Ja tenim nou aparador de Nadal a El Taller de Karmen, en Alfafar.
Enguany, i buscant una idea que no repetira cap dels anys anteriors, vaig proposar a Karmen muntar una xemeneia i recrear el caliu que aquesta dóna a la llar. El producte principal que ofereix aquesta botiga és el teixit, principalment per a la confecció de cortines i roba de llit, però també amb productes com estores, mantes, llençols, coixins… tots en conjunt formen part de la vida quotidiana de les nostres cases. Així, la combinació de tot plegat, junt als tres detalls que proposem per a l’aparador, creen el disseny nadalenc.
El principal detall, com no, és la xemeneia (l’hem feta de cartró), està encesa, tres troncs naturals amb llums intermitents fan l’efecte que volem (i que es veurà durant la nit, i no a la fotografia del dia que aporte al blog). La xemeneia està envoltada d’una preciosa cortina, amb detalls daurats i platejats, i la trassera la fem amb dos lames llises de panell japonès. Enfront, mantes, catifes, llençols… regals… per suposat, tots etiquetats (tal com fem a les nostres cases en aquestes celebracions).
El segon detall és la recreació de l’arbre de Nadal (típic en aquestes dates) mitjançant una branca de pi natural, de la qual pengen els regals nadalencs. Hem afegit etiquetes a cadascun d’aquestes amb noms de persones estimades per a la propietària de la tenda. Per a emfatitzar aquesta branca, li hem dirigit el focus de llum zenital, per tal que ales fosques estiga assenyalada.
I com a tercer detall, que omple la part superior de la dreta, hem penjat uns coixins, a joc amb el teixit de les cortines. Un efecte que havia vist en altres aparadors i que em semblava curiós i divertit.
Espere poder aportar alguna fotografia nocturna per tal de veure tot el muntatge amb llum artificial, causant l’efecte que realment volem. De moment, aporte les que vaig fer (i que, com sempre, no tenen massa qualitat) durant el procés del muntatge.
Com cada any, com en cada aparador, el procés és bonic i emotiu, des de l’aparició de la idea, el disseny, les messures, l’acte d’estar d’acord i decidir com fer-lo… fins al dia del muntatge, i visualitzar-lo finalment. Com cada any, desitge que Karmen estiga contenta amb el resultat, i que les clientes i tots els vianants s’aturen a veure-lo i els agrade; i com no, espere que augmente les ventes, aquest és l’objectiu d’un bon aparador.
Vos recomane apropar-vos a Alfafar per veure’l personalment… i comprar nous teixits!!
Com era d’esperar, tota aquesta nova arquitectura va sempre unida a la bicicleta, el disseny dels aparcaments són tan impressionants com els edificis. No es preveu un edifici que no tinga a prop aparcaments suficients per a les persones que l’habitaran.
Uns dies després visitem un dels barris més coneguts pels seus murals d’street art, el Norreboparken, i la famosa Den Rode Plads, o plaça roja, plena de música, arbres i espais de jocs infantils. 
El conegut Bananna Park, que a més de recollir enormes murals, compta amb un espai d’escalada, d’esport i de jocs a l’aire lliure i enmig de la ciutat. Malgrat hem trobat alguns murals en edificis individuals, la majoria de l’art urbà a les parets va sempre lligat a espais comuns plens de gent.
I tots, sempre units a la bicicleta, com en aquesta fotografia:
Però, on no hi ha bicis en Copenhaguen? Meravellada de veure l’organització dels carrils bici i com aquests es fonen en l’urbanisme de la ciutat, i com la bici forma part de la vida diària de milers de daneses. Meravellada de veure el transport públic totalment preparat per a integrar-la sense molestar a ningú, sent una més dels passatgers. Meravellada de veure el respecte entre els habitants d’aquesta ciutat…i pensant, en molts moments, com m’agradaria quedar-me a viure aquí!
Com faig en totes les ciutat del món a les quals viatge, visite alguns museus. M’agrada conèixer les obres d’art d’artistes nascuts en cadascuna d’aquestes ciutats, o la riquesa obtinguda per cada ciutat i guardada entre les parets d’edificis antics o moderns. En aquesta ocasió, he visitat el Museu de Disseny de Dinamarca, que ja em deixa bocabadada abans d’entrar i dins el qual trobaré infinits objectes de disseny, alguns que he estudiat durant anys i altres que formen part de la nostra vida quotidiana, i, com no, les bicicletes.
I visita obligada al Lousiana, museu del qual he parlat moltes vegades en aquest blog (i que vos convide a llegir de nou), des del qual es veu Suècia al final de l’Oresund.
Com que som amigues, sempre li propose que hauria de mostrar la seva obra en internet, fent-la viatjar i coneguent altres països, però ella, senzilla, sempre em diu que ha de destinar molt de temps a aquestes creacions, que, potser, més endavant mirarà de fer-ho. És, per aquest motiu, pel qual hui he volgut fer-li un homenatge i mostrar, en aquest blog meu, la seua petita però gran obra.
Crec que aquest encapçala la meua llista, allí em vaig trobar amb Monet!. Aquest museu posseeix una de les col·leccions d’art impressionista més grans del món, dins la qual es troba… per suposat, el gran Monet.
Ja l’he visitat dues vegades i sempre m’omple. Aquesta antiga vila convertida en un museu d’art modern envoltat per un gran parc ple d’escultures a l’aire lliure vora l’Oresund, des d’on pots divisar Suècia. Allí he trobat Henry Moore, Chillida, Andy Warhool… 
Dissenyat per un dels meus arquitectes preferits, Frank Gehry. No calen paraules, només l’exterior ja val la pena, la seua construcció és increïble (ja n’he parlat al blog). Les exposicions en el museu canvien freqüentment i contenen principalment treballs realitzats al llarg XX.
Un museu per a sentir i viure, un escenari que ens mostra la història de Gernika i Luno, durant la Guerra Civil espanyola, i ens porta a la reconciliació personal, un espai per pensar que a la pau podem donar-li forma entre tots.
Berlín, la meua ciutat, que alberga “la illa dels museus”, tants per visitar!!! Un dels més impactants és aquest, dedicat al Mur de Berlín, ple de fotografies, vídeos i maquetes que mostren detalls interessants sobre els intents dels i les ciutadanes de Berlín per aconseguir la llibertat.
A la ciutat de València, és un dels museus preferits. El museu ens ensenya la història del naixement de la ciutat dins un preciós edifici que combina perfectament diferents elements estructurals, que alberguen les restes trobades en diverses excavacions pertanyents a edificis monumentals, inscripcions, elements arquitectònics, monedes, ceràmica…
I per finalitzar vos parlaré d’un que vaig visitar l’estiu passat. Emocionada per reviure la meua infantessa amb el còmic. Retrobar-me amb les tires còmiques del gran Hergé, amb més de 6000 obres originals, i a més situada dins d’un preciós edifici d’Art Nouveau.
Dins de les meues tasques a l’APCCV, Associació de professionals del circ de la Comunitat Valenciana, hi ha una part important, i que molt m’agrada, de disseny. Al juny de 2018 vaig dissenyar el primer estand per de l’Apccv, que vam inaugurar al setembre en la nostra participació a la llotja de Professionals de Fira Tàrrega, mercat internacional anual d’arts escèniques de Tàrrega. L’objectiu que ens porta a la Fira és de mostrar qui som l’APCCV, fer difusió del circ valencià i de les companyies circenses associades. Tindre un espai important en la llotja, pot obrir les portes a les arts escèniques valencianes cap al mercat internacional.
A més del disseny de l’estand, amplie la informació i millore el Catàleg 2017-2018, i el tríptic informatiu que presenta els membres que formen Apccv.
Un plaer haver compartit enguany d’aquesta vivència amb Claudia, Marisa i Sergio, membres de l’equip de treball d’Apccv.
A principis de desembre tornem a EL TALLER DE KARMEN per muntar l’aparador previ al Nadal. Ja des del novembre venim estudiant idees i novetats per a la decoració d’enguany. L’aparador és una de eines fonamentals que disposa el comerciant per a millorar les seves vendes, especialment en dades com les de Nadal. És molt important captar l’atenció del vianant per convertir-lo en un o una clienta, per presentar-li qui som i que li podem oferir; o reforçar a la nostra clienta de sempre, oferint-li un escenari espectacular. Si és cert que als aparadors que munte durant el Nadal no sempre mostren el producte que ofereix la botiga, enguany, a El Taller de Karmen, ho hem fet: el teixit és el principal protagonista, i a més és un protagonista elegant i exquisit. El trobarem a les cortines – principal producte – però també folrant les cadires i la taula. Juguem amb dos colors: el blanc i el roig; la combinació dels dos dona força i ens ajuda a aconseguir l’objectiu que volem representar.
La il·luminació real i forta de l’aparador la veurem de nit mitjançant una cortina de llums verticals que encenen la part posterior dels teixits, semblant a la podem trobar en els mercats nadalencs o ciutats del món il·luminades durant el Nadal. És la primera vegada que juguem amb la il·luminació difuminada i vertical amagada de l’aparador, un repte que, en veure-la encesa, ens ha paregut perfecta i preciosa.
Enguany estem molt contentes amb el resultat de l’aparador; fem un recull de propostes entre Karmen i jo que, debatem, modifiquem i fem reals, el mateix dia del muntatge. Hem aconseguit un aparador “ple d’elegància”, molt diferent als dels anys anteriors (on jugàvem amb icones nadalenques: la neu, el trineu, l’arbre, els regals…); un aparador que convida a dues persones a reunir-se i celebrar el Nadal, o el cap d’any, perquè el desig és que el client celebre aquestes festes envoltat de les persones que estima (i ho remarquem al missatge escrit), i que ho celebre envoltat per cortines que acaronen aquesta celebració.
Aquest estiu he viatjat a Bèlgica i Holanda, he tornat plena de tot allò que he descobert i vist, especialment en la ciutat de Rotterdam: una ciutat en continua creació i plena d’arquitectura moderna. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, amb un dels ports més importants del món. L’arquitectura de la ciutat, especialment el centre, és moderna i contrasta amb el tradicionalisme preeminent a la majoria de ciutats del país. Aquest fet es deu en gran part al bombardeig que devastà el centre de la ciutat al 1940. Com moltes ciutats que foren destruïdes, Rotterdam s’inclina per transformar-la contínuament i omplir-la de gratacels i edificis de renom en el món de la arquitectura mundial.
Només arribar a la ciutat et trobes la Rotterdam Centraal, la gran entrada és una porta al centro urbà de gran altura. Aquí l’estació deriva una identitat metropolitana internacional de la sala de vidre i fusta. El sostre de la sala principal revestit amb acer inoxidable, té una caràcter icònic de l’edifici i apunta cap el centre de la ciutat. Ens dona la benvinguda!
Una de les construccions més curioses són les Kubuswoning, o cases cub, construïdes per Piet Blom al 1984. Blom gira 45 graus el cub convencional d’una casa suportat per pilars de forma hexagonal. 32 cubs que, segons alguns, fan referència simbòlica a un bosc, formen aquesta comunitat de veïns.
El Markthal és un dels mercats coberts més grans d’Holanda, un enorme espai tancat a nivell de carrer envoltat per un edifici de vivendes en forma d’arc. Lo excepcional del disseny radica no solament en la seua forma i tamany, també com integra totes les funcions.
A prop d’aquest edificis, trobem l’edifici Llapis, edifici d’apartaments que rep aquest nom per la seua forma, i la Biblioteca pública: una construcció de 5 plantes, amb ascensors interiors i oberts, que ens endinsen en un espai únic i admirable.
I, com no, bicicletes per tot arreu, urbanisme dissenyat cap a la persona, a la construcció d’una ciutat intel·ligent.
maria
creantinteriors 