la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

En bici per Copenhaguen

Enguany he tornat a viatjar a Copenhaguen, és la tercera vegada que viatge a Dinamarca i cada any m’encisa més viatjar a aquest país. Aquesta vegada, i a petició pròpia, he conegut i recorregut la ciutat en bici. Ha estat tota una aventura endinsar-me entre els i les milers de ciclistes, senyalitzar i avisar dels moviments, aprendre a frenar amb els peus… però també ha estat una experiència increïble convertir-me en una d’elles per uns dies! Un plaer!!!

Com que ja havia visitat i conegut la ciutat, aquesta vegada vaig fer la proposta de centrar-me en dos arts que m’apassionen: l’arquitectura contemporània i l’street art. Dues coses que mai no havia vist de prop en aquesta ciutat. També visita obligada al Designmuseum Denmark, i al meu estimat Lousiana Museum of Modern Art

Així, seguint les pedalades de la meua guia i amiga Maria… en bici per Copenhaguen!

A sobre de la bicicleta les coses es veuen diferents, sembla que perds detalls que trobaries fàcilment mentre camines (pense que me’ls he perdut) però pots recórrer majors distàncies d’una part a l’altra de la ciutat. Ara sí, a cada detall que m’interessava, baixem de la bici i ens aturem, mire, m’enamore, faig fotos i tornem a la bici.

A prop de la nostra casa, enmig d’un paratge natural, s’està construint l’Orestads Boulevard, amb un gran nombre d’edificis moderns i sorprenents com ara el 8 Tallet, VM Mountain, The Tietgen Residence… edificis pensats i dissenyats per albergar una part de la ciutadania danesa que vol allunyar-se de la ciutat.

Com era d’esperar, tota aquesta nova arquitectura va sempre unida a la bicicleta, el disseny dels aparcaments són tan impressionants com els edificis. No es preveu un edifici que no tinga a prop aparcaments suficients per a les persones que l’habitaran.Uns dies després visitem un dels barris més coneguts pels seus murals d’street art, el Norreboparken, i la famosa Den Rode Plads, o plaça roja, plena de música, arbres i espais de jocs infantils.

El conegut Bananna Park, que a més de recollir enormes murals, compta amb un espai d’escalada, d’esport i de jocs a l’aire lliure i enmig de la ciutat. Malgrat hem trobat alguns murals en edificis individuals, la majoria de l’art urbà a les parets va sempre lligat a espais comuns plens de gent.

I tots, sempre units a la bicicleta, com en aquesta fotografia:Però, on no hi ha bicis en Copenhaguen? Meravellada de veure l’organització dels carrils bici i com aquests es fonen en l’urbanisme de la ciutat, i com la bici forma part de la vida diària de milers de daneses. Meravellada de veure el transport públic totalment preparat per a integrar-la sense molestar a ningú, sent una més dels passatgers. Meravellada de veure el respecte entre els habitants d’aquesta ciutat…i pensant, en molts moments, com m’agradaria quedar-me a viure aquí!Com faig en totes les ciutat del món a les quals viatge, visite alguns museus. M’agrada conèixer les obres d’art d’artistes nascuts en cadascuna d’aquestes ciutats, o la riquesa obtinguda per cada ciutat i guardada entre les parets d’edificis antics o moderns. En aquesta ocasió, he visitat el Museu de Disseny de Dinamarca, que ja em deixa bocabadada abans d’entrar i dins el qual trobaré infinits objectes de disseny, alguns que he estudiat durant anys i altres que formen part de la nostra vida quotidiana, i, com no, les bicicletes.

I visita obligada al Lousiana, museu del qual he parlat moltes vegades en aquest blog (i que vos convide a llegir de nou), des del qual es veu Suècia al final de l’Oresund.

Hi ha tantes coses que voldria contar, tantes vivències, tantes emocions… perquè de cadascun dels viatges s’aprèn i es carreguen a dins la maleta o la motxilla per a que formen part dels nostres records, de la nostra vida. Tornaré a Copenhaguen moltes vegades més, perquè allí tinc dues persones que m’estimen molt i a qui tant m’estime. Des d’ací vull agrair tot el que m’han regalat durant aquests dies, les portes sempre obertes de les seues cases, la bicicleta escollida per a mi, guiar-me els passos (i les pedalades) per descobrir o redescobrir la ciutat… i molt més.

Vos estime, Maria i Dunia!!! 

Stort kaus. Jef elsker dig!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s