Ser i deixar empremta: art urbà

Mentre camines, entre els carrers d’una ciutat, sobre els murs, les façanes, obres els ulls i ho veus: l’art urbà, allò que coneguem com street art i que esdevé més quotidià cada dia. Imagine que forma part del meu passat, de jove ja pintava murals en façanes (amb permís, per suposat), o les parets de casa que els meus pares em permetien; també de gran n’he pintat, com a la bonica casa de Benicarló, i després alguna m’animaria a conèixer més fermament aquest art, i així em vaig començar a apassionar i enamorar de la bellesa efímera de l’art urbà.

Vaig aprendre molt en un dels meus viatges a Berlín, de la mà d’una gran street-artista espanyola que pintava arreu d’Europa, de la qual he parlat a aquest blog, i des d’aleshores faig investigacions continues per conèixer encontres de graffiti o street art valencians o més propers, n’he descobert que hi ha quasi totes les setmanes. Viatge i camine per les ciutats, buscant i fotografiant totes les obres que em criden l’atenció. A qualsevol racó, en pobles perduts en la muntanya, on menys m’ho espere… m’estan esperant.

Fanzara, perduda i recuperada. Un espai d’art urbà perdut en la muntanya.

I m’enamore, com sempre em passa, de les artistes que vaig trobant, repetidament. Supose que els meus ulls ja busquen allò que vull trobar, i així sóc capaç de reconèixer-los en la distància: Julieta XLF, David de Limón, Xelon, Deih, La nena wapa wapa… artistes valencians, i altres d’arreu del món: Banksy, Alice Pasquini, Claire, David Zinn, OakOak… Hi ha tantes que no puc nombrar-les d’una vegada, tampoc no puc compartir tantes fotografies com he fet, com faig cada cop que veig alguna obra.

Deih al barri del Carme, València

 

Graffitea Cheste, 2016

De vegades tinc el plaer de veure’ls quan estan pintant, pots seure al seu costat i contagiar-te del moment. Admirada de com permeten que estigues ahí, mentre creen l’obra, sabent que no m’agrada que m’observen quan estic pintant. Aquesta, potser, és la diferència, elles pinten cap i a l’exterior, en poc temps, davant la mirada de tothom que passa.

Ja he parlat al blog sobre l’street art, sobre alguns d’aquests artistes, sobre la història de com i on sorgeix aquest art, aquest cap de setmana he tingut el plaer de veure’ls pintar sobre estructures de fusta en un espai tancat. És curiós trobar-te’ls en exposicions pròpies, tindre a la mà làmines de les seues obres que pots comprar i tenir a casa teva. Se’m fa extrany pensar que l’artista urbà puga traslladar-se al paper, que l’obra efímera, sobre sol i ombra, puga estar tancada dins un marc de vidre. L’art urbà és lliure, com ho són els artistes que el fan.

Street art Berlín 2015

I per, acabar, o posar el punt i coma en aquest post, vos compartiré aquesta obra, en la ciutat de València, i que tant m’agrada… no ser res, o ser i deixar part de tu… en un mur, en una façana. Enyore els pinzells, enyore pujar a una escala llarga i que em tremole la mà mentre deixe la meua empremta sota el sol i l’ombra.