la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

Darrera

Dissenyant per a l’Apccv

Enguany he tingut el plaer de tornar a dissenyar el CATÀLEG DE L’APCCV, Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana. Dic “plaer” perquè a més de la meua passió pel disseny, és apassionant conèixer, compartir i maquetar tota la informació sobre les companyies, professionals i espectacles de circ valencià. M’emocione mentre treballe les imatges de les sòcies i socis, quasi puc veure’ls representant els seus espectacles, escoltar la música que els acompanya, somriure quan el número d’equilibris, malabars… els surt bé. A més, em deixen llibertat per afegir la meua creativitat i donar-li color i vida al paper (o a la publicació online).

Tal com vaig fer l’any passat, he jugat amb els colors i la tipografia representativa del logotipus de l’Apccv: roig, negre i blanc; insertant imatges de circ dins les lletres. Aquesta vegada he afegit l’atrevit color blau per destacar els enllaços i la informació bàsica de les companyies. També m’he atrevit a escriure en tres idiomes: valencià, castellà i anglès (aquest gràcies a l’ajuda del meu germà Jesús, professor d’anglès, i a la seua experiència en l’expressió d’aquesta llengua), permetent la internacionalització i obertura del catàleg què és tramitat a qualsevol part del món.

L’objectiu del catàleg és la difusió d’espectacles, companyies i professionals de circ valencià associades a l’Apccv. Donar a conèixer el treball que fan, difondre el coneixement del circ valencià per dignificar-lo. Així permetem que cada sòcia i soci aporte la seua pròpia documentació al Catàleg, tal com voldria presentar-se. Aquest aspecte és complicat a l’hora del disseny perquè cal unificar tota la documentació que arriba, o… encaixar-la dins de dues pàgines, difícil!!!

Estic molt contenta amb el resultat. Hem canviat d’impremta i la impressió en paper ha quedat fascinant, els color tan viu del roig li dóna molta vida, quasi l’encén. Només desitge que a les sòcies i socis també els agrade.

Si voleu veure’l sencer, al temps que conegueu a les sòcies o socis de l’Apccv, podeu clicar aquest enllaç: catàleg

I si voleu conèixer el seus espectacles, podeu fer una ullada a l’Agenda, n’estic segura de que vos agradaran.

#femCirc i endavant amb el circ valencià!!!

Thanks a lot Edinburgh

Enguany hem conegut Edinburgh, una ciutat escocesa captivadora que mai no havia pensat que coneixeria. Capital d’Escòcia ubicada al costat d’Arthur Seat, un antic volcà, i dominada per l’Edinburgh Castle assentat en Castel Rock. La ciutat està dividida pels jardins del Princes Streeet en dues parts: Old Town i New Town, recogenuts com a Patrimoni de la Humanitat.

Potser és més bonic el recorregut de principi a final de l’antiga Royal Mile, des del castell fins al Palace of Holyrood House, contemples arquitectura medieval i edificis de la reforma protestant: cases, galeries, St Giles Cathedral, esglésies, botigues… pots provar el famós whisky escocès, la cervesa i la sidra… pots integrar-te en un dels coneguts “free tours” i descobrir història i anècdotes de la ciutat i els seus habitants.

I allí, enmig d’edificis antics, et trobes l’increïble Fringe Festival, que celebra els seus 70 anys d’arts escèniques al carrer. Dotze hores ininterrompudes d’actuacions al carrer i a espais teatrals, amb sol, pluja, vent… tant els fa! Pots caminar al llarg de la Royal Mile i veure’ls actuar, entregar-se al públic, o apropar-se per convidar-te a veure’ls actuar. No tens prou de temps per veure-ho tot, per endinsar-te en la màgia de l’escena: circ, dansa, música, mims… voldries aturar-te davant de tots els escenaris i aplaudir, però un al costat de l’altre… buf, no saps quin triar!

També cal caminar per la New Town, descobrir l’ampliació de la ciutat i el bonic carrer Rose Street, el recomane!

Com sempre, he fet el viatge amb “Diari” a la mà, a la recerca de l’art que sempre busque en tots els països que visite. Descobrir l’art a cada ciutat em permet recordar aquesta per sempre, i Edinburgh m’ha sorprès. Ací he trobat arquitectura moderna: Enric Miralles que va dissenyar l’Scottish Parliament Visitor center, un edifici que trenca i juga amb les construccions antigues i palaus que l’envolten,

… he trobat al meu estimat Henry Moore, davant la porta de l’Scottish Nacional Gallery of Modern Art; he trobat Monet, Picasso, Matisse, Bacon, Warhol… en els tres museus que visitàrem. Tots els museus i galeries de la ciutat són gratuïts, pots donar una aportació econòmica si t’han agradat i que ajudarà al manteniment d’aquests. És la primera vegada que ens trobem amb museus gratuïts que ens han regalat el plaer de contemplar obres artístiques impressionants.

He trobat circ, enmig del Dean Gardens, jardins que coneguérem gràcies a les bones recomanacions de Mar, coneixedora de la ciutat i que tantes aportacions ens ha fet alhora de programar la nostra estada.

He trobat fins i tot poetry a la porta d’una llibreria, t’atures i pots escoltar poesia d’arreu del món en qualsevol idioma.

Cert que no puc narrar tot el que he descobert i m’ha regalat Edinburgh. Cada terra que conec, m’omple més i més, i voldria compartir-vos moltes més vivències però aquest post és només una pinzellada d’un gran llenç que ens guardem Jose i jo dels nostres viatges.

He anomenat “Thanks a lot” aquest post per l’amabilitat i educació dels escocesos. M’ha captivat molt el fet de que cada cop que la gent baixava de l’autobús, donava les gràcies al conductor; totes les persones ho feien! Ara també jo vull donar les gràcies…  Mar i Jesús, Thanks you for your information, you have helped me; Jose*, Thanks you for travelling with me. 

Aquesta per a tu*, sé que et fa molta gràcia!

Ser i deixar empremta: art urbà

Mentre camines, entre els carrers d’una ciutat, sobre els murs, les façanes, obres els ulls i ho veus: l’art urbà, allò que coneguem com street art i que esdevé més quotidià cada dia. Imagine que forma part del meu passat, de jove ja pintava murals en façanes (amb permís, per suposat), o les parets de casa que els meus pares em permetien; també de gran n’he pintat, com a la bonica casa de Benicarló, i després alguna m’animaria a conèixer més fermament aquest art, i així em vaig començar a apassionar i enamorar de la bellesa efímera de l’art urbà.

Vaig aprendre molt en un dels meus viatges a Berlín, de la mà d’una gran street-artista espanyola que pintava arreu d’Europa, de la qual he parlat a aquest blog, i des d’aleshores faig investigacions continues per conèixer encontres de graffiti o street art valencians o més propers, n’he descobert que hi ha quasi totes les setmanes. Viatge i camine per les ciutats, buscant i fotografiant totes les obres que em criden l’atenció. A qualsevol racó, en pobles perduts en la muntanya, on menys m’ho espere… m’estan esperant.

Fanzara, perduda i recuperada. Un espai d’art urbà perdut en la muntanya.

I m’enamore, com sempre em passa, de les artistes que vaig trobant, repetidament. Supose que els meus ulls ja busquen allò que vull trobar, i així sóc capaç de reconèixer-los en la distància: Julieta XLF, David de Limón, Xelon, Deih, La nena wapa wapa… artistes valencians, i altres d’arreu del món: Banksy, Alice Pasquini, Claire, David Zinn, OakOak… Hi ha tantes que no puc nombrar-les d’una vegada, tampoc no puc compartir tantes fotografies com he fet, com faig cada cop que veig alguna obra.

Deih al barri del Carme, València

 

Graffitea Cheste, 2016

De vegades tinc el plaer de veure’ls quan estan pintant, pots seure al seu costat i contagiar-te del moment. Admirada de com permeten que estigues ahí, mentre creen l’obra, sabent que no m’agrada que m’observen quan estic pintant. Aquesta, potser, és la diferència, elles pinten cap i a l’exterior, en poc temps, davant la mirada de tothom que passa.

Ja he parlat al blog sobre l’street art, sobre alguns d’aquests artistes, sobre la història de com i on sorgeix aquest art, aquest cap de setmana he tingut el plaer de veure’ls pintar sobre estructures de fusta en un espai tancat. És curiós trobar-te’ls en exposicions pròpies, tindre a la mà làmines de les seues obres que pots comprar i tenir a casa teva. Se’m fa extrany pensar que l’artista urbà puga traslladar-se al paper, que l’obra efímera, sobre sol i ombra, puga estar tancada dins un marc de vidre. L’art urbà és lliure, com ho són els artistes que el fan.

Street art Berlín 2015

I per, acabar, o posar el punt i coma en aquest post, vos compartiré aquesta obra, en la ciutat de València, i que tant m’agrada… no ser res, o ser i deixar part de tu… en un mur, en una façana. Enyore els pinzells, enyore pujar a una escala llarga i que em tremole la mà mentre deixe la meua empremta sota el sol i l’ombra.

 

Dissenys per a l’Hortet: una invitació gràfica

De nou dissenyant. Aquesta vegada per a la meua gran amiga Merche, a l’HORTET FRUITES I VERDURES d’Alaquàs. Ja fa temps que Merche i jo començàrem a raonar per crear una nova imatge a l’Hortet, donar color i creativitat en diferents espais dins de la botiga. Tot combinat amb un disseny gràfic més modern i que mantingués sempre el logotip original. Per fi, poc a poc, van sortint a la llum les nostres primeres idees.

Ja tenim el racó dels productes ecològics que ens ofereix aquest comerç.

El disseny gràfic és un dels aspectes més essencials de la identitat d’una empresa o comerç, ja que representa el primer punt de contacte que té el client amb un negoci. Quan parlem de disseny no solament parlem del logotip, parlem de la web, la rotulació, la decoració de la botiga, la targeta de presentació, la presència en les xarxes socials i internet… Transmetre una imatge sòlida ajuda a definir un estil de comunicació i potenciar l’empatia que ens ajudarà a fidelitzar els clients.

Busque informació sobre altres comerços i marques comercials que utilitzen productes ecològics i com són els seus dissenys. La majoria de vegades és millor estudiar com és la realitat d’aquesta imatge comercial i redissenyar-la, aportant idees i dibuixos ja creats. Hem d’usar els colors verd i taronja, ja que formen part del logotip i hem de jugar amb aquests creant noves formes que identifiquen el producte. Presente alguns esbossos a Merche i ella tria el que més li agrada, aquest:

Al temps, vaig definint nova cartellera gràfica per a la publicitat dels productes, dels serveis que ofereix, del propi comerç… només estem començant i el meu cap ja bull ple d’idees i coses que podem fer!!!

La proposta d’un blog o espai de creació i compartició d’idees cap als clients, aportar dissenys creatius en la botiga que donen un toc creatiu i divertit (com és ella), publicitar l’Hortet arreu d’Alaquàs… són algunes de les idees que tenim en marxa i que anem fent. L’objectiu és comunicar, buscar un estil i una forma de dirigir-nos al consumidor que identifique l’Hortet i ajude a connectar-nos amb el públic; i per suposat, que permeta el creixement econòmic del comerç.

Aquests dissenys, com em passa sempre que cree per a persones que em són molt estimades, són més difícils i alhora no ho són. Difícils perquè vull posar tot de mi i agradar, o recompensar, a l’amiga que me’ls encarrega; i són fàcils perquè la confiança i l’estima permeten treballar amb més tranquil·litat i menys exigència. Gràcies, Merche, per comptar amb mi!

En breu vos ensenyarem noves coses. Anem fent!

Aquests dissenys són una invitació per a conèixer l’Hortet, si encara no l’heu visitat, i formar part d’aquest racó ecològic. Segur que vos sorprendreu. Podeu trobar és informació a la seua pàgina en facebook.

Intervenció humana i positivisme

Jason de Caires Taylor (1974), llicenciat en escultura, instructor de busseig i fotògraf submarí, va construir al 2016 el primer parc d’escultures submarines del món situat davant de la costa oest de Granada a les Índies Occidentals; considerat una de les “25 Meravelles del Món” pel National Geographic. Permet la creació d’una àrea marina protegida després que l’huracà Iván va danyar les illes i molts dels esculls de la costa.

Al 2009 va ser cofundador del Jason MUSA (Museu Subaquàtic d’Art), un museu monumental amb una col·lecció de més de cinc-centes obres escultòriques que estan submergides a la costa de Cancún, Mèxic.  I ara, al gener de 2017, ha construït el Museu Atlàntic a Lanzarote en les illes Canàries.

sotamar2

Els seus projectes d’art públic pioners no són només exemples de conservació marina sinó també de consciència ambiental, promovent el canvi social i portant a la gent a apreciar la bellesa natural imponent del món submarí.

La majoria de les seves escultures representen persones i rostres d’individus als quals troba interessants. Treballa la interacció positiva entre les persones i els hàbitats submarins fràgils, al temps que alleuja la pressió sobre els recursos naturals.

El seu art retrata la intervenció humana amb positivisme i en defensa de la vida. Contrasta amb tota intervenció humana que ha portat, moltes vegades, als desastres marins. Igual que amb la majoria dels escenaris, l’educació és la clau per ajudar els esculls de coral. Jason espera que la seua obra siga un crit d’atenció sobre els problemes que enfronten actualment els oceans, un pas més per la protecció i prosperitat dels esculls de coral.

sotamar3

El Museu Atlàntic és el primer museu d’art contemporani sota l’aigua a Europa i l’Oceà Atlàntic, composat per 300 escultures: per una part figures humanes que representen als veïns de la zona, i per l’altra la vida dels migrants que arriben en tapera a les costes espanyoles, incloent un d’un vaixell ple de refugiats que evoca la crisi migratòria d’Europa. El museu és part d’un projecte cultural que data de la dècada de 1960 i inspirat en la seva majoria per César Manrique, un artista que va convertir l’illa volcànica en el seu llenç. Aquelles estàtues sovint tallades a la roca de lava, s’han convertit en escultures de formigó resistents al pas del temps sota el mar. Tot el treball de Jason, té un estudi previ científic i marí molt profund, per respectar tots els éssers vius sota l’aigua i permetre que puguen conviure amb les seues escultures. Sempre amb l’objectiu de fer perdurar sota les profunditats de l’oceà la vida sobre la terra.

Part del projecte és mostrar la fragilitat humana. Al col·locar aquestes escultures dins l’enorme massa d’aigua veient com són engolides pel mar, espere que transmeten el missatge.

sotamar1Actualment està investigant portar el seu treball a l’Oceà Pacífic, a les aigües que envolten Austràlia i Nova Zelanda. Però, sobre de tot, està decidit a augmentar la consciència sobre la difícil situació dels esculls de coral i proporcionar informació de com els éssers humans poden ajudar en la seua conservació i perduració.

Des de que vaig vore un reportatge d’aquest Museu sota l’aigua, he volgut escriure al meu blog sobre aquest. No solament em va cridar l’atenció la creativitat i immensitat d’aquest escultor britànic, sinó especialment el seu positivisme i passió per la vida humana i marina, per la seua fragilitat, compartida d’alguna manera i per la creença de que aquesta pot sobreviure unida i conjuntament.

Encisada quan veig escultures prop del mar, aquest cop… tan a prop, endins… no naden, viuen, sobreviuen.

Agraïda quan trobe un artista que continua creient en l’ésser humà, i reflexa aquesta visió en la seua obra.

Un somriure en obrir la porta, el comerç de casa.

El Nadal ja és als comerços, i com cada any torne a dissenyar els aparadors de dues gran amigues, una en Alfafar i altra en Picassent.

El Taller de Karmen en Alfafar ens presenta un aparador centrat en una frase: El adorno más bonito del árbol es tu sonrisa. Així confeccionem un arbre amb un traç de llanes de colors, il·luminat per un fil de llum led, però totalment nu, i rematat per una estrella rústica. Entre l’arbre i la frase hi deixem caure unes capses buides, serà el client qui les omplirà de somriures per regalar.

detall arbre i frase

Tot emmarcat en tres colors, típics del Nadal, roig, verd i plata. Enguany canviem la il·luminació zenital per un focus que cau sobre la pissarra escrita i el llum led al terra. Fins que no arribe la nit i passen uns dies, no podem resoldre si aquesta il·luminació serà suficient o caldrà enfortir-la amb un focus sortint des del terra de l’aparador. És un dels problemes que poden sorgir quan dissenyem i muntem els aparadors amb la llum del dia. Estic segura de que Karmen, la propietària de la botiga, ho enllestirà.

L’objectiu de l’aparador és cridar l’atenció del vianant, i ho aconseguim amb la frase, escrita en guix sobre la pissarra, amb lletres enormes que destaquen. Llegir i davallar la mirada fins a les capses buides, preguntar-se “per què?” i trobar la resposta. És Nadal, i des del Taller de Karmen enviem un bonic desig, un agraïment al client, una abraçada cap a l’exterior.

façana el Taller

La Carnisseria Xarcuteria Francisco de Picassent ens presenta la taula parada, és el racó que han elegit per mostrar els productes que venen o simplement per donar un detall exclusiu i cridaner del comerç. Abans la taula sempre havia estat centrada però ara, forma part del racó a la dreta de l’entrada; així ens podem aprofitar de la paret que l’envolta per enriquir-la amb detalls nadalencs naturals. Vicent, la propietària, vol posar verd: pi natural, i el combinarem amb el roig i el plata (els mateixos colors que utilitzem en altres aparadors de la temporada)

la taula, aparador

És una taula de detalls. Detalls minúsculs però molt atraients, i una barreja de “cosetes” nadalenques: ninetes que somriuen, el Pare Noel en tren, pots de vidre amb ciris i pi, a sobre d’un mantell artístic, tot entre un estil vintatge i retro.

És complicat programar aquest aparador, aporte idees i dissenys però, sempre, acabe canviant-los per satisfer a la meua amiga. La taula ha de parlar d’ella, de com és, de com es presenta davant el client: xicoteta però excel·lent, divertida, entranyable, tot alhora, tot revolicat.

detalls de la taula

No puc publicar una fotografia de com queda l’aparador finalitzat, vam marxar abans i encara faltaven moltes coses i els Menús dels Menjars casolans que aquests dies de festa es proposen i es mostren. Però m’agraden molt aquestes imatges, em fan somriure i pensar en totes les sensacions que et pot provocar un comerç quan tens tanta estima per les persones que hi treballen. Estima que es va fent gran i que sorgeix entre la venedora i el client poc a poc, a mesura que anem una i altra vegada a comprar-hi.

img_20161208_141939326

…i és així com acabe aquest post, remarcant el valor de comprar en el xicotet comerç, en el barri, en el poble, en el nostre carrer… a prop. Sentir l’amabilitat i la proximitat de qui t’està venent, de qui t’ofereix el seu producte, un somriure i la seua estima. El comerç nostre que es diferencia del gran comerç per detalls com aquests: pel somriure d’una nineta, pel somriure de qui t’obre la porta quan entres en la botiga.

No dubteu, compreu prop de casa… fareu grans amics i amigues!!!

Bon Nadal!

Botigues que impacten a la rue du Maréchal Joffre

Sempre mirant, sempre buscant entre els aparadors que em trobe arreu del món, enguany a la rue du Maréchal Joffre de Nantes, vaig trobar una decoració molt divertida i cridanera. L’amor dura dos mesos, el temps de l’edició del Voyage à Nantes. Una passió efímera durant la qual es van conèixer i es van enamorar… 12 autòmats que animen el carrer i atrauen els ulls dels visitants.

L’artista és Gavin Pryke, un britànic instal·lat a Nantes, que ha recreat la seva imatge en aquestes figures, sobreposades a les façanes de les botigues i representant l’activitat pròpia de cadascuna. Els personatges, un home i una dona sempre en moviment, es tallen el cabell, van a dinar, toquen instruments musicals… Una obra interactiva que atrau des dels xiquets fins al avis. Totes les botigues d’aquest carrer s’uneixen en un fil conductor original i divertit, un fil que ens farà recordar sempre aquest bonic espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En alguns estudis sobre disseny d’aparadors es remarca la importància d’impactar al vianant: Arriscar-se! Ser Creatiu! No tindre por en decorar l’aparador de forma poc convencional o diferent. L’objectiu és cridar l’atenció. Desmarcar-se de les convencions. Puc assegurar que en aquest carrer ho han aconseguit de ple i, a més, ho han aconseguit entre totes les botigues – sense desmarcar una sobre l’altra – potser aquest és el camí a seguir com exemple en els comerços i botigues de les nostres ciutats, per què no posar-se d’acord i crear una decoració dels aparadors comuna? no seria aquesta una bona manera d’atreure a la gent cap al nostre comerç? no recordaríem molt més tot un carrer impactant que no una sola botiga?

És cert que aquest tipus de decoració “comuna” la podem trobar en èpoques especials de l’any, com ara el Nadal, i potenciada per les associacions de comerciants, algunes de les quals, cal dir, són poc o gens atraients. Però també ens podríem plantejar la proposta de continuar fent-ho durant l’any, i no impulsat solament per aquestes associacions sinó pels comerços que s’agrupen en un mateix carrer o avinguda.

A la rue du Maréchal Joffre, s’ha posat en practica aquesta instal·lació original, ideada per un dissenyador, per una persona creativa i coneixedora de mecanismes de disseny; professional que cal aprofitar en actuacions d’art urbanes com ho es aquesta.

Ací vos deixe un enllaç per veure-les en moviment: les automates

 

 

Nantes: seguint la línia verda

Triarem viatjar a la ciutat francesa de Nantes per atzar i ha resultat ser una ciutat increïble; una d’aquestes on et podries viure, la gent és amable, el lloc és acollidor i fàcil de conèixer i ara, a l’estiu, tota la ciutat es submergeix en una línia verda Le Voyage à Nantes.le voyage12 quilòmetres d’una línia verda pintada al terra reinventa la ciutat de Nantes en 40 etapes per descobrir: cultura, art, arquitectura, música… No hi ha pèrdua, tot és fàcil i tot s’ha de visitar.

He descobert tantes coses en aquests dies què no tinc clar que contar al blog… parlar-vos de la ciutat i dels edificis que la caracteritzen? mostrar-vos art urbà de pintura i escultura? contar-vos tota l’arquitectura moderna que es construeix a la vora del Loire? Faré una xicoteta barreja d’allò que més m’ha impactat i… potser un altre dia, en un altre post, seguiré parlant de Nantes.

Començaré pels edificis històrics més emblemàtics de la ciutat i que cal visitar:

El Châteua des Ducs de Bretagne, el darrer castell vora el LoireDucs Bretagne

La Cathedrale Saint-Pierre i Saint-Paul, edifici d’estil gòtic que va tardar 457 anys en construir-seCatedral

El passatge Pommeraye: una de les galeries més boniques d’Europa, una obra mestra arquitectònica del segle XIX. Pommeraye

Nantes és la ciutat on es fabriquen les gal·letes LU, a Le Lieu Unique. Aquesta antiga fàbrica que despuntava en el teixit industrial de la ciutat s’ha convertit en un espai d’exploració artística per donar-li de nou un ús a aquest edifici tan emblemàtic.Le lieu Unique

Nantes és la ciutat de Jules Verne, no solament al seu Museu, també hi trobes les seues aventures per tota la ciutat.Jules Verne

Les monumentals estructures situades en els móns inventats d’aquest autor, l’univers mecànic de Leonardo da Vinci i la història industrial de Nantes es fonen en Les Machines de l’Île, escultures urbanes accessibles al públic, un espai ple de creativitat i imaginació, ple de xiquets!Les machines IMG_20160805_151721915

Reconeguda com a Capital Verda d’Europa és una ciutat neta i plena d’espais verds i jardins, els jardins Des Plantes són un espai increïble i alhora ple d’imaginació, els jardiners creen veritables escultures d’art. Un dels principals jardins botànics de França.Les Plantes

I com no, el Barri de la Création, per arribar a aquest cal creuar la passarel·la Schoelcher, el primer pont amb pistons hidràulics situats en els seus pilars permetent que la part central conserve sempre la mateixa distància a la superfícies de l’aigua malgrat les marees i així la circulació dels vianants no es veu mai interrompuda.
passarela

Un barri amb formes urbanes i arquitectòniques modernes. El primer barri en el qual els grans noms de l’arquitectura han deixat petjada: Jean Nouvel, Nicolas Michelin, Christian de Portzamparc, Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal.arquitectura moderna IMG_20160810_193227106arquitectura moderna

I entre tots aquests, trobem LA FABRIQUE, un centre polivalent que difon totes les formes artístiques de música amplificades, creacions multimèdia i multidisciplinars. Espectacular per fora, amb streeet art a les seues façanes.La Fabrique

Hem caminat molt per la ciutat, sempre amb els ulls oberts i càmera en la mà… descobrint, fotografiant, captant… imatges com aquesta: mosaics pixel·lats de l’invasor de l’espai formen part del ventall d’street art, divertits i alhora simpàtics.

street art nantes IMG_20160805_190257995

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha tantes coses que contar, tant que he conegut i viscut… Nantes és una ciutat meravellosa, rica en art, història i arquitectura, rica en la gent que l’habita, rica en espais naturals i vida quotidiana. Llàstima no conèixer el francès per poder comunicar-nos millor però… mai no se sap, potser algun dia hi tornem… m’agradaria molt! I, com sempre, m’agradaria tornar a viatjar amb Jose, el meu company incansable de viatges i aventures pel món.