Escrivint… amb la ploma

La ploma la fas córrer per on vols i no es queixa… així comença el blog de davidfs “Pastoret”. M’agrada molt aquesta frase i, segur, que a David no l’importarà compartir-me-la per al blog. Aquesta setmana he anat a la papereria, m’han comunicat que ja no trobaré gaire temps les càrregues per a la meua ploma. Això significa, amb tristesa, que aviat deixaré de gastar-la.

L’estimada Parker que m’acompanya fa molts, molts anys, amb la qual he escrit moltes PARAULES: sentiments, records, vivències, cartes, escrits;
tot allò que el meu cap pensava, que el meu cor sentia…
quan no hi havia ningú per escoltar-me
quan voldria cridar fort, molt fort
quan necessite expressar-ho o deixar-ho per escrit… per sempre.
Algú, potser, algun dia llegirà la PLOMA conduïda per la meua mà
una mà creativa, imaginativa
una mà alegre i animada
una mà tremolosa i trista
una mà que pinta, dibuixa, dissenya, escriu… PARLA.
Trobaré a faltar molt a aquesta amiga, la Ploma, tant com he trobat a faltar tantes paraules escrites, aquell temps en que s’escrivia – amb la mà – , en que ens escrivíem.

Hui encara escric, de vegades, no massa… vaig omplint fulls de tot i de no res.