Per què Monet?

Aquesta setmana he rebut un mail sobre una exposició dels pintors impressionistes francesos. Això m’ha fet pensar que hi ha molta gent que em pregunta sovint per la meua passió per l’IMPRESSIONISME. Difícil explicar en quin moment em vaig enamorar d’aquesta corrent pictòrica, i quan vaig descobrir a Oscar-Claude Monet (1840-1926), l’artista que és considerat com el màxim representant de l’Impressionisme. De fet fou gràcies  a un dels seus quadres que se li va donar el nom a aquesta corrent artistíca:  Impresió: sol naixent.

Indubtablement és un impressionista pur, que mai va abandonar els seus plantejaments. Al llarg de la seua carrera, va pintar prop de tres mil quadres. La seua màxima preocupació era plasmar la vibració cromàtica-lumínica en els seus llenços. En els seus temes la llum engendra el color i la forma. La seua retina captava el reflex de la llum en qualsevol lloc: en una superfície aquàtica, en un terra nevat, o en la portada d’una catedral. En la seua infatigable investigació de la incidència de la llum, va veure que aquesta variava amb el pas del temps, produint molts efectes que intentava rescatar amb la seua àgil i ràpida pinzellada. El plaer sembla la qualitat més evident de la seva obra, el plaer immediat i ardent que produeix en ell la pintura. Mai es va deixar aclaparar per problemes d’estil i va arribar a dir que l’objecte d’un quadre consisteix simplement a decorar una paret i que per això era important que els colors foren agradables per si mateixos.

Era tanta la seua passió per aquesta corrent impressionista, que es va mantindre fidel a aquesta fins la seua mort.

Paul Cezanne va dir sobre ell: Monet és el meravellós ull. Em trec el barret davant ell. És el millor impressionista. És l’ull únic, la mà única, l’únic al qual fa cas el crepuscle amb els seus diàfans matisos i els seus colors tant ajustats, i tot sense que semble obeir un mètode.

QUÈ ÉS L’IMPRESSIONISME?

Fins a finals del segle XIX, la pintura reproduïa un escenari en el qual hi havia un esdeveniment que conformava el missatge per a l’espectador. A partir d’ara, amb l’Impressionisme, l’obra reproduirà la percepció visual de l’autor en un moment determinat, la llum i el color real que emana la natura en el moment en que l’artista ho contempla. Els efectes que produeix la llum natural sobre els objectes i no la representació exacta de les seves formes. Colors que varien en funció de les condicions atmosfèriques i de la intensitat de la llum. Als impressionistes no els importava l’objecte sinó les variacions cromàtiques que aquest pateix al llarg del dia; per això eliminaren els detalls minuciosos i solament suggerien les formes utilitzant per a tal els colors primaris (blau, roig i groc) i els complementaris (taronja, verd i violeta). Aconseguiren oferir una il·lusió de la realitat aplicant directament sobre el llenç pinzellades de color curtes i juxtaposades.

Potser… segurament no sé com explicar-ho. Vaig a molts Museus arreu del món buscant-lo. M’assec davant dels seus quadres, els mire, tanque els ulls i m’endinse en la llum, en el color. Imagine a Monet pintant-los, l’imagine emocionat, creatiu, lluitant per allò en que creia i que el feia feliç; i això… m’omple. M’embriaga pensar en tanta felicitat, en tanta creació plasmada en un llenç. És, per suposat i per a mi, un MOMENT MÀGIC. Per què Monet? no sé…