Dissenys per a l’Hortet: una invitació gràfica
De nou dissenyant. Aquesta vegada per a la meua gran amiga Merche, a l’HORTET FRUITES I VERDURES d’Alaquàs. Ja fa temps que Merche i jo començàrem a raonar per crear una nova imatge a l’Hortet, donar color i creativitat en diferents espais dins de la botiga. Tot combinat amb un disseny gràfic més modern i que mantingués sempre el logotip original. Per fi, poc a poc, van sortint a la llum les nostres primeres idees.
Ja tenim el racó dels productes ecològics que ens ofereix aquest comerç.
El disseny gràfic és un dels aspectes més essencials de la identitat d’una empresa o comerç, ja que representa el primer punt de contacte que té el client amb un negoci. Quan parlem de disseny no solament parlem del logotip, parlem de la web, la rotulació, la decoració de la botiga, la targeta de presentació, la presència en les xarxes socials i internet… Transmetre una imatge sòlida ajuda a definir un estil de comunicació i potenciar l’empatia que ens ajudarà a fidelitzar els clients.
Busque informació sobre altres comerços i marques comercials que utilitzen productes ecològics i com són els seus dissenys. La majoria de vegades és millor estudiar com és la realitat d’aquesta imatge comercial i redissenyar-la, aportant idees i dibuixos ja creats. Hem d’usar els colors verd i taronja, ja que formen part del logotip i hem de jugar amb aquests creant noves formes que identifiquen el producte. Presente alguns esbossos a Merche i ella tria el que més li agrada, aquest:
Al temps, vaig definint nova cartellera gràfica per a la publicitat dels productes, dels serveis que ofereix, del propi comerç… només estem començant i el meu cap ja bull ple d’idees i coses que podem fer!!!
La proposta d’un blog o espai de creació i compartició d’idees cap als clients, aportar dissenys creatius en la botiga que donen un toc creatiu i divertit (com és ella), publicitar l’Hortet arreu d’Alaquàs… són algunes de les idees que tenim en marxa i que anem fent. L’objectiu és comunicar, buscar un estil i una forma de dirigir-nos al consumidor que identifique l’Hortet i ajude a connectar-nos amb el públic; i per suposat, que permeta el creixement econòmic del comerç.
Aquests dissenys, com em passa sempre que cree per a persones que em són molt estimades, són més difícils i alhora no ho són. Difícils perquè vull posar tot de mi i agradar, o recompensar, a l’amiga que me’ls encarrega; i són fàcils perquè la confiança i l’estima permeten treballar amb més tranquil·litat i menys exigència. Gràcies, Merche, per comptar amb mi!
En breu vos ensenyarem noves coses. Anem fent!
Aquests dissenys són una invitació per a conèixer l’Hortet, si encara no l’heu visitat, i formar part d’aquest racó ecològic. Segur que vos sorprendreu. Podeu trobar és informació a la seua pàgina en facebook.
Botigues que impacten a la rue du Maréchal Joffre
Sempre mirant, sempre buscant entre els aparadors que em trobe arreu del món, enguany a la rue du Maréchal Joffre de Nantes, vaig trobar una decoració molt divertida i cridanera. L’amor dura dos mesos, el temps de l’edició del Voyage à Nantes. Una passió efímera durant la qual es van conèixer i es van enamorar… 12 autòmats que animen el carrer i atrauen els ulls dels visitants.
L’artista és Gavin Pryke, un britànic instal·lat a Nantes, que ha recreat la seva imatge en aquestes figures, sobreposades a les façanes de les botigues i representant l’activitat pròpia de cadascuna. Els personatges, un home i una dona sempre en moviment, es tallen el cabell, van a dinar, toquen instruments musicals… Una obra interactiva que atrau des dels xiquets fins al avis. Totes les botigues d’aquest carrer s’uneixen en un fil conductor original i divertit, un fil que ens farà recordar sempre aquest bonic espectacle.
En alguns estudis sobre disseny d’aparadors es remarca la importància d’impactar al vianant: Arriscar-se! Ser Creatiu! No tindre por en decorar l’aparador de forma poc convencional o diferent. L’objectiu és cridar l’atenció. Desmarcar-se de les convencions. Puc assegurar que en aquest carrer ho han aconseguit de ple i, a més, ho han aconseguit entre totes les botigues – sense desmarcar una sobre l’altra – potser aquest és el camí a seguir com exemple en els comerços i botigues de les nostres ciutats, per què no posar-se d’acord i crear una decoració dels aparadors comuna? no seria aquesta una bona manera d’atreure a la gent cap al nostre comerç? no recordaríem molt més tot un carrer impactant que no una sola botiga?
És cert que aquest tipus de decoració “comuna” la podem trobar en èpoques especials de l’any, com ara el Nadal, i potenciada per les associacions de comerciants, algunes de les quals, cal dir, són poc o gens atraients. Però també ens podríem plantejar la proposta de continuar fent-ho durant l’any, i no impulsat solament per aquestes associacions sinó pels comerços que s’agrupen en un mateix carrer o avinguda.
A la rue du Maréchal Joffre, s’ha posat en practica aquesta instal·lació original, ideada per un dissenyador, per una persona creativa i coneixedora de mecanismes de disseny; professional que cal aprofitar en actuacions d’art urbanes com ho es aquesta.
Ací vos deixe un enllaç per veure-les en moviment: les automates
Disseny del Catàleg de l’APCCV
Aquesta és la segona vegada que faig el disseny d’un catàleg, complicat i llarg si no vols deixar-te cap detall, si vols que el conjunt siga únic, i… per començar si eres CREATIVA i molt detallista.
He dissenyat el Catàleg de sòcies i socis de l’Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valencia, 64 pàgines: portada, presentació, index, 30 pàgines amb la informació aportada pels professionals i un final; dos catàlegs: un en valencià i altre en castellà.
Comence per buscar un disseny, basant-me en el Catàleg del 2015; sincerament vaig fer per trobar algú que fera la imatge base per dedicar-me només al disseny i maquetació, però no el vaig trobar, així que em llence de cap a la investigació de catàlegs de circ i catàlegs en general, busque imatges de circ que tinguen coses en comú amb l’Associació. Faig un munt de dissenys però cap m’acaba d’agradar, li done moltes voltes perquè, sent la primera vegada que faig un catàleg d’aquestes característiques “no sé per on tirar!“. I de cop, canvie i prenc de la decisió de “transformar” la fotografia d’un espectacle combinat de circ amb els filtres d’alguns programes de disseny. Ja tinc la base central!
Els colors els tinc clars: roig, blanc i negre (són també els del logotipus de l’APCCV) i així passe a dissenyar la maquetació de les pàgines, una a una, des de la presentació fins la que es cobrirà amb tota la informació que aportaran les companyies i professionals. Per perdre la seriositat del catàleg (que no la té) afegeisc unes birles en totes les pàgines.
El treball més costós ha estat recopilar tota la informació: escriure-la de nou en dos idiomes, triar les fotos, revisar les dades i els enllaços i… posar-me d’acord amb les peticions de canvi que anaven sorgint a mesura que contactava amb cada companyia: que si canvia açò, que si pots posar aquesta foto, que si falta una paraula… un accent… quasi un mes de feina que acaba el primer de juliol amb la presentació del Catàleg a l’equip de l’APCCV i, una vegada aprovat, pujar-lo a la web.
Ara em queda maquetar-lo de nou per a imprimir-lo en paper, aquesta és la finalitat del Catàleg: usar-lo per a difondre el circ valencià en fires, mostres, festivals… de tot arreu.
Vos deixe les imatges de part d’aquest disseny, la portada:
la pàgina que inicia i és la presentació de l’APCCV:
una mostra de pàgina d’una de les companyies:
i la pàgina final (en la qual apareix la meua signatura i de la qual estic molt contenta).
Però si voleu veure tot el catàleg, vos convide a visitar la pàgina APCCV
Aparador minimalista i integrat
Ja tenim muntat l’aparador del Taller de Karmen a Alfafar. Un aparador minimalista i artístic: l’obra d’art és el propi disseny d’aquest.
L’activitat comercial es mou per temporades, ha arribat el bon temps: la primavera, els colors, la llum. Els objectius bàsics dels aparadors sempre són els mateixos: ha d’impactar al vianant i convidar-lo a l’acció d’entrar en l’establiment; ser un reflex del teu estil i de la teua filosofia comercial; i dirigir el seu missatge a les emocions i a la subjectivitat.
Originalitat, creativitat, innovació… requisits indispensables per a cridar l’atenció. L’aparador és la prolongació de la botiga, la seua carta de presentació, i a major impacte en el client, majors possibilitats de que aquest destine uns minuts del seu temps a escoltar el missatge que volem llençar-li. Contem una història, introduïm un espai visual, done’m pistes d’allò que trobarà a dintre, fomentem la curiositat del vianant i la intriga; apel·lem a les seues emocions, l’invitem a jugar, a resoldre, a provar.
Qualsevol estratègia és vàlida, només tenim que trobar l’element diferenciador de la botiga respecte a altres. L’element central de l’aparador són PAPALLONES DE COLORS fetes amb cartolina, enganxades al vidre volen cap a l’exterior, no solament des la vitrina sinó també enganxades a la porta d’entrada. Les papallones combinen amb els teixits que hem utilitzat – i que són el producte del Taller – i donen, com sempre, el toc divertit i original. Colors vius i plens de llum, atractius i de temporada.
Un llit vintage fet amb palets, creació exclusiva de Karmen, la propietària de l’establiment, encisen la mirada dels adults, al temps que els xiquets i xiquetes miren les papallones. Un combinat perfecte!
Aquesta vegada també hem provat amb un element que mai havíem utilitzat: la integració de l’aparador en la botiga; o a la inversa… treure la botiga cap a l’aparador. Ho aconseguim amb el llit que forma part dels dos espais, part de l’escenari-habitació es queda resolt en l’interior; ens caldrà travessar la porta per descobrir que hi ha amagat darrere la cortina. En fer-se fosc, podrem veure des del carrer El Taller de Karmen, i una bona part del producte que oferim, però no tot… convidant a l’espectador a apropar-se a la vitrina i… a trucar a la porta?
Canviem també el disseny interior de la botiga, i deisem un espai ampli (molt diferent a com estava fins ara). El Taller sembla molt més gran, com una enorme pista de ball que permet l’acollida de molts clients.
Són molts els aparadors que he dissenyat i muntat al Taller de Karmen; moltes hores destinades a crear, dibuixar, pintar, retallar… inventar cada vegada de forma diferent… compartint amb Karmen cadascuna de les meues idees, rebent les que ella aporta, combinant-les per a trobar el punt d’unió de les dues; moltes hores de creativitat compartida, sentint-me feliç i plena de fer aquest aparador amb una persona, a qui estime molt.
Per a qualsevol dissenyador, trobar un client que recolze el teu treball, que s’integre en la creació, que col·labore i que, en acabar la feina, es senta satisfet d’aquesta i t’ho expresse en paraules i en actes, fa que et sentes valorat i important. I, com a dissenyadora d’aparadors, sempre m’he sentit molt valuosa i estimada amb la creació d’aquest aparador.
Ja tinc ganes d’anar a pel següent!
Dissenys sobre Circ
A l’octubre vaig començar a treballar com a gerent de l’APCCV: Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana. Un treball que, des del començament, m’agrada molt i que em permet desbordar la meua imaginació. He hagut d’aprendre, i encara cada dia, molt sobre el món del circ contemporani, entès aquest com un gènere d’art interpretatiu desenvolupat a finals del segle XX en el qual una història o tema es transmet a través de les tradicionals tècniques circenses. Provinent del circ clàssic però on les habilitats tradicionals es barregen amb un enfocament contemporani: impacte estètic del conjunt, desenvolupament dels personatges i la història, ús del disseny d’il·luminació, música original i disseny de vestuari per transmetre contingut temàtic o narrativa.
Mentre aprenc i participe, des de la gestió cultural, del món del circ valencià, aporte els meus coneixements, entre d’altres, de disseny. Hui no vos parlaré de totes les tasques que faig, parlarem de creativitat i disseny. Vaig començar per redissenyar la imatge gràfica de l’associació partint del seu logotipus incorporant-la a les targetes de presentació de l’APCCV i al carnet de les sòcies i socis.
Sempre jugant amb la base, el logotipus, treballe cap a altres dissenys com a medi de difusió impresa, com ara les targetes o un marcador de pàgina
o un simpàtic cartell anunciant les activitats associatives, com l’Assemblea
Cada dia és un repte endinsar-se en les xarxes socials d’arts escèniques i de circ, buscar informació i compartir-la; difondre els espectacles dels socis; difondre informació cultural i social; mostrar arreu als professionals de circ valencians en campanyes puntuals, com la del dia 8 de març Dia de la dona treballadora i dona de circ, vos mostre algunes imatges de la campanya:
Ara estem treballant per millorar el disseny de la web apccv i omplir-la de continguts i informació per fer-la més actual i atraient. Una feina que, per altra part, fem entre tots perquè totes aportem opinió i consensuem.
Cada dia és un repte, cada dia un aprenentatge (del qual em sent molt contenta d’aprendre), cada dia més i més admirada pel gran treball que realitzen aquests professionals de circ, per la seua lluita continua pel reconeixement davant organismes i institucions, per donar un pas endavant en el món circense i sobre tot, encisada pels seus espectacles carregats de creativitat i imaginació.
Convidats esteu totes a coneixer-los!
La llum i el color de Pascal Campion
Una nit, navegant per les xarxes d’internet, m’ature encisada a mirar unes il·lustracions, mai sé amb certesa perquè em passen aquestes coses, perquè m’atreu una imatge, uns colors, uns dibuixos… art de creadors del món que em captiva. Després de mirar, necessite descobrir i faig una recerca exhaustiva i així és com vaig descobrir a Pascal Campion.
Pascal Campion és un il·lustrador franco-americà nascut a Nova Jersey. Va començar els seus estudis a França, aprenent a explicar històries a través de l’art mitjançant el dibuix; es diploma en narrativa d’Il·lustració i quan el seu germà li regala un ordinador, comença una nova etapa i es converteix en un artista digital.
Artista independent des del 2007 ha treballat des del disseny conceptual fins al desenvolupament visual per a pel·lícules i televisió; creador d’animació comercial de DreamWorks, Paramount Pictures, Diseny Feature, Cartoon Network i molts més.
Campion escriu que la seva inspiració per crear i treballar amb força prové de la seva família, és per això que impregna les seues creacions d’experiències i moments de la seua pròpia vida. És espectacular la forma com il·lustra escenes quotidianes.
Intente imaginar-me la llum i la temperatura en l’escena que vull dibuixar, i basant-me en aquestes i en la composició de la imatge, trie la paleta de colors que millor encaixen. Pascal Campion
Segurament la senzillesa de les seues il·lustracions i la vida plena de color que trasmet han estat el que m’han captivat dels seus dibuixos. Per a Campion la felicitat de la família és un punt bàsic en la seua creació, les escenes que podem viure cada dia, els moments que sempre quedaran impresos en una imatge dibuixada o dissenyada per nosaltres mateixos, viure i impregnar de color…
Vos convide a visitar la seua pàgina, a dedicar hores en mirar el seu art, i així vos deixe un vídeo
Imaginació: guerrilla marketing
D’un temps fins ara estic apassionant-me pel Guerrilla Màrqueting, un concepte de publicitat dissenyat d’una manera poc convencional i amb poc de pressupost. Amb un potencial d’imaginació enorme es dissenyen campanyes en carrers i llocs públics per atraure el màxim de públic.
A diferència d’altres campanyes, aquestes utilitzen tècniques i pràctiques per establir un contacte directe amb els clients, Un dels objectius d’aquesta interacció és provocar una reacció emocional en els clients i aconseguir que la gent recorde les marques d’una manera diferent a com estan acostumats. El repte de qualsevol campanya de màrqueting de Guerrilla és trobar el lloc i el moment adequat per fer l’operació sense involucrar-se en assumptes legals.
Així arribem al concepte de street marketing: planificar, organitzar i executar l’operació. Els anunciants han d’identificar una idea única i creativa, integrar el missatge en l’operació de tal manera que la major part de l’audiència l’entenga, allò que anomenen efecte-missatge. Una part de la creació de l’street marketing es centra en l’enfocament psicològic: conèixer el comportament i les preferències dels clients. L’art al carrer és una activitat subversiva que porta amb si limitacions i riscos legals: la legalitat de l’ús de l’espai públic; la mobilització de productes i persones, i per descomptat la campanya encoberta.
L’estratègia de promoció de màrqueting de guerrilla va ser creada per Jav Conrad Levinson en el seu llibre Màrqueting de Guerrilla al 1984; inspirat per la guerra de guerrilles, una forma de guerra irregular que fa referència a xicotetes estratègies utilitzades per civils armats. Moltes d’aquestes tàctiques inclouen: emboscades, sabotatges, elements de sorpresa… i són utilitzades en la indústria del màrqueting.
Inventar noves formes de comunicació amb les pràctiques de comercialització al carrer, inspiració d’aquests artistes. La majoria d’aquestes campanyes tracten de colpejar al consumidor a un nivell més personal i memorable.
Cada dia trobe més exemples d’aquest tipus de publicitat “creativa”, i no deixe d’admirar quanta creativitat s’ha de destinar en aquestes campanyes; algunes no sempre resulten atraïents o inviten a la reflexió…
El màrqueting de guerrilla s’ha demostrat en l’acció de treballar per a les xicotetes empreses de tot el món. Funciona perquè és fàcil d’entendre, fàcil d’implantar i escandalosament barat. Dóna a aquestes empreses un avantatge: certesa en un món incert, economitzar en un món d’alt preu, simplificar en un món complicat, i la consciència de màrqueting en un món desorientat.
Decobrint Porto
Aquest estiu hem fet un viatge a Porto, una ciutat que desconeixia totalment; d’aquestes ciutats a les quals mai penses que hi aniràs perquè no et resulten atraients o, senzillament, perquè les desconeixes. He tornat contenta amb tot allò que he descobert i après. Aquest seria el seu símbol: taulellets cobrint les façanes, vora l’oceà Atlàntic i amb la màgia del riu Duero.
Abans de marxar, com sempre, vaig fer una recerca de coses interessants que visitar, buscant disseny i actualitat per tot arreu, al temps vaig decidir que aquest viatge seria diferent: trepitjar terra portuguesa i anar descobrint. Porto és un antic port ple d’història i tradició; ciutat que va donar origen i nom al vi de Porto; famosa per arquitectes de renom com Gustave Eiffel o Rem Koolhaas; i fins i tot relacionada amb el personatge de Harry Potter, la seva autora JK Rowling hi va viure com a professora d’anglès quan va començar a escriure el seu primer llibre.
Em sorprèn com vaig descobrint, entre cases grises o acolorides, velles i quasi oblidades en el temps, edificis de disseny que semblen fora de lloc, que trenquen amb la melancolia de la ciutat… em pregunte: qui els ha posat ací?
Com totes les ciutats que donen al mar, en aquest cas a l’oceà, hi ha una avinguda directa al mar, és l’avinguda Da Boavista la que recull els edificis més moderns de la ciutat. Per començar la CASA DA MUSICA, dissenyada per l’arquitecte holandès Rem Koolhaas amb motiu de la designació de Porto com Capital Europea de la Cultura al 2001. Convertida en una icona de la ciutat i comparada amb edificis arquitectònics de gran bellesa arreu del món.
Caminant per la mateixa ronda, hi trobem diversos edificis que criden la meua atenció, especialment les oficines Burgo Empreendimento, una horitzontal i altra vertical encapçalades per una gran escultura de l’arquitecte-escultor portugués Nadir Afonso. I la Fundació Serralves, espai amb jardins que acull el museu d’art contemporani de la ciutat.
Entre les meravelles de la ciutat, cal destacar el Ponte de D. Luis I, que uneix Porto amb Vilanova de Gaia. Inaugurat al 1886 i dissenyat per l’ingenier alemany Théophile Seyrig, soci de Gustave Eiffel. Pont de dos pisos, el superior de 390 metres de longitud, per on circula el Metro, i l’inferior de 174 metres destinats als vehícles; tots dos amb passarel·les per als vianants i com a característica principal l’arc de ferro que els uneix.
Una altra de les coses que sempre visite quan vaig de viatge, són locals comercials, restaurants i botigues. En Porto hem trobat la famosa llibreria Livraria Lello e Irmäo, reconeguda com una de les llibreries més belles del món; construida al 1881, destaca el guix pintat imitant la fusta, les grans vidrieres del sostre i l’escala d’accés a la planta superior (inspiració de les escales de Hogwarts en els llibres de Harry Potter).
Afegir que Porto és una ciutat on es menja molt bé, plena de sabors, de vi… Visiteu el Restaurant Book, ambientat en una llibreria i on pots “menjar entre llibres”. Gaudiu de les bodegues, tasteu… brindeu amb bona companyia!
Camineu a poc a poc, per la ciutat… street art en qualsevol racó…
I molt més que deixe en el meu Diari del Viatge, experiències que es viuen trepitjant aquesta ciutat, vivències que resten en el record i que em fan créixer, enriquir-me.
Gràcies Jose, per mostrar-me una terra que desconeixia i que m’ha fet feliç admirar-la amb tu.
maria
creantinteriors 