Scusa ma ti chiamo amore
Si hi ets i tries quedar-te, aleshores recorda les coses que no saps, mantén-les ben fort, no deixes que s’escapen, que arribarà el dia de poder-les saber.
Si hi ets i saps com estimar, aleshores recorda les coses que dónes, mantén-les lluny, no deixes que tornen, que arribarà el dia de poder-les tornar a tindre.
Si hi ets i penses a marxar, aleshores recorda les coses que vols, mantén-les fervents, no deixes que callen, que arribarà el dia de poder-les merèixer.
(…) Que extrany que es fa quan no estem distrets, quan no tenim tanta pressa, quan ens sabem aturar. I somriure. I entendre-ho. I tancar els ulls. I fins i tot sentir els segons que transcorren per sobre nostre. I saber-los viure tots al màxim.
Nota: no recomane especialment aquest llibre… però he reconèixer que he trobat frases i textos dels que m’agraden: aquestes paraules escrites que et fan pensar, que t’ajuden, que et guien… creades pels escriptors de paraules
maria
creantinteriors 
Interessant la nota final. De vegades, de tot un llibre ens quedem amb una frase o una idea, però això ja val la pena. M’agraden les frases que has extret.
21 Setembre 2011 a les 20:33
És curiós quan la gent et deixa llibres, te’ls comparteix, i veus que tothom assenyala frases o pàgines que li han cridat l’atenció: hi ha qui doblega un cantó del full, hi ha qui pinta amb llapis fluorescent, hi ha qui – com jo – anota el número de pàgina i després, quan l’acaba o quan ho recorda, anota les frases en un llibre especial… “el llibre dels escriptors de paraules”. Però, d’una manera o d’una altra, tots i totes ens quedem en “aquestes paraules”, el perquè de cadascun és més complicat d’explicar… és el moment de la nostra vida que el veiem reflectit al llibre? és una tendresa que ens recorre el cos quan llegim? és una llàgrima que redola pel rostre i ens emociona?
Només són PARAULES però… quines paraules, Anna…
22 Setembre 2011 a les 14:41
Yo intenté leerme este libro..y personalmente..no lo recomiendo,no pude acabarlo,demasiadas tonterias,,,no entiendo como triunfa tanto este autor…quizás sea un tanto maniatica o extremista para la lectura…ejem…pero no puedo con este hombre..jjj.Ara les teves paraules molt boniques.
23 Setembre 2011 a les 21:53