PRINCESSES: Il·lustracions als contes infantils
Aquesta setmana he tingut el plaer de llegir el llibre PRINCESSES (PRINCESAS, OLVIDADAS O DESCONOCIDAS, 2004) de l’escriptor Philippe Leehermeier (Estrasburg, 1968) i la il·lustradora Rébecca Dautremer (Gap, 1971). El naixement dels llibres il·lustrats data del 1960, gènere literari infantil i juvenil que, en l’actualitat, ha deixat enrere el text dels contes per a donar protagonisme només a les imatges. En aquest llibre, que obre les portes a Leehermeier i Dautremer en Espanya, es troben princeses oblidades i injustament ignorades; no solament això, també hi ha anècdotes, secrets i retrats. Hi ha coses que ens fan riure, altres que fan por i altres que ens fan somniar; també hi ha pedres, besos, jardins, amor… Cada dibuix ens fa viure totes aquestes sensacions, cada imatge ens porta un somni.
La il·lustradora, desconeixedora de l’art contemporani, però influenciada per la pintura flamenca, realitza adaptacions dels clàssics de la literatura infantil. Pren com a referència aquestes imatges i afegeix com a factors molt importants: la llum, el color i el detall.
No havia parlat mai al meu blog sobre il·lustracions infantils, malgrat és un món que trobe fantàstic, increïble i molt creatiu. Tinc el plaer de conèixer persones que sempre em mostren CONTES INFANTILS, que m’apropen a aquest món de fantasia i realitat, i hui, per elles, aquestes imatges. Gràcies Mònica per haver-me regalat la màgia d’aquest llibre!
maria
creantinteriors 
Gràcies a tú per ser com eres, una gran persona, una gran professional, treballadora, creativa, màgica, apassionada, per obrir-me tantes portes a altres móns. Per continuar compartint. Gràcies. Què bé que escrius. Quina sensibilitat!!! Besets linda.
22 Abril 2012 a les 19:16
A mi també m’encanta el rotllo de la il·lustració, no en tinc ni idea, però sempre m’ha interessat, i reconec que m’atrauen els llibres amb dibuixos, i no només els de nanos.
T’anime a investigar un poc més el tema, segur que dóna peu a entrades molt interessants del bloc.
Per cert, què bonic això que ha escrit Monica…
23 Abril 2012 a les 21:58
A mi també m’agrada la il·lustració. No en tinc ni idea, però sempre m’ha interessat, i reconec que m’atrauen els llibres amb dibuixos, i no només els de nanos.
T’anime a seguir investigant el tema, segur que eixen articles interessants.
Per cert, què bonic això que ha escrit Mónica…
23 Abril 2012 a les 22:00
Benvinguda al blog Moni, m’alegre que parles per ací.
Sí, Anna, les paraules de Moni són molt especials, els seus contes (com els de Merche) també són molt especials; de fet: dues amigues amb les quals compartim molts moments de contes, il·lustracions, paraules, tendresa… elles m’han ensenyat moltes coses i no podia menys que publicar-les a aquest espai meu i vostre. Guai que et mole!
24 Abril 2012 a les 17:34