meu company incansable de viatges i aventures pel món.

 


Imaginació: guerrilla marketing

D’un temps fins ara estic apassionant-me pel Guerrilla Màrqueting, un concepte de publicitat dissenyat d’una manera poc convencional i amb poc de pressupost. Amb un potencial d’imaginació enorme es dissenyen campanyes en carrers i llocs públics per atraure el màxim de públic.guerrilla3A diferència d’altres campanyes, aquestes utilitzen tècniques i pràctiques per establir un contacte directe amb els clients, Un dels objectius d’aquesta interacció és provocar una reacció emocional en els clients i aconseguir que la gent recorde les marques d’una manera diferent a com estan acostumats.  El repte de qualsevol campanya de màrqueting de Guerrilla és trobar el lloc i el moment adequat per fer l’operació sense involucrar-se en assumptes legals.guerrilla4Així arribem al concepte de street marketing: planificar, organitzar i executar l’operació. Els anunciants han d’identificar una idea única i creativa, integrar el missatge en l’operació de tal manera que la major part de l’audiència l’entenga, allò que anomenen efecte-missatge. Una part de la creació de l’street marketing es centra en l’enfocament psicològic: conèixer el comportament i les preferències dels clients. L’art al carrer és una activitat subversiva que porta amb si limitacions i riscos legals: la legalitat de l’ús de l’espai públic; la mobilització de productes i persones, i per descomptat la campanya encoberta.
guerrilla7guerrilla8L’estratègia de promoció de màrqueting de guerrilla va ser creada per Jav Conrad Levinson en el seu llibre Màrqueting de Guerrilla al 1984; inspirat per la guerra de guerrilles, una forma de guerra irregular que fa referència a xicotetes estratègies utilitzades per civils armats. Moltes d’aquestes tàctiques inclouen: emboscades, sabotatges, elements de sorpresa… i són utilitzades en la indústria del màrqueting.

Inventar noves formes de comunicació amb les pràctiques de comercialització al carrer, inspiració d’aquests artistes. La majoria d’aquestes campanyes tracten de colpejar al consumidor a un nivell més personal i memorable.
guerrilla2Cada dia trobe més exemples d’aquest tipus de publicitat “creativa”, i no deixe d’admirar quanta creativitat s’ha de destinar en aquestes campanyes; algunes no sempre resulten atraïents o inviten a la reflexió…guerrilla5

guerrilla8

guerrilla1El màrqueting de guerrilla s’ha demostrat en l’acció de treballar per a les xicotetes empreses de tot el món. Funciona perquè és fàcil d’entendre, fàcil d’implantar i escandalosament barat. Dóna a aquestes empreses un avantatge: certesa en un món incert, economitzar en un món d’alt preu, simplificar en un món complicat, i la consciència de màrqueting en un món desorientat.guerrilla10

 

 


Caminant per València (2)

Caminant per València va ser un dels posts d’aquest blog que vaig escriure amb la proposta d’anar afegint tot allò que podem descobrir i gaudir a la ciutat de València. No cal marxar de viatge per descobrir aspectes culturals molt interessants a prop nostre.

Hui parlaré del “Mercat de la Tapineria”, una proposta urbana que ha sabut vincular diverses places reproduint des del concepte islàmic al cristià, espais íntims acotats semblants a un centre comercial a l’aire lliure. Una explanada circumdada de vivendes amb un cinturó d’espais comercials. Els comerços no estan tancats: amplis aparadors interaccionen amb el carrer, evocant les antigues botigues que tenien més productes a l’exterior, aconseguint una espècie de teatre. La intenció ha estat recuperar la forma comercial del centre històric: les botigues d’un mateix gremi poden estar unides, això fa un major reclam per al client. No cal oblidar el conjunt de carrers que el formen: carrer de les Mantes, Cadirers, la Tapineria… tots eren carrers formats per gremis.

En l’actualitat s’ha fet una reforma de botigues que canvien cada quinze dies amb l’objectiu de despertar més interès, sorprendre, perquè en pocs dies tot canvia,; no saps el que et vas a trobar i això et fa més predisposat a la compra. La recuperació i remodelació de totes aquestes antigues botigues convertides ara en un espai modern i exclusiu.

En entrar al carrer, ens trobem una façana “espectacular”. Un mural pintant a la botiga vintage Shabby Chic, a la façana i al seu interior. Aquesta fotografia la vaig fer per la nit, amb un toc “antic” que deixa molt que desitjar del seu colorit real a la llum del dia.

mural carrer tapineria

Un mural és una imatge que usa com a suport un mur o paret. Ha estat un dels suports més usuals en la història de l’art, coneguem com a primeres pintures les rupestres a les coves del Paleolític, i no s’ha abandonat mai fins als nostres dies. Les seues característiques principals són: la Monumentalitat, no solament pel tamany de la paret sinó també per la composició de la imatge; i la Poliangulositat, que fa referència als distints punts de vista i tamanys del pla.

Aquest mural està pintat per l’empresa Murales Valencia, només he trobat la seua web http://www.muralesvalencia.com i enllaços a les xarxes socials on podem veure la seua trajectòria artística, molt recomanable.

Shabby Chic

Shabby Chic 2

Vos deixe l’enllaç del vídeo:

I ací vos compartesc la web del Mercat de la Tapineria, per si vos fa goig visitar-lo: http://www.mercadodetapineria.com/

Continuaré caminant per València i les meues petjades vos compartiran més coses interessants.


Publicitat creativa

La paraula advertising, o publicitat, és una forma de marqueting de comunicació utilitzat per a persuadir a una audiència cap algun tipus d’acció respecte a una oferta comercial, suport polític o ideològic. Les tècniques innovadores de publicitat van aparèixer a l’any 1920 gràcies a la publicitat del tabac a les campanyes d’Edwards Bernavs, considerat el fundador de la moderna Madison Avenue de la publicitat.

te

Els missatges publicitaris generen moltes reaccions en el públic al qual van dirigits ja que no solament mostren productes, sinó formes de vida. Les funcions de la publicitat són varies:

  • Econòmica: incentiva el consum per a absorbir la major producció que genera la innovació tecnològica
  • Substitutiva: en lloc de l’objecte real, mostra un missatge sobre les seues característiques
  • Finançadora: els ingressos publicitaris ajuden, o fins i tot, costegen per complet les despeses generades
  • Estereotipada: la publicitat influeix en la homogeneïtzació dels gustos del consumidor
  • Eliminadora de problemes: generalment la publicitat presenta un món alegre i situacions exòtiques que fan oblidar els problemes de la vida real
  • Creativa: els anuncis publicitaris s’han convertit en una branca més de la creació artística

bus

Un bon anunci ha de fer sentir incòmode a qui el contempla. Armando Testa

Per a que un missatge publicitari tinga eficàcia, hi ha que estudiar el mitjà a través del qual es transmet i el públic al qual va destinat. En un anunci imprès es juga amb la forma, el color o la distribució de l’espai, mentre que a la ràdio o televisió tenen importància els efectes sonors, la música i el to de veu. La publicitat utilitza recursos publicitaris, generalment basats en l’ús de les imatges, Textos i eslògans (en moviment o estàtics); i és difosa entre els consumidors mitjançant els distints medis de comunicació on els recursos s’adapten a diverses formes d’expressió.

nobeure

És un món apassionant i ple de CREATIVITAT, admirables els dissenyadors i creatius que cerquen la manera d’atreure l’atenció cap a un missatge gràfic que veurem durant un temps determinat, que ens ha de produir un efecte determinat i, també potser, una posterior acció.

adidas

ariel

La publicitat és comunicació privada planificada amb la finalitat d’una informació, persuasió i orientació de decisions econòmicament eficaces. Otto Walter Haseloff

publi5

 La publicitat és la major forma d’art del segle 20. Herbert Marshall Mcluhan

…al menys a mi personalment m’apassiona!

nivea


Roadsworth: humor en un llenç d’asfalt

Roadsworth és el nom de l’artista de graffiti Peter Gibson, nascut a Toronto. Perfecta complicitat entre l’artista i la ciutat de Mont-real, pintant aquí i allà: a les voreres, als carrers. Símbols inesperats sobre l’espai urbà. Elements de vida silvestre i humor sobre un llenç d’asfalt.

Va començar a redecorar els carrers de Mont-real després de l’atemptat de les Torres Bessones del 2001. Estava convençut que el negoci del petroli i tot el que l’envolta és el motiu de moltes de les desgràcies que passen al món. D’aquesta manera amb sprays i plantilles va començar a pintar pels carrers. Els seus treballs inicials anaven dirigits contra la cultura de l’automòbil i la dependència del petroli. Volia atreure l’atenció universal sobre la cultura del cotxe.

El seu treball va ser provocat per l’activisme, primer va començar a pintar símbols de bicicletes als carrers com a protesta per demanar més carrils-bici. En aquest procés, va descobrir una causa encara més gran dins de si mateix, una motivació artística que el va portar a crear una àmplia gamma de peces que qüestionaven la mundanitat del paisatge urbà.

roadsworth1

Peter crea les seues obres mitjançant la modificació i addició d’elements ja existents als carrers, com les línies i marques a les carreters i les ombres creades per una reixa, per afegir la diversió visual inesperada a un ambient.

roadsworth2

 

roadsworth3

Sempre havia mantingut l’anonimat fins que en 2004 va ser detingut mentre estava realitzant un dels seus treballs. Va ser arrestat i acusat de més de 50 càrrecs de vandalisme. L’arrest i el rebombori que el varen succeir, li varen donar més fama i va passar d’artista perseguit a ser comissionat pel govern i alguns particulars. Des d’aleshores, Roadsworth ha creat obres per als municipis, exposicions i festivals d’art arreu del món.

roadsworth4Ací vos deixe un vídeo document de la seua obra:

I no deixeu de visitar la seua web: http://roadsworth.com/home/


I color, color, i vida

I color, color, i vida…

Quan vaig llegir aquesta frase en una postal de Henri Matisse que vaig rebre, em vaig decidir a escriure en el blog sobre el COLOR. Darrerament estic apassionant-me pel COLOR, busque incansable fotografies plenes de colors, m’embriaguen, m’agraden i em fan feliç. No és un color concret, són tots els colors alhora.

El COLOR és una sensació que produeixen els raigs lluminosos en els òrgans visuals i que es interpretada en el cervell. Es tracta d’un fenomen físic-químic on cada color depen de la longitud d’onda.

El color té una dimensió psicològica i juga un paper important en la nostra vida, en la nostra història i esta present en tot allò que fem. Els colors afecten directament a les emocions i als estats d’ànim; ens poden ajudar a mantenir l’equilibri físic i emocional, per aquest motiu és important saber com ens afecten i, en alguns moments, com poden millorar el nostre estat d’ànim. Les associacions simbòliques dels colors vénen determinades per reaccions emocionals de la nostra educació i cultura.

LLAPIS

No solament cada color té un significat concret sinó que a més la nostra exposició davant aquest ens produeix una reacció i una emoció determinada. Hi ha molts i diversos exemples: els dissenyadors i venedors busquen una reacció particular amb l’ús d’un color específic tant en productes que es venen, ambients, edificis, espais…; a l’hora de prendre medicaments també hi ha una reacció curiosa per part del pacient, hi ha estudis que diuen que el color del medicament influeix en l’efecte de qui els pren; o el color dels joguets afecta al comportament dels xiquets. També hi ha unes preferències cromàtiques pròpies de l’edat, sexe, lloc de residència o d’origen. Els consumidors més joves escullen colors més vius; les persones grans prefereixen colors clars i senzills. Els homes prefereixen combinacions cromàtiques monocromes, preferentment blaus i marros, mentre que les dones prefereixen colors més elaborats. Però sempre la manera en que un color és percebut depèn de l’estat d’ànim del que mira i de les seves preferències personals.

El color és el lloc on el nostre cervell i l’univers es troben (Paul Klee)

El color és tot. Quan el color és correcte, la forma és correcta (Marc Chagall)

El color transmet i tradueix l’emoció (Kandinsky)

El color, més encara que el dibuix, és un mitjà de lliberació (Matisse)

El color en la pintura és com l’entusiasme en la vida (Van Gogh)

Un consell: ompliu de color cada un dels vostres dies: color en la vostra casa, en la roba, en la feina, al damunt… mireu els colors de la natura i de tot el que vos envolta quan viviu. Busqueu el color en els altres, afegiu-lo als vostres colors… i tanqueu els ulls (com fem alguns quan mirem) i ompliu-vos.

Ací vos deixe unes imatges que m’agraden molt amb MOLTS COLORS… colors de coses quotidianes, de les que tenim tots els dies al voltant, colors vius, plens de llum…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


Caminant per València amb Henry Moore

Caminant per València m’he trobat a Henry Moore, set escultures d’aquest artista enmig de la plaça de l’Ajuntament de la ciutat.

L’exposició “Henry Moore, Art al carrer” ens mostra 7 escultures monumentals de bronze realitzades entre 1960 i 1982 que mostren la fascinació per la figura recolzada i els temes sobre “mare i fill”, l’exploració de la relació entre la figura humana i el paisatge, tan urbà com rural, la tensió entre naturalitat i abstracció, o la transformació dels objectes naturals en formes escultòriques.

Ja he parlat, en aquest blog, de Henry Moore, artista que no segueix cap corrent sinó que cerca un camí propi basat en l’observació de la natura, el paisatge i la figura humana. M’agrada molt i ara he tingut el plaer de veure’l enmig de la ciutat, de palpar la seua obra, d’endinsar-me en les corbes de bronze de les seues figures.

Ser artista és creure en la vida

2014-04-12 20.48.11

La figura reclinada ha esdevingut la signatura de Moore. L’exploració de Moore d’aquesta forma, sota la influència de la figura tolteca-maia que havia conegut a Louvre, el va portar a incrementar l’abstracció mentre se centrava cap a l’experimentació amb els elements de disseny. Les figures reclinades inicials de Moore tracten principalment la massa, mentre que les posteriors contrasten els elements sòlids de l’escultura amb l’espai, no només al voltant d’ells sinó també a través d’ells, ja que solen tenir diverses obertures. Les figures inicials van ser perforades d’una manera convencional, a través de les extremitats doblegades, separades i unides de nou amb el cos; les últimes, més abstractes, sovint són atravessades per forats directament a través del cos, de manera que Moore explora i alterna formes enconcaves i convexes.

Tot l’art ha de tenir un cert misteri i hauria de fer preguntes a l’espectador. Donar a una escultura o a un dibuix un títol massa explícit li treu part d’aquest misteri perquè l’espectador passa al següent objecte sense fer cap esforç per reflexionar sobre el significat del que acaba de veure. Tots pensen que ja l’han vist però, en realitat, no és així.

Aquestes paraules del Moore defineixen el significat de la seua obra sense nom, amb el desig de que els espectadors puguen moure’s al seu voltant, mirant a través dels espais oberts.

2014-04-05 22.18.23

Mentre caminàvem al voltant de les escultures, ens vam trobar un grup de joves… Un d’ells feia mofa de l’obra de Moore, i vas ser aleshores quan els vaig explicar el sentit d’aquestes obres i també el seu valor econòmic. Moore és, després de Francis Bacon, l’artista britànic més car del segle XX, una de les seves figures reclinades es va vendre per quasi 20 milions de lliures.

Aprofiteu aquesta ocasió per visitar i conèixer aquestes escultures. Art al carrer, a l’aire lliure, de dia o de nit…

Vos la recomane!


Agustina Guerrero: coses en comú

Seas como seas, de donde seas, tenemos tantas cosas en común las mujeres que no te lo puedes llegar a imaginar. Somos muy parecidas es lo que puedo decir.. .” Agustina Guerrero

Fa molt de temps vaig trobar aquest il·lustració, em va agradar des del primer moment perquè em sentia reflexada… era com jo! i la vaig convertir en un “tòtem” per a mi, la mirava cada cop que perdia les ganes de continuar dibuixant, dissenyant, creant… Només hi havia una signatura, un nom i una frase. I me la vaig guardar. Fa pocs mesos la vaig retrobar a internet i vaig investigar sobre ella: Agus – de la meua vinyeta – és AGUSTINA GUERRERO.

peramoralart

Agustina Guerrero LLorens, originària d’un poblet d’Argentina, considera que el seu pensament és el reflex del lloc on va nàixer, és dissenyadora gràfica i il·lustradora amb estudis en Argentina i Barcelona. Les seues il·lustracions, que en un primer moment semblen molt dolces, són alhora sarcàstiques i humorístiques, aspecte que la diferencia d’altres projectes; en les seues vinyetes es pot apreciar la netedat en la forma i la línia que generalment prevaleix sobre el color blau cel. Ella mateixa defineix així el procés de dibuixar:

El proceso es más o menos siempre el mismo. Mi casa tiene libretas por todos los rincones, en dónde apunto las ideas que surgen de casualidad. Luego hago los primeros trazos a lápiz, para que no se me olvide. Una vez que empiezo a pasarlo a limpio siempre la idea inicial tiene algunas modificaciones. El proceso es lo más divertido, porque “robo” situaciones de mi vida personal. Y verla luego en una viñeta es maravilloso!

Mi mayor reto , creo que ya lo superé, yo siempre fuí bastante miedosa a mi me ayudó bastante ahora que la gente pueda valorar lo que hago porque generalmente suelo coincidir con bastantes ilustradores, con la gente que diseña y uno nunca puedes ser objetivo con lo que haces y siempre te pones en un peldaño inferior al menos a mi me pasa cuando no sé si lo que hago es bueno, es malo, si está bien o no y el reto era superarlo, era superar el miedo a mostrar mi trabajo, era superar el miedo a aceptar que era algo que a mi me gustaba y ahora me ayudó esto de que yo ya he hecho todo tan grande y que a la gente la hace reir, que se ría eso ayuda a que tengas ganas de seguir.

9b5a12d42f5766e0df9dc994e8382798

Informació: Avemagazine.com

gine

Si aquestes il·lustracions vos han fet riure, com ella pretén, os anime a visitar el seu blog: http://guerreroagustina.blogspot.com.es/ ho passareu genial.

Felicitats Agustina Guerrero!


What am I now?… en anglès

El camp del disseny s’ha traslladat, d’un temps fins ara, a una nomenclatura anglesa que defineix cadascuna de les nostres tasques. En l’actualitat no es pot buscar feina de disseny en la nostra llengua, hem de definir-nos i presentar-nos mitjançant nous conceptes; conceptes que, la majoria de vegades, les empreses desconeixen però utilitzen en les seues ofertes de treball. Ja no serveix tindre imaginació, creativitat, coneixements del color, la forma, programes informàtics i de disseny, comunicació verbal i digital… ara ens cal aprendre i utilitzar la nomenclatura anglesa.

Hui em presentaré utilitzant  i definint aquests conceptes, que formen part de la meua formació, la meua experiència laboral, els meus coneixements i aquelles tasques creatives que em fan feliç.

INTERIOR DESIGNER

El disseny interior és la disciplina projectual involucrada en el procés de formar l’experiència l’espai interior, amb la manipulació del volum espacial així com el tractament superficial. No s’ha de confondre amb la decoració interior, el disseny interior indaga en aspectes de la psicologia ambiental, l’arquitectura, i del disseny de producte, a més de la decoració tradicional. Un dissenyador d’interior o d’interiors, és un professional qualificat dins del camp del disseny interior o qui dissenya interiors d’ofici com a part del seu treball. El disseny interior és una pràctica creativa que analitza la informació programàtica, estableix una adreça conceptual, refina l’adreça del disseny, i elabora documents gràfics de comunicació i de construcció.

INTERIORISME EN VIVENDA

DISSENY INTERIORISME

GRAPHIC DESIGNER

El disseny gràfic és l’art de la comunicació, l’estilització i la resolució de problemes a través de l’ús del tipus i de la imatge. El camp també és sovint erròniament anomenat Comunicació Visual o Disseny de la comunicació, a causa de les habilitats implicades superposades. Els dissenyadors gràfics utilitzen diversos mètodes per crear i combinar paraules, símbols i imatges per crear una representació visual d’idees i missatges. Un dissenyador gràfic pot utilitzar una combinació de la topografia, arts visuals i disseny de pàgines, tècniques per produir un resultat final. El disseny gràfic sovint es refereix tant al procés (disseny) pel qual es crea la comunicació i els productes (dissenys) que es generen.

disseny OUTLET SILLA

imatge corporativa CORMEGLASS

SOCIAL MEDIA MANAGER

És la figura responsable de sostindre, acrecentar i defensar les relacions de l’empresa amb els seus clients en l’àmbit digital. Es tracta d’un guia cap a la comunicació 2.0 efectiva. La seua tasca consisteix en dissenyar l’estratègia, analitzar i interpretar resultats i actuar en funció d’aquests. La principal diferència amb el COMMUNITY MANAGER és que aquest últim és qui executa l’estratègia dissenyada pel social media manager.

xarxes socials MOV&MENT

http://isabeljulve.blogspot.com.es/

COMMUNITY MANAGER

És el responsable de la comunitat virtual, digital, en linea o d’internet, què actua com auditor de la marca en els medis socials. Així, és la persona encarregada de sostindre, potenciar i, d’alguna manera, defendre les relacions de l’empresa amb els seus clients en l’àmbit digital, gràcies a les necessitats i plantejaments estratègics de l’organització i els interessos dels clients. És la persona encarregada de crear, gestionar i dinamitzar una comunitat d’usuaris en Internet amb independència de la plataforma que utilitzen. Ha de tindre coneixements d’aquesta, a més ser un bon redactor de textos que motiven i moure a l’acció de la comunitat.

WINDOW-DRESSING

Un aparador, és l’espai situat en la façana dels establiments comercials destinat a exhibir, darrere un vidre, una mostra dels productes o serveis que s’ofereixen en l’interior. L’aparador contribueix tant a la venta com a la bona imatge de l’establiment. L’aparadorisme és l’art de presentar, de forma adecuada, combinant objectes i materials, els productes; i un conjunt de tècniques aplicades al disseny i muntatge dels aparadors. L’aparador és el venedor silenciós d’un establiment; un element esencial i el vehicle principal de la comunicació entre un punt de venta i els seus clients; el lloc on el client, per primera vegada, entra en contacte visual amb el producte.

Aparador EL TALLER DE KARMEN

VISUAL MERCHANDISING

És el “Marketing en el punt de Venta” i com una ferramenta del Marketing Directe, s’aplica a qualsevol negoci, bens i serveis. La presentació visual organitza i disposa l’exhibició del producte, en les millors condicions tant físiques com psicològiques, per facilitar les compres als clients. El Visual Merchandising permet presentar el producte d’una manera informativa i funcional, guiant al client a través d’una atmosfera càlida i amistosa. Els seus objectius bàsics són: cridar l’atenció, dirigir al client cap al producte, i facilitar l’acció de compra.

BOTIGA TEJIDOS MARIOLA

Aquests són alguns, els principals, però hi ha tantes paraules que em defineixen!


My Dog Sighs: l’art de reciclar, l’art de regalar

My-Dog-Sighs-5

Al·lucinada amb aquesta imatge, al·lucinada en conèixer com es fa, el seu creador i el perquè de fer-la.

Des de fa deu anys, cada divendres, l’artista anglès conegut com My Dog Sighs (Portsmouth, Regne Unit) deixa peces reciclades pels carrers per a que els vianants les puguen veure, les agafen i les porten a les seues cases.  Així neix l’Art Divendres gratuït que promou la idea de deixar l’art al carrer. Una opció inusual de l’art amb el desig d’interactuar amb el públic sense causar danys permanents a la propietat pública i privada. Aquesta obra transitòria no té a veure amb la permanència o l’audiència de masses, sinó amb un bell desig de comunicar-se en silenci amb un sol participant.

L’artista treballa amb llaunes aixafades que una vegada van ser utilitzades per a l’emmagatzematge d’aliments. Les llaunes són un format inusual per a un llenç però esdevenen els caps dels seus personatges juganers amb l’addició de rostres expressius i gotes de rosada d’aigua, arribant a transformar-se en petites obres d’art. Per què les llaunes? En reciclar materials ja perduts i abandonats, la llauna afegeix una capa d’humanitat i fragilitat fent-se ressò del moment solitari en el qual el “cercador” descobreix aquesta ànima perduda.

mydogsighs2

 

mydogsighs3

My-Dog-Sighs-1-600x564

 

Vos deixe aquest vídeo on es mostra tot el procés creatiu i alhora amb un toc divertit.

 

 


Imaginació publicitària al carrer

Tinc una passió especial per el món de la publicitat. Ja he parlat al meu blog, en altres ocasions, sobre aquesta, però hui faré menció sobre les tanques publicitàries. Una tanca publicitària és un suport pla sobre el qual es fixen cartells publicitaris. Les tanques s’han convertit en part habitual del paisatge urbà i interurbà presentant un anunci o missatge publicitari.  Les tanques són la forma més comuna de la publicitat a l’aire lliure, i les agències de publicitat estan constantment pensant en dissenys innovadors i maneres noves d’utilitzar-les per captar l’atenció d’un públic objectiu.

La publicitat exterior constitueix un valuós complement a les campanyes de publicitat llençades en altres mitjans de comunicació, és un bon recordatori i un important reforç d’aquestes. Llevat de recintes tancats, aquesta publicitat és un medi actiu les 24 hores del dia i pot arribar a molts segments diferents de la població; però és un medi limitat, un IMPACTE VISUAL del moment i no sempre es pot ubicar en el lloc correcte ni definir clarament el seu missatge.
Mireu aquestes, innovadores i molt originals!

heineken

absoultny

lightbulb

Aquesta última que detecta el públic present i proper, és semblant a l’últim invent en marketing: les tanques oloroses realitzades amb perfums o detergents. Cada tanca compta amb un dispositiu intern que emet la fragància, vaporitzat en alguns models, només si una cèl·lula fotoelèctrica detecta que hi ha públic present. Se suposa que aquesta tècnica augmenta la memorització de marca produint notables increments de vendes.

hatdropped

Abans he definit la tanca com un suport pla, però com heu vist a les imatges, ha deixat de ser un espai vertical pla i passa a tindre volum i accessoris que la fan més cridanera i original. Admirable la creativitat d’aquests publicitaris i publicitàries i la feina que realitzen, cal afegir que “impacte visual” sí que en tenen, sí.

levis

valla17


Escultures úniques (XI)

sneaker-tectonics

Fa uns dies vaig trobar aquesta escultura increïble, un dels projectes del dissenyador i il·lustrador anglès CHRISTIAN LABROOY realitzat amb acer inoxidable, vidre, formigó i fusta . L’Sneaker tectònica és una escultura d’escala monumental en 3D de més de 13 pisos d’altura que representa enormes sabatilles apilades; la composició barreja tres grans marques internacionals, representant, quasi fidelment, tres models existents en el mercat. Molt poques vegades el calçat te el mateix magnetisme en l’arquitectura, però en aquesta obra veiem precisament això.

El treball arquitectònic de Chris LaBrooy, especialista en el treball i disseny en 3D, l’us de las textures, el joc amb les tipografies y les formes realistes, està inspirat, en ocasions, per l’arquitecte Frank Gehry: un dels arquitectes contemporanis que considera que l’Arquitectura és un art, en el sentit que un cop acabat un edifici, aquest ha de ser una obra d’art, com si fos una escultura. Per a acostar-se cada vegada més a aquest ideal, Gehry ha anat treballant als seus successius projectes en aquesta direcció.  Els seus dissenys no són fàcils de valorar per a l’observador inexpert, atès que una bona part de la qualitat de disseny es troba en el joc de volums i en els materials emprats a les façanes, preferentment el metall, on no és fàcil reconèixer l’harmonia i el disseny estructural.

.

altra perspectiva

Ací vos mostre altre treball de LaBrooy. Apassionada, com sóc, de la Bauhaus… no m’he pogut resistir:

bauhaus

Si voleu conèixer un poc més sobre Labrooy, visiteu la seua web: http://www.chrislabrooy.com/. És molt interessant i trobareu dissenys increïbles! Espere que vos agrade.

 


Seure o mirar?

És una cadira? aquesta pregunta ens la fem sovint en veure imatges com aquesta…

Philipp Aduatz

Ho és.

Una cadira és un moble on pot seure una persona, generalment amb respatller però sense braços.

cadira5

Des de la famosa cadira BARCELONA, dissenyada per Ludwig Mies van der Rohe, a l’any 1929, que va trencar amb els arquetips del disseny de mobiliari, el disseny industrial de cadires s’ha convertit en un autèntic repte i debat “seure o mirar?”. Em meravelle en pensar en quina gran quantitat d’imaginació i creativitat que s’ha de tindre per dissenyar un objecte tant quotidià i alhora tant diferent. Mantenint les estructures ergonòmiques i la normativa existent, es llença tot un ventall d’idees i possibilitats…

Tots interaccionem amb LA CADIRA i tots l’usem diverses vegades durant el dia, principalment per treballar i per menjar. És un objecte que ens parla de forma clara del nivell d’una societat i en la seua història podem llegir la història del disseny industrial. Per aquest motiu, la cadira ens mostra el disseny industrial en la seua màxima expressió: ergonomia, funció, comunicació, tecnologia, cultura, materials, experimentació, processos, acabats, innovació… tot interacciona en el disseny d’una peça com aquesta plena de recursos comunicatius.

Kana Nakanishi, Japó

The-Möbius-Chair-by-Frans-Schrofer2

dorian

clear1

No solament els recursos comunicatius, juntament amb el disseny de la CADIRA s’hi afegeix la seua funcionalitat, mobilitat, facilitat… exemples com aquests són realment extraordinaris, mireu:

cadira4

cadira1

Així… la majoria de vegades, malgrat ja sabeu que sóc de les que seu, m’agrada molt MIRAR-LESatentament, com si d’una obra d’art es tractara… o es tracta, imaginant qui imagina, buscant d’on ve la idea i on va. Funcionalitat? Originalitat? Optimització de recursos econòmics? Art? Em faig tantes preguntes cada vegada que veig una imatge o una cadira com aquesta. Siga com siga, la fantasia, l’emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent.

I acabant aquestes notes sobre el disseny de cadires, afegiré una d’empreses i dissenyadors valencians que tenim ben prop, a Alaquàs.

New-Ronda-Andreu-World


Clay Motion: animació en plastilina

Aquest mes he tingut el plaer de visitar l’exposició ” Stop Motion don’t Stop” al MUVIM, què ens mostra l’obra dels creadors valencians: CLAY ANIMATION, POTENS PLASTIANIMATION, i CONFLICTIVOS PRODUCCIONS.

L’Stop-motion és una tècnica d’animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d’un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l’objecte es moga. Generalment es denominen animacions d’stop motion a totes aquelles que no són realitzades ni amb dibuixos, ni tampoc creades completament dins l’ordinador; sinó que han sigut creades prenent imatges de la realitat. Així doncs, l’stop motion es fa servir per a produïr moviments animats de qualsevol objecte. En aquesta exposició trobarem l’animació amb plastilina o amb objectes mal·leables, una variació de l’stop-motion que s’anomena Clay Motion. Aquest tipus d’animació és quasi tan antiga com el cine, la primera creació data del 1902.

Exp Stop motion don't stop

L’exposició m’ha agradat moltíssim. És molt curiós i fascinant veure com es realitza, pas a pas, aquesta tècnica: des dels esbossos en dibuixos, les maquetes impressionants que s’utilitzen, tot tipus de personatges articulats i animats amb desenes de boques, ulls, mans… que donen vida a cada personatge; fins la producció de la Clay Animation “en viu”, mirant com professionals la realitzen en la sala de l’exposició. També m’ha cridat molt l’atenció descobrir que aquestes tres produccions són valencianes i són conegudes arreu del món. És a València on al final dels anys vuitanta sorgeixen la il·lusió, els professionals i, poc després, les productores que durant anys copen la major part de les produccions, els premis i el reconeixement.

Si teniu temps, vos recomane visitar-la… però millor aneu entre setmana, els xiquets i xiquetes l’omplen els dissabtes i diumenges.

Des del meu blog: un aplaudiment per als creadors i creatius valencians!

CLAY-ANIMATION

conflictivos productions


La Tipografia

Ahir vaig anar a una exposició molt interessant, en el MUVIM de València, sobre TIPOGRAFIA. S’entén per Tipografia l’art o ciència que tracta el tema de les lletres, números i símbols d’un text imprès, el seu disseny, la seua forma, el seu tamany i les relacions visuals que s’estableixen entre ells. També es designa al disseny i classificació dels tipus (lletres) i les fonts (families de lletres amb característiques comunes), així com al disseny de caràcters unificats per propietat visuals uniformes.

És l’art de disposar correctament el material per imprimir, d’acord amb un propòsit específic: el de colocar les lletres, repartir l’espai i organitzar els tipus per tal de donar la màxima ajuda al lector, en la comprensió del text escrit verbalment. Stanley Morison.

El Type Directors Club de Nova York és la principal organització internacional que té com objectiu promoure l’excel·lència en la tipografia, tant en forma impresa com en pantalla. Fundada el 1946 per alguns dels professionals més importants del sector. Des de 1950 realitza un concurs anual per a la millor tipografia o l’ús d’aquesta en el disseny gràfic.    L’exposició “58 THE ANNUAL OF THE DIRECTORS CLUB/ El millor disseny tipogràfic mundial“, ens mostra aquest darrer concurs.

tdc1

tdc2Possiblement no ens adonem de la importància de la TIPOGRAFIA, l’utilitzem cada dia, la trobem per tot arreu i és un aspecte fonamental en el disseny gràfic. Ens hem preguntat alguna vegada: qui ha inventat un tipus de lletra? com es fa?… utilitzem sovint fonts al nostre ordinador però… d’on provenen?

La resposta: d’un o una dissenyadora CREATIVA. A més del seu component significatiu, cada lletra d’una paraula es per sí mateixa un element gràfic, que aporta riquesa i bellesa a la composició final; per això, l’aspecte visual de cadascuna de les lletres que formen els textos duna composició gràfica es molt important. El dissenyador gràfic ha d’usar les lletres d’una composició tant per a comunicar idees com per a configurar l’aspecte visual d’aquesta, ha de conèixer a fons els diferents tipus existents i les seves propietats, coneixements que s’agrupen en la ciència o l’art de la tipografia.

El Type Directors Club de Nova York és un dels principals organismes que busca i premia a aquests creatius. Per si vos és d’interès fer una ullada a la seua web: http://www.tdc.org.

Ací vos deixe una tipografia que tots coneguem: LA COMIC SANS, i com es va crear, amb paraules del seu dissenyador

COMICSANS

I vos penge un graciós vídeo sobre fonts tipogràfiques, aquelles que no s’han d’utilitzar (entre elles, la Comic Sans, un punt simpàtic a la meua ressenya)

La tipografia forma part de la meua vida com dissenyadora. L’exposició m’ha permès veure treballs excel·lents sobre noves fonts i com usar-les correctament. Vos recomane, si esteu interessats en aquest món, que aneu a veure-la.


Merchandising o la presentació del producte

El merchandising és el conjunt d’estudis o tècniques comercials que permeten presentar el producte o servei en les millors condicions, tant físiques com psicològiques, al consumidor final. Contra una presentació passiva, es realitza una presentació activa d’aquest utilitzant una amplia varietat de mecanismes que el fan més atractiu: col·locació, presentació… El merchandising inclou tota activitat desenvolupada en un punt de venta, i el seu objectiu és cridar l’atenció, dirigir el client cap al producte i facilitar l’acció de compra.

També es defineix el Merchandising com l’aplicació de les cinc “right”: tindre el producte adequat  en la quantitat adequada, al preu adequat, en el moment adequat i en el lloc adequat. Tots els elements d’un comerç tenen el seu propi missatge individual;  si aquests elements es convinen adequadament, el missatge serà net i perceptible.

Com cridem l’atenció? hi ha moltes i diverses maneres, ací teniu algunes molt originals…

retail

biciclet 

Forma part del Merchandising l’aparador o el que es coneix com “window design“? No és, també, una manera de presentar el producte o només desitja captar l’atenció del vianant? L’aparador és el primer reclam de l’establiment, l’espai on el client, per primera vegada, entra en contacte visual amb el producte. Tant el Merchandising com, a un temps, l’aparador reben el nom del “venedor silenciós” d’un establiment.  Substitueixen totes aquestes tècniques de presentació i venta, al venedor i venedora? Aquest és un debat interessant sobre el qual ja s’hi parla: en l’actualitat ens estem acostumant (i ens agrada) a realitzar compres “en solitari”, el merchandising afavoreix aquest tipus de compra? Siga com siga, és el disseny el qual ocupa aquest espai al blog, i és admirable la CREATIVITAT que aporten els i les dissenyadores: quina gran quantitat d’imaginació fa falta per realitzar totes aquestes tècniques tant canviants i actives als comerços!

Hui aprofite per publicar alguns aparadors d’arreu del món que he anat recopilant als meus arxius, i donar les gràcies a les persones que, recordant-me allà on viatgen, em fotografien i m’envien aquells que troben interessants.


21 de setembre: dia internacional de la PAU

Les guerres neixen en la ment dels homes, és la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau (preàmbul de la Constitució de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, 1945)

La cultura de pau és defineix com un conjunt de «valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l’ésser humà i a la seva dignitat i que posen en primer pla als drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l’adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col·lectius i les persones».

Arreu del món s’alcen escultures, monuments, edificis arquitectònics, pintures… obres d’artistes que creen PER LA PAU.  Ací vos deixe algunes d’aquestes creacions, esposades a l’aire lliure, davant l’ull de l’espectador i espectadora, reivindicant el dret fonamental de tot ésser humà. És trist que, en l’actualitat, encara continuen aixecant-se obres amb aquesta finalitat.


Hundertwasser i l’arbre inquilí

Friedrich Stowasser (Viena 1928-2000) més conegut amb el nom de FRIEDENSREICH  HUNDERTWASSER, nom escollit per ell mateix i que es tradueix com “regne de pau amb molta aigua (cent gotes…)”, és un escultor, pintor i dissenyador d’edificis cosmopolita i pacifista. Des de molt xicotet mostra una hipersensibilitat pel seu voltant: la naturalesa és la realitat suprema, la font de l’harmonia universal, el seu immens respecte per la natura molt aviat va despertar en ell el desig de protegir-la contra els atacs fets per l’home i la indústria sobre aquesta.

Partint del gran colorit de les seves pintures, actualment és molt conegut pels seus dissenys arquitectònics revolucionaris, incorporant característiques naturals als paisatges, mitjançant l’ús de formes irregulars en els edificis que va dissenyar. Va sentir que l’arquitectura estàndard no podia denominar-se com art i declarà que el disseny de qualsevol edifici havia d’estar influenciat per l’estètica de cadascun dels seus habitants. Va dissenyar exemplars projectes arquitectònics, lluitant contra el racionalisme de l’arquitectura, on la finestra  i els inquilins arbre-existents, així com els sòls irregulars, els boscos en els sostres i la vegetació espontània reemplaçaven la monotonia per la varietat, la irregularitat i qualsevol obstacle de la bellesa.

Your window right — your tree duty: plantar arbres en entorns urbans hauria de ser obligatori.

La progressió és retrocés i el retrocés es converteix en progressió.

Animeu-vos a visitar la seua web: http://www.hundertwasser.at/index_en.php


Arquitectura esportiva

Fa anys vaig descobrir i practicar l’escalada. Un esport que desconeixia però que em va apassionar des del primer moment. Un esforç físic recompensat cada metre que ascendeixes, un esforç físic i mental per adonar-te “què pots fer-ho”. Vaig fer escalada a espais naturals i enmig de la muntanya, també en rocòdroms propers.
Els Rocòdroms i Boulders són instal.lacions, normalment artificials, concebudes per l’entrenament de l’escalada. Estan construïts sobre una paret d’obra (formigó o maons), fibra de vidre, fusta, etc., que són recobertes de presses artificials. Se’ls hi pot donar diferents formes, construïts només amb parets rectes o fent parets amb diferents angles de inclinació, fins i tot sostres, això conjuntament amb la grandària i distribució de las presses determinarà el grau de dificultat.

Aquest mes he descobert algunes parets d’escalada realment increïbles, dissenyades per gaudir d’aquest esport enmig de qualsevol espai a l’aire lliure. La primera que vos presente, anomenada EXCALIBUR, ha estat construïda a Groningen, Països Baixos, amb 121 metres d’alçada, és la paret d’escalada més alta del món. Inspirada en la llegenda del regne de Camelot evocant la famosa espasa clavada al terra.

A la ciutat d’Amsterdam, dissenyada sobre una planta de tractament d’aigües residuals, trobem una paret d’escalada, de 42 metres d’alçada, que aprofita al màxim les característiques estructurals de l’edifici donant-li una nova funcionalitat: una proposta per a escalada indoor i activitats d’oci i temps lliure

A les illes Balears hi trobem aquest rocodrom amb forma de vaixell, amb 3 metres d’alt i 18 metres de llarg. L’estructura té una superfície de 140 metres quadrats.

Aquests són alguns dels exemples que podem trobar arreu del món, hi ha molts més i també més interessants. Vos convide a enviar-me ressenyes si en trobeu algun, m’agradaria molt anar afegint-los al blog.


Cuando la cocina es ARTE

Yo tengo la sensación de que detrás de ofrecer un plato nuevo en tu carta, un plato pensado, medido, afinado, ensayado, organizado para que salga siempre igual, pasas por el mismo sufrimiento y el mismo rigor de trabajo que un artista cuando presenta su obra. Por lo tanto, ese sufrimiento, ese esperar la respuesta del que recibe, es lo que hace de la cocina un arte. (Carme Ruscalleda)

Es la primera vez que hablo de COCINA en este blog, de la COCINA CREATIVA, del arte de idear, imaginar, crear y presentar un plato de comida. Aunque no soy persona comedora, me enamora ver la forma en que, grandes cocineros, dan forma a sus platos entre texturas y colores.

En la historia del arte aparece una íntima conexión entre los alimentos y la gastronomía. Por un lado, los artistas que en algún momento utilizaron la comida como elemento de representación visual. Por otro, los que se valieron de ella como herramienta de ruptura. Igual que del impresionismo se pasó al cubismo, la nouvelle cousine da paso a la cocina de vanguardia. La cocina ha topado con los mismos retos que en su día encontraron pintores como Van Gogh o Kandinsky. Ferrán Adrià, Carme Ruscalleda, Juan Mari Arzak, Martín Berasategui, Santi Santamaría, Joan Roca i Fontané, Paul Bocuse, Roger Vergé, Michel Bras, René Redzepi… son algunos de los muchos creativos que hacen referencia a la conexión existente entre el arte y la cocina en su desarrollo y evolución. Disfrutar de la textura de una mousse de chocolate puede ser tan increíble como observar las manzanas de Paul Cézanne. O la perfección de una tortilla de papas puede fascinar tanto como el David de Miguel Angel. La belleza de lo que comemos viene del gusto y del olfato; comparte con las artes visuales la vista, el tacto y el oído, y al mismo tiempo muchas personas viven en un restaurante sensaciones similares a las que pueden experimentar en un museo.

Para mediados del XX, surgen las corrientes de arte conceptual, y dentro del arte de acción, o happenings, aparece el movimiento eat art, o arte comestible. Las propuestas buscaban vincular al espectador con la obra de una manera activa para convertirlo en consumidor directo. En las obras comestibles, además del alimento, los artistas incorporaban una carga simbólica y cultural que surgía del intento de democratizar el arte y proponerlo como efímero y eventual. La idea de fusionar diferentes oficios artísticos no es nueva y responde a un fenómeno mundial derivado del posmodernismo, que tomó mayor envión a mitad del siglo XX. La inclusión de diferentes técnicas, escuelas y disciplinas a la hora de crear cualquier manifestación cultural es una característica propia de la contemporaneidad.

Así pues: LA COCINA ES ARTE.

 

Me encantaría invitaros a catar alguna de estas creaciones pero, de momento, os invito a navegar por alguna de sus webs para conocerlas. Quién sabe… algún día, quizás…

http://www.bras.fr/

http://www.albertyferranadria.com/


Color, color…

El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l’ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influïda pels colors adjacents en l’escena visual. El terme color també s’empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions. El color ens produeix moltes sensacions, sentiments, diferents estats d’ànim, ens transmet missatges, ens expressa valors, situacions però… no existeix més enllà de la nostra percepció visual.

Què és EL COLOR? El món és de colors, on hi ha llum, hi ha color. La percepció de la forma, profunditat o clarobscur està lligada a la percepció dels colors. El color és un atribut que ens transmeten els objectes quan hi ha llum. La llum està constituïda per ones electromagnètiques. Això significa que els nostres ulls reaccionen a la incidència de l’energia i no a la matèria en si mateixa. Els objectes ens tornen la llum que no absorbeixen cap al seu entorn. El nostre camp visual interpreta aquestes radiacions electromagnètiques que l’entorn emet o reflexa, amb la paraula “COLOR”

COM ENS AFECTEN ELS COLORS? Un dels primers estudiosos que analitzà les propietats del color va ser Aristòtil, què va descriure els “colors bàsics” relacionats amb la terra, l’aigua, el cel i el foc. Aquesta ciència incerta ens parla de les sensacions produïdes pels colors, moltes d’aquestes de forma natural, i altres que hem aprés cultural-ment; alhora no són les mateixes per als països occidentals que per als països orientals. La psicologia dels colors fou estudiada per grans mestres al llarg de la nostra història, però el vertader precursor de la psicologia del color va ser el poeta i científic alemany Johann Wolfgang von Goethe(1749-1832). Intentà deduir lleis d’harmonia del color, incloent els aspectes fisiològics del tema: de quina manera ens afecten els colors i, en general, el fenomen  subjectiu de la visió. En aquest camp, analitzà, per exemple, els efectes post-visió, i la seva conseqüència en el concepte de colors complementaries, deduint que la complementarietat és una sensació que s’origina pel funcionament del nostre sistema visual.

“De tot all que he fet com poeta, no obtinc vanitat alguna. He tingut bons poetes contemporanis, han viscut encara millors abans que jo i viuran altres després. Però haver estat en el meu segle l’únic que ha vist clar en aquesta ciència difícil dels colors, d’això em vanaglorie, i sóc conscient de ser superior a molts savis”.

Mireu les imatges, mireu els colors… què ens diuen? què sentim quan mirem tanta bellesa o tanta llum? Qui és capaç de captar tanta lluminositat en una imatge?

He impartit un curs sobre LA PSICOLOGIA DEL COLOR EN PUBLICITAT, on tracte com cada COLOR té un significat (segons quin país); com l’hem d’utilitzar quan dissenyem un logotipus perquè, segons com, afectarà al client i clienta; i el perquè ens provoca diferents sensacions i posteriors reaccions. Un curs que sempre agrada molts als i les alumnes, els descobreix significats de coses quotidianes que desconeixien, els permet entendre amb major senzillesa allò que veiem i com ho veiem. Un món que m’apassiona com a CREATIVA, dissenyadora, artista… Cada dia, en cada moment, a cada pas… colors per tot arreu, colors vius, apagats, encesos… colors que ens permeten percebre el món que tenim al voltant. QUÈ SERIA DE NOSALTRES SENSE EL COLOR?


Edifici Titànic Belfast

Fa un parell de setmanes vaig veure un reportatge sobre l’edifici Titànic Belfast, i de seguida em vaig encisar per la seva forma arquitectònica, el seu disseny i el seu contingut metafòric. Un gran projecte i una gran inversió al Nord d’Irlanda.

Els arquitectes Eric Kuhnese i Mark Evans  dissenyen un edifici que recorda els cascs de quatre vaixells. L’altura i situació de l’edifici fan referència a la rampa número 2 on es va construir el Titànic i a la imponent presència que va exercir sobre Queen’s Island. Ocupa 14 000 metres quadrats i té una alçada màxima de 38.5 metres per damunt de la plaça. L’edifici està revestit en planxes de metall i quan la llum xoca contra aquestes els reflexes recorden el moviment de l’aigua. Des de l’aire, l’edifici s’assembla a una estrella blanca, símbol dels propietaris del Titànic: White Star Line. Situat en una icona de 6 plantes, es converteix en un avantguardista centre turístic que conta la història del Titànic. A l’interior s’amaga un laberint d’escales mecàniques (compta amb una escala suspesa de 25 metres, la més llarga d’Irlanda), passarel·les i parets amb textures distintes i variades que ens conviden a allargar la mà i tocar-les. Al llarg de déu galeries i un número semblant d’exposicions interactives, el Titànic Belfast ens permet experimentar imatges, aromes, sons i les històries del moll i de la seva creació més famosa.

Quatre proes revestides de milers de plaques d’alumini que imiten les ones i el gel, envolten un atri de cristall. La forma final engloba tots els conceptes anteriors: cristall, iceberg, estrella i proa, múltiples metàfores dins de l’edifici.

L’edifici s’inaugurà al març de 2012, si voleu fer un recorregut interactiu, esteu convidades i convidats: