Escultures úniques (IX)
Jorge de Oteiza (Orio 1908, Donosti 2003 ), l’escultor del buit i del silenci, revolucionà l’escultura a meitats del segle passat. A més d’escultor, fou arquitecte, ensallista i poeta. Home de gran personalitat, artista polifacètic, agitador cultural infatigable sempre contribuint a la creació de l’art basc. Ideológicament, Oteiza lluità per cohesionar i revitalitzar el decaigut món artístic basc. Artísticament fou influenciat per l’escultor britànic Henry Moore, i a principis de la dècada dels quaranta, comença a explorar sobre el buit i el volum, convertint-se en l’essència creativa de l’artista. La desocupació de l’espai escultòric, amb peces cada cop més essencials i místiques. Amb frases i escrits, comparatius a les seves obres:
Vivimos de eso, de no poder vivir.
…yo nunca hablo de lo que sabía antes, sino de lo que estoy sabiendo…
La música evoca, conmueve, alegra, emociona, comunica, convoca, pero sobre todo… une.
Yo habito en la tristeza. Me siento muy bien en la tristeza. Si no estuviera triste, ¡qué tristeza!
maria
creantinteriors 