la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

Posts tagged “espai

La bibloteca infantil de Brentwood

Aquesta setmana he trobat a una de les xarxes socials les fotografies de la Biblioteca pública infantil de BrentWood, a Tennessee. Un espai únic en el món pel seu disseny.

Fugint de la sobrietat de les biblioteques, la biblioteca de BrentWood dissenya un espai infantil amb decorats trets dels contes populars. Per accedir-hi, travessem un llibre obert que fa de porta, i ens endinsem en una terra molt llunyana on… “Hi havia una vegada…”

biblioteca Brentwood. Tennessee

biblioteca2

Entrada a la secció infantil

Les Biblioteques són llocs tranquils en els quals és fàcil oblidar-se del món que ens envolta, atrapats amb la lectura dels seus llibres. Alguns d’aquests edificis competeixen per la bellesa i originalitat de les obres que alberguen en el seu interior, altres són originals pel seu disseny, com en el cas d’aquest del qual parlem. Se’ns presenta un món fantàstic, amb un llibre a la mà i dins del propi llibre. Un preciós lloc on somniar i imaginar.

Aprofite que parlem de biblioteques per oferir-vos un article d’un blog que m’ha agradat molt, les 10 biblioteques públiques més rares i boniques del món, si voleu llegir-lo, ací teniu l’enllaç: http://monkeyzen.com/2013/03/bibliotecas-publicas-raras-hermosas


Merchandising o la presentació del producte

El merchandising és el conjunt d’estudis o tècniques comercials que permeten presentar el producte o servei en les millors condicions, tant físiques com psicològiques, al consumidor final. Contra una presentació passiva, es realitza una presentació activa d’aquest utilitzant una amplia varietat de mecanismes que el fan més atractiu: col·locació, presentació… El merchandising inclou tota activitat desenvolupada en un punt de venta, i el seu objectiu és cridar l’atenció, dirigir el client cap al producte i facilitar l’acció de compra.

També es defineix el Merchandising com l’aplicació de les cinc “right”: tindre el producte adequat  en la quantitat adequada, al preu adequat, en el moment adequat i en el lloc adequat. Tots els elements d’un comerç tenen el seu propi missatge individual;  si aquests elements es convinen adequadament, el missatge serà net i perceptible.

Com cridem l’atenció? hi ha moltes i diverses maneres, ací teniu algunes molt originals…

retail

biciclet 

Forma part del Merchandising l’aparador o el que es coneix com “window design“? No és, també, una manera de presentar el producte o només desitja captar l’atenció del vianant? L’aparador és el primer reclam de l’establiment, l’espai on el client, per primera vegada, entra en contacte visual amb el producte. Tant el Merchandising com, a un temps, l’aparador reben el nom del “venedor silenciós” d’un establiment.  Substitueixen totes aquestes tècniques de presentació i venta, al venedor i venedora? Aquest és un debat interessant sobre el qual ja s’hi parla: en l’actualitat ens estem acostumant (i ens agrada) a realitzar compres “en solitari”, el merchandising afavoreix aquest tipus de compra? Siga com siga, és el disseny el qual ocupa aquest espai al blog, i és admirable la CREATIVITAT que aporten els i les dissenyadores: quina gran quantitat d’imaginació fa falta per realitzar totes aquestes tècniques tant canviants i actives als comerços!

Hui aprofite per publicar alguns aparadors d’arreu del món que he anat recopilant als meus arxius, i donar les gràcies a les persones que, recordant-me allà on viatgen, em fotografien i m’envien aquells que troben interessants.


Gràcies per vindre

 

La creativitat té a veure en com reps allò que veus i com ho transformes. Albert Espinosa

Gràcies per vindre, per llegir-me, per deixar que m’aprope a tu, per pensar en allò que escric, perquè… potser t’agrade o no, però tornes… Gràcies pels 10.000 hits del meu blog: aquest xicotet espai de CREATIVITAT.


Mov&ment. Disseny d’una clínica

Un bon dia, el gerent de la clínica MOV&MENT de Quart, em crida i em fa l’encàrrec de dissenyar l’interior d’aquest espai. Acostumada a treballar en vivendes i contract, el disseny d’una clínica de fisioteràpia, podologia, psicologia, Ioga, pilates… és totalment nou per a mi. Jose (què també és el meu fisioterapeuta i amic) vol donar-li una nova imatge totalment diferent a la que té fins aleshores. Comence, com sempre, en l’estudi personalitzat del que hi ha, dels seus logotipus, de la seva imatge actual, per utilitzar-la o transformar-la. Faig un estudi de mercat amb la recerca de com s’han dissenyat altres clíniques. Poc a poc va sorgint la idea. Jugarem amb les imatges del seu logo, les farem moure – tal com diu el nom de l’empresa – per la clínica, afegirem imatges naturals – que fan l’espai acollidor i relaxant -, al temps que li donarem un toc alegre a un espai mèdic.

Començàrem per la façana, afegint vinils amb tota la informació necessària i la primera imatge que rebran els pacients abans d’entrar. Els professionals que hi treballen afegiren el toc de color al sòcol de la paret blanca.

Entrem… un mostrador blanc amb el logotipus de la clínica, ja no ens cal escriptura, l’hem deixada a l’exterior. L’enorme fotografia de quasi 3m penjada sobre la paret, ens dona la benvinguda. El millor és que he aprofitat que Jose és un apassionat de la fotografia i li vaig demanar que fera ell mateix les fotografies per a la clínica. A l’esquerra nostra, tota la paret pintada de roig, trencada per dos estants minimalistes de color blanc amb “detalls mèdics”. Encara estem ideant què posar.

Fem l’espera corresponent  i caminem pel corredor que condueix als “boxes”, gimnàs, banys i dutxes. El joc de les tres imatges que componen el logotipus. Van movent-se per les parets, ens porten a desplaçar-nos darrera elles. A les portes, el senzill detall – evitant altra vegada l’escriptura – d’assenyalar-nos a qui correspon cada despatx i box.

Ens queda feina per fer, comencem afegint una imatge d’un bosc al box del Podòleg, un espai totalment interior al qual hem obert una finestra… els i les pacients miraran a través d’aquesta. Ara ens falta el disseny a les parets del gimnàs i alguns detalls decoratius per la clínica però… estem contents i contentes.

2014-02-19 19.19.04

Per a ser el meu primer disseny d’interior d’una clínica, espere haver captat la atenció dels i les pacients que hi aniran, haver donat una bona resposta a la petició dels professionals i del gerent, no solament com a Dissenyadora sinó també com a amiga. Gràcies Jose, Bea i Alberto per donar-me aquesta oportunitat! Ha estat tot un plaer.

Vos convide a participar de les seues activitats i si necessiteu bons professionals, no dubteu en acudir, ací vos deixe l’enllaç de la seua web:  http://movyment.com/


Escultures úniques (IX)

Jorge de Oteiza (Orio 1908, Donosti 2003 ), l’escultor del buit i del silenci, revolucionà l’escultura a meitats  del segle passat. A més d’escultor, fou arquitecte, ensallista i poeta. Home de gran personalitat, artista polifacètic, agitador cultural infatigable sempre contribuint a la creació de l’art basc. Ideológicament, Oteiza lluità per cohesionar i revitalitzar el decaigut món artístic basc. Artísticament fou influenciat per l’escultor britànic Henry Moore, i a principis de la dècada dels quaranta, comença a explorar sobre el buit i el volum, convertint-se en l’essència creativa de l’artista. La desocupació de l’espai escultòric, amb peces cada cop més essencials i místiques. Amb frases i escrits, comparatius a les seves obres:

Vivimos de eso, de no poder vivir.

…yo nunca hablo de lo que sabía antes, sino de lo que estoy sabiendo…

La música evoca, conmueve, alegra, emociona, comunica, convoca, pero sobre todo… une.

Yo habito en la tristeza. Me siento muy bien en la tristeza. Si no estuviera triste, ¡qué tristeza!


L’estudi de Maria

Una data: 27 d’abril de 2012. Un somni fet realitat: EL MEU ESTUDI. Un espai on, tal com diu Espinosa “Somniar sense llenços, pintar sense colors”. Potser és la màgia de l’artista: tenir un racó propi, un espai privat on poder CREAR: quatre parets que s’embruten, plenes de pinzells, de llenços, de fulls, pintures… d’aquells dibuixos antics que vas fer quan estudiaves, d’aquells quadres que no tens on col·locar, de fotos antigues, de draps bruts, de la meva estimada bata que m’acompanya des de que vaig iniciar el camí de la creativitat (encara recorde quan la vaig estrenar mentre aprenia a fer escultures de fang a l’Escola).

El 27 d’abril… l’acabe amb l’ajuda del meu Pare, però dies abans ja l’he estrenat: he pintat la samarreta d’Anna (creuant els dits per a que li agrade), he pintat les samarretes de Núria i Emma, els stors que m’encarrega Karmen… i pintar ací dins és tot un plaer! Màgia! Pintar mirant el gessamí, les margarides, el cel blau, escoltant el vent… No sempre es pot expressar amb paraules allò que sentim quan vivim, no sempre és fàcil fer arribar sentiments i vivències, però hui és un bon dia per compartir-vos aquesta meua gran alegria. Ara… desitge amb força tornar a pintar quadres amb els pastissos: el sol, la mar, les muntanyes, la natura viva que m’envolta i em fa feliç.