Street art a l’Horta, Sensemurs
Al març es va realitzar el SENSEMURS, primera trobada de muralistes per l’Horta, organitzada per la plataforma “Horta és Futur, No al ZAL”. Diversos artistes internacionals d’street art, o art urbà, com ara: Aryz, Blu, Borondo, Escif, Hyuro, Daniel Muñoz “SAN”, Sam3 i Elías Taño, i algunes més que es van anar afegint, van pintar parets i façanes al barri de la Punta reclamant la paralització del Pla Especial de la ZAL (Zona d’Actuació Logística) del Port de València.
Aquest mes, càmera a la mà i amb ganes de veure’ls in situ, hem anat a visitar La Punta.
No és la primera vegada que caminem i caminem buscant les obres o pintures a les parets, entre carrers i poca informació orientativa, però aquesta vegada, amb l’Horta pel mig, cases, barris, fàbriques i demés, ha estat complicat trobar totes les obres, de fet… algunes no las vam arribar a veure, llàstima!
Cadascuna de les obres té un llenguatge i tècnica diferent; com tot art urbà, la crítica i denuncia és clara, contundent. Apropa a l’espectador a la seua expressió. Segons ens van comentar a través de les xarxes, s’ha deixat total llibertat d’expressió alhora de plasmar les obres; quasi totes giren al voltant de la mateixa temàtica i fan un protesta generalitzada sobre la repercussió destructiva que pot tenir sobre aquesta terra.
Algunes de les pintades em fan somriure, sempre trobe un punt fredament graciós i emotiu en aquesta tècnica artística que tant admire i de la qual estic aprenent tant. És com si la pintura i la mà que pinta tingués un humor negre que et contagia des del moment que t’atures a veure el que hi ha pintat. Sempre hi ha una part de reflexió, t’agradarà la tècnica o no, t’agradaran els colors usats o no, t’agradarà el que està dibuixat o no, però sempre, sempre… hi pensaràs en el que estàs veient.
La magnitud de les obres, deixades caure a sobre d’immenses parets o murs abandonats les fan més grandioses i admirades. I ací, enmig de l’Horta, les fan també poc casuals… això és el que més m’encisa d’aquesta trobada.
Borondo
Barbi
Escif
El SENSEMURS és representatiu de com no s’ha de fer la política territorial: sense participació i passant per damunt de terres i vides dels legítims habitants del territori i també del patrimoni.
Llàstima que ja no hi havia lletugues, però d’habitants encara hi ha!
- Ací podeu veure un vídeo que explica com neix aquesta trobada i que reivindiquen.
Intervenció humana i positivisme
Jason de Caires Taylor (1974), llicenciat en escultura, instructor de busseig i fotògraf submarí, va construir al 2016 el primer parc d’escultures submarines del món situat davant de la costa oest de Granada a les Índies Occidentals; considerat una de les “25 Meravelles del Món” pel National Geographic. Permet la creació d’una àrea marina protegida després que l’huracà Iván va danyar les illes i molts dels esculls de la costa.
Al 2009 va ser cofundador del Jason MUSA (Museu Subaquàtic d’Art), un museu monumental amb una col·lecció de més de cinc-centes obres escultòriques que estan submergides a la costa de Cancún, Mèxic. I ara, al gener de 2017, ha construït el Museu Atlàntic a Lanzarote en les illes Canàries.
Els seus projectes d’art públic pioners no són només exemples de conservació marina sinó també de consciència ambiental, promovent el canvi social i portant a la gent a apreciar la bellesa natural imponent del món submarí.
La majoria de les seves escultures representen persones i rostres d’individus als quals troba interessants. Treballa la interacció positiva entre les persones i els hàbitats submarins fràgils, al temps que alleuja la pressió sobre els recursos naturals.
El seu art retrata la intervenció humana amb positivisme i en defensa de la vida. Contrasta amb tota intervenció humana que ha portat, moltes vegades, als desastres marins. Igual que amb la majoria dels escenaris, l’educació és la clau per ajudar els esculls de coral. Jason espera que la seua obra siga un crit d’atenció sobre els problemes que enfronten actualment els oceans, un pas més per la protecció i prosperitat dels esculls de coral.
El Museu Atlàntic és el primer museu d’art contemporani sota l’aigua a Europa i l’Oceà Atlàntic, composat per 300 escultures: per una part figures humanes que representen als veïns de la zona, i per l’altra la vida dels migrants que arriben en tapera a les costes espanyoles, incloent un d’un vaixell ple de refugiats que evoca la crisi migratòria d’Europa. El museu és part d’un projecte cultural que data de la dècada de 1960 i inspirat en la seva majoria per César Manrique, un artista que va convertir l’illa volcànica en el seu llenç. Aquelles estàtues sovint tallades a la roca de lava, s’han convertit en escultures de formigó resistents al pas del temps sota el mar. Tot el treball de Jason, té un estudi previ científic i marí molt profund, per respectar tots els éssers vius sota l’aigua i permetre que puguen conviure amb les seues escultures. Sempre amb l’objectiu de fer perdurar sota les profunditats de l’oceà la vida sobre la terra.
Part del projecte és mostrar la fragilitat humana. Al col·locar aquestes escultures dins l’enorme massa d’aigua veient com són engolides pel mar, espere que transmeten el missatge.
Actualment està investigant portar el seu treball a l’Oceà Pacífic, a les aigües que envolten Austràlia i Nova Zelanda. Però, sobre de tot, està decidit a augmentar la consciència sobre la difícil situació dels esculls de coral i proporcionar informació de com els éssers humans poden ajudar en la seua conservació i perduració.
Des de que vaig vore un reportatge d’aquest Museu sota l’aigua, he volgut escriure al meu blog sobre aquest. No solament em va cridar l’atenció la creativitat i immensitat d’aquest escultor britànic, sinó especialment el seu positivisme i passió per la vida humana i marina, per la seua fragilitat, compartida d’alguna manera i per la creença de que aquesta pot sobreviure unida i conjuntament.
Encisada quan veig escultures prop del mar, aquest cop… tan a prop, endins… no naden, viuen, sobreviuen.
Agraïda quan trobe un artista que continua creient en l’ésser humà, i reflexa aquesta visió en la seua obra.
Nantes: seguint la línia verda
Triarem viatjar a la ciutat francesa de Nantes per atzar i ha resultat ser una ciutat increïble; una d’aquestes on et podries viure, la gent és amable, el lloc és acollidor i fàcil de conèixer i ara, a l’estiu, tota la ciutat es submergeix en una línia verda Le Voyage à Nantes.
12 quilòmetres d’una línia verda pintada al terra reinventa la ciutat de Nantes en 40 etapes per descobrir: cultura, art, arquitectura, música… No hi ha pèrdua, tot és fàcil i tot s’ha de visitar.
He descobert tantes coses en aquests dies què no tinc clar que contar al blog… parlar-vos de la ciutat i dels edificis que la caracteritzen? mostrar-vos art urbà de pintura i escultura? contar-vos tota l’arquitectura moderna que es construeix a la vora del Loire? Faré una xicoteta barreja d’allò que més m’ha impactat i… potser un altre dia, en un altre post, seguiré parlant de Nantes.
Començaré pels edificis històrics més emblemàtics de la ciutat i que cal visitar:
El Châteua des Ducs de Bretagne, el darrer castell vora el Loire
La Cathedrale Saint-Pierre i Saint-Paul, edifici d’estil gòtic que va tardar 457 anys en construir-se
El passatge Pommeraye: una de les galeries més boniques d’Europa, una obra mestra arquitectònica del segle XIX. 
Nantes és la ciutat on es fabriquen les gal·letes LU, a Le Lieu Unique. Aquesta antiga fàbrica que despuntava en el teixit industrial de la ciutat s’ha convertit en un espai d’exploració artística per donar-li de nou un ús a aquest edifici tan emblemàtic.
Nantes és la ciutat de Jules Verne, no solament al seu Museu, també hi trobes les seues aventures per tota la ciutat.
Les monumentals estructures situades en els móns inventats d’aquest autor, l’univers mecànic de Leonardo da Vinci i la història industrial de Nantes es fonen en Les Machines de l’Île, escultures urbanes accessibles al públic, un espai ple de creativitat i imaginació, ple de xiquets!
Reconeguda com a Capital Verda d’Europa és una ciutat neta i plena d’espais verds i jardins, els jardins Des Plantes són un espai increïble i alhora ple d’imaginació, els jardiners creen veritables escultures d’art. Un dels principals jardins botànics de França.
I com no, el Barri de la Création, per arribar a aquest cal creuar la passarel·la Schoelcher, el primer pont amb pistons hidràulics situats en els seus pilars permetent que la part central conserve sempre la mateixa distància a la superfícies de l’aigua malgrat les marees i així la circulació dels vianants no es veu mai interrompuda.
Un barri amb formes urbanes i arquitectòniques modernes. El primer barri en el qual els grans noms de l’arquitectura han deixat petjada: Jean Nouvel, Nicolas Michelin, Christian de Portzamparc, Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal.
I entre tots aquests, trobem LA FABRIQUE, un centre polivalent que difon totes les formes artístiques de música amplificades, creacions multimèdia i multidisciplinars. Espectacular per fora, amb streeet art a les seues façanes.
Hem caminat molt per la ciutat, sempre amb els ulls oberts i càmera en la mà… descobrint, fotografiant, captant… imatges com aquesta: mosaics pixel·lats de l’invasor de l’espai formen part del ventall d’street art, divertits i alhora simpàtics.
Hi ha tantes coses que contar, tant que he conegut i viscut… Nantes és una ciutat meravellosa, rica en art, història i arquitectura, rica en la gent que l’habita, rica en espais naturals i vida quotidiana. Llàstima no conèixer el francès per poder comunicar-nos millor però… mai no se sap, potser algun dia hi tornem… m’agradaria molt! I, com sempre, m’agradaria tornar a viatjar amb Jose, el meu company incansable de viatges i aventures pel món.
Imaginació: guerrilla marketing
D’un temps fins ara estic apassionant-me pel Guerrilla Màrqueting, un concepte de publicitat dissenyat d’una manera poc convencional i amb poc de pressupost. Amb un potencial d’imaginació enorme es dissenyen campanyes en carrers i llocs públics per atraure el màxim de públic.
A diferència d’altres campanyes, aquestes utilitzen tècniques i pràctiques per establir un contacte directe amb els clients, Un dels objectius d’aquesta interacció és provocar una reacció emocional en els clients i aconseguir que la gent recorde les marques d’una manera diferent a com estan acostumats. El repte de qualsevol campanya de màrqueting de Guerrilla és trobar el lloc i el moment adequat per fer l’operació sense involucrar-se en assumptes legals.
Així arribem al concepte de street marketing: planificar, organitzar i executar l’operació. Els anunciants han d’identificar una idea única i creativa, integrar el missatge en l’operació de tal manera que la major part de l’audiència l’entenga, allò que anomenen efecte-missatge. Una part de la creació de l’street marketing es centra en l’enfocament psicològic: conèixer el comportament i les preferències dels clients. L’art al carrer és una activitat subversiva que porta amb si limitacions i riscos legals: la legalitat de l’ús de l’espai públic; la mobilització de productes i persones, i per descomptat la campanya encoberta.
L’estratègia de promoció de màrqueting de guerrilla va ser creada per Jav Conrad Levinson en el seu llibre Màrqueting de Guerrilla al 1984; inspirat per la guerra de guerrilles, una forma de guerra irregular que fa referència a xicotetes estratègies utilitzades per civils armats. Moltes d’aquestes tàctiques inclouen: emboscades, sabotatges, elements de sorpresa… i són utilitzades en la indústria del màrqueting.
Inventar noves formes de comunicació amb les pràctiques de comercialització al carrer, inspiració d’aquests artistes. La majoria d’aquestes campanyes tracten de colpejar al consumidor a un nivell més personal i memorable.
Cada dia trobe més exemples d’aquest tipus de publicitat “creativa”, i no deixe d’admirar quanta creativitat s’ha de destinar en aquestes campanyes; algunes no sempre resulten atraïents o inviten a la reflexió…
El màrqueting de guerrilla s’ha demostrat en l’acció de treballar per a les xicotetes empreses de tot el món. Funciona perquè és fàcil d’entendre, fàcil d’implantar i escandalosament barat. Dóna a aquestes empreses un avantatge: certesa en un món incert, economitzar en un món d’alt preu, simplificar en un món complicat, i la consciència de màrqueting en un món desorientat.
Caminant per València (2)
Caminant per València va ser un dels posts d’aquest blog que vaig escriure amb la proposta d’anar afegint tot allò que podem descobrir i gaudir a la ciutat de València. No cal marxar de viatge per descobrir aspectes culturals molt interessants a prop nostre.
Hui parlaré del “Mercat de la Tapineria”, una proposta urbana que ha sabut vincular diverses places reproduint des del concepte islàmic al cristià, espais íntims acotats semblants a un centre comercial a l’aire lliure. Una explanada circumdada de vivendes amb un cinturó d’espais comercials. Els comerços no estan tancats: amplis aparadors interaccionen amb el carrer, evocant les antigues botigues que tenien més productes a l’exterior, aconseguint una espècie de teatre. La intenció ha estat recuperar la forma comercial del centre històric: les botigues d’un mateix gremi poden estar unides, això fa un major reclam per al client. No cal oblidar el conjunt de carrers que el formen: carrer de les Mantes, Cadirers, la Tapineria… tots eren carrers formats per gremis.
En l’actualitat s’ha fet una reforma de botigues que canvien cada quinze dies amb l’objectiu de despertar més interès, sorprendre, perquè en pocs dies tot canvia,; no saps el que et vas a trobar i això et fa més predisposat a la compra. La recuperació i remodelació de totes aquestes antigues botigues convertides ara en un espai modern i exclusiu.
En entrar al carrer, ens trobem una façana “espectacular”. Un mural pintant a la botiga vintage Shabby Chic, a la façana i al seu interior. Aquesta fotografia la vaig fer per la nit, amb un toc “antic” que deixa molt que desitjar del seu colorit real a la llum del dia.
Un mural és una imatge que usa com a suport un mur o paret. Ha estat un dels suports més usuals en la història de l’art, coneguem com a primeres pintures les rupestres a les coves del Paleolític, i no s’ha abandonat mai fins als nostres dies. Les seues característiques principals són: la Monumentalitat, no solament pel tamany de la paret sinó també per la composició de la imatge; i la Poliangulositat, que fa referència als distints punts de vista i tamanys del pla.
Aquest mural està pintat per l’empresa Murales Valencia, només he trobat la seua web http://www.muralesvalencia.com i enllaços a les xarxes socials on podem veure la seua trajectòria artística, molt recomanable.
Vos deixe l’enllaç del vídeo:
I ací vos compartesc la web del Mercat de la Tapineria, per si vos fa goig visitar-lo: http://www.mercadodetapineria.com/
Continuaré caminant per València i les meues petjades vos compartiran més coses interessants.
Publicitat creativa
La paraula advertising, o publicitat, és una forma de marqueting de comunicació utilitzat per a persuadir a una audiència cap algun tipus d’acció respecte a una oferta comercial, suport polític o ideològic. Les tècniques innovadores de publicitat van aparèixer a l’any 1920 gràcies a la publicitat del tabac a les campanyes d’Edwards Bernavs, considerat el fundador de la moderna Madison Avenue de la publicitat.
Els missatges publicitaris generen moltes reaccions en el públic al qual van dirigits ja que no solament mostren productes, sinó formes de vida. Les funcions de la publicitat són varies:
- Econòmica: incentiva el consum per a absorbir la major producció que genera la innovació tecnològica
- Substitutiva: en lloc de l’objecte real, mostra un missatge sobre les seues característiques
- Finançadora: els ingressos publicitaris ajuden, o fins i tot, costegen per complet les despeses generades
- Estereotipada: la publicitat influeix en la homogeneïtzació dels gustos del consumidor
- Eliminadora de problemes: generalment la publicitat presenta un món alegre i situacions exòtiques que fan oblidar els problemes de la vida real
- Creativa: els anuncis publicitaris s’han convertit en una branca més de la creació artística
Un bon anunci ha de fer sentir incòmode a qui el contempla. Armando Testa
Per a que un missatge publicitari tinga eficàcia, hi ha que estudiar el mitjà a través del qual es transmet i el públic al qual va destinat. En un anunci imprès es juga amb la forma, el color o la distribució de l’espai, mentre que a la ràdio o televisió tenen importància els efectes sonors, la música i el to de veu. La publicitat utilitza recursos publicitaris, generalment basats en l’ús de les imatges, Textos i eslògans (en moviment o estàtics); i és difosa entre els consumidors mitjançant els distints medis de comunicació on els recursos s’adapten a diverses formes d’expressió.
És un món apassionant i ple de CREATIVITAT, admirables els dissenyadors i creatius que cerquen la manera d’atreure l’atenció cap a un missatge gràfic que veurem durant un temps determinat, que ens ha de produir un efecte determinat i, també potser, una posterior acció.
La publicitat és comunicació privada planificada amb la finalitat d’una informació, persuasió i orientació de decisions econòmicament eficaces. Otto Walter Haseloff
La publicitat és la major forma d’art del segle 20. Herbert Marshall Mcluhan
…al menys a mi personalment m’apassiona!
Roadsworth: humor en un llenç d’asfalt
Roadsworth és el nom de l’artista de graffiti Peter Gibson, nascut a Toronto. Perfecta complicitat entre l’artista i la ciutat de Mont-real, pintant aquí i allà: a les voreres, als carrers. Símbols inesperats sobre l’espai urbà. Elements de vida silvestre i humor sobre un llenç d’asfalt.
Va començar a redecorar els carrers de Mont-real després de l’atemptat de les Torres Bessones del 2001. Estava convençut que el negoci del petroli i tot el que l’envolta és el motiu de moltes de les desgràcies que passen al món. D’aquesta manera amb sprays i plantilles va començar a pintar pels carrers. Els seus treballs inicials anaven dirigits contra la cultura de l’automòbil i la dependència del petroli. Volia atreure l’atenció universal sobre la cultura del cotxe.
El seu treball va ser provocat per l’activisme, primer va començar a pintar símbols de bicicletes als carrers com a protesta per demanar més carrils-bici. En aquest procés, va descobrir una causa encara més gran dins de si mateix, una motivació artística que el va portar a crear una àmplia gamma de peces que qüestionaven la mundanitat del paisatge urbà.
Peter crea les seues obres mitjançant la modificació i addició d’elements ja existents als carrers, com les línies i marques a les carreters i les ombres creades per una reixa, per afegir la diversió visual inesperada a un ambient.
Sempre havia mantingut l’anonimat fins que en 2004 va ser detingut mentre estava realitzant un dels seus treballs. Va ser arrestat i acusat de més de 50 càrrecs de vandalisme. L’arrest i el rebombori que el varen succeir, li varen donar més fama i va passar d’artista perseguit a ser comissionat pel govern i alguns particulars. Des d’aleshores, Roadsworth ha creat obres per als municipis, exposicions i festivals d’art arreu del món.
Ací vos deixe un vídeo document de la seua obra:
I no deixeu de visitar la seua web: http://roadsworth.com/home/
I color, color, i vida
I color, color, i vida…
Quan vaig llegir aquesta frase en una postal de Henri Matisse que vaig rebre, em vaig decidir a escriure en el blog sobre el COLOR. Darrerament estic apassionant-me pel COLOR, busque incansable fotografies plenes de colors, m’embriaguen, m’agraden i em fan feliç. No és un color concret, són tots els colors alhora.
El COLOR és una sensació que produeixen els raigs lluminosos en els òrgans visuals i que es interpretada en el cervell. Es tracta d’un fenomen físic-químic on cada color depen de la longitud d’onda.
El color té una dimensió psicològica i juga un paper important en la nostra vida, en la nostra història i esta present en tot allò que fem. Els colors afecten directament a les emocions i als estats d’ànim; ens poden ajudar a mantenir l’equilibri físic i emocional, per aquest motiu és important saber com ens afecten i, en alguns moments, com poden millorar el nostre estat d’ànim. Les associacions simbòliques dels colors vénen determinades per reaccions emocionals de la nostra educació i cultura.
No solament cada color té un significat concret sinó que a més la nostra exposició davant aquest ens produeix una reacció i una emoció determinada. Hi ha molts i diversos exemples: els dissenyadors i venedors busquen una reacció particular amb l’ús d’un color específic tant en productes que es venen, ambients, edificis, espais…; a l’hora de prendre medicaments també hi ha una reacció curiosa per part del pacient, hi ha estudis que diuen que el color del medicament influeix en l’efecte de qui els pren; o el color dels joguets afecta al comportament dels xiquets. També hi ha unes preferències cromàtiques pròpies de l’edat, sexe, lloc de residència o d’origen. Els consumidors més joves escullen colors més vius; les persones grans prefereixen colors clars i senzills. Els homes prefereixen combinacions cromàtiques monocromes, preferentment blaus i marros, mentre que les dones prefereixen colors més elaborats. Però sempre la manera en que un color és percebut depèn de l’estat d’ànim del que mira i de les seves preferències personals.
El color és el lloc on el nostre cervell i l’univers es troben (Paul Klee)
El color és tot. Quan el color és correcte, la forma és correcta (Marc Chagall)
El color transmet i tradueix l’emoció (Kandinsky)
El color, més encara que el dibuix, és un mitjà de lliberació (Matisse)
El color en la pintura és com l’entusiasme en la vida (Van Gogh)
Un consell: ompliu de color cada un dels vostres dies: color en la vostra casa, en la roba, en la feina, al damunt… mireu els colors de la natura i de tot el que vos envolta quan viviu. Busqueu el color en els altres, afegiu-lo als vostres colors… i tanqueu els ulls (com fem alguns quan mirem) i ompliu-vos.
Ací vos deixe unes imatges que m’agraden molt amb MOLTS COLORS… colors de coses quotidianes, de les que tenim tots els dies al voltant, colors vius, plens de llum…
maria
creantinteriors 