la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

Delante de un libro

Quien no haya pasado nunca tardes enteras delante de un libro, con las orejas ardiéndole y el pelo caído por la cara, leyendo y leyendo, olvidado del mundo y sin darse cuenta de que tenía hambre o se estaba quedando helado…

Quien nunca haya llorado abierta o disimuladamente lágrimas amargas, porque una historia maravillosa acababa y había que decir adiós a personajes con los que había corrido tantas aventuras, a los que quería y admiraba, por los que había temido y rezado, y sin cuya compañía la vida le parecía vacía y sin sentido…

Quien no conozca todo eso por propia experiencia, no podrá comprender probablemente, la pasión por la lectura.

La Historia Interminable. Michael Ende

3 responses

  1. me

    aqui también tendria que haber un “Me gusta”..jejeje..oooo un “compartir”…preciosas palabras.

    13 febrer 2011 a les 18:28

  2. Porque tú eres de las que ha pasado tardes enteras delante de un libro, porque eres de las que ha soñado, volado, viajado sin salir de casa… y me encanta COMPARTIR con personas que saben apreciar “las palabras”. Tú más que nadie, y en especial, porque además también las escribes.

    13 febrer 2011 a les 20:29

  3. Anna F.

    Impressionant, m’ho has encertat triplement: per la temàtica, per la cita triada, i per la font, és que NO TINC PARAULES! Estic entusiasmada! Només dir que “La història interminable” té per a mi un significat especial (més que especial) i que tingué un efecte en mi inoblidable i irreversible, quan el vaig llegir per primer cop amb deu anys. Entre altres coses, fer-me estimar tant la lectura.
    No t’ho creuràs, però precisament ara fa una setmana estiguí en una llibreria i passant per casualitat per la secció d’infantil em parí a buscar-lo, allí estava, “Die unendliche Geschichte”, imprés en verd i roig també en la seua versió original… vaig acariciar amb nostàlgia les seues pàgines recordant amb quina il·lusió, passió i deler havia llegit i rellegit aquella història de menuda…
    Comprenc cadascuna de les paraules citades com si l’haguera dita jo, perquè reflexen fidelment la meua pròpia experiència, i ara mateix m’estic emocionant escriguent açò, així que vaig a deixar-ho o encara ploraré… ai!!!

    18 febrer 2011 a les 0:17

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s