Dissenys sobre Circ
A l’octubre vaig començar a treballar com a gerent de l’APCCV: Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana. Un treball que, des del començament, m’agrada molt i que em permet desbordar la meua imaginació. He hagut d’aprendre, i encara cada dia, molt sobre el món del circ contemporani, entès aquest com un gènere d’art interpretatiu desenvolupat a finals del segle XX en el qual una història o tema es transmet a través de les tradicionals tècniques circenses. Provinent del circ clàssic però on les habilitats tradicionals es barregen amb un enfocament contemporani: impacte estètic del conjunt, desenvolupament dels personatges i la història, ús del disseny d’il·luminació, música original i disseny de vestuari per transmetre contingut temàtic o narrativa.
Mentre aprenc i participe, des de la gestió cultural, del món del circ valencià, aporte els meus coneixements, entre d’altres, de disseny. Hui no vos parlaré de totes les tasques que faig, parlarem de creativitat i disseny. Vaig començar per redissenyar la imatge gràfica de l’associació partint del seu logotipus incorporant-la a les targetes de presentació de l’APCCV i al carnet de les sòcies i socis.
Sempre jugant amb la base, el logotipus, treballe cap a altres dissenys com a medi de difusió impresa, com ara les targetes o un marcador de pàgina
o un simpàtic cartell anunciant les activitats associatives, com l’Assemblea
Cada dia és un repte endinsar-se en les xarxes socials d’arts escèniques i de circ, buscar informació i compartir-la; difondre els espectacles dels socis; difondre informació cultural i social; mostrar arreu als professionals de circ valencians en campanyes puntuals, com la del dia 8 de març Dia de la dona treballadora i dona de circ, vos mostre algunes imatges de la campanya:
Ara estem treballant per millorar el disseny de la web apccv i omplir-la de continguts i informació per fer-la més actual i atraient. Una feina que, per altra part, fem entre tots perquè totes aportem opinió i consensuem.
Cada dia és un repte, cada dia un aprenentatge (del qual em sent molt contenta d’aprendre), cada dia més i més admirada pel gran treball que realitzen aquests professionals de circ, per la seua lluita continua pel reconeixement davant organismes i institucions, per donar un pas endavant en el món circense i sobre tot, encisada pels seus espectacles carregats de creativitat i imaginació.
Convidats esteu totes a coneixer-los!
Just imagine 2016
S’acaba un any i comencem un altre, espere que el 2016 m’aporte molta CREATIVITAT que poder compartir-vos en aquest espai meu que també es vostre. Gràcies a totes les persones que heu vingut, que heu llegit i que heu recollit, almenys un poquet, d’allò que vull regalar: paraules, imatges, art, creativitat, passió… la fantasia, l’emoció i el disseny, grans idees i obres a partir del talent.
Espere gaudir de temps per a vindre fins aquí; si no ho faig tan com voldria és bona senyal, tinc feina i moltes coses a fer. Hui i ara desitgem per a l’any nou: continuar caminant, i trobar en el camí… obrir els ulls i saber mirar amb els ulls tancats… aprendre i imaginar, imaginar i crear, crear i aportar, regalar…
Ens veiem molt prompte!
Vos espere, no falteu!
Berlín: arquitectura guiada
He tornat a Berlín, la ciutat que més m’agrada! Plena d’arquitectura, de disseny, d’art, cultura… cultures, història. Una ciutat que canvia cada dia, què es transforma, creix, avança, millora. Enguany, al juny, he tingut el plaer de visitar-la acompanyada d’Anna i Jose; he gaudit d’una guia personal, Assumpta, la qual ens ha portat durant quatre hores per la ciutat, mentre ens explicava cadascun dels edificis que anàvem trobant al nostre pas. Tindre una guia, coneixedora d’història, arquitectura i disseny en Berlín ha estat una de les millors experiències que he viscut durant aquest viatge. Normalment sóc jo la que, havent estudiat i investigat durant molt de temps previ a un viatge, vaig explicant als altres… Ara ha estat a la inversa! Un “bis a bis”. I és per això que vos compartiré part d’aquest recorregut.
La trobada amb Assumpta fou a l’Estació Central de Berlín (Berlín Hauptbahnhof): inaugurada al 2006, és l’estació ferroviària més gran d’Europa. El disseny és obra de l’arquitecte Meinhard von Gerkan i realitzada sobre la central de trens que havia deixat de funcionar i havia estat demolida molts anys abans.
Des d’allí caminem fins a la Cancilleria Alemanya, Bundeskanzleram, inaugurada al 2001, dissenyada pels arquitectes Charlotte Frank i Axel Schultes i construïda per una empresa espanyola en ciment i vidre. A la façana principal hi trobem l’escultura “Berlín” d’Eduardo Chillida.
Continuem el nostre caminar per endinsar-nos en els edificis governamentals que s’han anat construint i modificant a la vora del riu, edificis de Paul Löbe, Marie Elisabeth Lüders i Jaklob Kaiser Haus. Em meravella veure tanta façana i cortina de vidre en els edificis: símbol de la transparència del govern alemany. És en aquestes ciutats on es pot treballar amb aquest tipus de material, el clima acompanya.
I per fi arribem a la Pariser Platz, lloc emblemàtic de la ciutat de Berlín, carregat d’història. La porta de Brandemburg i tots els edificis que l’envolten: la casa Liebermann, els diversos Palaus, i entre tots destacaré el màgic DZ Bank, dissenyat per Frank Gehry (del qual mai no puc treure fotografies i què és tancat al públic… malgrat sempre ens han deixat posar-hi el cap).
Passem per el Memorial de l’Holocaust, del qual ja vaig parlar en altra ocasió a aquest blog, dissenyat per Peter Eisenmann, arquitecte d’origen jueu; i continuem fins visitar un edifici de disseny del qual estic molt interessada, l’Otto Bock Healthcare, dissenyat per Wolfsraum. Si l’exterior ja és curiós, vos recomane entrar a visitar-lo: un xicotet museu de ciències on podreu experimentar els aparells que aquesta empresa dissenya per a persones amb minusvalia.
La Postdamer Platz, lloc de visita obligatòria si viatgeu a Berlín, ens ofereix un ventall d’edificis i arquitectura moderna. Aquesta zona de la ciutat va quedar totalment destruïda després dels bombardeigs dels aliats, i durant l’existència del Mur de Berlín es va convertir en terra de ningú. La que en l’època de Weimar havia estat la plaça més moderna del món, amb el primer semàfor d’Europa, va caure en desgràcia durant 28 anys. Amb la reunificació, aquest va ser el principal focus d’activitat constructora en la ciutat, es va disposar la construcció de diversos edificis que foren seu per a les empreses més importants del país. Comencem pel Sony Center, el centre de ciències de la tecnologia amb façana de vidres molecul·lars aconseguint que en tot l’espai hi haja llum tot el dia.
Vam trobant un gran nombre d’edificis: gratacels, façanes antigues que han estat conservades en edificis moderns, arquitectes de renom que han volgut participar del canvi arquitectònic que està vivint la ciutat. Dir ARQUITECTURA és sinònim de Berlín. Aquesta ciutat ha passat per moltes transformacions urbanístiques i arquitectòniques, totes han anat deixant petjada en el seu paisatge. Des dels reis prussians, passant per l’obsessió de Hitler per construir un Berlín acord amb els seus ideals o els russos edificant una orbe fundada en els ideals comunistes, fins la febre arquitectònica de la unificació; l’arquitectura va de la mà de la història d’aquesta meravellosa ciutat.
Són molts els edificis que vam veure durant aquestes quatre hores, destaque també el Konzerthaus Berlín, o edifici de la filharmònica, i la zona on apareixen la majoria de les ambaixades del món, cadascuna dissenyada i construïda per un arquitecte important i reflectant part del seu país. Recomane, totalment, que si voleu visitar aquesta ciutat i rebre coneixements sobre la seua arquitectura, contracteu una guia amb experiència. Estic molt satisfeta de tot allò que he escoltat i après!
I va ser, al dia següent quan per fi puc endinsar-me a la cúpula del Bunderstag, on hi vaig estar fa uns anys i no vaig poder visitar… Norman Foster, un dels meus arquitectes favorits… difícil trobar les paraules per contar-vos com hem vaig sentir a dins…
…però això serà en un altre post, més llarg i profund sobre els meus sentiments envers l’arquitectura; allò que em fan sentir els creadors i creadores del món.
I com faig cada vegada que torne de viatge… donar les gràcies a les persones que me l’han compartit i amb qui he pogut gaudir: Vielen Danke Anna und Jose!
Renova la teua casa, aparador El Taller de Karmen
Aprofitant l’arribada del bon temps, època de Comunions i Casaments, hem canviat l’aparador de EL TALLER DE KARMEN d’Alfafar. Aquesta vegada ens hem centrat en el lema de “Renovar la casa”, moment en que ens decidim a canviar la decoració: pintura, mobles, teixits… per acollir un esdeveniment important familiar, pel canvi d’estació que dóna peu a les reformes, o simplement perquè ens agrada donar-li un toc diferent a la nostra vivenda.
L’aparador juga amb dos detalls convinats:
- per una part el textil, què és allò que ofereix la botiga, una cortina de fons amb teixit nou i primaveral; un cobertor al terra que, juntament amb les teles que surten dels poals, crea una combinació perfecta. A la dreta hem afegit una carta de colors… de teles.
- per altra part, la pintura suplantada per teixits sortint de dos poals, la carta de pantones suplantada també per una perxa de teles, i tres pinzells sobre una paret pintada amb tonalitat entre verda i blava.
Karmen, la propietària del taller, i jo estem molt contentes amb el resultat: la gama cromàtica aconseguida mitjançant diferents combinacions, els detalls “volàtils” de l’aparador, que sempre donen un toc entre divertit i original; i fer un treball “comú”, la meua aportació d’idees i creativitat i el seu resultat professional i ràpid.
Aquesta vegada el repte és un poc més gran, Karmen vol participar en el IV Concurs d’Aparadors de l’Agència de desenvolupament local i comerciants d’Alfafar, i això suposa un repte “un poc més gran”. Sempre és un repte crear i muntar un aparador, un repte personal, i si a més ha de ser avaluat per professionals, la cosa es complica. Ja vaig tindre el goig de guanyar un Concurs d’Aparadors a Picassent, goig que m’ajuda a creure que vaig dissenyant millor cada vegada.
Vos convide a visitar personalment el Taller, a conèixer a Karmen i formar part dels seus clients i clientes. Segur que sereu ben rebuts!
Gràcies, Karmen, per deixar-me ser creativa a la teua botiga!
Mafalda i Maria
Mafalda és el nom d’una tira de premsa argentina desenvolupada per l’humorista gràfic Quino, protagonitzada per una nena homònima que es mostra preocupada per la humanitat i la pau mundial i es revela contra el món legat pels adults.
De jove em regalaren molts còmics de la Mafalda, aleshores no li vaig treure massa partit, la Mafalda em queia be i els còmics eren molt divertits, els vaig llegir una i altra vegada. És ara, quan sóc gran, que m’adone de qui i com és aquesta nena: Actual, sincera, humana. Tres qualitats que admire en una persona, qualitats que m’agradaria molt tindre! Ara la veig quasi a diari, no cal obrir aquells vells i desgastats còmics, apareix en totes les xarxes socials, en esdeveniments, en premsa… la tinc al Calendari del 2015… i des de fa un temps també l’he fet meva afegint-la al meu avatar.
Ací vos deixe alguns d’aquests muntatges que he anat compartint, per les xarxes socials, des de fa aproximadament 5 anys.
Viatge a Kobenhavn i Malmö (part 1)
Aquest agost he marxat de viatge a Dinamarca i Suècia amb el meu “diari del viatge” ple, escrites totes les coses que volia veure: arquitectura, art, pintura, disseny…
Faré una primera part per compartir-vos els edificis i construccions que he trobat impressionants. Les ciutats de Kopenhavn i Malmö barregen arquitectura històrica amb edificis molt moderns, tots endinsats en parcs naturals immensos entre carrers plens de bicicletes. Caminar, buscar al plànol o al diari, trobar, mirar detingudament la façana i, després, agafar aire i endinsar-se en cadascuna d’aquestes obres per sentir.
Comence presentant-vos les biblioteques principals de les dues ciutats, de construcció molt semblant:
La Biblioteca de Malmö, construïda en 1905, actualment es composa de tres edificis. El Calendari de la llum, dissenyat per l’arquitecte danès Henning Larsen al 1997; el Castell, inicialment dissenyat per a ser un museu i restaurat al 1999; i la unió dels dos per un edifici anomenat El Cilindre, on es troba el punt d’informació i cafeteria. Estar dins del Calendari de la llum és tota una experiència, llegir un llibre tancada en una biblioteca que s’obre cap a l’exterior; sembla que no hi ha vidre… estic fora o dins?
La Biblioteca de Copenhague és l’edifici El Diamant Negre, del qual ja vaig parlar encisada a aquest blog la primera vegada que vaig anar a veure’l; ací vos deixe l’enllaç per si voleu tornar a llegir-lo: https://ideainterna.wordpress.com/2011/01/04/el-diamant-negre/
Continuem caminant per Copenhague…
A l’illot de Holmen es troba l‘Òpera de la ciutat, dissenyada per l’estudi d’arquitectura del danès Henning Larse Tegnestue, inaugurada al 2005. Un modern edifici que combina materials com el granit, marbre, pedres i fusta noble, exemple de la moderna arquitectura danesa i un dels més cars del món, la seva construcció va costar quasi cinc-cents milions de dol·lars. Travessem una de les tres portes giratòries que condueixen al vestíbul amb quatre plantes, balcons i corredors amb precioses vistes de la ciutat. L’auditori sembla que flota dins el vestíbul, parets folrades de fusta i amb un suport d’acer per a la façana corbada. Amb sis sales d’instal·lacions diferents proporciona una acústica de categoria mundial. 14 plantes, 5 de les quals es troben sota el terra, que poden albergar uns 1500 espectadors. L’espai per a l’orquestra està situat 13 metres per sota el nivell del mar.
Una antiga central elèctrica de principis del segle XX serveix de marc arquitectònic al Moderna Museet, museu d’art contemporani fundat al 1988, projecte concebut pel coleccionista d’art Fredrik Roos. L’edifici uneix passat i present. El nou annex es caracteritza per un color taronja-vermell a la façana perforada que contrasta amb l’arquitectura de maó de l’antic edifici. A nivell del carrer la façana està totalment envidrada, de manera que els filtres de la llum del dia passen a través de les superfícies perforades.
Al barri de Västra Hamnen de la ciutat de Malmö hi trobem el conegut Turning Torso, el gratacels més alt d’Escandinavia, dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava al 2005, una torre de 190 metres d’alçada construïda en 9 segments de pentàgons de cinc pisos cadascún que giren alhora que ascendeixen representant el tors d’un home que gira sobre ell mateix. Malauradament, com moltes de les obres d’aquest arquitecte, el Turning també va tenir molts problemes durant i després de la seva construcció que van ennegrir la bellesa d’aquest edifici.
Fem una parada en el tren que ens porta de retorn a Copenhague, i baixem a Hyllie per veure el Centrum Handlowe Emporia, un centre comercial dissenyat per l’estudi Wingärdh Arkitektkontor i dirigit per l’arquitecte Gert Wingärdh al 2005. Guardonat amb el premi de Millor Edifici Comercial del World Architecture Festival al 2013 consta de 2000 botigues repartides en els seus 93000 metres quadrats.
Dues entrades obertes fetes de vidre corbat de colors brillants conviden a la gent a l’interior del centre comercial. El vidre de color es present a la totalitat de l’edifici; s’utilitzen diferents colors segons els centres de circulació, l’arquitecte ho dissenya així per permetre la facilitat de mobilitat dins un centre tant gran. L’edifici compta amb vivendes i oficines en els nivells superiors, així com un jardí al terrat d’accés públic a la part superior.
Hi ha tant que contar… de moment ho deixe aquí però tornaré amb més imatges, paraules, sensacions, vivències…
El destí del nostre viatge mai és un lloc sinó una nova forma de veure les coses. Henry Miller
I un any més: Gràcies Jose, aquest viatge ha sigut molt especial.
Amb pinzells a la mà
Ja fa temps que no compartesc al blog les samarretes que pinte i hui, potser, és un bon dia per fer-ho perquè tinc els dits bruts i he acabat altres tres.
La tècnica de pintar teixits és molt senzilla però, alhora, és semblant a pintar un llenç. Primer busque la idea… ha de sortir d’un encàrrec o coneixent a la persona que la portarà (com ara les que pinte des de fa anys i que envie cada abril a Bremen); faig l’esbós en un full o directament sobre la tela; busque els colors, els pinzells… segurament sempre utilitze els mateixos; escampe les teles a la taula de l’estudi i em pose a pintar. Són hores, dies… moments de silenci i de solitud: els teixits, les pintures i jo… crear, crear… pintar.
El millor de pintar samarretes o vestits és que l’obra que crees es veurà en moviment; la persona la tria, es la posa i la llueix, la porta pel carrer, a la feina, a l’escola (com els xiquets als quals els encanta portar el seu nom a sobre), es sent còmoda amb aquesta. És un llenç que té vida, una creació que, amb el temps i les rentades, acaba difuminant-se però mai no es perd del tot: perdurarà en una fotografia, en una imatge, en un blog… en un record: aquell dia que la vas portar… el que vas viure.
M’agrada molt pintar teixits. Em fa feliç que me’ls encarreguen o me’ls demanen; m’agrada molt regalar-les. Quantes he pintat? per a quantes persones diferents? quants nadons les han portades amb pocs mesos de vida? quantes celebracions s’han fet al voltant d’aquestes? Hauria de ser jo qui donara les gràcies per deixar-me PINTAR part d’aquestes vides i no a l’inrevés…
GRÀCIES
Pintant a Benicarló
El darrer 14 de juny vaig tindre el plaer, i dic plaer perquè em vaig sentir molt acollida i molt valorada, de pintar dos murals a la casa de Pere i Clara a Benicarló. Tot va començar al nadal quan Clara va demanar de regal “una pintada a sa casa”, aleshores li vaig prestar un pinzell amb la promesa de que aniria fins allí per fer-la.
La proposta va ser de la parella, Pere volia la definició de la paraula “Mota” just al damunt de la Mota de la seua casa, i Clara una il·lustració de Gary Blehm, el creador del Penmen a sota d’una de les finestres. És curiós que ja li vaig regalar aquesta imatge per al seu aniversari de l’any passat i, des d’aleshores, s’ha fet seguidora d’aquest creatiu. Busque tipografies diferents per la definició i prepare el dibuix del Penmen. Enviant-nos mails, arribem fins al consens i decidim què pintaré.
Ja feia molt de temps que no pintava un mural exterior a la paret. Vaig començar quan era jove, quan reivindicàvem pintant a les escoles o a les cases abandonades. Aleshores els murals eren immensos, havies d’enquadrar tot el dibuix, emmarcar-lo amb una línia gruixa i deixar que la resta de l’equip l’impregnara de colors. Ara és diferent, sobre un andami, calculant i mesurant; comencem enquadrant i llençant les línies sobre les quals escriuré paraules; anant amunt i avall per veure que fas a vint centímetres de distància i com quedarà a vint metres. És massa gran? es veurà be quan la gent ho mire?
Pere i Clara m’ajuden en tot moment, sempre pendents de que no em falte res… Vols aigua fresqueta?, i així, després de fer-me l’esbós amb llapis, agafe els pinzells i comence. Estic nerviosa, sempre que pinte ho estic.
Durant el matí he pintat la definició. Em sent molt feliç cada cop que escolte a Pere, a la llunyania, admirar-se de com va quedant. No m’agrada que em miren quan estic pintant, em sembla que es trenca la màgia que m’envolta, la complicitat entre l’obra que cree i jo, però aquesta vegada em fa feliç. Pintar a l’aire lliure, en la tranquil·litat del camp, escoltant només converses llunyanes o mirant de reüll a Jose que llegeix un llibre a prop meu.
És només quan baixe de l’andami i pinte la meua signatura, quan respire i m’adone del que he pintat: m’agrada però es podria millorar – així sóc jo – hi ha una lletra que ha quedat molt gruixa, hi han paraules amuntonades… Però la resta de gent, Pere, Clara, Jose i Maria semblen contents amb la meua feina.
I després de dinar, canviem l’andami de lloc i Clara s’emociona… Arriba el moment de pintar el seu dibuix. Puja a l’andami amb mi i totes dues mesurem els quadres, debatem sobre la geometria, sobre on i com… i poc a poc passa el temps fins que el Penmen llaura notes de música sobre la paret.
Em sent feliç. He pintat altra vegada sobre les parets, la pintada ha quedat bé, em fan sentir que els agrada, ens abracem, els ulls dels meus espectadors brillen, un munt de fotografies… L’obra està acabada!
Ací vos deixe dues fotografies de la casa, i és ací, en el meu blog, on aprofite per donar les gràcies a Pere i Clara. Primer a Clara per demanar-me aquest regal compartit: una pintada per a cadascun; i a tots dos per recolzar-me en tot moment, per acollir-nos amb molta estima a sa casa durant tot el cap de setmana, i sobre tot per estimar-me.
Moltes gràcies! Ha estat un plaer. Quan pintem una altra?
maria
creantinteriors 