la fantasia, l'emoció i el disseny… grans idees i obres a partir del talent

Arquitectura que parla

Caminant pel món arribe a Berlín, una ciutat rica en arquitectura… una arquitectura entesa com espai en transformació, espai efímer, que se separarà clarament de les altres arts per la possibilitat d’entendre-la com un art on els cinc sentits estan presents. En arquitectura es possible gaudir d’un escenari més o menys canviant: sensacions espacials en un recorregut imaginari on l’espai canvia segons les perspectives, la llum, els colors i la geometria. Herzog diu: la forma d’una casa no és la que li dona l’arquitecte o l’artista, és la forma que li dóna qui la mira.

Caminant per Berlín arribem a una creació arquitectònica i escultòrica, blocs de ciment pels quals camine, respire, mire, olore, toque… tots els meus sentits en actiu em produeixen una sensació que mai no oblidaré. La sensació física esdevé una sensació INTERNA, un grapat de sentiments que es confonen: tristesa, rebel·lia, enyorança…  Temps després, quan m’assec i pense, arribe a entendre el perquè del qui l’ha creat i el com del qui la gaudeix. Aquesta és la vivència que vaig tenir, junt a Anna, dins el…

MEMORIAL DE L’HOLOCAUST A BERLÍN

 

 

 

 

 

 

El maig de 2005, en el 60 aniversari de la caiguda del règim nazi i la fi de la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Berlín construeix el Memorial de l’Holocaust, dissenyat per l’arquitecte Peter Eisenman, commemorant l’assassinat de sis milions de jueus a les mans de Hitler i les seves forces. Sobre una superfície de quasi 20.000 mil metres quadrats s’ha creat un “mar” de ciment sense cap entrada principal ni tampoc cap punt de sortida o arribada. Els centenars de paral.lepípeds alineats estan disposats en un gran perímetre de forma ortogonal, sobre una base ondulada i a una distància de 95 centímetres, de manera que solament deixe passar una persona a la vegada. La seva altura varia des dels 20 centímetres fins als 4 metres. L’objectiu d’Eisenman, amb aquesta obra desestabilitzadora, ha estat precisament el transmetre una sensació d’aïllament i alienació, com els va succeïr als jueus en els camps d’extermini.

“Vull que sigui una part de la vida ordinària, cada dia. Les persones que han caminat per dins poden dir que és molt humil … M’agrada pensar que la gent l’utilitzarà per als accessos directes, com una experiència quotidiana, no com un lloc sagrat. ” www.eisenmanarchitects.com

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s