la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

Maria Ortmann

Maria Ortmann f. 1969

Kunstnerisk baggrund/Uddannelse: Aarhus Kunstakademi + Danmarks Designskole/ Institut for visuel kommunikation
Kunstnerisk udtryk: Raderinger og snit med hovedvægt på karikerede menneskeskildringer.
Udstillingssteder: Galleri en Garde, SOFA Art Event (International kunstfestival), Kunstkorridoren Nådada, Gyldendals Kunstforening.

 

EXTRACTES DEL MEU DIARI DEL VIATGE A SEELAND. AGOST DE 2010

6 D’AGOST.     Fa 25 anys, un mestre d’anglès que teníem a l’institut va proposar escriure cartes amb joves danesos per practicar idiomes: ells l’espanyol i nosaltres l’anglès; em va tocar una xica que es deia Maria Cecile Ortmann, s’assemblavem i de seguida ens vam fer amigues… fins avui, que encara ho som. Any rere any hem fet créixer aquesta amistat “per correspondència”, primer amb el correu ordinari i després per Internet, però mai no ens vam arribar a conéixer en persona, fins el 6 d’agost de 2010, una data que sempre assenyalaré en la història de la meva vida.

8 D’AGOST. Un tren ens porta cap al nord de Dinamarca, a Humlebaek/Louisiana, on hi ha un museu d’art modern que totes dues volem visitar; hem triat el millor dia per fer-ho. Maria em conta que a Dinamarca és costum passar els dies de pluja als museus, tot el dia! Increible! Aquests museus estan totalment integrats a la natura, enmig de la profunditat de boscos, apartats de les grans ciutats, amb espais per poder passar tot un dia al interior o exterior del museu. És de les poques vegades que visite un museu i algú m’explica les coses que veiem, normalment sóc jo (pels meus coneixements artístics) qui dona les explicacions; avui és diferent: Maria és una enamorada del Warhol, de la Sophie Calle, dels modernistes danessos, i em parla hora darrere hora; aprenc. Trobem Picasso, Giacometti, l’Equip Cobra (format per artistes de Copenhague, Bruseles i Ámsterdam), Giacometti… i a l’aire lliure, el gran mestre: Henry Moore. Com m’agrada aquest escultor!

Cap a les vuit de la nit, havent sopat i rentat els plats, Dunia s’adorm i les maries fem una “sentada de bon vinet i bona conversa”. Ella treu els “books” de les seves obres d’art (o així ho considere), primer dels seus gravats – mentre explica la tècnica pictòrica, què es la mateixa que feia servir l’Andy Warhol – i després de les seves fotografies; i per un moment tornem al passat evocant els anys d’estudi de totes dues a l’escola de disseny; el nostre aprenentatge artístic, les nostres primeres obres… tot allò que ja compartiem aleshores!

9 D’AGOST.   Des d’ací tornem cap al barri que envolta Istetgade, el Christiansborg slot. A Maria li agrada molt viure-hi. És un barri cèntric que està canviant… com són els danessos en aquestes coses! Decideixen substituir una autovia de sis carrils per espais públics: esportius, jardins, terrasses de cafès…

10 D’AGOST.   De camí a Christiania, fem una parada per visitar el mestre de fotografia de Maria, el Jens Frederiksen. Passem hores al seu estudi mentre ens mostra el seu treball. Semblen molt contents de tornar-se a trobar, ell es disculpa per no saber que hi anavem, ens haguera preparat una bona acollida amb esmorzar. Què bonico! Em regala quatre de les seves fotografies, li demane que me les signe, i em somriu avergonyit…

jens frederiksen

 

 

 

 

 

 

11 D’AGOST. Abans de sortir de casa, els deixe amagada una postal agraïnt tot el que he rebut d’elles, volia haver comprat un regalet per deixar-hi però no hem tingut temps per massa compres. Agafem el tren cap al Kastrup, l’aeroport situat a l’illa d’Amager, a uns 12 quilòmetres de la ciutat. Dunia em mira amb tristesa, li hem explicat que me’n vaig amb avió, i pregunta si tornaré aviat. Ai, què m’entren ganes de plorar!

Desdejunem a l’aeroport mentre els torne a convidar a visitar-me, després m’acompanyen fins les escales… Faig una gran abraçada primer a Dunia i després a la meva gran amiga Maria, i plore. Els acomiadaments mai no són fàcils! Però, la darrera visió que tinc d’elles, a sota les escales mecàniques, és el seu gran somriure. Me les estime aquestes dues daneses! A l’avió, mentre mire com s’allunyem de Seeland, un somriure omple el meu rostre i el meu cor avui és un poquet més gran.

One response

  1. Anna F.

    Que et passen aquestes coses tant boniques senzillament T’HO MEREIXES. Eres tu qui ha cuidat durant anys i panys una relació com aquesta que ha esdevingut en forta amistat.
    Recordes la inquietud i els dubtes que tenies abans d’anar a conèixer-la?
    Estava clar que anava a ser un èxit. Només cal llegir com expresses les teues experiències per a voler abraçar-te. Gràcies per compartir-ho!

    20 febrer 2011 a les 11:56

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s