Un somriure en obrir la porta, el comerç de casa.

El Nadal ja és als comerços, i com cada any torne a dissenyar els aparadors de dues gran amigues, una en Alfafar i altra en Picassent.

El Taller de Karmen en Alfafar ens presenta un aparador centrat en una frase: El adorno más bonito del árbol es tu sonrisa. Així confeccionem un arbre amb un traç de llanes de colors, il·luminat per un fil de llum led, però totalment nu, i rematat per una estrella rústica. Entre l’arbre i la frase hi deixem caure unes capses buides, serà el client qui les omplirà de somriures per regalar.

Tot emmarcat en tres colors, típics del Nadal, roig, verd i plata. Enguany canviem la il·luminació zenital per un focus que cau sobre la pissarra escrita i el llum led al terra. Fins que no arribe la nit i passen uns dies, no podem resoldre si aquesta il·luminació serà suficient o caldrà enfortir-la amb un focus sortint des del terra de l’aparador. És un dels problemes que poden sorgir quan dissenyem i muntem els aparadors amb la llum del dia. Estic segura de que Karmen, la propietària de la botiga, ho enllestirà.

L’objectiu de l’aparador és cridar l’atenció del vianant, i ho aconseguim amb la frase, escrita en guix sobre la pissarra, amb lletres enormes que destaquen. Llegir i davallar la mirada fins a les capses buides, preguntar-se “per què?” i trobar la resposta. És Nadal, i des del Taller de Karmen enviem un bonic desig, un agraïment al client, una abraçada cap a l’exterior.

La Carnisseria Xarcuteria Francisco de Picassent ens presenta la taula parada, és el racó que han elegit per mostrar els productes que venen o simplement per donar un detall exclusiu i cridaner del comerç. Abans la taula sempre havia estat centrada però ara, forma part del racó a la dreta de l’entrada; així ens podem aprofitar de la paret que l’envolta per enriquir-la amb detalls nadalencs naturals. Vicent, la propietària, vol posar verd: pi natural, i el combinarem amb el roig i el plata (els mateixos colors que utilitzem en altres aparadors de la temporada)

És una taula de detalls. Detalls minúsculs però molt atraients, i una barreja de “cosetes” nadalenques: ninetes que somriuen, el Pare Noel en tren, pots de vidre amb ciris i pi, a sobre d’un mantell artístic, tot entre un estil vintatge i retro.

És complicat programar aquest aparador, aporte idees i dissenys però, sempre, acabe canviant-los per satisfer a la meua amiga. La taula ha de parlar d’ella, de com és, de com es presenta davant el client: xicoteta però excel·lent, divertida, entranyable, tot alhora, tot revolicat.

No puc publicar una fotografia de com queda l’aparador finalitzat, vam marxar abans i encara faltaven moltes coses i els Menús dels Menjars casolans que aquests dies de festa es proposen i es mostren. Però m’agraden molt aquestes imatges, em fan somriure i pensar en totes les sensacions que et pot provocar un comerç quan tens tanta estima per les persones que hi treballen. Estima que es va fent gran i que sorgeix entre la venedora i el client poc a poc, a mesura que anem una i altra vegada a comprar-hi.

…i és així com acabe aquest post, remarcant el valor de comprar en el xicotet comerç, en el barri, en el poble, en el nostre carrer… a prop. Sentir l’amabilitat i la proximitat de qui t’està venent, de qui t’ofereix el seu producte, un somriure i la seua estima. El comerç nostre que es diferencia del gran comerç per detalls com aquests: pel somriure d’una nineta, pel somriure de qui t’obre la porta quan entres en la botiga.

No dubteu, compreu prop de casa… fareu grans amics i amigues!!!

Bon Nadal!