la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

portfolio

La senzillesa de l’aparador de Nadal

No podia acabar el Nadal sense el meu post de l’aparador que muntàrem a principis de desembre de 2020 a “El Taller de Karmen” en Alfafar. Inicie la recerca d’idees, enguany recaptant algunes de les quals hem descartat durant els nadals anteriors, volem crear un aparador senzill, ple de caliu i que trasnmeta un poquet d’esperança en aquest 2020 tan dur que hem viscut.

Així varem optar per un pessebre nadalenc com a figura central de l’aparador, envoltat de teixits (principal producte que es ven i confecciona en aquesta botiga) en forma d’arbre de Nadal acaronant-lo, i abrigat per una cortina de vellut fosc. Als peus del pessebre, i omplint el sol, palla d’animals. La il·luminació ha estat creada per una estrella a la part superior i desenes de llums minúscules i intermitents amagades entre la palla.

Des del primer moment vam repartir la feina, sincerament he de dir que enguany Karmen (amiga i propietària del Taller) estava emocionada i s’ha encarregat de totes les confeccions i accessoris, tant del cortinatge com del pessebre de fusta: deixant-me la part final, l’ajuda en el muntatge i en els detalls. Malgrat El Taller de Karmen té un aparador gran i quasi central, tampoc no podíem oblidar l’aparador de l’esquerra (decorat enguany amb un escala de fusta – semblant al pessebre – cortines, mantes i catifes, productes que també es poden trobar en aquest establiment).

Com cada any, demane disculpes perquè m’és complicat fotografiar l’aparador pels reflexes dels vidres, tant de dia com de nit, malgrat podeu fer-vos una idea de com és, vos recomane sempre que s’apropeu a El Taller de Karmen i el conegueu personalment. Segur que trobareu moltes coses interessants per a la vostra casa: cortines, mobiliari, il·luminació, catifes, i molts detalls.

Gràcies com sempre, Karmen, per deixar-me muntar aquest aparador que tant m’agrada, i per formar de la meua vida des de fa molts anys. Esperem que el 2021 ens permeta dissenyar i muntar molts més juntes.

Bon any 2021!


Al caliu de la llar, aparador de Nadal

Ja tenim nou aparador de Nadal a El Taller de Karmen, en Alfafar.

Enguany, i buscant una idea que no repetira cap dels anys anteriors, vaig proposar a Karmen muntar una xemeneia i recrear el caliu que aquesta dóna a la llar. El producte principal que ofereix aquesta botiga és el teixit, principalment per a la confecció de cortines i roba de llit, però també amb productes com estores, mantes, llençols, coixins… tots en conjunt formen part de la vida quotidiana de les nostres cases. Així, la combinació de tot plegat, junt als tres detalls que proposem per a l’aparador, creen el disseny nadalenc.

El principal detall, com no, és la xemeneia (l’hem feta de cartró), està encesa, tres troncs naturals amb llums intermitents fan l’efecte que volem (i que es veurà durant la nit, i no a la fotografia del dia que aporte al blog). La xemeneia està envoltada d’una preciosa cortina, amb detalls daurats i platejats, i la trassera la fem amb dos lames llises de panell japonès. Enfront, mantes, catifes, llençols… regals… per suposat, tots etiquetats (tal com fem a les nostres cases en aquestes celebracions).

El segon detall és la recreació de l’arbre de Nadal (típic en aquestes dates) mitjançant una branca de pi natural, de la qual pengen els regals nadalencs. Hem afegit etiquetes a cadascun d’aquestes amb noms de persones estimades per a la propietària de la tenda. Per a emfatitzar aquesta branca, li hem dirigit el focus de llum zenital, per tal que ales fosques estiga assenyalada.

I com a tercer detall, que omple la part superior de la dreta, hem penjat uns coixins, a joc amb el teixit de les cortines. Un efecte que havia vist en altres aparadors i que em semblava curiós i divertit.

Espere poder aportar alguna fotografia nocturna per tal de veure tot el muntatge amb llum artificial, causant l’efecte que realment volem. De moment, aporte les que vaig fer (i que, com sempre, no tenen massa qualitat) durant el procés del muntatge.

Com cada any, com en cada aparador, el procés és bonic i emotiu, des de l’aparició de la idea, el disseny, les messures, l’acte d’estar d’acord i decidir com fer-lo… fins al dia del muntatge, i visualitzar-lo finalment. Com cada any, desitge que Karmen estiga contenta amb el resultat, i que les clientes i tots els vianants s’aturen a veure-lo i els agrade; i com no, espere que augmente les ventes, aquest és l’objectiu d’un bon aparador.

Vos recomane apropar-vos a Alfafar per veure’l personalment… i comprar nous teixits!!


Disseny estand Apccv

Dins de les meues tasques a l’APCCV, Associació de professionals del circ de la Comunitat Valenciana, hi ha una part important, i que molt m’agrada, de disseny. Al juny de 2018 vaig dissenyar el primer estand per de l’Apccv, que vam inaugurar al setembre en la nostra participació a la llotja de Professionals de Fira Tàrrega, mercat internacional anual d’arts escèniques de Tàrrega. L’objectiu que ens porta a la Fira és de mostrar qui som l’APCCV, fer difusió del circ valencià i de les companyies circenses associades. Tindre un espai important en la llotja, pot obrir les portes a les arts escèniques valencianes cap al mercat internacional.

Centrant-me en el logotip i imatge gràfica de l’associació, i jugant amb la paraula CIRC, present i clarament visual en tots els suports, amb els colors roig i blanc, comence dissenyant un roll-up que aporta la informació important i és presentador de l’Appcv (que usarem sovint en totes les activitats de representació i divulgació del circ valencià).

Juntament amb aquest, dissenye quatre grans panells de cartró ploma que mostren:

  • Objectius principals i treball
  • Xarxes i altres col·lectius dels quals forma part l’Apccv
  • La Nit del Circ valencià (principal activitat anual), l’únic que mostra fotografies
  • i un que fa funció, al temps, de suport de la documentació gràfica de les sòcies i socis de l’Apccv.

Juntament amb els meus dissenys, omplim l’estand amb elements circenses (aportats per la companyia La Troupe Malabó) i enormes cartells gràfics d’espectacles de circ valencià.

A més del disseny de l’estand, amplie la informació i millore el Catàleg 2017-2018, i el tríptic informatiu que presenta els membres que formen Apccv.

 

No és la primera vegada que dissenye un estand per a una fira, però he de reconèixer que he gaudit plenament amb aquest treball. En veure’l muntat (malgrat els entrebancs que vam tindre), em vaig sentir molt afalagada.

L’experiència a Fira Tàrrega sempre és molt positiva, aquest és el segon any en que hi vaig, aporta coneixements i informació sobre les arts escèniques i arts de carrer; et permet conèixer i fer contactes nacionals i internacionals dins amb les participants de la llotja; gaudir d’un gran ventall d’espectacles de carrer; i, per suposat, crear vincles especials entre els membre de l’Apccv que hi participen.

Un plaer haver compartit enguany d’aquesta vivència amb Claudia, Marisa i Sergio, membres de l’equip de treball d’Apccv.

 


Nadal elegant a El Taller de Karmen

A principis de desembre tornem a EL TALLER DE KARMEN per muntar l’aparador previ al Nadal. Ja des del novembre venim estudiant idees i novetats per a la decoració d’enguany. L’aparador és una de eines fonamentals que disposa el comerciant per a millorar les seves vendes, especialment en dades com les de Nadal. És molt important captar l’atenció del vianant per convertir-lo en un o una clienta, per presentar-li qui som i que li podem oferir; o reforçar a la nostra clienta de sempre, oferint-li un escenari espectacular. Si és cert que als aparadors que munte durant el Nadal no sempre mostren el producte que ofereix la botiga, enguany, a El Taller de Karmen, ho hem fet: el teixit és el principal protagonista, i a més és un protagonista elegant i exquisit. El trobarem a les cortines – principal producte – però també folrant les cadires i la taula. Juguem amb dos colors: el blanc i el roig; la combinació dels dos dona força i ens ajuda a aconseguir l’objectiu que volem representar.

El missatge nadalenc està escrit a la pissarra, és la nostra tarja de felicitació i bons desitjos. Des de fa uns anys, aquest suport ens permet variar i mostrar un missatge mitjançant paraules o dibuixos amb guix. I els detalls mínims però molt importants a sobre la taula: espelmes, copes de xampany, regals…

La il·luminació real i forta de l’aparador la veurem de nit mitjançant una cortina de llums verticals que encenen la part posterior dels teixits, semblant a la podem trobar en els mercats nadalencs o ciutats del món il·luminades durant el Nadal. És la primera vegada que juguem amb la il·luminació difuminada i vertical amagada de l’aparador, un repte que, en veure-la encesa, ens ha paregut perfecta i preciosa.

Enguany estem molt contentes amb el resultat de l’aparador; fem un recull de propostes entre Karmen i jo que, debatem, modifiquem i fem reals, el mateix dia del muntatge. Hem aconseguit un aparador “ple d’elegància”, molt diferent als dels anys anteriors (on jugàvem amb icones nadalenques: la neu, el trineu, l’arbre, els regals…); un aparador que convida a dues persones a reunir-se i celebrar el Nadal, o el cap d’any, perquè el desig és que el client celebre aquestes festes envoltat de les persones que estima (i ho remarquem al missatge escrit), i que ho celebre envoltat per cortines que acaronen aquesta celebració.

A poqueta nit, quan faig aquestes últimes fotos, Karmen em diu “Ens hem superat!“, i amb aquestes paraules que m’encoratgen i m’animen a muntar molts aparadors, li faig un somriure i me’n torne a casa.

Des d’aquest espai que em permet compartir amb totes vosaltres les meues creacions, anime a les comerciants a treballar i decorar els aparadors; a canviar-los durant l’any coincidint amb les èpoques i dates principals. Busqueu un dissenyador d’aparadors professional i atreviu-vos a donar-li vida a la botiga. De segur que sortireu guanyant.

Un trineu carregat de regals arriba a El Taller de Karmen

El Nadal ha arribat a El Taller de Karmen, en Alfafar. Una botiga de disseny tèxtil que ofereix una decoració personalitzada i una atenció especial a tots els seus clients.

Com cada any per aquestes dates, ens organitzem pel disseny de l’aparador. Fa tant anys que el muntem, que cada vegada ens endinsem en buscar un punt d’atenció per al vianant exclusiu i diferent. És cert que totes les botigues es decoren per aquesta data, la majoria usant els mateixos accessoris que l’any anterior, i és per aquest motiu, pel qual nosaltres sempre busquem la diferència.

La creació manual de la decoració és fonamental en els meus dissenys, tot allò que posem a l’aparador esta fet amb les nostres mans. Karmen s’encarrega, evidentment, del teixit: la cortina i caiguda que tanquen l’aparador i mostren el producte que es ven; i jo confeccione els detalls nadalencs que atrauran l’atenció. Un re a tamany natural i un trineu, tots dos fets de cartró amb peces que s’uneixen sense cap cola, només per pestanyes, omplen tot l’espai… quasi se’n surten.

Són al damunt de la neu, sortint del bosc (detall pintat a la paret de pissarra que mantenim, i per sobre de branques al terra), el teixit que forma la caiguda tèxtil, s’assembla al tronc d’un arbre, i acarona tots els detalls. El darrer punt important de l’aparador és el trineu, que ve carregat de regals (mantes, coixins…) propis d’aquesta botiga.

Durant la nit, un focus zenital il·lumina la cortina i xicotets punts de llum apareixen i desapareixen per sota la neu.

Encara i tot, hi ha un detall important més a l’aparador. El re ens convida a voltar la mirada cap a l’aparador de l’esquerra, on enguany mostrem diferents objectes encantadors (ciris, llençols, coixins amb frases captivadores…) que també podem regalar en aquestes dates, tots formen part de la decoració de la llar.

Cada detall és important, el Nadal arriba al Taller; comencem per l’aparador, pels dos aparadors, i entrem a la botiga, cada pas que donem ens ha d’endinsar en aquestes dates. Tornem a canviar part de la distribució interior, fent-la més amena i atractiva per al client.

M’omple de felicitat fer cada any aquest aparador. En primer lloc per la persona que em convida, per una gran amiga, Karmen. I en segon lloc perquè el disseny d’aparadors em captiva i m’omple, m’agradaria fer-ne molts més dels que faig. Aquest any he trobat a faltar un altre! M’agrada el Nadal!

Gràcies, Karmen, per deixar-me posar un poquet de mi al teu Taller.

 


Maquetant per a Pep Ferrer

Pep Ferrer és el poeta, escriure el fa feliç. I pretén que els qui s’apropen als seus versos, també ho siguen. Diu que no entén la poesia com un passatemps sinó com una ocupació on al temps que s’hi pot fruir, també hi ha estones dolentes on sembla que la lletra i el paper li prenen al poeta alguna cosa seua, de la seua persona, del seu ésser.

Així un bon dia, el poeta parla amb la dissenyadora, vol unes il·lustracions, però ella no il·lustra, ella només dissenya… o ho intenta, fa el que pot. Així el poeta i la dissenyadora estableixen un vincle – que durarà molts mesos – on els dos es fan partícips d’una obra, d’una creació. Ell escriu, ella maqueta.

I així és com neix aquest disseny:

Les idees em bullen de seguida al cap: el llibre té dues parts, hi haurà dos dissenys. Les portades són una finestra, la podem obrir i endinsar-nos en la poesia. Una capçalera i un peu, D’ENÇÀ amb rajoles, D’ENLLÀ amb pedres. Afegirem imatges de llibres i escriptura en aquells poemes que són importants per al poeta. Afegirem una cal·ligrafia diferent per a cada part i altra per a quan estiguen signats, perquè aquests són especials i van dirigits a persones especials per al poeta. A més afegirem xicotets detalls, dels que m’enamoren, en el número de les pàgines, en el tamany de la font…

La feina no és gens fàcil. Mai no he maquetat un llibre de poesia, mai no he treballat colze a colze amb un poeta… i fem i desfem sense parar. Mesos de moure amunt i avall, ara sí, ara no, així no… millor d’aquesta manera, canviem açò… I anem fent, malgrat en alguns moments em desespere i no entenc. I anem fent; veure la il·lusió del poeta, com mira les coses que faig, com m’escolta quan estem junts intentant entendre tot allò que parle sobre programes, dissenys… m’ajuda a seguir. L’exigència pròpia i l’exigència del poeta es fonen i, malgrat pensar que acabaran explotant, arriben a un consens de creació.

Després, el treball amb l’editorial, amb aquells que demanen i han d’imprimir-lo, i torne a barallar-me amb els meus dissenys i a remodelar-los sota l’exigència dels professionals.

 

(…) l’autor insisteix al llarg de tot el poemari. Reafirma que en el nostre caminar no estem sols i que no tot és foscor i esforç solitari. Al nostre costat n’hi ha d’altres, que com nosaltres, fan camí.

(Pròleg de Josep Antoni Comes)

 

Malgrat que molta gent m’ha felicitat per la feina, entre ells el poeta, no estic satisfeta del tot; sempre es pot millorar i sé que a la pròxima (si és que hi ha) hi canviaré moltes coses per facilitar el treball: intentaré patir menys pensant que no arribaré a aconseguir-ho, i fer patir menys als que m’envolten quan apareixen els nervis de la dissenyadora.

Vos recomane fermament que compreu el poemari “D’ENÇÀ I D’ENLLÀ” de Josep Ferrer Guzmán, segur que les seues paraules transformades en poemes vos agraden. Mentre feu una pausa entre poema i poema, podeu també mirar la imatge que l’envolta…

I si voleu conèixer-lo de més a prop, visiteu el seu blog: pepferrerlletres

Gràcies, Pep, per deixar-me ser part d’aquesta obra teua, un preciós regal. 


Dissenyant per a l’Apccv

Enguany he tingut el plaer de tornar a dissenyar el CATÀLEG DE L’APCCV, Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana. Dic “plaer” perquè a més de la meua passió pel disseny, és apassionant conèixer, compartir i maquetar tota la informació sobre les companyies, professionals i espectacles de circ valencià. M’emocione mentre treballe les imatges de les sòcies i socis, quasi puc veure’ls representant els seus espectacles, escoltar la música que els acompanya, somriure quan el número d’equilibris, malabars… els surt bé. A més, em deixen llibertat per afegir la meua creativitat i donar-li color i vida al paper (o a la publicació online).

Tal com vaig fer l’any passat, he jugat amb els colors i la tipografia representativa del logotipus de l’Apccv: roig, negre i blanc; insertant imatges de circ dins les lletres. Aquesta vegada he afegit l’atrevit color blau per destacar els enllaços i la informació bàsica de les companyies. També m’he atrevit a escriure en tres idiomes: valencià, castellà i anglès (aquest gràcies a l’ajuda del meu germà Jesús, professor d’anglès, i a la seua experiència en l’expressió d’aquesta llengua), permetent la internacionalització i obertura del catàleg què és tramitat a qualsevol part del món.

L’objectiu del catàleg és la difusió d’espectacles, companyies i professionals de circ valencià associades a l’Apccv. Donar a conèixer el treball que fan, difondre el coneixement del circ valencià per dignificar-lo. Així permetem que cada sòcia i soci aporte la seua pròpia documentació al Catàleg, tal com voldria presentar-se. Aquest aspecte és complicat a l’hora del disseny perquè cal unificar tota la documentació que arriba, o… encaixar-la dins de dues pàgines, difícil!!!

Estic molt contenta amb el resultat. Hem canviat d’impremta i la impressió en paper ha quedat fascinant, els color tan viu del roig li dóna molta vida, quasi l’encén. Només desitge que a les sòcies i socis també els agrade.

Si voleu veure’l sencer, al temps que conegueu a les sòcies o socis de l’Apccv, podeu clicar aquest enllaç: catàleg

I si voleu conèixer el seus espectacles, podeu fer una ullada a l’Agenda, n’estic segura de que vos agradaran.

#femCirc i endavant amb el circ valencià!!!


Dissenys per a l’Hortet: una invitació gràfica

De nou dissenyant. Aquesta vegada per a la meua gran amiga Merche, a l’HORTET FRUITES I VERDURES d’Alaquàs. Ja fa temps que Merche i jo començàrem a raonar per crear una nova imatge a l’Hortet, donar color i creativitat en diferents espais dins de la botiga. Tot combinat amb un disseny gràfic més modern i que mantingués sempre el logotip original. Per fi, poc a poc, van sortint a la llum les nostres primeres idees.

Ja tenim el racó dels productes ecològics que ens ofereix aquest comerç.

El disseny gràfic és un dels aspectes més essencials de la identitat d’una empresa o comerç, ja que representa el primer punt de contacte que té el client amb un negoci. Quan parlem de disseny no solament parlem del logotip, parlem de la web, la rotulació, la decoració de la botiga, la targeta de presentació, la presència en les xarxes socials i internet… Transmetre una imatge sòlida ajuda a definir un estil de comunicació i potenciar l’empatia que ens ajudarà a fidelitzar els clients.

Busque informació sobre altres comerços i marques comercials que utilitzen productes ecològics i com són els seus dissenys. La majoria de vegades és millor estudiar com és la realitat d’aquesta imatge comercial i redissenyar-la, aportant idees i dibuixos ja creats. Hem d’usar els colors verd i taronja, ja que formen part del logotip i hem de jugar amb aquests creant noves formes que identifiquen el producte. Presente alguns esbossos a Merche i ella tria el que més li agrada, aquest:

Al temps, vaig definint nova cartellera gràfica per a la publicitat dels productes, dels serveis que ofereix, del propi comerç… només estem començant i el meu cap ja bull ple d’idees i coses que podem fer!!!

La proposta d’un blog o espai de creació i compartició d’idees cap als clients, aportar dissenys creatius en la botiga que donen un toc creatiu i divertit (com és ella), publicitar l’Hortet arreu d’Alaquàs… són algunes de les idees que tenim en marxa i que anem fent. L’objectiu és comunicar, buscar un estil i una forma de dirigir-nos al consumidor que identifique l’Hortet i ajude a connectar-nos amb el públic; i per suposat, que permeta el creixement econòmic del comerç.

Aquests dissenys, com em passa sempre que cree per a persones que em són molt estimades, són més difícils i alhora no ho són. Difícils perquè vull posar tot de mi i agradar, o recompensar, a l’amiga que me’ls encarrega; i són fàcils perquè la confiança i l’estima permeten treballar amb més tranquil·litat i menys exigència. Gràcies, Merche, per comptar amb mi!

En breu vos ensenyarem noves coses. Anem fent!

Aquests dissenys són una invitació per a conèixer l’Hortet, si encara no l’heu visitat, i formar part d’aquest racó ecològic. Segur que vos sorprendreu. Podeu trobar és informació a la seua pàgina en facebook.


Un somriure en obrir la porta, el comerç de casa.

El Nadal ja és als comerços, i com cada any torne a dissenyar els aparadors de dues gran amigues, una en Alfafar i altra en Picassent.

El Taller de Karmen en Alfafar ens presenta un aparador centrat en una frase: El adorno más bonito del árbol es tu sonrisa. Així confeccionem un arbre amb un traç de llanes de colors, il·luminat per un fil de llum led, però totalment nu, i rematat per una estrella rústica. Entre l’arbre i la frase hi deixem caure unes capses buides, serà el client qui les omplirà de somriures per regalar.

detall arbre i frase

Tot emmarcat en tres colors, típics del Nadal, roig, verd i plata. Enguany canviem la il·luminació zenital per un focus que cau sobre la pissarra escrita i el llum led al terra. Fins que no arribe la nit i passen uns dies, no podem resoldre si aquesta il·luminació serà suficient o caldrà enfortir-la amb un focus sortint des del terra de l’aparador. És un dels problemes que poden sorgir quan dissenyem i muntem els aparadors amb la llum del dia. Estic segura de que Karmen, la propietària de la botiga, ho enllestirà.

L’objectiu de l’aparador és cridar l’atenció del vianant, i ho aconseguim amb la frase, escrita en guix sobre la pissarra, amb lletres enormes que destaquen. Llegir i davallar la mirada fins a les capses buides, preguntar-se “per què?” i trobar la resposta. És Nadal, i des del Taller de Karmen enviem un bonic desig, un agraïment al client, una abraçada cap a l’exterior.

façana el Taller

La Carnisseria Xarcuteria Francisco de Picassent ens presenta la taula parada, és el racó que han elegit per mostrar els productes que venen o simplement per donar un detall exclusiu i cridaner del comerç. Abans la taula sempre havia estat centrada però ara, forma part del racó a la dreta de l’entrada; així ens podem aprofitar de la paret que l’envolta per enriquir-la amb detalls nadalencs naturals. Vicent, la propietària, vol posar verd: pi natural, i el combinarem amb el roig i el plata (els mateixos colors que utilitzem en altres aparadors de la temporada)

la taula, aparador

És una taula de detalls. Detalls minúsculs però molt atraients, i una barreja de “cosetes” nadalenques: ninetes que somriuen, el Pare Noel en tren, pots de vidre amb ciris i pi, a sobre d’un mantell artístic, tot entre un estil vintatge i retro.

És complicat programar aquest aparador, aporte idees i dissenys però, sempre, acabe canviant-los per satisfer a la meua amiga. La taula ha de parlar d’ella, de com és, de com es presenta davant el client: xicoteta però excel·lent, divertida, entranyable, tot alhora, tot revolicat.

detalls de la taula

No puc publicar una fotografia de com queda l’aparador finalitzat, vam marxar abans i encara faltaven moltes coses i els Menús dels Menjars casolans que aquests dies de festa es proposen i es mostren. Però m’agraden molt aquestes imatges, em fan somriure i pensar en totes les sensacions que et pot provocar un comerç quan tens tanta estima per les persones que hi treballen. Estima que es va fent gran i que sorgeix entre la venedora i el client poc a poc, a mesura que anem una i altra vegada a comprar-hi.

img_20161208_141939326

…i és així com acabe aquest post, remarcant el valor de comprar en el xicotet comerç, en el barri, en el poble, en el nostre carrer… a prop. Sentir l’amabilitat i la proximitat de qui t’està venent, de qui t’ofereix el seu producte, un somriure i la seua estima. El comerç nostre que es diferencia del gran comerç per detalls com aquests: pel somriure d’una nineta, pel somriure de qui t’obre la porta quan entres en la botiga.

No dubteu, compreu prop de casa… fareu grans amics i amigues!!!

Bon Nadal!


Disseny del Catàleg de l’APCCV

Aquesta és la segona vegada que faig el disseny d’un catàleg, complicat i llarg si no vols deixar-te cap detall, si vols que el conjunt siga únic, i… per començar si eres CREATIVA i molt detallista.

He dissenyat el Catàleg de sòcies i socis de l’Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valencia, 64 pàgines: portada, presentació, index, 30 pàgines amb la informació aportada pels professionals i un final; dos catàlegs: un en valencià i altre en castellà.

Comence per buscar un disseny, basant-me en el Catàleg del 2015; sincerament vaig fer per trobar algú que fera la imatge base per dedicar-me només al disseny i maquetació, però no el vaig trobar, així que em llence de cap a la investigació de catàlegs de circ i catàlegs en general, busque imatges de circ que tinguen coses en comú amb l’Associació. Faig un munt de dissenys però cap m’acaba d’agradar, li done moltes voltes perquè, sent la primera vegada que faig un catàleg d’aquestes característiques “no sé per on tirar!“. I de cop, canvie i prenc de la decisió de “transformar” la fotografia d’un espectacle combinat de circ amb els filtres d’alguns programes de disseny. Ja tinc la base central!

Els colors els tinc clars: roig, blanc i negre (són també els del logotipus de l’APCCV) i així passe a dissenyar la maquetació de les pàgines, una a una, des de la presentació fins la que es cobrirà amb tota la informació que aportaran les companyies i professionals. Per perdre la seriositat del catàleg (que no la té) afegeisc unes birles en totes les pàgines.

El treball més costós ha estat recopilar tota la informació: escriure-la de nou en dos idiomes, triar les fotos, revisar les dades i els enllaços i… posar-me d’acord amb les peticions de canvi que anaven sorgint a mesura que contactava amb cada companyia: que si canvia açò, que si pots posar aquesta foto, que si falta una paraula… un accent… quasi un mes de feina que acaba el primer de juliol amb la presentació del Catàleg a l’equip de l’APCCV i, una vegada aprovat, pujar-lo a la web.

Ara em queda maquetar-lo de nou per a imprimir-lo en paper, aquesta és la finalitat del Catàleg: usar-lo per a difondre el circ valencià en fires, mostres, festivals… de tot arreu.

Vos deixe les imatges de part d’aquest disseny, la portada:

pag portada

la pàgina que inicia i és la presentació de l’APCCV:

pag presentacio

una mostra de pàgina d’una de les companyies:

pag socis

i la pàgina final (en la qual apareix la meua signatura i de la qual estic molt contenta).

pag final

Però si voleu veure tot el catàleg, vos convide a visitar la pàgina APCCV


Aparador minimalista i integrat

Ja tenim muntat l’aparador del Taller de Karmen a Alfafar. Un aparador minimalista i artístic: l’obra d’art és el propi disseny d’aquest.

aparador primavera (28)

L’activitat comercial es mou per temporades, ha arribat el bon temps: la primavera, els colors, la llum. Els objectius bàsics dels aparadors sempre són els mateixos: ha d’impactar al vianant i convidar-lo a l’acció d’entrar en l’establiment; ser un reflex del teu estil i de la teua filosofia comercial; i dirigir el seu missatge  a les emocions i a la subjectivitat.

Originalitat, creativitat, innovació… requisits indispensables per a cridar l’atenció. L’aparador és la prolongació de la botiga, la seua carta de presentació, i a major impacte en el client, majors possibilitats de que aquest destine uns minuts del seu temps a escoltar el missatge que volem llençar-li. Contem una història, introduïm un espai visual, done’m pistes d’allò que trobarà a dintre, fomentem la curiositat del vianant i la intriga; apel·lem a les seues emocions, l’invitem a jugar, a resoldre, a provar.

aparador primavera (30)

 

aparador primavera (16)

 

Qualsevol estratègia és vàlida, només tenim que trobar l’element diferenciador de la botiga respecte a altres. L’element central de l’aparador són PAPALLONES DE COLORS fetes amb cartolina, enganxades al vidre volen cap a l’exterior, no solament des la vitrina sinó també enganxades a la porta d’entrada. Les papallones combinen amb els teixits que hem utilitzat – i que són el producte del Taller – i donen, com sempre, el toc divertit i original. Colors vius i plens de llum, atractius i de temporada.

Un llit vintage fet amb palets, creació exclusiva de Karmen, la propietària de l’establiment, encisen la mirada dels adults, al temps que els xiquets i xiquetes miren les papallones. Un combinat perfecte!

Aquesta vegada també hem provat amb un element que mai havíem utilitzat: la integració de l’aparador en la botiga; o a la inversa… treure la botiga cap a l’aparador. Ho aconseguim amb el llit que forma part dels dos espais, part de l’escenari-habitació es queda resolt en l’interior; ens caldrà travessar la porta per descobrir que hi ha amagat darrere la cortina. En fer-se fosc, podrem veure des del carrer El Taller de Karmen, i una bona part del producte que oferim, però no tot… convidant a l’espectador a apropar-se a la vitrina i… a trucar a la porta?

aparador primavera (2)

Canviem també el disseny interior de la botiga, i deisem un espai ampli (molt diferent a com estava fins ara). El Taller sembla molt més gran, com una enorme pista de ball que permet l’acollida de molts clients.

Són molts els aparadors que he dissenyat i muntat al Taller de Karmen; moltes hores destinades a crear, dibuixar, pintar, retallar… inventar cada vegada de forma diferent… compartint amb Karmen cadascuna de les meues idees, rebent les que ella aporta, combinant-les per a trobar el punt d’unió de les dues; moltes hores de creativitat compartida, sentint-me feliç i plena de fer aquest aparador amb una persona, a qui estime molt.

Per a qualsevol dissenyador, trobar un client que recolze el teu treball, que s’integre en la creació, que col·labore i que, en acabar la feina, es senta satisfet d’aquesta i t’ho expresse en paraules i en actes, fa que et sentes valorat i important. I, com a dissenyadora d’aparadors, sempre m’he sentit molt valuosa i estimada amb la creació d’aquest aparador.

Ja tinc ganes d’anar a pel següent!


Dissenys sobre Circ

A l’octubre vaig començar a treballar com a gerent de l’APCCV: Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana. Un treball que, des del començament, m’agrada molt i que em permet desbordar la meua imaginació. He hagut d’aprendre, i encara cada dia, molt sobre el món del circ contemporani, entès aquest com un gènere d’art interpretatiu desenvolupat a finals del segle XX en el qual una història o tema es transmet a través de les tradicionals tècniques circenses. Provinent del circ clàssic però on les habilitats tradicionals es barregen amb un enfocament contemporani: impacte estètic del conjunt, desenvolupament dels personatges i la història, ús del disseny d’il·luminació, música original i disseny de vestuari per transmetre contingut temàtic o narrativa.

Mentre aprenc i participe, des de la gestió cultural, del món del circ valencià, aporte els meus coneixements, entre d’altres, de disseny. Hui no vos parlaré de totes les tasques que faig, parlarem de creativitat i disseny. Vaig començar per redissenyar la imatge gràfica de l’associació partint del seu logotipus incorporant-la a les targetes de presentació de l’APCCV i al carnet de les sòcies i socis.

APCCV-tarja1

APCCV-tarja2

Sempre jugant amb la base, el logotipus, treballe cap a altres dissenys com a medi de difusió impresa, com ara les targetes o un marcador de pàgina

APCCV-marcador

o un simpàtic cartell anunciant les activitats associatives, com l’Assemblea

cartellassemblea

Cada dia és un repte endinsar-se en les xarxes socials d’arts escèniques i de circ, buscar informació i compartir-la; difondre els espectacles dels socis; difondre informació cultural i social; mostrar arreu als professionals de circ valencians en campanyes puntuals, com la del dia 8 de març Dia de la dona treballadora i dona de circ, vos mostre algunes imatges de la campanya:

Ara estem treballant per millorar el disseny de la web apccv  i omplir-la de continguts i informació per fer-la més actual i atraient. Una feina que, per altra part, fem entre tots perquè totes aportem opinió i consensuem.

Cada dia és un repte, cada dia un aprenentatge (del qual em sent molt contenta d’aprendre), cada dia més i més admirada pel gran treball que realitzen aquests professionals de circ, per la seua lluita continua pel reconeixement davant organismes i institucions, per donar un pas endavant en el món circense i sobre tot, encisada pels seus espectacles carregats de creativitat i imaginació.

Convidats esteu totes a coneixer-los!

 

 

 

 


Disseny en alumini vora el mar

A l’any 2013 vaig tindre el plaer de dissenyar una Rosa dels Vents en acer per a la façana d’una casa a Alaquàs (podeu buscar el post al blog), enguany el mateix propietari de la vivenda m’ha tornat a demanar un disseny, aquesta vegada realitzat en alumini,  per a una casa a Cullera en una urbanització prop del mar.

La idea del disseny l’hem tingut clara des del primer moment: un motiu, o motius, relacionats amb el mar; així vaig començar la recerca i primers esbossos: un veler, ones, el mar, cases a la costa, un far… en diversos estils perquè volíem donar-li un toc artístic a la peça. Busque, fins i tot, quadres de pintors famosos o estils artístics diferents que es puguen transformar en la peça final tractada al buit.

faro-barco

vidriera paisajepartido

lineal

 

faro-gaviotas

 

 

 

És el client qui es decanta per un estil més modern, atrevit… estem parlant d’una peça que fa 3,70 metres d’ample per 1,80 d’alçada, partida en dos i que es col·locarà a la cantonada d’aquesta vivenda. Una peça enorme que es pot veure des de lluny i que, al realitzar-la amb alumini, ha de suportar el pas del temps a l’aire lliure en un clima marítim.

vivendaEl procés creatiu comença a partir de l’esbós triat (la quarta imatge, el far i el veler més modern) i d’acord amb la tècnica que s’usarà: una enorme peça d’alumini que es va calant per arribar a la imatge que volem. Reconec que, després d’aquest anys, he oblidat com treballen aquestes empreses i tallers; no sóc especialista en aquest tipus de feina i em costa prou tenir en compte tots els calats i dissenyar de manera que la peça puga quedar perfectament enganxada a la paret. He de treballar en programes de disseny i amb funcions que quasi desconec, però em pose de valent i la peça va agafant la forma. Amb l’ajuda dels professionals que van a la realitzar-la, els bons consells del client, i altres persones a qui vaig preguntant, arribem al disseny final:disseny foto montadaNo he pogut anar a Cullera per vore com ha quedat  però m’han fet arribar aquestes imatges que mostren el moment de la seua col·locació:

IMG-20150617-WA0003 IMG-20150617-WA0004 IMG-20150617-WA0005 IMG-20150617-WA0007Espere anar a vore aquesta creació o rebre més fotografies per visualitzar la immensitat del far i el veler. De moment, he tingut el plaer de fer-la i està col·locada. Ha estat molt important per a mi que m’encarregaren un altra peça – això significa que els agrada el meu treball – i poder tornar a crear una obra a l’aire lliure, obra que qualsevol podrà contemplar, sentir en veure-la, i que voldria perdurara molt de temps.

Gràcies Javier per confiar altra vegada en mi!


Renova la teua casa, aparador El Taller de Karmen

Aprofitant l’arribada del bon temps, època de Comunions i Casaments, hem canviat l’aparador de EL TALLER DE KARMEN d’Alfafar. Aquesta vegada ens hem centrat en el lema de “Renovar la casa”, moment en que ens decidim a canviar la decoració: pintura, mobles, teixits… per acollir un esdeveniment important familiar, pel canvi d’estació que dóna peu a les reformes, o simplement perquè ens agrada donar-li un toc diferent a la nostra vivenda.

façana

L’aparador juga amb dos detalls convinats:

  • per una part el textil, què és allò que ofereix la botiga, una cortina de fons amb teixit nou i primaveral; un cobertor al terra que, juntament amb les teles que surten dels poals, crea una combinació perfecta. A la dreta hem afegit una carta de colors… de teles.
  • per altra part, la pintura suplantada per teixits sortint de dos poals, la carta de pantones suplantada també per una perxa de teles, i tres pinzells sobre una paret pintada amb tonalitat entre verda i blava.

detalls cromàtics

Karmen, la propietària del taller, i jo estem molt contentes amb el resultat: la gama cromàtica aconseguida mitjançant diferents combinacions, els detalls “volàtils” de l’aparador, que sempre donen un toc entre divertit i original; i fer un treball “comú”, la meua aportació d’idees i creativitat i el seu resultat professional i ràpid.

Aquesta vegada el repte és un poc més gran, Karmen vol participar en el IV Concurs d’Aparadors de l’Agència de desenvolupament local i comerciants d’Alfafar, i això suposa un repte “un poc més gran”. Sempre és un repte crear i muntar un aparador, un repte personal, i si a més ha de ser avaluat per professionals, la cosa es complica. Ja vaig tindre el goig de guanyar un Concurs d’Aparadors a Picassent, goig que m’ajuda a creure que vaig dissenyant millor cada vegada.

Vos convide a visitar personalment el Taller, a conèixer a Karmen i formar part dels seus clients i clientes. Segur que sereu ben rebuts!

imatge de l'aparador

Gràcies, Karmen, per deixar-me ser creativa a la teua botiga!


Dissenyant per a Xelo Dauden

Aquest mes he tingut el plaer de tornar a dissenyar per a una perruqueria. Xelo és una persona encantadora, senzilla i molt bonica; i una gran professional. Ella s’ha quedat la perruqueria on treballava i necessitava algú que li donés un cop de mà en el disseny gràfic i d’interiors. Vaig anar a vore-la, em va contar quina era la seua idea, com volia desenvolupar el seu nou i gran projecte: el repte de quedar-se un negoci que ja funcionava però donant-li una “nova imatge”, diferent, innovadora, moderna.

I amb aquestes premisses vaig començar a dissenyar. Només necessitava jugar amb diferents tipografies i fonts, però vaig decidir incorporar un parell d’elements “tòpics i típics” d’aquest gremi: tisores i pintes. Vaig fer uns quants esbossos que projectaven la meua creativitat i els vaig enviar a Xelo perquè en triara un. Al final va ser aquest el que, un poc entre tots, vam decidir:

rotuloVaig preparar la tipografia per al disseny de la façana, i la tarja de presentació de la nova perruqueria. El disseny jugava amb tres colors: el gris (o color plata), el negre, i un toc de llum marcat pel verd “pistatxo” que trencaria amb la serietat i formalitat dels colors apagats. Tot va anar molt ràpid perquè Xelo ja tenia marcada la data d’obertura i no es podia retardar, així que només vaig tindre temps de fer aquests dos dissenys i enviar-los a l’empresa que prepararia els rètols i la impressió.

tarjetaAquestes fotografies són de la nit de la inauguració, i aquesta setmana he anat a veure com ha quedat la perruqueria a la llum del dia: pintada amb un color gris clar, un toc de paper pintat a l’entrada, i amb una nova il·luminació, ha aconseguit donar-li un ambient diferent, més modern i atraient. Ens falta afegir uns tocs de disseny: alguns logos pegats pel mobiliari  amb un to de color verd, el vestuari amb el logotipus de l’empresa, i pense que estarà llesta perquè el més important d’aquest comerç és la persona que el dirigeix i que li dóna vida: Xelo.

IMATGES FAÇANA (2)

 

IMATGES FAÇANA (3)Com sempre, gràcies Xelo per donar-me l’oportunitat de tornar a crear i a dissenyar… em fa feliç!

 

 


Dissenys per al Nadal

Ha arribat el Nadal i torne a idear, crear i muntar aparadors. Ja fa anys que vaig a Picassent i a Alfafar il·lusionada pel retrobament amb les persones que estime i amb el desig de deixar un poquet de mi en aquests establiments.

A la “Carnisseria-Xarcuteria Francisco” sempre muntem una taula, enguany molt senzilla: pocs adornaments trets de la passió comuna, de Vicen i meua, pel Pinterest: vidre, ciris, detalls naturals i branques d’arbre. Una taula nadalenca que motiva a comprar els productes de la Carnisseria per preparar el sopar familiar típic d’aquestes dates; una taula que convida a entrar a la botiga i, després, a sortir d’aquesta amb l’alegria de portar els productes a casa.

taula

El detall de la taula són quatre botelles amb sal i ciris, quatre tovallons en forma d’arbre de Nadal, i amb un toc roig nadalenc sobre mantell blau. No vaig poder acabar de muntar-la, ens faltava el detall natural verd del pi, els coberts i copes de vidre. Vaig sortir un poc trista perquè, enguany, marxava sense deixar “ben posada la taula”, però confiant en que la meua gran amiga l’acabaria per mi.

El millor del dia, el retrobament amb la gent de Picassent que tant m’estime, on em sent com en la meua pròpia casa.

taula detalls

2014-12-06 14.34.40

Una setmana després, vaig a “El Taller de Karmen” en Alfafar. Ens hem decidit per un arbre nadalenc creat a partir de bosses de paper i regals, el teixit de fons el formen dues caigudes de vellut morat molt elegants i una gassa amb tons daurats i morats, i per tancar l’aparador un enrotllable plata a la dreta. Segurament l’aparador de Nadal és el més senzill que muntem durant l’any perquè el detall nadalenc és fàcilment visible; siga un arbre, regals, estrelles… malauradament la durada d’aquest aparador també és molt curta, en poques setmanes el canviarem. 

arbre nadal

2014-12-13 12.59.35

Muntar aparadors al Nadal m’agrada però és una cursa ràpida i quasi que mai tenim prou temps. Sempre faig una recerca i estudi dels dissenyadors d’aparadors, idees i creacions dels grans professionals per desenvolupar la meua imaginació i poder crear a partir dels grans talents. Portar un poquet de mi a les botigues és la meua manera de desitjat “un Bon Nadal” als propietaris d’aquestes, als clients i, fins i tot, als vianants.

Avui aprofite per desitjar-vos, a totes les persones que feu una ullada a aquest blog, a les que em compartiu o m’escriviu…  un Bon Nadal i un any 2015 CREATIU.

nadal14


Tisores a l’aparador

Un aparador és el mitjà que constitueix un estímul visual tridimensional, que presenta el producte tal i com és. La seua funció: atreure l’atenció de la persona que passa per davant d’aquest.

Ja tenim nou aparador a EL TALLER DE KARMEN en Alfafar. Feia temps que volia utilitzar “instruments de costura” a l’aparador d’aquesta botiga de teixits i cortines, i aquest ha estat el moment. En la meva recerca i continu estudi de muntatge d’aparadors, mirant i remirant, admirant-me amb els aparadors que es dissenyen arreu del món, vaig trobar la idea “creativa” de l’ús d’instruments i complements propis del gremi: agulles i fil, bobines, tisores… a gran escala i fent-los detall principal de l’aparador.

Karmen ja m’havia comentat quina cortina i enrotllable volia posar durant aquesta temporada (prèvia a l’aparador de Nadal que dissenyarem en breu), així només calia afegir un detall “cridaner i divertit”.  Les enormes tisores, tallant part de la cortina cosida, atreuen l’atenció del client, aquest és l’objectiu d’aquest aparador; la feina pròpia de Karmen: confeccionar i cosir teixits. A la propera hi posarem les agulles!

aparador octubre

aparador octubre 2L’aparador ha de mostrar sempre el producte que es ven a la botiga, ha de ser un reclam per al client que troba l’oferta des del carrer; però no oblidem que un aparador és també la presentació de la identitat del comerç. El mitjà de comunicació de la botiga. Un aparador canviant, modern, cridaner, original… una idea que, en fer una ullada ràpida, podem retenir i, potser també, recordar.

aparador nocturnaCom sempre, em sap greu fotografiar l’aparador amb la càmera del meu mòbil i a les hores de mig dia, quan els reflexos solars impedeixen veure la certesa de l’aparador, o compartir fotos rebudes, per això, aquest cop vos convide a apropar-vos a Alfafar i veure’l personalment. I de pas… entrar en el TALLER.


Amb pinzells a la mà

Ja fa temps que no compartesc al blog les samarretes que pinte i hui, potser, és un bon dia per fer-ho perquè tinc els dits bruts i he acabat altres tres.

La tècnica de pintar teixits és molt senzilla però, alhora, és semblant a pintar un llenç. Primer busque la idea… ha de sortir d’un encàrrec o coneixent a la persona que la portarà (com ara les que pinte des de fa anys i que envie cada abril a Bremen); faig l’esbós en un full o directament sobre la tela; busque els colors, els pinzells… segurament sempre utilitze els mateixos; escampe les teles a la taula de l’estudi i em pose a pintar. Són hores, dies… moments de silenci i de solitud: els teixits, les pintures i jo… crear, crear… pintar.

El millor de pintar samarretes o vestits és que l’obra que crees es veurà en moviment; la persona la tria, es la posa i la llueix, la porta pel carrer, a la feina, a l’escola (com els xiquets als quals els encanta portar el seu nom a sobre), es sent còmoda amb aquesta. És un llenç que té vida, una creació que, amb el temps i les rentades, acaba difuminant-se però mai no es perd del tot: perdurarà en una fotografia, en una imatge, en un blog… en un record: aquell dia que la vas portar… el que vas viure.

M’agrada molt pintar teixits. Em fa feliç que me’ls encarreguen o me’ls demanen; m’agrada molt regalar-les. Quantes he pintat? per a quantes persones diferents? quants nadons les han portades amb pocs mesos de vida? quantes celebracions s’han fet al voltant d’aquestes? Hauria de ser jo qui donara les gràcies per deixar-me PINTAR part d’aquestes vides i no a l’inrevés…

GRÀCIES

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Pintant a Benicarló

El darrer 14 de juny vaig tindre el plaer, i dic plaer perquè em vaig sentir molt acollida i molt valorada, de pintar dos murals a la casa de Pere i Clara a Benicarló. Tot va començar al nadal quan Clara va demanar de regal “una pintada a sa casa”, aleshores li vaig prestar un pinzell amb la promesa de que aniria fins allí per fer-la.

La proposta va ser de la parella, Pere volia la definició de la paraula “Mota” just al damunt de la Mota de la seua casa, i Clara una il·lustració de Gary Blehm, el creador del Penmen a sota d’una de les finestres. És curiós que ja li vaig regalar aquesta imatge per al seu aniversari de l’any passat i, des d’aleshores, s’ha fet seguidora d’aquest creatiu. Busque tipografies diferents per la definició i prepare el dibuix del Penmen. Enviant-nos mails, arribem fins al consens i decidim què pintaré.

Ja feia molt de temps que no pintava un mural exterior a la paret. Vaig començar quan era jove, quan reivindicàvem pintant a les escoles o a les cases abandonades. Aleshores els murals eren immensos, havies d’enquadrar tot el dibuix, emmarcar-lo amb una línia gruixa i deixar que la resta de l’equip l’impregnara de colors. Ara és diferent, sobre un andami, calculant i mesurant; comencem enquadrant i llençant les línies sobre les quals escriuré paraules; anant amunt i avall per veure que fas a vint centímetres de distància i com quedarà a vint metres. És massa gran? es veurà be quan la gent ho mire?

Mesurant la paret

Pere i Clara m’ajuden en tot moment, sempre pendents de que no em falte res… Vols aigua fresqueta?, i així, després de fer-me l’esbós amb llapis, agafe els pinzells i comence. Estic nerviosa, sempre que pinte ho estic.

pintant la definicio

Durant el matí he pintat la definició. Em sent molt feliç cada cop que escolte a Pere, a la llunyania, admirar-se de com va quedant. No m’agrada que em miren quan estic pintant, em sembla que es trenca la màgia que m’envolta, la complicitat entre l’obra que cree i jo, però aquesta vegada em fa feliç. Pintar a l’aire lliure, en la tranquil·litat del camp, escoltant només converses llunyanes o mirant de reüll a Jose que llegeix un llibre a prop meu.

És només quan baixe de l’andami i pinte la meua signatura, quan respire i m’adone del que he pintat: m’agrada però es podria millorar – així sóc jo – hi ha una lletra que ha quedat molt gruixa, hi han paraules amuntonades… Però la resta de gent, Pere, Clara, Jose i Maria semblen contents amb la meua feina.

definicio de Mota

I després de dinar, canviem l’andami de lloc i Clara s’emociona… Arriba el moment de pintar el seu dibuix. Puja a l’andami amb mi i totes dues mesurem els quadres, debatem sobre la geometria, sobre on i com… i poc a poc passa el temps fins que el Penmen llaura notes de música sobre la paret.

pintant el penmen

Em sent feliç. He pintat altra vegada sobre les parets, la pintada ha quedat bé, em fan sentir que els agrada, ens abracem, els ulls dels meus espectadors brillen, un munt de fotografies… L’obra està acabada!

Ací vos deixe dues fotografies de la casa, i és ací, en el meu blog, on aprofite per donar les gràcies a Pere i Clara. Primer a Clara per demanar-me aquest regal compartit: una pintada per a cadascun; i a tots dos per recolzar-me en tot moment, per acollir-nos amb molta estima a sa casa durant tot el cap de setmana, i sobre tot per estimar-me.

pintada

la casa pintada

Moltes gràcies! Ha estat un plaer.  Quan pintem una altra?


Aparador: teixits i ulleres

Març ha sigut el mes escollit per canviar l’aparador de EL TALLER DE KARMEN. Després de l’època de rebaixes, i un poc endarrerides (ja l’havíem d’haver canviat!), programem un aparador “temporal” abans de que arribe l’estiu. Busquem un tipus de teixit fora de temporada, escollit entre el que trobem a la botiga i que podem oferir, en aquest cas ens decidim pels teixits de tapisseria, qualsevol època de l’any és bona per canviar la tapisseria de la nostra vivenda, crear un moble divertit o diferent, visualitzar un espai distint del que fins ara teníem.

Així trie una cadira de la botiga que ens agrada molt, des de que Karmen la va comprar (i ja l’ha tapisada dues vegades) s’ha convertit en “la nostra cadireta”, i és el moment de mostrar-la al públic. Com que el teixit que cobreix la cadira mostra ulleres de colors, decidim que “la ullera” serà el motiu divertit i mòbil de l’aparador; així deixem algunes en l’aire. Creem un ambient d’una vivenda: cadira junt a una taula de color verd, que ens mostra objectes quotidians – una revista, una tassa de cafè, unes ulleres – , a sobre una làmpara tapisada del mateix teixit; tanquem el fons amb una cortina extravagant de colors blaus forts (assabentades de que el blau és el color de la propera temporada textil); i omplin el sol de la cantonada amb mostres de teles similars. Tota una oferta de com decorar i canviar un espai de la nostra vivenda.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com la majoria de vegades que dissenye aquest aparador, la senzillesa s’ha convertit en el meu primer objectiu. És un espai reduït però acollidor, es troba just abans d’accedir a la botiga, i és la “benvinguda” per al client. Fer-lo atraient, divertit, i mostrar el producte exclusiu que, en travessar la porta, podrem obtindre, són la resta de coses que vull aconseguir quan imagine, cree i visualitze l’aparador.

El millor de tot, i sempre ho dic, és la gratitud de Karmen hores després d’haver-lo muntat; sempre em dóna les gràcies, sempre em diu que li agrada i que els vianants ja l’han felicitada pel nou aparador. Per a una escaparatista com jo, el treball conjunt amb el propietari de la botiga és fonamental, començant per poder expressar les meues idees i que s’accepten, o poder-les canviar i compartir per millorar-les; després amb la compra dels materials necessaris, i les hores de treballs manuals i muntatge; fins a l’últim toc personal… quan ja me l’he mirat una i altra vegada i altra i altra, abans de marxar. Reconec que mai marxe satisfeta “del tot”, sóc una persona exigent i opine que sempre es pot fer millor. És aquesta opinió la que em permet continuar aprenent per millorar el meu treball.

Gràcies Karmen per deixar-me SER CREATIVA a la teua botiga i amb tu.

Nota: també com sempre, demane perdó per la mala qualitat de la meua fotografia, encara no he après a evitar els reflexes dels vidres. 


Dissenyant per als Califes

Alaquàs celebra al setembre la festa de Moros i Cristians, enguany una nova filà mora, amb el nom “ELS CALIFES d’ALAQUÀS”, em demana que dissenye la imatge que els represente. Mai havia fet una cosa així! Em serà fàcil? per on comence? Com sempre buscant informació sobre aquestes festes i els dissenys, buscant imatges que representen el califat, mesquita, moros, estendards… Aprenent què és un Califa, un califat, d’on prové… quanta més informació trobe, més senzill serà començar a dibuixar.  Entre els primers esbossos, els membres de la filà van escollint aquells que més els agraden. El perfil de la Mesquita i la lluna mora ompliran el fons del disseny.

fons-edifici

Després descarregue diferents tipografies àrabs i musulmanes, triant aquelles que en són fàcils de llegir. Hem d’afegir l’accentuació del valencià a les paraules que són necessàries. Comencem les combinacions d’imatge i tipografia… amunt, avall, al centre, més clar, més fosc… I així va sorgint, a poc a poc i amb el consens de tots els membres de la filà, el que serà el disseny definitiu.

logotipus califes

Negativem la imatge per poder aprofitar-la al tèxtil, en cas de fer samarretes, i passem a dissenyar l’estendard de la filà. Fons verd fosc amb lletres daurades i color crema brodades a sobre. Aquest sí és un gran repte per a mi, i això que he pintat moltes teles al llarg de la meua vida, però… brodar? com és broda? serà suficient amb un disseny en pdf? Això espere.

Hores i hores mirant estendards de filaes i festes de moros i cristians d’arreu del país, buscant idees, imaginant, creant… esbossos… Amb el dubte de què faig allò que no sé fer, aprenent mentre cree (m’agrada). Dues puntes, tres puntes… com acaba un estendard? Quines mesures te? Dibuixant a l’ordinador… imaginant que el veig onejant al vent mentre les esquadres desfilen… què bonic!

estendart

standart

Sóc una persona exigent, sobre tot amb mi mateix. Mai acabe d’estar satisfeta amb el treball que faig; sempre pense que podria millorar-lo, què hauria de fer i què no… Aquesta creació ha estat difícil per la inexperiència, però també agradable per dissenyar per a unes persones a les quals m’estime i que sempre m’han tractat molt bé. Ha sigut un plaer, i una gran alegria, fer aquests dissenys. Espere haver aconseguit allò que els Califes desitjaven, i els done les gràcies per donar-me aquesta oportunitat: imaginar, crear, endinsar-me en el món de la imaginació i viatjar més enllà d’allò que coneixia.

Aprofite per felicitar als Califes per la creació d’aquesta filà, desitjant-lis molts anys de desfilada. I, en especial, per l’estima que tinc a la seua cap d’esquadra: la meua estimada sister Empar


El Nadal: aparadors i dissenys

Hui, una data especial per a mi, vinc a contar-vos la feina que faig, prèvia a la celebració del Nadal. Comencem pel muntatge dels aparadors. Com cada any, la botiga de Vicen: La Carnisseria Xarcuteria Francisco a Picassent, em convida a “parar taula”. És la recepció dels clients i clientes, una taula parada només entrar. Aquesta vegada hem optat per situar-la sota una branca decorada – què és el “toc original” – i molt senzilla. Els objectes platejats omplen el blanc del mantell, i com a únics colors, en roig, les botelles de vi i xampany i els menús que la botiga ofereix per al Nadal.

Carnisseria Xarcuteria Francisco

L’altre aparador és a “El Taller de Karmen” en Alfafar. Karmen no acabava d’estar convençuda a la meva primera idea: fem un ninot de neu, és original, divertit i crida l’atenció, però quan el va veure acabat, va somriure. Tres capses de cartró forlades amb tela blanca són el centre de l’aparador, els accesoris (propis de cortines) fan d’ulls, nas i botons. La resta amb una vertical blanca, una espectacular cortina de cercles daurats i coixins de vellut al terra sobre un nòrdic que ens recorda la neu. El matí que el muntàvem, vam preguntar a tots els xiquets que passaven, i tots estaven d’acord en que era un aparador hivernal molt cridaner i divertit.

El taller de Karmen

Detall ninot de neu

Quan idee, dissenye i munte els aparadors, no oblide quin és l’objectiu d’aquests, mostrar el producte que s’ofereix a la botiga. Els aparadors de Nadal trenquen, un tant,  amb aquest objectiu i ens porten a “desitjar i felicitar als clients”, aspecte que, per altra part, també és molt important. Intente convidar tots dos i, com sempre, fer la feina ben feta i sentir que Vicen i Karmen estan contentes amb el treball que faig.

A més dels aparadors, enguany faig dissenys de Nadal com a social media manager, en les xarxes socials de MOV&MENT http://movyment.com/ i el MESÓN ASADOR SANJUÁN http://www.mesonsanjuan.blogspot.com.es/. Vos convide a visitar les seves webs i buscar-los en Facebook.

Aprofite aquest moment per desitjar-vos: BON NADAL! i donar-vos les gràcies per tots els moments en que veniu al blog i em llegiu.


What am I now?… en anglès

El camp del disseny s’ha traslladat, d’un temps fins ara, a una nomenclatura anglesa que defineix cadascuna de les nostres tasques. En l’actualitat no es pot buscar feina de disseny en la nostra llengua, hem de definir-nos i presentar-nos mitjançant nous conceptes; conceptes que, la majoria de vegades, les empreses desconeixen però utilitzen en les seues ofertes de treball. Ja no serveix tindre imaginació, creativitat, coneixements del color, la forma, programes informàtics i de disseny, comunicació verbal i digital… ara ens cal aprendre i utilitzar la nomenclatura anglesa.

Hui em presentaré utilitzant  i definint aquests conceptes, que formen part de la meua formació, la meua experiència laboral, els meus coneixements i aquelles tasques creatives que em fan feliç.

INTERIOR DESIGNER

El disseny interior és la disciplina projectual involucrada en el procés de formar l’experiència l’espai interior, amb la manipulació del volum espacial així com el tractament superficial. No s’ha de confondre amb la decoració interior, el disseny interior indaga en aspectes de la psicologia ambiental, l’arquitectura, i del disseny de producte, a més de la decoració tradicional. Un dissenyador d’interior o d’interiors, és un professional qualificat dins del camp del disseny interior o qui dissenya interiors d’ofici com a part del seu treball. El disseny interior és una pràctica creativa que analitza la informació programàtica, estableix una adreça conceptual, refina l’adreça del disseny, i elabora documents gràfics de comunicació i de construcció.

INTERIORISME EN VIVENDA

DISSENY INTERIORISME

GRAPHIC DESIGNER

El disseny gràfic és l’art de la comunicació, l’estilització i la resolució de problemes a través de l’ús del tipus i de la imatge. El camp també és sovint erròniament anomenat Comunicació Visual o Disseny de la comunicació, a causa de les habilitats implicades superposades. Els dissenyadors gràfics utilitzen diversos mètodes per crear i combinar paraules, símbols i imatges per crear una representació visual d’idees i missatges. Un dissenyador gràfic pot utilitzar una combinació de la topografia, arts visuals i disseny de pàgines, tècniques per produir un resultat final. El disseny gràfic sovint es refereix tant al procés (disseny) pel qual es crea la comunicació i els productes (dissenys) que es generen.

disseny OUTLET SILLA

imatge corporativa CORMEGLASS

SOCIAL MEDIA MANAGER

És la figura responsable de sostindre, acrecentar i defensar les relacions de l’empresa amb els seus clients en l’àmbit digital. Es tracta d’un guia cap a la comunicació 2.0 efectiva. La seua tasca consisteix en dissenyar l’estratègia, analitzar i interpretar resultats i actuar en funció d’aquests. La principal diferència amb el COMMUNITY MANAGER és que aquest últim és qui executa l’estratègia dissenyada pel social media manager.

xarxes socials MOV&MENT

http://isabeljulve.blogspot.com.es/

COMMUNITY MANAGER

És el responsable de la comunitat virtual, digital, en linea o d’internet, què actua com auditor de la marca en els medis socials. Així, és la persona encarregada de sostindre, potenciar i, d’alguna manera, defendre les relacions de l’empresa amb els seus clients en l’àmbit digital, gràcies a les necessitats i plantejaments estratègics de l’organització i els interessos dels clients. És la persona encarregada de crear, gestionar i dinamitzar una comunitat d’usuaris en Internet amb independència de la plataforma que utilitzen. Ha de tindre coneixements d’aquesta, a més ser un bon redactor de textos que motiven i moure a l’acció de la comunitat.

WINDOW-DRESSING

Un aparador, és l’espai situat en la façana dels establiments comercials destinat a exhibir, darrere un vidre, una mostra dels productes o serveis que s’ofereixen en l’interior. L’aparador contribueix tant a la venta com a la bona imatge de l’establiment. L’aparadorisme és l’art de presentar, de forma adecuada, combinant objectes i materials, els productes; i un conjunt de tècniques aplicades al disseny i muntatge dels aparadors. L’aparador és el venedor silenciós d’un establiment; un element esencial i el vehicle principal de la comunicació entre un punt de venta i els seus clients; el lloc on el client, per primera vegada, entra en contacte visual amb el producte.

Aparador EL TALLER DE KARMEN

VISUAL MERCHANDISING

És el “Marketing en el punt de Venta” i com una ferramenta del Marketing Directe, s’aplica a qualsevol negoci, bens i serveis. La presentació visual organitza i disposa l’exhibició del producte, en les millors condicions tant físiques com psicològiques, per facilitar les compres als clients. El Visual Merchandising permet presentar el producte d’una manera informativa i funcional, guiant al client a través d’una atmosfera càlida i amistosa. Els seus objectius bàsics són: cridar l’atenció, dirigir al client cap al producte, i facilitar l’acció de compra.

BOTIGA TEJIDOS MARIOLA

Aquests són alguns, els principals, però hi ha tantes paraules que em defineixen!


Tres gronxadors al Taller de Karmen, nou aparador

Ja el tenim ací, l’escaparat o aparador de tardor de EL TALLER DE KARMEN.  Aquesta vegada ens hem aprofitat de detalls propis de la tardor: fulles que cauen dels arbres, troncs tallats per a la llenya i corda; i hem recreat un escenari centrat en tres gronxadors penjats d’un tronc o, en aquest cas, barra per a cortines, com situats enmig de qualsevol parc infantil. Als gronxadors hi deixem caure la nova col·lecció de teixits arribada a la botiga, que podrien representar la figura humana inexistent en l’ambient que hem dissenyat. El teló de fons, que tanca l’aparador obert, està format per un panell japonès de tres lames (una de les quals està pintada amb fulles), i la paret de la dreta ens mostra una cortina vertical de corbes; dos tipus de cortinatge per a la vivenda. El terra, ple de fulles, amb una estora de color gris i coixins de colors brillants.

detall dels gronxadors al sostre

detall de les fulles i coixins sobre cati

 Acceptàrem el repte, com cada vegada que ens seiem a pensar en el disseny que hi farem, de crear un ambient fresc, ràpid i natural… fins i tot havia de ser divertit, la tardor és una estació de l’any quasi melancòlica, que dóna pas a l’hivern, i no volíem representar aquesta serietat, sinó més be el contrari: aprofitar-nos d’elements naturals, com ara les fulles (les quals tenen una continuació, indirecta, en la plaça on està ubicada la botiga, ja que aquesta és plena!), ha estat la part divertida i entranyable; qui de nosaltres no ha jugat alguna vegada amb les fulles que cauen dels arbres? qui de nosaltres no ha pujat a un gronxador? L’objectiu de tot escaparat és cridar l’atenció del vianant, aconseguir que els seus ulls s’aturen i visualitzen allò que li mostrem, el producte que oferim; i si, a més, aconseguim treure-li un somriure… hem guanyat el repte!

Karmen està molt contenta amb el resultat, i jo feliç d’haver-lo ideat i creat juntament amb ella. Sempre és un plaer!

Perdoneu la mala qualitat de les meues fotografies, però sempre m’ha estat molt difícil fotografiar aparadors evitant els reflexos sobre el vidre; ja li preguntaré algun dia a, Rosa Planells, una gran fotògrafa i amiga com he de fer-ho! Ací vos deixe dues, una diürna i altra nocturna, de l’aparador.

escaparat

imatge nocturna