Caminant per València amb Henry Moore

Caminant per València m’he trobat a Henry Moore, set escultures d’aquest artista enmig de la plaça de l’Ajuntament de la ciutat.

L’exposició “Henry Moore, Art al carrer” ens mostra 7 escultures monumentals de bronze realitzades entre 1960 i 1982 que mostren la fascinació per la figura recolzada i els temes sobre “mare i fill”, l’exploració de la relació entre la figura humana i el paisatge, tan urbà com rural, la tensió entre naturalitat i abstracció, o la transformació dels objectes naturals en formes escultòriques.

Ja he parlat, en aquest blog, de Henry Moore, artista que no segueix cap corrent sinó que cerca un camí propi basat en l’observació de la natura, el paisatge i la figura humana. M’agrada molt i ara he tingut el plaer de veure’l enmig de la ciutat, de palpar la seua obra, d’endinsar-me en les corbes de bronze de les seues figures.

Ser artista és creure en la vida

La figura reclinada ha esdevingut la signatura de Moore. L’exploració de Moore d’aquesta forma, sota la influència de la figura tolteca-maia que havia conegut a Louvre, el va portar a incrementar l’abstracció mentre se centrava cap a l’experimentació amb els elements de disseny. Les figures reclinades inicials de Moore tracten principalment la massa, mentre que les posteriors contrasten els elements sòlids de l’escultura amb l’espai, no només al voltant d’ells sinó també a través d’ells, ja que solen tenir diverses obertures. Les figures inicials van ser perforades d’una manera convencional, a través de les extremitats doblegades, separades i unides de nou amb el cos; les últimes, més abstractes, sovint són atravessades per forats directament a través del cos, de manera que Moore explora i alterna formes enconcaves i convexes.

Tot l’art ha de tenir un cert misteri i hauria de fer preguntes a l’espectador. Donar a una escultura o a un dibuix un títol massa explícit li treu part d’aquest misteri perquè l’espectador passa al següent objecte sense fer cap esforç per reflexionar sobre el significat del que acaba de veure. Tots pensen que ja l’han vist però, en realitat, no és així.

Aquestes paraules del Moore defineixen el significat de la seua obra sense nom, amb el desig de que els espectadors puguen moure’s al seu voltant, mirant a través dels espais oberts.

Mentre caminàvem al voltant de les escultures, ens vam trobar un grup de joves… Un d’ells feia mofa de l’obra de Moore, i vas ser aleshores quan els vaig explicar el sentit d’aquestes obres i també el seu valor econòmic. Moore és, després de Francis Bacon, l’artista britànic més car del segle XX, una de les seves figures reclinades es va vendre per quasi 20 milions de lliures.

Aprofiteu aquesta ocasió per visitar i conèixer aquestes escultures. Art al carrer, a l’aire lliure, de dia o de nit…

Vos la recomane!