la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

Picassent, el meu poble!

Any 2005, arribe a un poble anomenat Picassent, de la comarca l’Horta Sud. Ja el conec, perquè és ací on he estudiat l’E.G.B. i tinc amics i coneguts. Però ara vaig per una feina, a TEJIDOS MIÑANA S.L. , per a treballar com a decoradora, dependenta, escaparatista, administrativa… un poc de tot. Aquell dia hi ha una dona, Mariola, que m’acull tímidament amb un somriure, i que, en pocs mesos, em donarà la clau de la botiga i la total llibertat per portar-la.

Aquí passe tot el dia, tots els dies, tots els mesos… quasi sis anys de la meva vida. Al Carrer Gómez Ferrer, envoltada de botigues, de bars, pastisseries, vivendes… Molta gent que m’acull, des del primer dia que vaig arribar (com Mònica, de la Pastisseria la Milfulla); gent que m’ajudarà cada cop que tinga un problema; gent que em compartirà  la seva vida, els seus quefers; gent que… m’estimarà, i a qui jo també acabaré estimant. Persones com Vicen, de la carnisseria, que passarà amb mi moltes hores de tristesa perquè el fill viu molt lluny; com Maria Ángeles i el seu pare, que porten la botiga de queviures al meu costat, i que m’ajudaran en moments difícils o divertits; com Nani i Paco, de la joieria, i la seva mare que em regalarà aquell brodat tan especial; com Asensio i el seu fill Josevi, on vaig a prendre el tallaet de després de dinar; Maria Ángeles del forn; Eva de la botiga de regals; Paco i Mili, el tapisser i la seua dona… I després, totes les clientes i els clients que venen periòdicament, o quasi tots els dies perquè, simplement, passen a saludar-me.

Hui he anat a PICASSENT, i he tornat plena, contenta, feliç. Cada cop que vaig, he de fer “la ronda” i passar a saludar a totes aquestes persones que em són estimades. En veurem, sempre em somriuen, m’abracen, em parlen… és com si fora encara allí, amb elles, tots els dies. I totes em comenten “Mira que t’agrada Picassent, eh?” “És que ací t’hem tractat molt bé!”; i jo faig l’esforç perquè no em caiga una llagrimeta! Supose què és per això que torne sovint. Picassent ha sigut i és el meu poble (hauria de dir el “segon” perquè jo sóc d’Alaquàs), o hem sent com si tal, conec la seva gent, els carrers i les places, les botigues, les festes, la cultura, la llengua… He après i admirat molt els seus ciutadans i ciutadanes; la manera com tenen de conviure, de fer i crear entre tots i totes; com aposten pel comerç, per la llengua, per ser un poble “diferent i especial”… he de reconèixer que he esta temptada, moltes vegades, d’anar-me’n a viure allí.

Hui he tornat plena (hui fins i tot he anat al camp a collir la taronja) i mentre conduïa de camí a casa, he pensat en la sort que he tingut d’haver viscut sis anys de la meva vida en aquest poble. Ara ja no treballe allí, em sap greu, però estic convençuda que ha estat una de les meves millors experiències laborals per tot el que m’han regalat aquestes persones: són la meva família i sempre els portaré amb mi. Gràcies

Especial per a Vicen i Mariola… amb qui hui hem fet el dinaret.

One response

  1. Anna F.

    Uf, què bonic!
    Visca els pobles i visca la gent de poble!

    20 febrer 2011 a les 11:48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s