El libro
Leo algunas frases de los libros diez veces seguidas para introducirlas en mi espíritu, mezclarlas a mi sustancia y enriquecerme con ellas para siempre jamás.
LA SOMBRA DEL VIENTO. Carlos Ruiz Zafón
Cada libro tiene alma. El alma de quien lo escribió, y el alma de quienes lo leyeron y vivieron y soñaron con él. Cada vez que un libro cambia de manos, cada vez que alguien desliza la mirada por sus páginas, su espiritu crece y se hace fuerte.
Pocas cosas marcan tanto a un lector como el primer libro que realmente se abre camino hasta su corazón. Aquellas primeras imágenes, el eco de esas palabras que creemos haber dejado atrás, nos acompañan toda la vida y esculpen un palacio en nuestra memoria al que, tarde o temprano – no importa cuántos libros leamos, cuántos mundos descubramos, cuánto aprendamos u olvidemos -, vamos a regresar.
maria
creantinteriors 
De repente he recordado mi primer libro,que igual tampoco fue el primero en ser pero si el que guardo en mi recuerdo.El buho que tenia miedo a la oscuridad y de la misma colección el primer libro que me marcó El Currican,no sé donde andaran más no me importaria volver a leerlos.Mira.. clinnn..he tenido una idea!!igual los busco para leerlos en voz alta a mis princesas…
25 Abril 2011 a les 0:09
Búscalos!
Creo que es una de las cosas más maravillosas que puedes hacer con tus princesas: compartir libros, cuentos, relatos… Compartir la magia y la fantasía… compartir.
27 Abril 2011 a les 20:56
Cuánta razón en éstas palabras.
Un libro: una vida que quisimos tener, una historia que quisimos vivir, un sueño pendiente en el viento.
1 Mai 2011 a les 18:01
Hola María: He visto tu perfíl en LinkedIn, y me ha parecido muy interesante. Si te parece bien, podríamos esta en contacto.
Un saludo.
Pilar
1 Mai 2011 a les 18:29
Bienvenida al blog Pilar… un espacio que he creado para compartir, debatir… o simplemente dejarse llevar y hablar, hablar, hablar.
Estar en contacto me parece genial.
Y este espacio ya está abierto para tí. Gracias
2 Mai 2011 a les 11:36
Ostres, què fort! Reconec la foto, jo en tinc una allí feta per mi! Això és la plaça Bebelsplatz de Berlin, en plena avinguda Unter den Linden, on hi ha la biblioteca i la universitat Humboldt. Allí es realitzà l’any 1933 la “Bücherverbrennung”, la crema de llibres per part dels nazis. Records emotius em venen a la memòria. Escriptors com Bertoldt Brecht o Thomas Mann, els noms dels quals apareixen en la foto, hagueren de fugir del país. Brecht ja era llavors un escriptor exitós, i Mann tenia fins i tot el Premi Nobel, però de res li valgué.
Dos dels meus escriptors preferits, Heinrich Heine i Heinrich Böll, també apareixen en la foto.
En la plaça hi ha un memorial molt interessant sobre aquell fet històric del 33, amb una frase del genial Heine:
“Das war nur ein Vorspiel. Da wo man Bücher verbrennt, verbrennt man am Ende Menschen”. Que vol dir: “Això només ha estat el previ. Allí on es cremen llibres, s’acaba cremant persones”.
I així va ser. Heine escrigué aquest vers en el segle XIX, tenia un bisturí especial per a discernir la burrera humana.
La lectura és cultura, i sempre ho serà. Per això, els qui ens volen ignorants, el primer que fan és negar-nos-en l’accés.
23 d’abril dia internacional del llibre! LLEGIU!
Gràcies per aquest comentari i per la foto!
1 Mai 2011 a les 23:12
Perdó, m’he deixat endur per l’impacte de la imatge i he obviat el text.
Vaig a reprendre el fil que ha encetat ME. El meu primer llibre… impossible de saber. Diuen els meus pares que, quan era molt xiconina i encara no sabia ni parlar, ja agafava tebeos i en mirava els dibuixos. De vegades els sostenia de l’inrevés, però a mi tant me’n feia, perquè jo “llegia” igualment. De Mortadelo i Filemón, i després de tot Tintin i Astèrix i Obèlix, crec que passí a “Contes per telèfon” de Gianni Rodari, a llibres d'”Els cinc” i de “Puck”. Més endavant em marcà l’escriptor (alemany!) Michael Ende amb “Momo” i “La història interminable”. Fou en l’institut quan vaig començar a interessar-me per altres coses, per clàssics antics i més moderns, però llegia sense un criteri definit, encara estava formant-me una opinió. Actualment llegesc novel·la, teatre, poesia, assaig, còmic, contes… de tot el que m’ensenye i em deleite. Disfrute la lectura i la necessite, m’omple l’ànima i el cervell. Done gràcies per aquest regal. Un llibre que agrada i emociona és impagable. I més impagable és encara poder compartir aquesta sensació.
(mare, quin romanç!)
1 Mai 2011 a les 23:22
Avuí estic pesada, ho sent! Però a través d’aquest bloc em relacione amb tu, i aprofite per a contar-te coses. Enguany no he pogut comprar-me el llibre de rigor el dia 23, com solc fer, perquè m’ha pillat entre Bremen i Múnic. Però uns dies més tard vam anar a vore la Neue Pinakothek, un museu de pintura (per cert, t’haguera agradat: molt d’impressionisme!), i allí, a la llibreria, em vaig comprar un llibre que feia temps que volia llegir. És literatura infantil, en vers i amb dibuixos: “Max und Moritz”, tot un clàssic de l’escriptor alemany Wilhelm Busch. Preciós, m’ha encantat. I ja pare 😉
1 Mai 2011 a les 23:30